El marit de la premi Nobel de la Pau 2023, l’activista iraniana Narges Mohammadi, Taghi Rahmani, ha expressat el seu desig que el triomf dels demòcrates en les eleccions de mig mandat als Estats Units (EUA) sigui «un inici» per posar fi a la guerra entre els EUA i l’Iran.
Rahmani s’ha manifestat així en una entrevista amb Europa Press abans de la presentació a Barcelona del llibre de la seva esposa, titulat 'Una mujer nunca deja de luchar' (Finestres Ensayos), una obra redactada des de diferents presons iranianes on ha estat empresonada. En el text relata els maltractaments soferts, a més d’episodis personals, anècdotes i reflexions sobre la lluita per la igualtat, la democràcia i els drets humans.
«Esperem, desitgem que els demòcrates puguin pressionar i que facin tot el possible perquè la guerra s’acabi. És una condició necessària perquè el moviment a l’Iran pugui tornar a aixecar-se», ha assenyalat Rahmani, que ha reconegut que no veuen possible que aquest escenari es materialitzi a curt termini.
Al seu parer, el context de les relacions internacionals de l’Iran és extremadament complex «perquè el règim de l’Iran té males relacions amb tothom, tant demòcrates com republicans», la qual cosa, segons ell, redueix considerablement les possibilitats d’obrir una via real cap a la pau.
Rahmani també ha valorat la posició del president del Govern, Pedro Sánchez, respecte a la guerra, «perquè l’ha condemnat i s’hi ha allunyat», i ha reclamat als països occidentals que articulin la seva política cap a l’Iran sobre la base de la defensa i exigència dels drets humans.
Situació de Narges Mohammadi i la seva família
Mohammadi, de 52 anys, es trobava a la presó quan li va ser atorgat el Nobel de la Pau i ara està en arrest domiciliari, amb el passaport confiscat, després de patir un infart el març. El seu marit ha explicat que el seu estat de salut ha millorat, però que continua pendent de tornar a la presó per «acabar els 10 anys que li queden».
Ha explicat que ell i els seus fills bessons, Ali i Kiana, viuen a l’exili a París i no poden tornar a l’Iran perquè serien arrestats immediatament. Ha admès que estan «molt preocupats perquè si Narges torna a la presó, a nivell de salut serà molt difícil per a ella i estarà en perill», per la qual cosa intenten per tots els mitjans evitar el seu reingrés a la presó.
El contacte amb Mohammadi és esporàdic i únicament telefònic. Rahmani ha denunciat que sobre ella s’exerceix una doble pressió a la presó, limitant al màxim la comunicació amb els seus fills. Ha recordat que va arribar a passar 5 anys seguits sense poder parlar-hi i que es va perdre «5 anys d’infància dels seus fills».
En el discurs llegit pels seus bessons durant la cerimònia d’entrega del Premi Nobel de la Pau el 2023, Mohammadi va sostenir que el règim iranià havia arribat al punt més baix de legitimitat i suport social, i que l’aparició de qualsevol factor catalitzador podria desencadenar una transformació a Irán.
Preguntat per la possibilitat que aquest canvi es produeixi a curt termini, Rahmani ha assenyalat que la guerra ha frenat el ritme de les protestes, però no ha reduït el malestar social: «La població d’Iran està descontenta amb aquest règim i això no té altre remei que acabar d’alguna forma».
Repressió, execucions i resistència social
Rahmani ha denunciat que, amb la guerra, Iran s’ha convertit en un règim de caràcter militar i que la repressió contra la ciutadania crítica amb la República Islàmica, així com contra els presos, s’ha intensificat: «Hi ha una repressió molt forta militar contra la població i també amb més força contra els presos. El règim ha augmentat el nombre d’execucions a Iran pràcticament cada dia».
Ha afegit que el conflicte bèl·lic ha paralitzat en gran mesura l’acció de la resistència iraniana i dels moviments socials, i que a la pràctica el país viu sota una mena d’Estat d’excepció, en què qualsevol protesta pot comportar «conseqüències absolutament terribles».
Mohammadi és una de les figures de referència del moviment «Dona, Vida i Llibertat», que reivindica la igualtat a Iran. Rahmani ha subratllat que, tot i la guerra i la repressió, les iranianes no han abandonat la seva lluita: «Les dones d’Iran són amants de la llibertat i volen aconseguir els seus drets. I això és impossible d’aturar. És un moviment absolutament diari. Les dones segueixen i no pararan fins no aconseguir els seus drets».