El Govern central ha recolzat que sigui el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, qui assumeixi el denominat 'mando único' per gestionar la crisi desencadenada per l'entrada massiva de migrants a Ceuta a finals de juliol. La Moncloa justifica aquesta elecció en la seva trajectòria en altres emergències recents, com la de la dana, i en la seva experiència prèvia en la política canària, mentre que el propi ministre ha demanat al PP "propostes constructives" i que "arremanguin les mànigues".
La ministra portaveu, Elma Saiz, ha subratllat en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres que "No se m'acut millor persona per liderar aquesta autoritat funcional o mando único", destacant el seu bagatge com a president de Canàries i posteriorment com a titular de Política Territorial. D'aquesta manera ha respost a les crítiques del PP, que reclamava que el paper recauria en un ministre amb competències més vinculades directament al fenomen migratori.
El propi Torres ha reivindicat també el seu perfil, recordant que no hauria de resultar "estrany" que qui ja coordina la comissió d'Immigració, la comissió de la dana i altres comissions, i que procedeix d'un "territori frontera" amb nombroses similituds amb Ceuta i Melilla, assumeixi ara aquesta nova responsabilitat.
Tant Saiz com Torres han defensat igualment que la designació del mando único s'hagi formalitzat en aquest moment i no immediatament després de l'arribada de més de 70.000 persones des de Marroc. Segons la portaveu, la situació entra ara en una "nova fase" que "requereix reforçar encara més la coordinació entre totes les autoritats i administracions implicades".
La també ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions ha recalcat que "Aquest Govern afronta aquesta situació extraordinària, a la qual li estem donant una resposta extraordinària, amb humilitat, deixant-nos la pell, sempre amb voluntat de millora", posant l'accent en la presència continuada de ministres i alts càrrecs a la ciutat autònoma durant aquestes setmanes.
Torres ha incidit en que "el Govern d'Espanya no ha deixat de treballar" en aquest període, igual que l'Executiu de Ceuta, i ha enumerat algunes de les mesures posades en marxa per departaments com Interior, Defensa, Justícia o Infància al llarg de les tres últimes setmanes.
En aquest context, el ministre ha llançat un missatge directe a l'oposició: "Jo apel·lo també a que ho faci l'oposició amb propostes constructives i donant una mà" com ja va succeir el 2020 a Canàries, quan es va produir "un fenomen com aquest" amb la concentració de més de 3.000 migrants al moll d'Arguineguín (Gran Canària). Ha recordat que llavors ell era president autonòmic i que "altres que estaven a l'oposició van tenir una actitud leal".
Torres ha reiterat la disposició del Govern a continuar treballant colze a colze amb el president de Ceuta, Juan Vivas, per recuperar com més aviat millor la normalitat a la ciutat autònoma. A la seva opinió, "qualsevol govern que estigui en la solució dels problemes o qualsevol organització política, hauria d'arremangar-se i posar-se a la feina".
El ministre ha insistit que l'objectiu prioritari és restaurar la "normalitat" prèvia a l'entrada massiva de migrants, una cosa que, ha recalcat, només serà possible mitjançant la cooperació estreta amb Vivas i el seu equip. "Enfrontats no ho resoldrem", ha advertit.
Torres també ha carregat amb duresa contra el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, per les seves manifestacions sobre la devolució de menors migrants. "Dir que s'han de retornar els menors, sabent que això comporta un procés, i que no fer-ho com diu la llei, ha comportat" que a la pròpia Ceuta hi hagi hagut responsables públics condemnats, "és una imprudència, una temeritat i un faltar a la veritat".
En la seva opinió, "Si es vol dir això per populisme o perquè vol guanyar o rascar algun vot, s'està equivocant". El ministre viatjarà avui mateix a la ciutat autònoma i té previst comparèixer dijous davant la Comissió de Seguretat Nacional del Congrés dels Diputats per informar de l'evolució de la crisi.
Des de la Moncloa també es justifica que la decisió de nomenar ara un comandament únic respon a l'evolució del context. Fonts del Govern recorden que, encara que Juan Vivas va suggerir en els primers compassos de la crisi que l'Executiu central pogués assumir la gestió, no va ser fins la setmana passada quan va expressar de manera clara el seu desig que així succeís.