Preu de la llum avui, 8 de novembre: les tres hores més barates

El preu de la llum avui, diumenge 8 de novembre, concentra les seves tres hores més barates entre les 11.00 i les 14.00. La mitjana del terme d’energia del PVPC se situa en 0,1951 euros per quilowatt hora, sense impostos, i el mínim arriba de 12.00 a 13.00. Tot i que tot el diumenge és període vall, l’electricitat no costa el mateix durant tota la jornada

EuropaPress 4165629 lampara refleja importe factura dia precio luz marcado minimo primera vez

EuropaPress 4165629 lampara refleja importe factura dia precio luz marcado minimo primera vez

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

4 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 7 de noviembre de 2026 · 11 institutos

  • PP31,0 %
  • PSOE26,2 %
  • Vox19,5 %
  • Frente Amplio6,6 %
  • ERC2,4 %
  • SALF2,2 %
  • Podemos2,1 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

El preu de la llum avui ofereix una diferència clara entre el migdia i la tarda. Per a qui tenen contractada la tarifa regulada PVPC, la franja de 11.00 a 14.00 aplega els tres preus horaris més baixos del diumenge. A partir de les 16.00, el terme d’energia torna a superar els 0,22 euros per quilowatt hora.

La mitjana diària és de 0,1951 euros/kWh, enfront dels 0,2056 euros del dissabte: una baixada aproximada del 5,1%. Són imports del terme d’energia abans d’impostos, no el cost complet de la factura.

A quina hora és més barata la llum aquest diumenge

El mínim es registra entre les 12.00 i les 13.00, amb 0,12410 euros/kWh. L’hora anterior costa 0,13329 euros i la posterior, 0,14054 euros.

Les tres formen un bloc útil per als electrodomèstics els programes dels quals duren més d’una hora. El seu preu mitjà és d’uns 0,1326 euros/kWh, tot i que el cost concret de cada ús depèn de quant consumeix l’aparell en cada tram. No tots els programes consumeixen electricitat de manera uniforme.

Per la tarda, el panorama canvia. Entre les 18.00 i les 19.00 s’assoleixen els 0,22809 euros/kWh, el valor més alt de la segona meitat del dia. El màxim de tota la jornada correspon a la primera hora de la matinada, de 00.00 a 01.00, amb 0,23421 euros/kWh.

Preu de la llum avui per hores

La taula recull el terme d’energia del PVPC per a la Península, sense impostos, amb horari peninsular. Les files verdes assenyalen les tres hores més barates; la fila vermella identifica el màxim diari.

DISSABTE · 8 DE NOVEMBRE DE 2026

Preu de la llum avui: les 24 hores

Millor bloc de tres hores: 11:00–14:00. Mínim diari: 12:00–13:00.
PVPC · Península · Euros/kWh sense impostos · Horari peninsular
Hora €/kWh Referència
00:00–01:000,23421Màxim diari
01:00–02:000,21732—
02:00–03:000,20757—
03:00–04:000,20487—
04:00–05:000,19227—
05:00–06:000,18765—
06:00–07:000,19264—
07:00–08:000,20795—
08:00–09:000,20592—
09:00–10:000,17265—
10:00–11:000,15736—
11:00–12:000,13329Segona més barata
12:00–13:000,12410Mínim diari
13:00–14:000,14054Tercera més barata
14:00–15:000,15746—
15:00–16:000,18295—
16:00–17:000,22570—
17:00–18:000,22611—
18:00–19:000,22809Màxim de la tarda
19:00–20:000,22268—
20:00–21:000,22448—
21:00–22:000,22071—
22:00–23:000,21731—
23:00–24:000,19870—

Font: preus de Red Eléctrica reproduïts per Iberdrola, contrastats amb serveis de seguiment del PVPC. Imports del terme d’energia, sense impostos. No inclouen potència contractada, lloguer del comptador ni altres serveis. Tot el dissabte és període vall per als peatges; el preu de l’energia varia per hores.

Quant canvia el cost segons l’hora

Un consum d’1 kWh entre les 12.00 i les 13.00 suposa 0,12410 euros de terme d’energia abans d’impostos. Aquest mateix consum entre les 18.00 i les 19.00 representa 0,22809 euros.

