El president del PP i aspirant a la Presidència del Govern, Alberto Núñez Feijóo, pretén consolidar i ampliar el seu actual avantatge de cara a les eleccions generals implicant de ple els seus alcaldes en la campanya, amb la idea que tot el partit estigui “enchufat”, segons han assenyalat a Europa Press fonts de la formació. Per fer-ho, ha incorporat 236 regidors a les candidatures al Congrés i al Senat, entre ells 17 de capitals de província i grans municipis.
A la cúpula de 'Génova' sostenen que l’activació dels seus responsables municipals facilita que el missatge del PP penetri a tot el territori i arribi a més ciutadans, atès que alcaldes i regidors constitueixen l’administració més propera al veí i Feijóo vol explotar el seu “tirón” a les urnes, apunten les mateixes fonts.
“El nostre és un partit d’alcaldes, d’alcaldes que són un referent de gestió, un referent de servei públic, de resoldre problemes de la gent. I per això Feijóo volia que a les llistes del PP tinguessin una presència destacada i significativa els alcaldes i alcaldesses del nostre partit”, va recordar Miguel Tellado dijous en un míting juntament amb dos caps de llista al Congrés per Madrid que són alcaldesses, Rocío García i Lucía Fernández, regidores d’Alcobendas i San Sebastián de los Reyes.
L’equip de Feijóo, que manté el seu objectiu de governar en solitari encara que els sondejos apunten que podria requerir un acord amb Vox, confia que els alcaldes assumeixin un paper determinant en la mobilització de l’electorat, expliquen fonts del partit.
“Així tenim els alcaldes enchufats”, resumeix la direcció nacional del PP, que presumeix de la seva extensa implantació territorial: controla més de 3.400 ajuntaments, més del 40% del total, i governa en 11 de les 17 comunitats autònomes.
Alcaldes en primera línia el 29 de novembre
Amb aquest plantejament, la cúpula del PP ha articulat una estratègia en què els regidors seran protagonistes a les generals del 29 de novembre. En total, 236 alcaldes s’han incorporat a les llistes populars a les Corts.
Entre ells figuren els responsables municipals de sis capitals de província. Tres s’integraran al Grup Popular del Congrés: María José Catalá (València), Carlos Velázquez (Toledo) i Pilar Miranda (Huelva). Altres tres donaran el salt al Senat: Gema Igual (Santander), Jesús Julio Carnero (Valladolid) i Enma Buj (Terol).
Els Estatuts del PP estableixen que la condició de diputat és “incompatible” amb el càrrec d’alcalde en municipis de més de 20.000 habitants, tot i que preveuen excepcions autoritzades pel Comitè Executiu Nacional. En aquest marc, aquest òrgan va avalar la setmana passada que 17 alcaldes de localitats superiors a 20.000 habitants puguin simultaniejar l’Alcaldia amb l’escó en la propera legislatura.
Dudosos, vot jove i calador socialista
Al PP estan convençuts que els seus quadres municipals poden resultar decisius per atreure els votants indecisos que encara no han triat papereta, contenir la fugida de vots cap a Vox i fins i tot sumar nous suports. Més d’1,6 milions de joves que han assolit la majoria d’edat podran votar per primera vegada en aquests comicis.
Durant les tres setmanes de precampanya posteriors a l’anunci de Pedro Sánchez d’avançar les generals, a la seu nacional del PP consideren que ja s’està produint una incorporació de nous votants i una captació en l’espai tradicional del PSOE, cosa que, segons els seus “trackings” interns, s’hauria intensificat després de la tragèdia ferroviària d’Urda.
Així ho va expressar públicament Feijóo en afirmar que el seu partit “ha anat de menys a més” i està aconseguint sumar abstencionistes, als quals s’estrenen a les urnes i a part de l’electorat que “ha vingut confiant” en la “socialdemocràcia espanyola”. “Crec, honestament, que a les urnes hi haurà millor resultat”, va reblar el líder del PP.