El Grup Parlamentari Plurinacional de Sumar ha presentat al Congrés una Proposició No de Llei (PNL) en la qual insta l'Executiu a elaborar un protocol estatal d'actuació en accidents de trànsit en els quals viatgin animals de companyia, en coordinació amb la Direcció General de Trànsit (DGT), la Guàrdia Civil, les policies autonòmiques i locals, els serveis d'emergència, els col·legis veterinaris i les entitats de protecció animal.
La proposta, registrada per al seu debat a la Comissió de Seguretat Viària del Congrés per la diputada Laura Vergara Román, planteja que es reconegui de manera expressa als animals de companyia que viatgen en vehicles com a usuaris vulnerables o ocupants transportats, a efectes estadístics, de prevenció i d'anàlisi de riscos dins de les polítiques públiques de seguretat viària.
A més, el text reclama revisar i adaptar els sistemes de recollida i tractament de dades de sinistralitat viària per incloure informació específica sobre la presència d'animals de companyia als vehicles implicats en accidents. Segons la iniciativa, haurien d'incorporar-se com a mínim el nombre d'animals que viatgen, l'espècie, el tipus de sistema de retenció emprat, el resultat lesiu per a l'animal i els danys causats a ocupants humans o a tercers vinculats al seu transport.
En paral·lel, Sumar proposa actualitzar el marc normatiu de seguretat viària per introduir criteris concrets sobre el transport segur d'animals de companyia, basats en l'evidència científica disponible. En coherència amb això, sol·licita impulsar l'elaboració d'una norma tècnica espanyola sobre transport segur d'animals de companyia en vehicles a través de l'Associació Espanyola de Normalització (UNE).
Des de la perspectiva formativa i tècnica, aquesta normativa hauria de contemplar, com a mínim, la protecció de la integritat física i el benestar de l'animal, la seguretat de les persones que viatgen en el vehicle, la prevenció de danys materials tant al propi vehicle com a tercers, així com criteris objectius d'assaig per valorar el comportament dels sistemes en cas d'accident i l'avaluació dels productes, amb especificacions tècniques clares.
Igualment, la proposta assenyala que s'han de tenir en compte els requisits d'instal·lació i ús dels sistemes de retenció, juntament amb les obligacions d'etiquetatge, la informació al consumidor, el control de qualitat dels productes i el disseny de protocols d'assajos dinàmics d'impacte.
Per altra banda, Sumar reclama articular una participació coordinada en els treballs de normalització de la Direcció General de Drets dels Animals, la DGT, el Consell General de Col·legis Veterinaris, organitzacions especialitzades en seguretat viària, laboratoris, fabricants de vehicles, fabricants de sistemes de retenció, companyies asseguradores i organitzacions de consumidors i de protecció animal.
Igualment, demana estudiar amb el sector assegurador possibles millores normatives i contractuals que aportin més seguretat jurídica a la cobertura dels danys patits per animals de companyia durant el seu transport, així com dels danys que aquests puguin causar a tercers i dels perjudicis materials derivats del seu desplaçament en vehicle.
Per últim, la PNL proposa que aquesta qüestió s'incorpori a les campanyes de sensibilització de la DGT i a les futures estratègies de seguretat viària, amb l'objectiu de promoure una cultura de transport responsable i segur d'animals de companyia.
Falta de dades i protocols unificats en els accidents
El document subratlla que actualment no existeix un sistema específic de recollida de dades sobre els animals de companyia que viatgen com a ocupants en els vehicles i que resulten ferits o moren en accidents de circulació. A judici de Sumar, aquesta mancança impedeix dimensionar correctament la magnitud del problema, valorar l'eficàcia real dels sistemes de retenció disponibles i dissenyar polítiques públiques basades en l'evidència.
Del mateix mode, tampoc hi ha un protocol homogeni d'actuació per a les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat davant sinistres de trànsit en què viatgin animals de companyia, cosa que, segons el grup parlamentari, genera dubtes operatius en aspectes com l'atenció veterinària urgent, la custòdia dels animals, la identificació dels seus responsables i la gestió integral de l'accident.
Davant d'aquesta situació, Sumar destaca que l'experiència internacional mostra que la millora de la seguretat viària dels col·lectius vulnerables s'ha sustentat històricament en el desenvolupament de normes tècniques i sistemes d'assaig objectius. Per això, reclama impulsar una Norma UNE específica per als sistemes de transport i retenció d'animals de companyia.