El major sindicat d'Alemanya, IG Metall, ha posat en marxa una primera tanda de vagues dins de la negociació col·lectiva als sectors metal·lúrgic i elèctric, amb la participació d'uns 38.000 empleats en 220 accions de protesta desenvolupades aquest dilluns als seus centres de treball.
L'organització sindical ha comunicat que ha cridat milers de assalariats a efectuar aturades llampec en més de 2.000 plantes i fàbriques repartides per tot el país fins a finals d'aquesta setmana.
Ja durant el cap de setmana es van dur a terme mobilitzacions més reduïdes en determinats centres, afectant els torns nocturns i de cap de setmana. No obstant això, aquest dilluns la pressió ha augmentat amb la sortida massiva d'afiliats al carrer per visibilitzar les seves demandes.
Entre les protestes més destacades figura una manifestació a Coblença, a l'oest d'Alemanya, mentre que a Berlín la vaga va arrencar de matinada a Siemens Energy amb una aturada d'una hora. Al llarg de la jornada s'han produït interrupcions de la producció en companyies com Mercedes-Benz, Rheinmetall i Siemens Mobility, entre d'altres, i es preveu que les mobilitzacions cobrin més força aquest dimarts.
Les aturades temporals estan impactant en branques industrials clau, com l'automoció, l'enginyeria mecànica, l'electrònica i la fabricació metal·lúrgica. Les protestes giren al voltant de les condicions laborals i els salaris de prop de 3,7 milions de treballadors coberts pel conveni col·lectiu regional de la metal·lúrgia i la indústria elèctrica. Fins ara s'han celebrat dues rondes de converses sense que s'hagi aconseguit acostar posicions.
IG Metall reclama una pujada salarial del 5% durant dotze mesos, a més de compromisos clars de manteniment de l'ocupació i de les plantes. La patronal, per la seva banda, ha titllat les mobilitzacions de "gestos de força inapropiats" i ha respost amb una oferta que contempla un pagament únic l'any vinent i un augment salarial de l'1,3% des de juliol de 2028, al·legant la delicada conjuntura econòmica que travessa Alemanya.
"No acceptarem això", ha advertit el representant sindical Knut Giesler, remarcant que "l'oferta de la patronal està molt per sota de la taxa d'inflació, malgrat que l'economia comença a mostrar els primers signes de recuperació". Així mateix, ha apuntat que la proposta no cobreix l'encariment del cost de la vida ni garanteix inversions, estabilitat en l'ocupació o un horitzó clar per a les plantes industrials.
Al mateix temps, la federació empresarial Gesamtmetall sosté que els elevats costos laborals formen part de les causes de la desindustrialització que viu el país. Des del 2019, s’haurien destruït 350.000 llocs de treball en la metal·lúrgia i el sector elèctric i altres 300.000 estarien en risc perquè moltes companyies treballen per sota de la seva capacitat.
"Per revertir aquesta tendència, és necessari reduir els costos al país pel que fa a impostos, energia, burocràcia i costos laborals", ha defensat el director executiu, Oliver Zander.