Vaga general del 11 de novembre: què demanen els sindicats sobre habitatge i salaris

UGT i CCOO reclamen recuperar els decrets d'habitatge rebutjats pel Congrés, elevar el salari mínim un 7% el 2027 i negociar pujades salarials d'entre el 4% i el 7%. Ambdues organitzacions reuneixen aquest dilluns més de 2.000 representants sindicals per preparar una aturada de 24 hores.

fotonoticia 20261022121727 1920

fotonoticia 20261022121727 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

5 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 26 de octubre de 2026 · 15 institutos

  • PP31,0 %
  • PSOE27,3 %
  • Vox18,9 %
  • Sumar6,4 %
  • Podemos2,9 %
  • ERC2,3 %
010203040ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

Recuperar les mesures d'habitatge que el Congrés va rebutjar a principis d'octubre, elevar el salari mínim interprofessional (SMI) un 7% el 2027 i negociar increments salarials d'entre el 4% i el 7% són algunes de les principals exigències que UGT i CCOO portaran a la vaga general del proper 11 de novembre. Els sindicats pretenen que la mobilització serveixi per desbloquejar decisions pendents tant del Govern com de la patronal, a la qual reprotxen la falta d'avançaments en la negociació col·lectiva.

Els secretaris generals d'ambdues organitzacions, Pepe Álvarez i Unai Sordo, reuneixen aquest dilluns, 26 d'octubre, més de 2.000 representants sindicals de grans empreses per preparar una jornada de parada que tindrà com a principals reivindicacions l'accés a l'habitatge i la lluita contra la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors. La convocatòria és una vaga general de 24 hores, registrada davant del Ministeri de Treball el passat 19 d'octubre per nou organitzacions sindicals i socials, entre elles UGT, CCOO, CGT, CNT i la Confederació de Sindicats d'Inquilines.

Encara que l'augment del preu de l'habitatge és el principal motiu de la protesta, els sindicats han incorporat reivindicacions laborals que afecten directament les empreses, des dels augments salarials fins a la reducció de la jornada i la prevenció de riscos. La mobilització, acordada abans de la dissolució de les Corts, se celebrarà a menys de tres setmanes de les eleccions generals del 29 de novembre.

Recuperar els decrets d'habitatge rebutjats pel Congrés

La primera exigència d'UGT i CCOO passa per recuperar les mesures de protecció habitacional incloses en els reals decrets-llei que el Congrés va rebutjar el passat 2 d'octubre, la convalidació dels quals consideren una prioritat immediata per respondre a les dificultats d'accés a l'habitatge.

Els sindicats reclamen, a més, intervenir sobre els preus del lloguer, reforçar la protecció davant dels desnonaments i frenar la concentració d'immobles en mans de fons d'inversió. A aquestes mesures d'aplicació més immediata afegeixen una política d'habitatge públic que permeti ampliar de forma permanent l'oferta de lloguer assequible, en lloc de dependre exclusivament de les fluctuacions del mercat privat.

CCOO ha plantejat la construcció de 1,5 milions de vivendes protegides en una dècada, una proposta que exigiria mobilitzar inversió pública durant diversos exercicis i coordinar l'actuació de l'Estat amb les comunitats autònomes i els ajuntaments, responsables de bona part de les competències urbanístiques i residencials.

Segons l'Institut Nacional d'Estadística, la vivenda s'ha encarit un 12,2% interanual en el segon trimestre de 2026, mentre que UGT adverteix que el 43,6% de les persones que viuen de lloguer es troben en risc de pobresa o exclusió social, davant del 31,3% de la mitjana europea, segons les dades que recull el sindicat.

Un salari mínim un 7% més alt el 2027

Igualment, els sindicats reivindiquen elevar el SMI almenys un 7% el 2027, després que l'increment aprovat per al 2026 fos del 3,1%. UGT considera que l'última actualització ha quedat superada per l'evolució dels preus, especialment després que la inflació assolís el 4,9% interanual al setembre.

La pujada del salari mínim per al 2027 podria aprovar-se fins i tot abans de les eleccions generals del 29 de novembre, ja que el Govern conserva les seves competències malgrat la dissolució de les Corts. El Ministeri de Treball, dirigit per Yolanda Díaz, pretén accelerar l'actualització i ha demanat a la comissió d'experts que anticipi les seves conclusions.

El vicepresident primer i ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, també s'ha mostrat favorable a tancar l'increment abans dels comicis, tot i que ha condicionat la seva aprovació a les feines tècniques prèvies. La decisió pot adoptar-se mitjançant reial decret, prèvia consulta amb sindicats i empresaris, sense necessitat de sotmetre-la a una votació parlamentària.

