La patronal de data centers denuncia privilegis a projectes com la gigafactoria d'IA de Tarragona

SpainDC denuncia un reial decret per a centres de dades que veu inviable, discriminatori i amb privilegis per a la gigafàbrica d'IA de Tarragona.

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

5 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 27 de octubre de 2026 · 15 institutos

  • PP31,0 %
  • PSOE27,3 %
  • Vox18,9 %
  • Sumar6,3 %
  • Podemos2,9 %
  • ERC2,3 %
010203040ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

SpainDC, la patronal espanyola de 'data centers', considera especialment "revelador" que el nou borrador de reial decret per regular aquests centres inclogui un règim particular per a certs projectes, entre ells els lligats a la gigafactoria d'intel·ligència artificial (IA) de Mora la Nova (Tarragona), promovuda pel Govern.

De acord amb el text remès pel Executiu al Consell d'Estat, la futura norma contempla un règim "específic per als centres de dades que formin part d'iniciatives de la Unió Europea la finalitat principal de les quals sigui reforçar la sobirania digital europea, com les factories i gigafactories d'intel·ligència artificial (IA) i els supercomputadors, incloent-hi els projectes presentats pel Govern d'Espanya a les seves convocatòries".

"La demostració més clara que el mateix Govern sap que aquesta regulació és inviable en els termes en què la planteja és que s'autoexclou quan li toca aplicar-la als projectes que ell mateix vol impulsar", ha assenyalat la directora executiva de SpainDC, Begoña Villacís. "Per als seus projectes introdueix flexibilitat i un règim específic; per la resta del mercat manté unes exigències que considera assumibles", ha afegit.

L'associació subratlla així la "incoherència de flexibilitzar certes condicions exclusivament per a determinats desenvolupaments vinculats a propostes públiques". "Aquesta diferenciació reforça els dubtes sobre la proporcionalitat del règim general i sobre el tracte que rebran les inversions privades que competeixen per desenvolupar la mateixa infraestructura digital", ha indicat la patronal.

Crítiques a la discriminació davant l'Administració

Fonts del sector qualifiquen la norma d'il·legal per entendre que resulta impossible d'aplicar i denuncien un tracte de favor evident, ja que l'Executiu s'atorga una exenció a si mateix, deixa fora els centres de dades de l'Administració pública i, al mateix temps, exclou de les obligacions projectes com la gigafactoria d'IA de Mora la Nova (Tarragona).

Front a lectures en premsa que apuntaven a una rebaixa de les condicions, aquestes fonts ho neguen rotundament: "La lectura que li han volgut donar de que es suavitza, no; se'ns fa triar entre el tipus de corda amb què volem ofegar-nos".

Segons aquestes mateixes veus, el decret reial empeny a la indústria a optar entre exigir un 80% de generació renovable amb un 80% de correlació horària —un requisit que titllen de desproporcionat i que implicaria multiplicar per 14 la capacitat de la xarxa— o assumir el risc d'interrupcions en el subministrament, convertint els centres de dades en l'únic sector sotmès a aquesta limitació.

SpainDC rebutja el nou borrador

La patronal ha mostrat el seu rebuig al nou text del decret reial enviat al Consell d'Estat, al entendre que manté els requisits que ja van fer "inviable" la proposta original i incorpora, a més, nous factors de risc per a l'operació, la seguretat jurídica i l'atracció de capital.

Lluny de suposar una relaxació, SpainDC sosté que el document afegeix una alternativa que considera especialment preocupant. En concret, denuncia que els centres que vulguin acollir-se a una transició gradual abans de complir íntegrament l'objectiu del 80% renovable hora a hora hauran d'acceptar que l'operador del sistema pugui provocar un apagón quan ho estimi necessari, sense fixar límits clars sobre la seva freqüència o durada ni oferir la previsibilitat que requereix una infraestructura crítica.

"Es mantenen unes condicions energètiques que considerem extraordinàriament difícils de complir i, com a alternativa, se'ns ofereix acceptar el risc d'un apagón", ha criticat el president de SpainDC, Emilio Díaz. "Per a una indústria la principal obligació davant dels seus clients és garantir continuïtat i disponibilitat, això canvia el risc del projecte, afecta a la seva finançament i acaba formant part de la decisió sobre on es realitza una inversió", ha comentat.

Villacís, per la seva banda, reprotxa que existeixi un assenyalament "específic" als centres de dades que no accepten aquesta opció. "No entenem per què una indústria concreta ha de convertir-se en la primera a la qual se li apagui quan el sistema elèctric tingui un problema. Se'ns pretén convertir en la vàlvula d'escapament de problemes de planificació, inversió o capacitat de la xarxa que no hem generat", ha afeixat.

En la mateixa línia, ha insistit que "la transició no és una concessió sense contrapartides". "L'elecció és entre complir des del principi una obligació que considerem inviable o acceptar el risc d'apagón. Això no és eliminar una barrera: és mantenir-ne una i crear-ne una altra de pitjor", ha lamentat.

El 80% renovable hora a hora i els projectes en marxa

El borrador conserva com a règim general l'obligació que, en cada hora, almenys el 80% del consum elèctric estigui recolzat per generació renovable produïda en aquest mateix interval.

SpainDC sosté que això passa per alt recomanacions clau de l'informe de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), que recollia bona part de les crítiques del sector, com la rigidesa de la correlació horària, el risc de sobredimensionar generació i emmagatzematge i la ineficiència d'exigir nova capacitat renovable quan el sistema ja disposa d'excedents.

Tampoc es modifica un dels aspectes que més inquieta a les empreses amb projectes avançats: aquelles que comptin amb permisos d'accés i connexió però encara no estiguin físicament connectades només disposaran de sis mesos per ajustar-se a les noves regles, amb l'amenaça de perdre permisos i garanties si no ho aconsegueixen.

Al respecte, Díaz adverteix que "aquest no és un debat sobre inversions hipotètiques", sinó que "hi ha projectes amb anys de desenvolupament, sòl adquirit, contractes signats i capital compromès sota unes regles determinades; canviar-les ara i afegir la possibilitat de perdre permisos obre un escenari de litigiositat i potencials reclamacions patrimonials d'enorme quantia".

SpainDC activarà les vies regulatòries i jurídiques

L'associació considera que la introducció del Sistema de Reducció Automàtica de Potència (SRAP) —mecanisme al qual es vincula la transició i que pot desembocar en un apagón— suposa una modificació substancial respecte al text sotmès a audiència pública i sobre el qual es va pronunciar la CNMC.

"Si després de l'informe del regulador introdueixes una via que pot acabar en un apagón i la converteixes en una peça central del decret, la CNMC hauria de poder pronunciar-se sobre aquesta meva realitat", ha assenyalat Villacís.

SpainDC presentarà noves observacions i al·legacions, traslladarà les seves crítiques al Consell d'Estat i reclamarà que la CNMC emeti un nou informe sobre el borrador actualitzat.

A més, la patronal examinarà la cobertura legal de les obligacions previstes i promourà la revisió del compliment del procediment europeu TRIS, regulat en la Directiva (UE) 2015/1535, incloent la possible notificació a la Comissió Europea si fos jurídicament exigible.

"Anem a utilitzar totes les vies institucionals, reguladores i jurídiques al nostre abast", ha defensat Díaz, qui conclou que aquesta regulació "és capaç d'alterar inversions compromeses, afectar permisos ja concedits i canviar la posició competitiva d'Espanya".