La diferència és d’aproximadament 10,4 cèntims per cada kWh desplaçat. Si fossin 3 kWh íntegrament consumits dins de cadascuna d’aquestes franges, els imports serien d’uns 0,37 i 0,68 euros, respectivament: al voltant de 31 cèntims de diferència abans d’impostos.

És un exemple de càlcul, no el consum atribuït a una rentadora ni una promesa d’estalvi mensual. Per traslladar-ho a un electrodomèstic cal conèixer la seva despesa real i la durada del programa.

Per què la llum canvia de preu si tot el dissabte és vall

El període vall determina els peatges i els càrrecs regulats que s’apliquen, però no converteix l’energia en un producte amb un preu fix durant les 24 hores.

Red Eléctrica explica que els caps de setmana són vall durant tot el dia. Al mateix temps, publica els valors horaris de la tarifa regulada, que poden variar dins d’aquest mateix període. Per això, esperar a la matinada no garanteix pagar menys que al migdia.

A qui li serveix aquesta taula per organitzar el consum

Els imports són una referència per a qui té PVPC. Si el contract pertany al mercat lliure i estableix un preu fix per quilowatt hora durant tot el dia, canviar la rentadora d’hora no redueix aquest preu contractat.

En les tarifes amb períodes diferents o indexades, cal revisar les condicions particulars. La taula tampoc no inclou el terme de potència, el lloguer del comptador, els impostos ni altres serveis que puguin aparèixer al rebut.

Per comprovar la modalitat, busca a la factura el nom de la tarifa i el preu de l’energia. Si tens PVPC, la franja de 11.00 a 14.00 és la més econòmica d’aquest diumenge; si tens un preu fix, la referència és la pactada al teu contracte.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quins són els passos per canviar de la tarifa regulada PVPC al mercat lliure a Espanya?

Per passar de la tarifa regulada PVPC al mercat lliure, has d'escollir una oferta i contractar-la amb la nova comercialitzadora, que gestionarà el canvi. El tràmit és gratuït, no interromp l'electricitat i normalment no requereix canviar el comptador ni realitzar obres. Abans de signar, compara el cost complet i comprova les conseqüències si reps el bo social.

1. Revisa la teva factura i el bo social

Confirma que el teu contracte indica PVPC i està amb una comercialitzadora de referència. Anota la potència contractada i el consum anual: et permetran comparar ofertes adaptades a la teva vivenda, en lloc de decidir només per un descompte anunciat.

Si tens bo social elèctric, el perdràs en abandonar el PVPC. La nova comercialitzadora ha d'informar-te de l'impacte econòmic i recollir el teu consentiment exprés per renunciar-hi. Com explica Demócrata sobre ambdues modalitats, el PVPC és un requisit per accedir a aquesta ajuda.

2. Compara ofertes i sol·licita les condicions

Utilitza les eines de la CNMC per comparar la despesa anual amb el teu consum real. El mercat lliure no garanteix per si mateix una factura més barata. Comprova:

  • El preu de l'energia, per quilowatt hora, i el de la potència contractada.
  • Si el preu és fix o variable i quan pot revisar-se.
  • La durada dels descomptes i el preu posterior.
  • Els serveis de manteniment, assegurances o productes addicionals.
  • La durada del contracte, renovació i possibles penalitzacions.

Demana les condicions per escrit. Un preu fix de l'energia no significa necessàriament que tots els components de la factura romanguin invariables.

3. Prepara les dades i contracta

Tingues a mà una factura recent, DNI o NIE del titular, adreça, dades de contacte, compte bancari i CUPS, el codi que identifica el teu punt de subministrament. El CUPS es manté encara que canviïs de comercialitzadora.

Contacta amb l'empresa escollida pels seus canals oficials, indica que vols passar del PVPC al mercat lliure i revisa el contracte abans d'acceptar-lo. Conserva l'oferta, les condicions i el justificant de contractació. La CNMC recorda que tot canvi requereix el consentiment efectiu del consumidor.

4. Deixa que la nova empresa tramiti el canvi

No sol·licitis la baixa del subministrament: no estàs tancant el punt d'electricitat. La nova comercialitzadora tramita el canvi amb la distribuïdora i no necessites cancel·lar per separat el contracte regulat.