Pel que fa als convenis col·lectius, CCOO defensa increments salarials d'entre el 4% i el 7%, mentre que UGT reclama que les pujades superin la inflació i incorporin clàusules de garantia que permetin revisar les retribucions quan els preus augmentin més del previst. Ambdues organitzacions coincideixen en la necessitat de desbloquejar un nou Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC), la negociació del qual roman pendent des de fa més d'un any.

La proposta d'UGT inclou la reclamació que els convenis incloguin complements salarials relacionats amb el cost de l'habitatge, especialment en aquells territoris i sectors on els preus dificulten l'accés a una llar. La seva aplicació dependria d'acords amb la patronal, atès que l'Executiu no pot fixar de manera general les pujades de tots els salaris negociats col·lectivament.

La patronal, assenyalada pel bloqueig dels convenis

El desacord amb la CEOE ha afegit una dimensió laboral a una vaga inicialment impulsada per la crisi de l'habitatge, després que UGT i CCOO denunciessin que la patronal porta més d'un any sense negociar la renovació de l'acord estatal que ha de orientar els convenis col·lectius.

Pepe Álvarez va resumir el passat dijous la relació entre ambdues reivindicacions en advertir que el preu de l'habitatge "ho topa tot", fins i tot quan els treballadors aconsegueixen millores salarials. Unai Sordo, per la seva banda, va reclamar un "canvi substancial" en les polítiques residencials i un gran acord estatal que permeti recuperar els salaris.

La CEOE ha qüestionat la convocatòria per la seva proximitat a les eleccions i per dirigir contra les empreses una protesta que inclou demandes la resolució de les quals correspon a les administracions. Els sindicats responen que el cost de l'habitatge afecta directament les condicions de vida dels treballadors i que les empreses també han d'assumir la seva responsabilitat mitjançant la negociació salarial.

Jornada laboral, pensions i baixes mèdiques

La plataforma sindical incorpora altres reivindicacions que van més enllà de l'accés a l'habitatge, entre elles la reducció de la jornada laboral, la reforma de la normativa de prevenció de riscos, la defensa del sistema públic de pensions i les garanties de protecció durant les baixes laborals.

UGT reclama que avanci la reforma de prevenció de riscos laborals, el projecte de la qual no va arribar al Congrés abans de la dissolució de les Corts Generals, mentre que CCOO vincula la convocatòria a la necessitat de reforçar els serveis públics i millorar les condicions de qui es posen malalts i troben dificultats per deixar de treballar.

La vaga tindrà lloc l'11 de novembre, dos dies abans de l'inici oficial de la campanya electoral, i podran secundar-la treballadors del sector públic i privat. A més de la aturada laboral, les organitzacions convocants preparen manifestacions en diferents ciutats espanyoles.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

En quin estat parlamentari es troba actualment la reforma de la normativa de prevenció de riscos laborals després de la dissolució de les Corts Generals?

La reforma general de la normativa de prevenció de riscos laborals no va arribar a iniciar la seva tramitació parlamentària abans de la dissolució de les Corts. A 26 d'octubre de 2026, la seva situació és la d'un avantprojecte en fase governamental, no la d'un projecte de llei pendent de votació al Congrés. Per això, no és tècnicament correcte afirmar que aquesta reforma general hagi caducat com a iniciativa parlamentària: encara no havia entrat a les Càmeres.

Quina fase havia assolit

El Consell de Ministres va aprovar el 28 d’abril de 2026 l’Avantprojecte de llei pel qual es modifiquen la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals; el text refundit de la Llei de l’Estatut dels Treballadors; i el Reglament dels Serveis de Prevenció. La comunicació oficial de Treball identifica expressament el text com a avantprojecte, encara que el seu titular faci servir l’expressió «nova Llei».

Posteriorment, el Consell Econòmic i Social va emetre el seu Dictamen 11/2026, de 27 de juliol, sobre aquest avantprojecte. Aquest informe forma part de la preparació de la norma: no equival a la seva aprovació per les Corts ni obre per si mateix el procediment legislatiu.

La informació de Demócrata del 5 d’octubre precisava que el text no havia tornat al Consell de Ministres per a la seva aprovació com a projecte de llei i, per tant, no havia començat el seu recorregut al Congrés. La informació del 26 d’octubre manté aquesta dada: la reforma no va arribar al Congrés abans de la dissolució.

Què implica la dissolució

El Reial Decret 806/2026, de 5 d’octubre, publicat el dia 6, va dissoldre el Congrés i el Senat i va convocar eleccions per al 29 de novembre. Convé distingir dos efectes:

  • Sobre els procediments parlamentaris: les iniciatives legislatives ordinàries que seguien pendents van caducar amb la dissolució.
  • Sobre aquest avantprojecte: en trobar-se encara en preparació dins l’Executiu, no hi havia un procediment parlamentari que pogués caducar. La dissolució no elimina automàticament la feina governamental realitzada ni obliga, per aquest sol motiu, a repetir tots els tràmits previs.

