Són anys en què la política i la societat espanyola cavalca diàriament entre notícies històriques, escàndols de corrupció, crisis naturals i un to perennement elevat. Entre aquest volum de notícies (quantitativa i qualitativament), hi ha una que ha anat tamisant l'actualitat gairebé dia a dia: el cas de Begoña Gómez. Més de dos anys d'investigació amb el jutge Peinado a les portades, que tindrà el seu capítol estrella (haurem de veure si el final) amb el judici contra la dona de Pedro Sánchez per malversació i tràfic d'influències.
Tot va començar amb una denúncia basada en informacions periodístiques (alguna falsa). Cada pas que s'ha donat en la instrucció, ha empès una reacció política: des de períodes de reflexió fins a durs atacs contra la Justícia. D'aquí que valgui la pena preguntar-se, si del judici també emanarà una decisió crucial.
L'origen: vuit retalls de premsa i una informació rectificada
La causa va començar a l'abril de 2024 amb una denúncia de Manos Limpias que incorporava vuit retalls de premsa. El mateix col·lectiu va reconèixer després que havia basat el seu escrit en informacions publicades per diferents mitjans i que no assumia la responsabilitat sobre la seva veracitat. Entre els continguts inclosos hi havia una informació sobre una suposada subvenció pública rebuda per Begoña Gómez que, posteriorment, va ser objecte d'una sentència de rectificació: un jutjat de Madrid va establir que Gómez no havia estat beneficiària d'aquella subvenció i que el mitjà havia de publicar la rectificació amb una rellevància equivalent a la informació original.
La qüestió sobre el valor dels retalls periodístics també té un antecedent en el Tribunal Suprem. En una resolució anterior, referida a una altra denúncia de Manos Limpias, el alt tribunal va assenyalar que la mera publicació d'informacions en mitjans no pot justificar per si sola l'obertura d'un procediment penal si la denúncia no aporta algun indici accessible i racional de la comissió dels fets.
La Audiència Provincial de Madrid, en revisar l'obertura de la causa al maig de 2024, tampoc va donar per bons tots els elements de la denúncia. Va descriure un dels seus blocs com "inversemblant" i amb "dades errònies" i va considerar que la relació entre Gómez i el rescat d'Air Europa constituïa una "simple conjectura". La Sala va permetre continuar investigant un altre bloc relacionat amb contractes vinculats a l'empresari Juan Carlos Barrabés.
La primera reacció política va arribar abans que la causa avancés
El 24 d'abril de 2024, només vuit dies després de l'obertura de les diligències, Pedro Sánchez va anunciar que es prendria cinc dies per decidir si continuava com a president del Govern. En la seva carta a la ciutadania va vincular directament aquesta decisió amb la investigació oberta contra la seva esposa i va denunciar una campanya d'assetjament contra ambdós. Cinc dies després va anunciar que continuaria a La Moncloa.
Aquell episodi va convertir una investigació encara incipient en un assumpte central de la política espanyola. Sánchez va presentar la seva continuïtat com una decisió política davant el que considerava una estratègia d'assetjament, mentre que des de l'oposició es van reclamar explicacions i, posteriorment, eleccions. La causa judicial i la resposta política van quedar així vinculades des de les seves primeres setmanes.
La Audiencia va acotant una investigació que el jutge va seguir ampliant
Durant els mesos següents es va produir un dels trets més característics del procediment: les decisions de Peinado van ser recorregudes de forma reiterada davant la Audiencia Provincial de Madrid i el tribunal va delimitant l'objecte de la investigació. La Fiscalia va arribar a reclamar que es concretessin els fets investigats davant el que va qualificar d'"incertesa" i "deriva processal". També va sostenir que la causa havia de ceñir-se als límits fixats per la Audiencia i no estendre's de nou a blocs que el tribunal havia descartat.
La investigació va incorporar després nous fronts. A l'octubre de 2024, Peinado va afegir l'apropiació indeguda per el software vinculat a la càtedra de la Universitat Complutense i també es va investigar el paper de l'assessora de Gómez, Cristina Álvarez, en la contractació per la Presidència del Govern. La malversació va passar posteriorment a formar part de la causa.
