Els partits del Front Ampli (FA) i Podemos han obert una batalla davant la Junta Electoral Central (JEC) pel repartiment de l'"herència" de la coalició Sumar, amb la qual van concórrer junts a les eleccions generals de 2023 i que ara condiciona tant els temps en els informatius electorals com les franges d'anuncis gratuïts de propaganda en la campanya dels comicis del pròxim 29 de novembre.
Aquesta setmana, la JEC ha activat la comissió de partits encarregada de validar el repartiment de temps i espais de propaganda als mitjans públics, distribució que s'estableix en funció dels resultats obtinguts en els anteriors comicis. La primera reunió d'aquest òrgan se celebrarà el 4 de novembre, data en què està previst que es conegui la proposta que presenti RTVE.
Per preparar aquest plantejament de distribució d'espais i minuts informatius, RTVE va demanar criteri a la JEC sobre com assignar els drets electorals de la coalició Sumar de 2023, ja que els seus components s'han escindit ara entre el Front Ampli liderat per Ada Colau, el partit Podemos encapçalat per Irene Montero i altres forces d'àmbit territorial.
Prenent com a referència la doctrina de la JEC i analitzant l'adscripció dels diputats que van obtenir escó el 2023, RTVE va fer una primera proposta de repartiment d'escons per partit: 10 diputats per a Movimiento Sumar, cinc per a IU, cinc per a Podemos, quatre per a Catalunya en Comú i la resta per a les altres formacions que van integrar la coalició.
PODEMOS RECLAMA EL 20%
Podemos, tanmateix, sosté que al voltant de mitja dotzena dels diputats elegits el 2023 són independents i, per tant, no s'haurien de comptabilitzar a favor de cap organització concreta, i que altres dos pertanyen a formacions ja desaparegudes. Des d'aquesta òptica, només s'haurien de computar 23 dels 33 escons aconseguits per Sumar, cosa que, segons els seus càlculs, atorgaria als morats al voltant d'un 21% dels drets electorals de la coalició.
Front Ampli manté una tesi diferent: considera que la quota corresponent a Catalunya en Comú ha d'augmentar de quatre a cinc diputats i dóna per fet que pràcticament tots els escons, tret dels cinc que reconeix a Podemos, s'integrarien en la seva nova coalició.
De moment, la Junta Electoral Central s’ha inclinat en aquest primer pols del costat de Frente Amplio, en acceptar que En Comú compti amb un diputat més respecte a la proposta inicial de RTVE i rebutjar l’argument de Podemos de qualificar com a independents sis dels diputats electes el 2023. "La documentació aportada per la representació de Podemos no permet arribar a una conclusió "indubitable i inequívoca" sobre la filiació com a independents dels sis diputats a què es refereixen les seves al·legacions. Per tant, sembla adequada l’adscripció a les formacions que proposa RTVE", ha dictaminat.
L’organisme recorda que, per fixar els drets electorals d’una coalició, s’han de prendre els vots obtinguts per la candidatura conjunta de Sumar, dividir-los entre el nombre de diputats assolits i multiplicar el resultat pel nombre de candidats de la formació política que ara concorre en solitari i que va obtenir escó. A més, si alguna de les organitzacions que van integrar la coalició no es presenta ni en solitari ni en aliança en els nous comicis, els vots i escons que se li van atribuir es reparteixen entre les altres forces.
PENDENTS DEL PLA DE RTVE
A això se suma que "si no és possible prorratejar els vots obtinguts per una candidatura d’una coalició electoral, atès que aquests es van obtenir pel conjunt d’aquesta sense especificació dels que va obtenir cada formació política, el nombre de vots s’haurà de repartir per igual entre les formacions polítiques que integren la coalició".
El pròxim capítol d’aquest enfrontament arribarà amb la presentació del Pla de Cobertura Informativa de RTVE i la seva proposta definitiva d’espais de propaganda electoral. D’antuvi, la formació morada ja ha avançat que pensa donar la batalla per ser també present en els debats electorals, fins i tot si això implica compartir faristol amb Frente Amplio.