La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el president del Consell Europeu, António Costa, es desplaçaran aquest dijous a Montreal per assistir a la cimera entre la Unió Europea i Canadà. En aquesta trobada, ambdues parts tractaran d’aprofundir els seus vincles polítics, econòmics i en matèria de seguretat, i avançar en el disseny d’una fórmula de cooperació inèdita que permeti a Ottawa acostar-se més al bloc comunitari sense convertir-se en Estat membre.
La reunió, prevista per als dies 29 i 30 d’octubre i presidida pel primer ministre canadenc, Mark Carney, pretén enviar un missatge polític en un moment de forta inestabilitat geopolítica i de tensions a banda i banda de l’Atlàntic en la seva relació amb els Estats Units.
Com a principal resultat, s’espera l’anunci d’una "Aliança per al Futur", ideada per intensificar la col·laboració bilateral en camps com el comerç, les primeres matèries crítiques, la Intel·ligència Artificial (IA), l’energia o la defensa, entre d’altres.
"La UE i Canadà han estat durant molt de temps amics propers, socis importants i aliats estratègics. El nostre vincle és fort i continua enfortint-se", ha subratllat Costa abans del viatge, remarcant que la cita permetrà portar la relació "al següent nivell" mitjançant una aliança destinada a reforçar els llaços "polítics, econòmics i institucionals".
En la cimera també hi participarà l’Alta Representant de la UE per a Política Exterior, Kaja Kallas, juntament amb altres nou comissaris europeus, que mantindran trobades amb els seus homòlegs canadencs per impulsar iniciatives concretes en les seves respectives àrees.
Cap a una nova fórmula d’associació amb Canadà
Un dels eixos centrals serà la proposta llançada per Von der Leyen en el seu discurs sobre l’Estat de la Unió de setembre per estudiar una modalitat de "membre associat" que ofereixi a Canadà una relació amb la UE més estreta que la de qualsevol altre soci extern.
Fonts comunitàries assenyalen que la meta és aixecar una associació que s’aproximi a la pertinença a la Unió Europea "més que qualsevol altra cosa" plantejada fins ara, encara que insisteixen que es tractaria d’una "associació sense adhesió", atès que Canadà no contempla entrar formalment al club comunitari.
L’esquema se sustenta en tres pilars: una coordinació més intensa de polítiques públiques en àmbits com el clima, l’energia o la IA; una implicació més gran del Canadà en programes europeus com Erasmus+ i Horitzó Europa; i un reforç dels canals institucionals, amb possibles reunions periòdiques entre governs i institucions de totes dues ribes de l’Atlàntic.
Amb tot, les mateixes fonts admeten que es tracta d’un terreny encara "inexplorat" i que alguns Estats membre recelen de l’abast d’aquesta fórmula. Per això, l’objectiu immediat és obrir un procés de treball per definir els contorns de la possible associació de cara a la pròxima cimera bilateral, programada per al 2027.
Des de Brussel·les es considera que, malgrat les reserves de certs països, hi ha un suport ampli entre els Vint-i-set per estrènyer la relació amb Ottawa, encara que la denominació final i l’encaix jurídic de la futura associació continuen sense tancar-se.
Comerç, defensa i matèries primeres crítiques
En el pla econòmic, la UE i el Canadà aspiren a avançar cap a un acord de comerç digital que complementi i ampliï la cooperació més enllà de l’Acord Econòmic i Comercial Global (CETA). Aquest pacte, aplicat de manera provisional des del 2017, ha permès, segons la Comissió, augmentar al voltant d’un 80% l’intercanvi de béns i serveis entre tots dos socis en menys de deu anys.
Així mateix, es preveu progressar en un acord entre el Canadà i el Banc Europeu d’Inversions (BEI) per mobilitzar finançament cap a projectes vinculats a matèries primeres crítiques, juntament amb l’actualització de la cooperació nuclear i l’obertura d’infraestructures europees de supercomputació a investigadors i empreses canadenques.
En seguretat i defensa, la cita servirà per donar continuïtat a l’Associació de Seguretat i Defensa signada el juny de 2025 i per aprofundir la col·laboració en tres àmbits addicionals: l’Àrtic, la lluita contra la manipulació informativa estrangera i els riscos per a la seguretat associats al canvi climàtic.
Els dirigents europeus i canadenques tractaran també el seu suport a Ucraïna davant la invasió russa, la coordinació de sancions contra Moscou i altres reptes internacionals compartits. A més, totes dues parts encarregaran un estudi sobre la viabilitat d’exportar gas natural liquat canadenc cap a Europa.