El Govern de Canàries, en coordinació amb la Federació Canària de Municipis, està elaborant un Pla General de Seguretat i Salvament "més flexible", adaptat a les particularitats de cada ajuntament i de les seves zones de costa. Aquest futur marc, que es revisarà cada quatre anys, fixarà uns criteris mínims de dotació de mitjans materials i personal amb l'objectiu de lograr la "homogeneïtat" en la seguretat de les platges de l'arxipèlag.
Així ho ha explicat el conseller de Política Territorial, Manuel Miranda, qui ha recordat que aquest treball permetrà donar resposta a la sentència del Tribunal Suprem que, el 2023, va deixar sense efecte el decret que imposava als municipis de menys de 20.000 habitants l'obligació de finançar i prestar el servei de vigilància i socorrisme en les seves arenals. El nou pla incorporarà les previsions econòmiques necessàries al marc legal que s'està dissenyant.
"Es tracta de conseguir un model molt més dinàmic, on es respectin les competències municipals, però alhora on hi hagi certa unanimitat i unificació de criteris a tota Canàries. Que sigui, a més, un model integrador, no imposat pel Govern, on participin els diferents sectors, com el turisme, així com els Cabildos i els Ajuntaments", ha puntualitzat el conseller regional.
Miranda ha indicat que les converses per alumbrar aquesta nova normativa han estat "dures", a causa de les "diferents formes" de concebre la seguretat a les platges per part de cada corporació local. En aquest context, ha volgut posar de relleu el "compromís" de l'Executiu autonòmic, que ha vingut recolzant els municipis afectats pel decret anul·lat mitjançant una línia de subvencions ja en marxa.
El conseller ha detallat que, el 2024, es van concedir ajudes per un total de 1,26 milions d'euros als ajuntaments, quantitat que va augmentar fins a 1,4 milions el 2025 i que es va afegir als 1,2 milions atorgats el 2026. "S'han beneficiat 46 ajuntaments de menys de 20.000 habitants amb aquestes ajudes. Hem volgut crear aquest clima de confiança i resarcir aquests gastos que els ajuntaments van haver de realitzar", ha puntualitzat el conseller regional.
"Potser, el decret anterior era com molt estructurat pel que fa a la tipologia de platja, i obligava que en determinades zones de costa o zones de platja haguessin de tenir uns mitjans que, potser, li estaven dimensionats, i en algun cas no arribava a les necessitats", ha assenyalat Miranda en resposta a la diputada Natalia Ébora (CC), qui es va interessar pel estat de la negociació amb la FECAM sobre el nou marc regulador.