Un estudi basat en 10.000 publicacions difoses en set plataformes digitals atribuïdes a la xarxa 'Blocus', suposadament vinculada als disturbis del passat dissabte a Barcelona, conclou que no existeixen indicis d'activitat pròpia d'aquest moviment a Palma ni a Eivissa.
Així es recull en un informe fet públic fa dos dies per la tecnològica Goldn Owl, especialitzada en intel·ligència de fonts obertes i ubicada al Parc Científic d'Alacant.
El treball, sota el títol "De los disturbios de Barcelona a una amenaza nacional: la expansión de Blocus alerta del riesgo de nuevos episodios de violencia coordinada", reconstrueix el rastre digital de la xarxa a partir dels seus comptes, cartelleria i grups en línia.
Els analistes han revisat més de 10.000 continguts procedents de set plataformes i han detectat senyals d'activitat en 18 ciutats d'11 comunitats autònomes, amb convocatòries datades en 13 d'elles.
Al mapa figuren Barcelona, Madrid, Bilbao, Vitoria-Gasteiz, Donostia-San Sebastián, València, Sevilla, Saragossa, Màlaga, A Coruña, Santander, Pamplona i Terrassa. Tanmateix, l'informe no localitza evidències d'activitat directa de 'Blocus' en altres 34 urbs examinades, entre les quals es troben Palma i Eivissa.
La situació a Palma
La preocupació va sorgir aquest dimarts a Palma després de conèixer-se que, en un canal de Telegram anomenat 'Gen Z', amb una mica més d'un centenar de membres i aparentment relacionat amb l'entorn de 'Blocus', s'estava impulsant una protesta per al divendres i el dissabte al centre de la capital balear.
Els organitzadors, mitjançant diversos comunicats enviats per un dels administradors del grup, que va ser tancat la tarda de dimarts, van mostrar el seu rebuig "categòric" a qualsevol tipus de vandalisme, violència o dany al patrimoni públic o privat.
"Volem deixar absolutament clar que la nostra mobilització es defensarà sota els principis del pacifisme, la dignitat i el respecte. Els qui intentin desvirtuar la nostra lluita amb actes vandàlics no ens representen", van afirmar.
Aquests missatges van arribar després que alguns participants del xat de missatgeria plantegessin l'opció de "saquejar botigues de luxe" o respondre amb violència davant qualsevol "agressió" de les forces de seguretat.
Davant d'això, els administradors van replicar: "No necessitem la destrucció per fer-nos escoltar, la nostra presència massiva, ferma i organitzada és el missatge més potent que podem enviar".
En el ple del Parlament, la presidenta del Govern, Marga Prohens, va reclamar a la Delegació del Govern un ampli desplegament policial davant la possible concentració d’un grup al qual va definir com a "kale borroka". Va relacionar la convocatòria amb els disturbis registrats a Barcelona, París o Milà i va sostenir que està "alentida per l’extrema esquerra".
Malgrat això, els missatges difosos al canal de Telegram consultats per Europa Press no esmentaven vincles amb partits o moviments socials, tot i que alguns comunicats dels administradors acabaven amb la consigna "¡Visca Espanya i visca el Rei!".
Al matí d’aquest dimecres, la consellera de Presidència, Coordinació de l’Acció de Govern i Cooperació Local, Antònia Maria Estarellas, va remetre una carta al delegat del Govern a les Balears, Pere Joan Pons, per expressar-li la seva "preocupació" pel risc de possibles episodis violents associats a aquesta convocatòria i reclamar-li que "actuï amb previsió i responsabilitat" per evitar successos similars als de Barcelona.
Fonts de la Policia Nacional consultades dimarts van assenyalar a aquesta agència que s’ha previst un dispositiu de seguretat específic per a aquesta protesta. Des de la Delegació del Govern van indicar que no s’ha rebut comunicació oficial de cap concentració, però van assegurar que s’articularà un desplegament adequat per prevenir qualsevol incident vinculat amb aquesta o altres convocatòries que puguin alterar l’ordre públic.