Segons la informació de l'Administració, l'empresa ha de sol·licitar-ho en un màxim de 24 hores laborables des de la contractació. El termini general per efectuar-ho és de 10 dies hàbils, ampliable fins a cinc dies hàbils addicionals quan siguin necessàries actuacions tècniques complexes. Sol·licita confirmació de la data efectiva.

5. Comprova els costos i el teu dret a desistir

El canvi de comercialitzadora és gratuït. Modificar simultàniament la potència pot generar costos diferents, i els serveis afegits poden tenir la seva pròpia quota. No confonguis aquests conceptes amb una taxa per canviar de tarifa.

Si contractes per internet o telèfon, disposes normalment de 14 dies naturals per desistir, segons la guia de la CNMC. Si sol·licites començar abans, revisa les conseqüències de cancel·lar quan ja s'hagi iniciat el subministrament.

6. Revisa les factures de tancament i inici

Rebràs una última factura del PVPC fins a la data del canvi. Comprova que la primera del mercat lliure aplica els preus acordats, sense serveis no acceptats ni períodes duplicats. Guarda la documentació i reclama per escrit a la comercialitzadora si detectes diferències.

Quines competències té la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) respecte a la fixació de preus elèctrics?

La CNMC no fixa el preu complet de l'electricitat ni decideix quant ha de costar cada quilowatt hora en tots els contractes. Sí determina components regulats, especialment els peatges de les xarxes, i supervisa que els preus es formin respectant les regles del mercat i la competència. Per entendre el seu abast, convé separar energia, peatges, càrrecs i impostos.

1. Què pot fixar: els peatges elèctrics

La seva competència més directa consisteix a establir l'estructura i la metodologia dels peatges de transport i distribució: els imports destinats a pagar l'ús de les xarxes que porten l'electricitat fins als consumidors. També determina els seus valors aplicables, per la qual cosa la seva funció no es limita a emetre recomanacions.

La Llei 3/2013 li atribueix establir «l'estructura i la metodologia per al càlcul dels peatges d'accés a les xarxes d'electricitat destinats a cobrir la retribució del transport i la distribució».

La Circular 3/2020 desenvolupa aquesta metodologia. Distribueix els costos entre categories de consumidors mitjançant elements com la potència contractada, l'energia consumida, la tensió de connexió i els períodes horaris. Aquests peatges afecten tant el mercat lliure com el subministrament regulat i han de respondre a criteris d'eficiència, transparència, objectivitat i no discriminació.

2. Retribució de les xarxes i serveis del sistema

La CNMC també estableix la metodologia, els paràmetres i la base d'actius utilitzats per calcular la remuneració de les instal·lacions de transport i distribució. Això inclou valors d'inversió, operació i manteniment, vida útil regulatòria i taxa de retribució financera, dins dels límits legals.

Aquestes decisions influeixen en els costos que han de recuperar els peatges. No equivalen, però, a fixar el preu de l'electricitat produïda per les centrals.

A més, regula metodologies de serveis de balanç i de no freqüència: serveis necessaris per equilibrar producció i consum i mantenir el funcionament tècnic del sistema. Pot aprovar procediments i regles que afecten els seus costos, com mostra la resolució sobre control de tensió de juny de 2025.

3. Què supervisa, però no decideix lliurement

  • Mercat majorista: no tria el preu resultant del creuament d'ofertes de compra i venda. Supervisa el seu funcionament, la transparència i la conducta dels agents.
  • Mercat lliure: no aprova individualment les tarifes comercials. El preu es pacta entre comercialitzadora i client, respectant les obligacions legals i contractuals.
  • PVPC: no decideix discrecionalment el seu import. El preu voluntari per al petit consumidor es calcula amb la metodologia regulada, la definició de la qual correspon al marc governamental. La CNMC realitza funcions de supervisió i informe.

La supervisió del mercat elèctric inclou detectar possibles manipulacions, ús indegut d'informació privilegiada i pràctiques contràries a la competència. Pot investigar i sancionar dins de les seves competències; una pujada de preus, per si sola, no implica una infracció.

4. Què queda fora de la seva competència

Els càrrecs no són peatges: financen altres costos del sistema, com determinades ajudes a renovables, costos extrapeninsulars o anualitats del dèficit. La seva metodologia correspon al Govern, mitjançant el Reial Decret 148/2021, i els seus preus s'estableixen per ordre ministerial. Tampoc correspon a la CNMC fixar els impostos de la factura.