La Diputació Permanent no pot tramitar i aprovar aquesta reforma com una llei ordinària en substitució del Congrés. La seva intervenció respecte dels decrets-llei respon a un procediment diferent, que no converteix aquest avantprojecte en una norma vigent.

Una iniciativa diferent que sí que va caducar

No s’ha de confondre la reforma general amb la Proposició de Llei de reforma de la Llei 31/1995 per a la interrupció del treball per inclemències meteorològiques, del Grup Parlamentari Mixt, signada per Ione Belarra. Aquesta iniciativa, expedient 122/000212, va ser admesa a tràmit el 22 de juliol de 2025 i publicada el 24 de juliol. Proposava prohibir treballs a l’aire lliure durant avisos meteorològics taronges o vermells, mantenint la retribució. Aquesta proposició sí que va caducar el 6 d’octubre de 2026.

Què queda pendent

Per avançar per la via prevista, la reforma general haurà de completar la fase governamental, aprovar-se com a projecte de llei i remetre’s a les noves Corts. No existeix una tramitació parlamentària anterior que es pugui simplement reprendre.

Mentre tant, continua aplicant-se la Llei 31/1995 vigent, amb les seves modificacions i desenvolupament reglamentari. Les mesures de l’avantprojecte no generen noves obligacions per si mateixes. En síntesi: reforma general encara prelegislativa; proposició específica sobre inclemències meteorològiques caducada.

Quines són les competències específiques del Ministeri de Treball i Economia Social en la fixació del salari mínim interprofessional?

El Ministeri de Treball i Economia Social prepara, impulsa i proposa la fixació del salari mínim interprofessional (SMI), però no decideix la seva quantia per si sol. L’aprovació correspon al Govern, mitjançant un reial decret deliberat en el Consell de Ministres, prèvia consulta amb les organitzacions sindicals i empresarials més representatives.

1. Elaborar i elevar la proposta al Govern

La distinció fonamental està a l’article 27.1 de l’Estatut dels Treballadors: «El Govern fixarà, prèvia consulta amb les organitzacions sindicals i associacions empresarials més representatives, anualment, el salari mínim interprofessional».

Per tant, el Ministeri exerceix la iniciativa i prepara la proposta dins de les seves competències sobre relacions laborals. El seu titular l’eleva al Consell de Ministres. No pot substituir aquesta decisió col·legiada per una ordre ministerial ni convertir un anunci o un acord de diàleg social en una quantia jurídicament obligatòria.

Aquesta distribució apareix expressament en el Reial Decret 126/2026, que fixa el SMI per a 2026 «a proposta de la Ministra de Treball i Economia Social, i prèvia deliberació del Consell de Ministres».

2. Canalitzar la consulta amb sindicats i empresaris

Al Ministeri li correspon impulsar la interlocució amb els agents socials per preparar la proposta. El requisit legal és consultar les organitzacions sindicals i associacions empresarials més representatives abans d’aprovar el SMI.

Consulta obligatòria no significa acord obligatori. L’article 27 exigeix escoltar ambdues representacions, però no condiciona la decisió al seu consentiment. El Ministeri pot buscar un acord sobre la pujada; si no ho aconsegueix, la competència decisòria continua corresponent al Govern.

3. Fonamentar la quantia i les seves possibles revisions

La proposta ministerial ha d’atendre els quatre factors que enumera l’Estatut:

  • L’índex de preus de consum.
  • La productivitat mitjana nacional assolida.
  • L’increment de la participació del treball en la renda nacional.
  • La conjuntura econòmica general.

La llei obliga a considerar-los, encara que no estableix una fórmula matemàtica ni una ponderació tancada. A més, contempla una revisió semestral quan no es compleixin les previsions sobre preus. El Ministeri prepara tècnicament la proposta corresponent; tampoc en aquesta revisió disposa d’una potestat autònoma per canviar la quantia.

4. Preparar el text normatiu i el seu suport tècnic

El Reial Decret 502/2024, que desenvolupa l’estructura del departament, concreta els òrgans que sustenten aquesta feina:

  • La Secretaria d’Estat de Treball desenvolupa la política governamental sobre treball i relacions laborals, sota l’autoritat de la persona titular del Ministeri.
  • La Direcció General de Treball té atribuïdes l’ordenació de les relacions laborals i les condicions de treball, l’elaboració de projectes normatius i els informes sobre la seva interpretació i aplicació.
  • La Subdirecció General d’Ordenació Normativa exerceix aquestes funcions d’elaboració normativa i suport jurídic dins de la Direcció General.

