L'Associació Salut Mental de La Rioja ha assenyalat avui "com a dificultat major la precarització del context laboral i habitacional, que posa al fil de l'impossible el desenvolupament d'un projecte de vida independent", reclamant al mateix temps el dret a "creixer amb esperança en un entorn saludable inclusiu".
Amb motiu del Dia de la Salut Mental, que se celebra cada 10 d'octubre, el Parlament de La Rioja ha organitzat un acte institucional inaugurat per la presidenta de la Cambra riojana, Marta Fernández Cornago, qui ha subratllat la necessitat de "conscienciar" sobre la situació que viuen les persones amb problemes de salut mental.
Aquest any, ha recordat, el lema escollit és 'Fes match amb la teva salut mental', amb especial atenció a la població jove. En aquest sentit, ha indicat que un de cada set joves d'entre deu i disset anys presenta algun problema de salut mental, i que el suïcidi constitueix la tercera causa de mort entre els quinze i els 29 anys.
Fernández Cornago ha sol·licitat la "llicència" de "riojanitzar el lema", ja que aquesta comunitat és la bressol del castellà, proposant la versió 'connecta amb la teva salut mental' i ressaltant que connectar implica comunicar-se de manera eficaç.
Posteriorment, el secretari de la Junta Directiva de l'associació, José Granados, ha donat lectura al manifest, en el qual es posa de relleu la "importància d'unir forces per impulsar mesures que millorin el benestar de les persones joves, en un moment en què la seva salut mental s'està veient especialment afectada".
"La salut mental de la joventut travessa una crisi en què l'augment dels trastorns d'ansietat, depressió, autolesions i suïcidi en adolescents i joves és alarmant. Un de cada quatre joves declara haver pres psicofàrmacs i la meitat d'ells ho fa sense prescripció mèdica", ha exposat.
Dificultats per construir un projecte vital
En el manifest, l'associació ha admès ser "conscients que aquests problemes de salut mental no responen únicament a factors individuals, sinó que sorgeixen del context econòmic, la precarietat, les dificultats per desenvolupar un projecte de vida, les violències, abús sexual".
Igualment, ha mencionat "les expectatives sobre l'ocupació, l'ús de les pantalles i xarxes socials, l'aïllament digital i la manca de perspectiva de futur", insistint que són necessàries "respostes col·lectives i polítiques públiques centrades en els seus drets".
L'entitat ha advertit que la precarització genera "el temor a un futur incert i la vulnerabilitat", i ha afegit que també perceben "una ruptura dels vincles naturals i una redefinició de les relacions socials". "Tots podem desenvolupar un problema de salut mental al llarg de la vida", ha afirmat, remarcant que "la dignitat humana no es negocia".
En aquesta jornada, Salut Mental reclama reforçar els serveis d'atenció, articular respostes col·lectives i integrals, implantar una assignatura d'educació emocional, ampliar les mesures de detecció precoç i evitar que la societat en el seu conjunt recorri a etiquetes.
El president del Govern riojano, Gonzalo Capellán, ha clausurat l'acte posant l'accent en la importància d'"identificar" els problemes i, des d'allà, "treballar junts". Ha definit la salut mental com el "problema més important que està afrontant la societat".
La "foto fixa" de la situació és, segons Capellán, "preocupant", ja que "en tres anys hi ha hagut un increment de més de set punts". "És un problema que avança i requereix atenció especial", ha advertit.
Després de l'acte, la directora de Salut Mental La Rioja, Mariví Ercilla, ha manifestat que estan "tremendament preocupats pels dades", ja que, "segons l'Organització Mundial de la Salut, un de cada set nens joves d'entre 10 i 19 anys està diagnosticat ja d'algun problema mental".
"També l'Institut Nacional d'Estadística ens alerta sobre l'important augment en les autolesions i la conducta suïcida, suïcida, especialment des de 2020, en què hi va haver suïcidis de persones menors de quinze anys", ha indicat.
Ha dit ser "conscient" de les "causes externes", entre les quals ha citat "el context econòmic, la precarietat, la falta d'expectatives de la nostra joventut, l'atur, les addiccions, l'abús sexual".
Igualment, ha apuntat que "estem en una societat hiperconnectada" en la qual es dóna "moltes vegades un abús de xarxes, de pantalles" i, al mateix temps, s'observa "molta solitud en els joves aïllats a la seva habitació".
Centres educatius i famílies, peces clau
El lema d'aquest any, ha precisat, implica que la salut mental deixi de ser un assumpte exclusiu de Salut o Serveis Socials i s'estengui també a l'àmbit educatiu.
"És fonamental que des dels col·legis es reforcin els equips, el professorat, els equips d'orientació, perquè el fonamental en salut mental infantil i juvenil és la detecció precoç i la prevenció", ha assenyalat.
Per altra banda, ha posat el focus en les famílies, al considerar que "cal prevenir totes aquestes conductes que se'ns estan donant perquè està augmentant l'assetjament escolar".
"Que tornem a parlar de valors, de tolerància a la frustració, d'ajuda, d'abraçades i que els ajudem en la gestió de les emocions, perquè detectem que no saben parlar d'emocions, expressar emocions, gestionar-les", ha reclamat.