El secretari general iberoamericà, Andrés Allamand, ha anticipat que més de 14 caps d'Estat participaran en la XXX Cimera Iberoamericana que tindrà lloc a Madrid els dies 4 i 5 de novembre. Per a aquesta cita ja estan confirmats "tots els ministres" d'Afers Exteriors i, segons ha remarcat, s'espera que sigui la reunió amb els resultats més tangibles de les últimes dues dècades.
Així ho ha indicat el màxim responsable de la Secretaria General Iberoamericana (SEGIB) durant un esmorzar informatiu d'Europa Press, on ha subratllat que la cimera de Madrid serà la que tingui el "major impacte en resultats concrets dels últims 20 anys" i que comptarà amb una presència "molt contundent". No obstant això, ha admès que encara persisteixen dubtes sobre l'assistència d'alguns mandatàries.
Entre les incògnites figura el president argentí, Javier Milei. Tampoc està assegurada encara la presència dels líders de Mèxic i Brasil, tot i que Allamand ha reconegut que manté "molt bones expectatives" sobre la participació de Claudia Sheinbaum i Luiz Inácio Lula da Silva.
Respecte a la representació de Veneçuela, el secretari general ha assenyalat que la presidenta encarregada, Delcy Rodríguez, "està convocada i invitada", si bé per ara només s'ha confirmat l'assistència del ministre d'Exteriors, Félix Plasencia. "És un punt que està en avaluació per part del Govern de Veneçuela", ha reiterat, deixant en l'aire la presència de la dirigent veneçolana.
En el cas de Cuba, ha explicat que la situació del president Miguel Díaz-Canel és "idèntica" a la de Veneçuela, per la qual cosa es dóna per fet que acudirà el ministre de Relacions Exteriors, Bruno Rodríguez, "amb una delegació completa".
La cimera també comptarà amb la invitació al secretari general de l'ONU, António Guterres, i al president del Consell Europeu, António Costa. A més, assistiran com a observadors Índia, Turquia i Angola, països amb els quals les nacions llatinoamericanes busquen estretir llaços polítics i econòmics.
Allamand ha remarcat que es tracta de tres Estats que "poden aportar molt" a la trobada i que la seva presència demostra que perceben "a la comunitat com un actor internacional". Ha destacat especialment el paper d'Índia, a la qual atribueix un futur "molt més intens" en l'escena global i el potencial per convertir-se en un "actor principal", amb capacitat fins i tot per exercir en la regió un rol comercial similar al que la Xina ha tingut en els últims anys.
Entre els líders que no acudiran figuren el president de Nicaragua, Daniel Ortega, i el de Colòmbia, Abelardo de la Espriella. En quant al mandatari uruguaià, Yamandú Orsi, la seva participació està a l'aire degut a la visita del Papa prevista per al dia posterior al tancament de la cimera.
A llarg de l'acte, el responsable de la SEGIB ha insistit que a la Cimera se "convida" i "convoca" a "tot el món" i que l'absència d'algun dirigent no respon a que "no se li hagi convidat".
Més enllà de la llista d'assistents, Allamand ha defensat que la reunió de Madrid servirà per "reafirmar el valor de l'ordre multilateral basat en regles" en un context en el qual, ha advertit, mai s'havia produït "tant qüestionament" a aquest sistema.
Agenda i acords previstos a la Cimera Iberoamericana
Sobre el contingut de la cita, ha avançat que s'aprovarà una declaració "contundent", que es negocia fins a l'últim moment, i que la cimera impulsarà l'aliança iberoamericana d'Intel·ligència Artificial, una xarxa de resposta davant desastres naturals, nous programes de mobilitat acadèmica i una carta per reforçar el sector de les cures.
Davant el fet que Llatinoamèrica i Europa estiguin "fora de joc" en l'àmbit de la Intel·ligència Artificial, Allamand ha plantejat mesures "pràctiques" per a una aliança que permeti augmentar la capacitat de computació, millorar l'accés, la recol·lecció i el processament de dades, i afavorir el desenvolupament de models propis.
El propòsit és que la comunitat iberoamericana pugui "coordinar esforços" i "articular" les iniciatives regionals utilitzant el castellà i el portuguès com a "grans arietes" en un entorn en el qual, ha recordat, el 92% de les dades que alimenten la IA estan en anglès. "Tenim avançat com anem a articular els esforços que s'estan fent", ha assenyalat, insistint que cada vegada resulta més decisiu no només usar el castellà i el portuguès, sinó aconseguir que també "es pensi" en aquestes llengües.
Un altre dels compromisos concrets serà la creació d'una xarxa iberoamericana davant desastres naturals, un assumpte "urgent" davant l'augment de crisis climàtiques. Allamand ha advocat per reforçar la coordinació entre països i ha plantejat que la pròpia SEGIB albergui una secretaria tècnica encarregada d'harmonitzar i millorar la interoperabilitat dels recursos destinats a la gestió d'emergències.
En el terreny acadèmic, la cimera pretén posar en marxa l'"embrió" d'un programa d'intercanvi similar a l'Erasmus entre països llatinoamericans. Allamand ha recordat que avui la mobilitat s'apoya en convenis bilaterals que deixen fora a nombrosos Estats de la regió, i ha defensat que la circulació d'estudiants ha de "fluir" i que les notes de tall siguin reconegudes de forma recíproca.
En el pla social, i davant la realitat d'un continent "molt desigual" en què la incorporació de la dona a l'ocupació formal continua sent reduïda, el secretari de la SEGIB ha avançat que s'aprovarà una "carta iberoamericana de cures" per recolzar un sector que recau de forma desproporcionada sobre les dones.
El objectiu és corregir una situació "injusta" i, al mateix temps, generar una "externalitat positiva" en augmentar la participació femenina en el mercat laboral, alguna cosa que, ha recalcat, els països iberoamericans no poden desaprofitar pel seu enorme potencial econòmic.
Perquè tota aquesta agenda es materialitzi, Allamand ha subratllat la importància del compromís dels Estats membres i ha reivindicat el paper d'una SEGIB "més forta", així com de la 'troika' de països organitzadors de les cimeres, encarregats de donar seguiment als acords i a la implementació dels compromisos adoptats.