El departament també compta amb funcions d’estudi, anàlisi estadístic i avaluació de l’impacte econòmic i social de les polítiques laborals. Aquestes permeten fonamentar la decisió, sense desplaçar el Consell de Ministres.

5. Respectar els límits de l’habilitació legal

La proposta ha d’ajustar-se a l’Estatut: la revisió del SMI no modifica per si mateixa l’estructura ni la quantia dels salaris professionals que, considerats conjuntament i en còmput anual, ja siguin superiors. En síntesi, Treball elabora i proposa; el Govern fixa i aprova, dins dels criteris i garanties legals.

A quin partit polític pertanyen Pepe Álvarez i Unai Sordo i quina ha estat la seva trajectòria sindical fins a l’actualitat?

Pepe Álvarez és militant del PSOE, segons una entrevista publicada per la pròpia UGT. En canvi, no consta públicament una afiliació partidista formal d’Unai Sordo: no se li ha d’atribuir pertinença al PCE, Izquierda Unida o Sumar per dirigir CCOO. A 26 d’octubre de 2026, ambdós continuen com a secretaris generals dels seus respectius sindicats.

Pepe Álvarez: del metall català a la direcció d’UGT

José María Álvarez Suárez, conegut com Pepe Álvarez, va néixer a Belmonte de Miranda, Astúries, el 1956. La seva militància socialista està recollida en una entrevista difosa per UGT, que situa aquesta vinculació aproximadament el 1975. Convé separar aquesta afiliació personal de la seva responsabilitat sindical: dirigeix UGT, no exerceix aquest càrrec en representació del PSOE.

La seva trajectòria està lligada al sindicalisme industrial i a Catalunya, on va desenvolupar la major part de la seva carrera abans d’assumir la direcció estatal. Aquests són els seus principals fites, recollits en la seva biografia oficial d’UGT:

  • 1975: es va traslladar a Barcelona per treballar a La Maquinista Terrestre i Marítima, posteriorment integrada a Alstom, i es va afiliar a UGT.
  • 1976-1978: va començar a assumir responsabilitats a la secció sindical de l’empresa i després a l’organització de la Federació del Metall d’UGT de Catalunya. També va ser membre del comitè d’empresa.
  • Etapa posterior: va ser secretari general del Sindicat del Metall de Barcelona i, el 1989, va presidir la comissió gestora d’UGT de Catalunya.
  • 1990-2016: va ocupar la Secretaria General d’UGT de Catalunya durant uns 26 anys, renovant successivament el seu mandat.
  • Des de març de 2016: és secretari general confederal d’UGT, després de succeir a Cándido Méndez. Va ser reelegit el 2021 i va tornar a presentar-se per a un tercer mandat en el 44è Congrés Confederal, celebrat el novembre de 2024, com acredita la intervenció d’aquell congrés. Continua al capdavant de l’organització.
  • Des de 2019: també exerceix com a vicepresident de la Confederació Europea de Sindicats, segons la seva biografia sindical.
Unai Sordo: de CCOO d’Euskadi a la direcció confederal

Unai Sordo va néixer a Barakaldo, Biscaia, el 1972. És graduat social per la Universitat del País Basc i va treballar al sector de la fusta abans de dedicar-se plenament a l’activitat sindical. Les fonts biogràfiques consultades documenten la seva militància a CCOO, però no acrediten una afiliació formal a cap partit.

El seu ascens es va produir des de les estructures juvenils i territorials de CCOO d’Euskadi fins a la direcció estatal, segons aquest perfil de la seva trajectòria:

  • 2000: va ser elegit secretari de Joventut de CCOO d’Euskadi.
  • 2004-2009: va dirigir l’organització territorial de CCOO a Biscaia.
  • 2009-2017: va ser secretari general de CCOO d’Euskadi; va ser reelegit el 2013.
  • 2017: va succeir Ignacio Fernández Toxo com a secretari general confederal de CCOO. Va renovar el seu mandat el 2021.
  • 2025: va ser reelegit per a un tercer mandat, amb el 96,11 % de suport, segons la comunicació oficial de CCOO.

El juliol de 2026, Sordo va descartar fer el salt a la política institucional amb Sumar i va expressar la seva intenció de completar el seu tercer i últim mandat sindical, segons va informar Demócrata. Aquest pronunciament no acredita afiliació a Sumar: confirma la seva continuïtat al capdavant de CCOO.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quin percentatge d'augment del salari mínim interprofessional (SMI) proposen UGT i CCOO per al 2027?

Pregunta" 1 de 3

Quin és el principal motiu declarat per a la vaga general de l'11 de novembre segons els sindicats?

Pregunta" 2 de 3

Quines organitzacions, a més d'UGT i CCOO, han registrat la vaga general davant del Ministeri de Treball?

Pregunta" 3 de 3