No ha sonat la flauta. Malgrat l'optimisme expressat pel Govern després de la seva aprovació al Consell de Ministres, el reial decret-llei sobre lobbies no ha estat convalidat aquest dimecres al Congrés. El Ministeri de Transformació Digital i Funció Pública va traslladar llavors que era un text consensuat amb les parts, que comptava amb el suport del sector i que incloïa algunes de les esmenes proposades pels grups parlamentaris al projecte de llei sobre aquesta matèria, que roman bloquejat a la Cambra Baixa. No obstant això, l'oposició i diversos partits del bloc d'inversió van manifestar el seu malestar al considerar el text poc ambiciós, criticant alhora les formes en què s'havia tramitat: per via de reial decret-llei i en ple agost. En els darrers dies, els sindicats i la patronal també s'han desmarcat de l'Executiu demanant quedar exclosos del règim previst per als grups d'interès.
Ara, la pilota torna sobre l'Executiu, que ha de decidir si tornar a donar la batalla, a menys d'un any que conclogui la legislatura, i en aquest cas, com fer-ho.
Segones parts
Durant el debat a la Cambra Baixa, el ministre del ram, Óscar López, havia ofert aprovar abans que acabés octubre un altre reial decret-llei per aclarir que sindicats i patronal quedaven al marge de la regulació quan exercissin les seves funcions de diàleg social. La promesa estava condicionada, tanmateix, a que el Congrés donés suport aquest dimecres al Reial decret-llei 21/2026.
En no superar la votació, ja no hi ha una Llei de Lobbies que modificar en els termes plantejats per López. La qüestió que s'obre ara és si el Govern tornarà a recórrer al reial decret-llei per intentar aprovar de nou la regulació dels grups d'interès, incorporant des del principi canvis que permetin ampliar els seus suports parlamentaris.
La fórmula suposaria un nou intent per treure endavant una legislació que ja acumula diversos entrebancs. L'Executiu va recórrer a l'agost al decret després que el projecte de llei anterior quedés bloquejat al Congrés davant la falta de suports suficients. En aquest sentit, el PP i altres grups parlamentaris han instat obertament al Govern a reobrir les negociacions en comissió amb l'objectiu de pactar un nou text. Paradòxicament, el únic consens evidenciat en el debat ha estat la necessitat de comptar amb una regulació dels grups d'interès i l'activitat d'influència.
En sac buit
La derogació del Reial decret llei 21/2026 suposa la seva caiguda i, amb ell, la vigència de les mesures introduïdes mitjançant aquesta norma. Entre les seves principals novetats hi havia la creació d'un registre estatal públic i obligatori per a les persones, empreses, associacions i plataformes que tractin d'influir sobre les decisions de l'Administració General de l'Estat.
El decret establia també obligacions sobre la publicació de reunions i contactes amb responsables públics, introduïa un codi de conducta per als grups d'interès i fixava un règim d'infraccions i sancions que ara queda sense efecte.
Al marge de les mesures concretes, en l'exposició de motius del decret llei, el Govern justificava la necessitat de la seva aprovació en la liberació de fons del Pla de Recuperació, ja que la regulació era un compromís amb la Comissió Europea. En conseqüència, ara Espanya podria veure retallats al voltant de 800 milions d'euros de fons europeus que estaven pendents de rebre en funció de la convalidació o derogació d'aquesta norma i als quals ja no s'hi podria accedir en un futur encara que s'acabés aprovant una nova normativa de lobbies.