No tots els vots tenen el mateix rendiment a l’hora de convertir-se en escons. Una simulació electoral realitzada amb l’eina Objetivo 176 reflecteix aquesta diferència entre formacions: Podemos necessitaria prop de 500.000 vots per obtenir un diputat al Congrés, mentre que EH Bildu aconseguiria representació amb aproximadament 45.000 vots per escons.
La comparació situa a Podemos com la formació amb l’escons més car de l’escenari analitzat i a EH Bildu com la que obté representació amb menys vots per diputat. La diferència no respon al fet que uns vots tinguin més valor que uns altres, sinó a la manera com es distribueixen territorialment i al sistema electoral espanyol.
Per què un partit necessita més vots que un altre per aconseguir un escons
La clau està en el fet que les eleccions generals espanyoles no reparteixen els 350 diputats del Congrés mitjançant un únic càlcul proporcional per a tot el país. La circumscripció electoral és la província, amb l’excepció de Ceuta i Melilla, que n’elegeixen un diputat cadascuna.
Cada província té assignat un mínim inicial de dos diputats, mentre que la resta es distribueixen en funció de la seva població. Això provoca que el nombre d’escons en joc sigui molt diferent entre territoris: Madrid i Barcelona n’elegeixen molts més representants que províncies amb menys població, com Sòria o Terol.
A més, el repartiment es fa mitjançant la fórmula D’Hondt. En cada circumscripció, les candidatures han d’aconseguir almenys el 3% dels vots vàlids per participar en l’assignació d’escons. Després, els seus resultats es divideixen entre nombres successius i els diputats s’adjudiquen als quocients més alts.
Aquest mecanisme fa que el percentatge de vot nacional no es tradueixi automàticament en una quantitat proporcional de diputats. Un partit pot reunir molts vots repartits per tot el país i, tot i així, tenir dificultats per aconseguir representació en determinades províncies.
Podemos i EH Bildu: dues formes diferents de distribuir el vot
La diferència entre Podemos i EH Bildu il·lustra l’efecte de la distribució territorial. Podemos presenta un vot d’àmbit estatal, repartit entre diverses circumscripcions. Si els seus suports no assoleixen prou concentració en determinades províncies, pot quedar-se sense representació en elles, tot i que acumuli un volum considerable de paperetes en el conjunt del país.
EH Bildu, per la seva banda, concentra principalment els seus suports al País Basc i Navarra. Aquesta implantació territorial li permet competir pels escons a les circumscripcions on obté els seus millors resultats, sense necessitat d’una presència electoral equivalent a la resta d’Espanya.
Per tant, la formació abertzale pot convertir una quantitat menor de vots totals en representació parlamentària, mentre que una candidatura amb suports més dispersos pot necessitar molts més sufragis per obtenir un diputat.
La diferència no significa que el vot d’EH Bildu tingui més valor jurídic que el de Podemos. Tots els vots es comptabilitzen d’acord amb les mateixes regles, però la seva capacitat de traduir-se en escons depèn d’on s’emeten i dels resultats de les altres candidatures a cada província.
El sistema provincial condiciona la representació al Congrés
El repartiment territorial és un dels elements que més influeix en la proporcionalitat del sistema electoral espanyol. A les circumscripcions petites s’escullen pocs diputats i, per tant, aconseguir representació pot resultar més difícil per als partits que no concentren allà els seus suports.
En canvi, les formacions amb una implantació territorial concentrada poden obtenir representació amb percentatges elevats en determinades províncies, encara que el seu percentatge de vot en el conjunt nacional sigui reduït.
A aquest efecte s’hi suma la fórmula D'Hondt i el llindar electoral del 3% en cada circumscripció. La combinació d’aquests elements explica per què la relació entre vots i diputats pot variar tant d’un partit a un altre.
Una simulació, no una previsió electoral
Les dades difoses a partir de Objetivo 176 permeten comparar el rendiment del vot de les diferents formacions dins d’un escenari concret. Tanmateix, no representen un resultat definitiu ni permeten anticipar quants diputats aconseguirà cada partit el proper 29 de novembre.
La mateixa eina adverteix que els seus càlculs són simulacions i depenen de les dades i supòsits utilitzats. La seva metodologia permet consultar el repartiment d’escons per províncies i observar quants vots necessita una candidatura per disputar l’últim diputat assignat a cada circumscripció.
La comparació entre Podemos i EH Bildu posa de manifest una de les particularitats del sistema electoral espanyol: per aconseguir representació al Congrés no només importa quants vots reuneix un partit, sinó també on els aconsegueix.