En definitiva, la seva capacitat de fixació es concentra en les xarxes i determinats aspectes regulats. La Llei del Sector Elèctric reparteix les decisions restants entre el Govern i els mecanismes de mercat: supervisar el preu no significa poder substituir-lo per un altre.

Quins van ser els resultats de les últimes eleccions generals a Espanya i quins partits formen l'actual govern?

Les últimes eleccions generals celebrades a Espanya van ser les del 23 de juliol de 2023: el Partit Popular va obtenir més vots i escons, però no va aconseguir formar Govern. L'Executiu que va sorgir d'aquella convocatòria està presidit per Pedro Sánchez i es basa en la coalició entre PSOE i Sumar. A data de 8 de novembre de 2026, les eleccions convocades per al 29 de novembre encara no s'han celebrat: les seves enquestes no són resultats electorals.

Resultats de les eleccions de 2023

La distribució definitiva dels 350 escons del Congrés dels Diputats va ser la següent. Convé distingir aquest resultat de la composició posterior dels grups parlamentaris, que pot canviar durant la legislatura per sortides de diputats o modificacions de les aliances:

  • Partit Popular (PP): 137 escons.
  • Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE): 121 escons.
  • Vox: 33 escons.
  • Sumar: 31 escons.
  • Esquerra Republicana de Catalunya (ERC): 7 escons.
  • Junts per Catalunya: 7 escons.
  • EH Bildu: 6 escons.
  • Partit Nacionalista Basc (PNV): 5 escons.
  • Bloc Nacionalista Gallec (BNG): 1 escó.
  • Coalició Canària: 1 escó.
  • Unió del Poble Navarro (UPN): 1 escó.

El PP va aconseguir aproximadament el 33,1 % dels vots i el PSOE, el 31,7 %. La majoria absoluta del Congrés se situa en 176 diputats. Els resultats de les quatre candidatures principals i aquesta referència de majoria estan recollits en aquesta comparació de Demócrata.

Per què el partit guanyador no va formar Govern

La clau del resultat va ser que cap candidatura va obtenir per si sola la majoria absoluta. Els 137 diputats del PP i els 33 de Vox sumaven 170 escons, sis per sota d'aquest llindar; incorporant el diputat d'UPN, la suma era de 171. Per tant, ser la candidatura amb més representants no va ser suficient perquè el PP reunís els suports necessaris per governar.

PSOE i Sumar, per la seva banda, van obtenir conjuntament 152 escons. Tampoc aconseguien per si sols la majoria absoluta, però Pedro Sánchez va aconseguir reunir suports addicionals per a la seva investidura, és a dir, la votació del Congrés que permet a un candidat accedir a la Presidència del Govern. Va ser investit al novembre de 2023 i es va constituir l'Executiu de coalició.

Quins partits integren el Govern

La resposta habitual és PSOE i Sumar, encara que hi ha un matís: Sumar va ser una candidatura electoral que va agrupar diferents organitzacions, no només un partit. En l'espai de Sumar amb presència a l'Executiu s'hi troben Moviment Sumar, Esquerra Unida, Més Madrid i Comuns, segons la informació publicada per Demócrata sobre la coalició.

No s'han de confondre els integrants del Govern amb els partits que van donar suport a la seva investidura. ERC, Junts, EH Bildu, PNV, BNG i Coalició Canària van recolzar aquella investidura, però no formen part de l'Executiu. El seu suport parlamentari tampoc equival a recolzar automàticament totes les decisions posteriors del Govern.

Una altra distinció important afecta Podemos: va concórrer dins de la candidatura de Sumar el 2023, per la qual cosa els seus representants estaven inclosos en els 31 escons electorals d'aquella coalició. No obstant això, no va entrar en aquest Govern i posteriorment va abandonar el grup parlamentari de Sumar, com explica aquest anàlisi parlamentari.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quin és el preu més baix de la llum aquest diumenge 8 de novembre de 2026 per a usuaris amb tarifa PVPC?

Pregunta" 1 de 3

Quina és la diferència aproximada en cèntims per kWh entre el preu mínim i el màxim de la tarda?

Pregunta" 2 de 3

Per a quin tipus de contractes resulta útil consultar les hores més barates segons la taula de preus horaris?

Pregunta" 3 de 3