L'advertència de Rússia que podria recórrer a la seva arsenal nuclear davant d'un eventual intent de l'OTAN d'aïllar Kaliningrad ha tornat a situar sobre la taula un dels escenaris més greus contemplats per l'Aliança: un atac nuclear contra el territori d'algun dels seus membres. Moscou ha comunicat per escrit a l'organització que podria emprar tots els mitjans a la seva disposició, incloent armes nuclears, si considera amenaçat l'enclavament rus situat entre Polònia i Lituània.
Si Rússia utilitzés una arma nuclear contra un país de l'OTAN, l'atac entraria en l'àmbit de l'article 5 del Tractat de l'Atlàntic Nord, que estableix que una agressió armada contra un o diversos aliats a Europa o Amèrica del Nord serà considerada un atac contra tots. Això obligaria els altres membres a prestar assistència al país atacat, encara que el tractat no determina de manera anticipada com hauria de ser aquesta resposta.
La conseqüència, per tant, no seria automàticament una resposta nuclear de l'OTAN. Cada aliat ha de adoptar les mesures que consideri necessàries per restablir i mantenir la seguretat de l'Aliança i aquestes actuacions poden incloure l'ús de la força armada, però no han de fer-ho necessàriament.
L'article 5 i un atac nuclear rus
L'article 5 constitueix el nucli de la defensa col·lectiva de l'OTAN. Els seus membres es comprometen a considerar un atac contra un d'ells com una agressió contra el conjunt de l'organització i a assistir l'aliat afectat.
El text deixa, tanmateix, marge a cada Estat per decidir quines mesures adopta. El Tractat de l'Atlàntic Nord parla de les accions que cada país "consideri necessàries", entre les quals inclou expressament la possibilitat d'utilitzar la força armada.
Un atac nuclear rus contra Polònia, Finlàndia, Estònia, Letònia, Lituània o qualsevol altre membre situat dins de l'àmbit territorial protegit pel tractat constituiria una agressió armada d'una magnitud molt superior a l'única situació en què l'OTAN ha invocat fins ara l'article 5: els atemptats de l'11 de setembre de 2001 contra els Estats Units.
¿Respondreia l'OTAN també amb armes nuclears?
No existeix una regla que estableixi una resposta nuclear automàtica. La política de dissuasió de l'OTAN manté deliberadament sense precisar les circumstàncies concretes en què podria arribar a utilitzar armes nuclears.
La pròpia Aliança sosté que qualsevol ús d'armament nuclear contra l'OTAN "alteraria fonamentalment la naturalesa d'un conflicte". També manté que les circumstàncies en què podria veure's obligada a recórrer a les seves pròpies armes nuclears són "extremadament remotes".
L'OTAN disposa d'una estratègia de defensa basada en una combinació de capacitats nuclears, forces convencionals i defensa antimisils, complementades actualment amb capacitats espacials i cibernètiques. La resposta a una agressió dependria, per tant, de les característiques de l'atac i de les decisions adoptades pels aliats.
Estats Units, Regne Unit i França
Tres membres de l'OTAN compten amb les seves pròpies armes nuclears: Estats Units, Regne Unit i França. Les forces estratègiques nord-americanes constitueixen la principal garantia nuclear de l'Aliança, mentre que els arsenals independents britànic i francès contribueixen a la seva capacitat general de dissuasió.
L'organització disposa a més del Grup de Plans Nuclears, el seu principal òrgan per abordar la política i planificació relacionada amb la dissuasió nuclear. Participen tots els aliats excepte França, que manté la seva força nuclear fora d'aquesta estructura.
Al juny de 2026, els ministres de Defensa participants en aquest grup van tornar a definir les forces nuclears estratègiques com la garantia suprema de la seguretat dels aliats i van acordar continuar reforçant la capacitat de planificació i la missió de dissuasió nuclear de l'organització.
L'advertència de Rússia sobre Kaliningrad
El escenari ha recuperat actualitat després que Rússia remetés a l'OTAN un document en què adverteix que un intent d'aïllar Kaliningrad podria portar Moscou a emprar tot el seu arsenal militar, incloent les armes nuclears.
L'OTAN ha respost rebutjant la amenaça i reiterant que té caràcter defensiu. El seu secretari general, Mark Rutte, ha assenyalat aquest dimecres que l'avaluació aliada no detecta actualment una amenaça imminent d'atac rus contra territori de l'organització.
L'advertència russa no suposa, per tant, que existeixi actualment un atac nuclear imminent. Sí torna a col·locar en primer pla el mecanisme dissenyat per l'OTAN per afrontar l'escenari que pretén evitar mitjançant la seva política de dissuasió: que una potència adversària conclogui que pot atacar a un dels seus membres sense exposar-se a una resposta del conjunt de l'Aliança.