La Audiencia va tornar a intervenir al maig de 2025 per retirar de la condició d'investigats al rector de la Complutense, Joaquín Goyache, i al exconseller madrileny Juan José Güemes, a més de recordar que el jutge no podia seguir investigant les ajudes a Air Europa per quedar fora de l'objecte ja delimitat. La cadena de recursos i correccions es va convertir en una característica constant del procediment.
Bolaños: l'intent de portar la causa fins al Govern
L'episodi que més directament va traslladar la investigació al nucli de l'Executiu va arribar el 2025. Peinado va citar com a testimoni el ministre de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, per la contractació de Cristina Álvarez. Bolaños va declarar que no havia participat en aquella contractació. Posteriorment, l'instructor va remetre al Tribunal Suprem una exposició raonada perquè investigués el ministre per presumpta malversació i fals testimoni.
El Suprem va rebutjar la petició setmanes després en considerar que no existia "el més mínim suport indiciari" per investigar Bolaños. La decisió va tancar aquell front concret, tot i que l'episodi va elevar encara més el xoc entre el Govern i l'instructor. Bolaños, a més, va presentar queixes davant el Consell General del Poder Judicial per la seva actuació durant el procediment.
De quatre delictes a dos: l'escenari amb què arriba el judici
Al abril de 2026, Peinado va donar per acabada la instrucció i va proposar jutjar a Gómez per quatre delictes: tràfic d'influències, corrupció en els negocis, malversació i apropiació indeguda. La Fiscalia va tornar a demanar l'arxiu -so argument de que no existien indicis suficients per mantenir aquestes acusacions- i l'Audiència Provincial, de nou, va corregir parcialment l'instructor al juliol: va mantenir la possibilitat de jutjar a Gómez per tràfic d'influències i malversació, però va arxivar les acusacions per corrupció en els negocis i apropiació indeguda. També va aixecar les mesures cautelars que Peinado havia imposat, incloent la retirada del passaport i l'obligació de comparèixer periòdicament al jutjat.
El 21 de setembre, ja a les portes de la seva jubilació, Peinado va dictar l'auto d'obertura de judici oral. Begoña Gómez serà jutjada pels dos delictes que van romandre després de la revisió de l'Audiència Provincial i Cristina Álvarez afrontarà únicament l'acusació per malversació. La Fiscalia manté la seva petició d'absolució.
La pregunta política: ¿pot el judici acabar en eleccions?
Fins ara, Pedro Sánchez ha mantingut públicament que les eleccions generals seran el 2027, però aquest judici pot canviar l'escenari polític. Durant la instrucció, cada nou moviment judicial va generar una resposta dels partits: el període de reflexió del 2024 després de l'obertura de les diligències, la defensa del Govern davant les decisions de Peinado, les peticions de responsabilitats per part de l'oposició i l'enfrontament institucional que va acompanyar algunes de les actuacions de l'instructor. L'obertura del judici torna a activar aquesta dinàmica, però ara amb una diferència: ja no es tracta d'una investigació el desenllaç de la qual està pendent, sinó d'un procés que s'ha de celebrar davant d'un jurat.
El Govern ha respost a l'obertura del judici qualificant-la d'injusta i arbitrària i ha insistit que existeix una "persecució judicial" contra Gómez. El PSOE ha mantingut la mateixa línia i ha defensat la seva innocència, mentre que el PP ha utilitzat l'obertura del judici per reclamar responsabilitats polítiques.
El calendari conegut tampoc apunta necessàriament que el judici vagi a coincidir amb una campanya electoral: el procés podria celebrar-se entre cinc i deu mesos després que s'assigni el nou magistrat que assumirà la causa a l'Audiència Provincial, així que és possible que no es desenvolupi abans de les eleccions generals de 2027. La data dependrà ara de la tramitació de la causa davant l'Audiència i de l'organització del judici.