Els centres de dades i la intel·ligència artificial no ocupen un lloc tan destacat en la campanya electoral del 29N com l’habitatge, la sostenibilitat de les pensions o les inversions en infraestructures ferroviàries; però han anat guanyant pes en el debat per dos motius: les enormes xifres d’inversió que mou el sector i el reial decret que el Govern aprovarà abans de les eleccions, una iniciativa que ha generat inquietud a la indústria. Ara bé, quant d’aquest focus s’ha traslladat als programes electorals dels grans partits? Dit d’una altra manera, quines propostes han posat damunt la taula PSOE, PP, Vox i Front Amplio per regular un àmbit amb tant de potencial a Espanya?
PSOE: inversió, energia i exigències ambientals
El PSOE, aprofitant que és la força majoritària de l’actual Govern, té al forn un projecte de reial decret que veurà la llum no gaire tard, probablement, la setmana vinent, just abans del 29N, tal com preveien.
La norma pretén fixar requisits de sostenibilitat energètica i mediambiental, resiliència i sobirania digital per a unes infraestructures el creixement de les quals planteja nous desafiaments per al sistema elèctric i la gestió dels recursos. Entre les condicions plantejades hi figura que els centres de dades responguin, com a mínim, el 80% del seu consum elèctric amb energia renovable. També es busca evitar que la demanda d’aquestes instal·lacions encariexi la factura de la llum o resti capacitat energètica a altres activitats.
A banda de les normes en marxa, els socialistes aposten al seu programa per ampliar la capacitat de la xarxa elèctrica. Proposen accelerar l’expansió i la digitalització de les xarxes de transport i distribució, a més de convocar nous concursos d’accés per garantir el subministrament a projectes industrials i tecnològics amb una elevada demanda energètica.
El PSOE proposa accelerar l’expansió i la digitalització de les xarxes de transport i distribució
La formació no desenvolupa al seu programa un catàleg específic d’obligacions ambientals per als centres de dades. Es limita a exposar que hauran de operar amb energies renovables, reutilitzar la calor i fer un ús responsable de l’aigua amb la finalitat de minimitzar el seu impacte ambiental.
PP: desbloquejar connexions i atreure grans projectes
Els d’Alberto Núñez Feijóo proposen anticipar la capacitat elèctrica necessària en zones industrials, logístiques i de centres de dades, amb un pla de xoc de 18 mesos per resoldre els colls d’ampolla que dificulten la connexió a la xarxa.
A aquesta mesura se suma la creació de les anomenades Zones d’Innovació Estratègica, que serien espais amb sòl disponible i connexions elèctriques i digitals garantides, una finestreta única per agilitzar els tràmits i condicions fiscals favorables durant set anys.
L’objectiu és atraure grans inversions tecnològiques, tant vinculades a la intel·ligència artificial com a la instal·lació de centres de dades.
Front Ampli: control públic i condicions ambientals
El Front Ampli proposa declarar els centres de dades infraestructura estratègica nacional i sotmetre’ls a control o titularitat pública o europea. A més, reclama avaluar el seu impacte sobre el sòl, les xarxes elèctriques i els recursos hídrics abans d’autoritzar nous projectes.
I, a diferència del programa dels socialistes, el d’Ada Colau sí que atresora més concreció pel que fa a les condicions ambientals. Entre les seves mesures hi figura condicionar les llicències al fet que el consum energètic de les instal·lacions estigui respaldat per una generació renovable addicional. També planteja prohibir la refrigeració amb aigua en conques amb sequera o estrès hídric i exigir, en aquests casos, l’ús d’aigua regenerada o desalinada, així com un cànon específic per l’aigua consumida.
De la mateixa manera, FA vol obligar a aprofitar la calor residual que generen aquestes infraestructures, amb objectius del 10% el 2026 i del 20% el 2028.
En l’àmbit fiscal, proposa una taxa núvol sobre els serveis digitals dels centres de dades perquè els municipis que els acullen rebin part dels beneficis; i s’hi inclouen obligacions de contractació i formació de treballadors locals i la publicació auditables dels consums d’aigua i electricitat, de l’origen de l’energia i de la calor reutilitzada.
Vox: un ‘solar’
La formació liderada per Santiago Abascal no ha inclòs mesures específiques per als centres de dades, tot i que sí que integra algunes generalitats per impulsar la IA i facilitar-ne la implementació en empreses i administracions, sense entrar en més detall.
Intel·ligència artificial: regulació, adopció i productivitat
Les diferències entre els partits també es traslladen a la intel·ligència artificial. Mentre el PSOE i el Front Amplio plantegen noves regles per supervisar-ne l’ús i limitar determinats riscos, PP i Vox posen l’accent a estendre’n l’aplicació al teixit productiu i millorar la formació dels treballadors.
El PSOE proposa un marc legal per regular el desenvolupament i l’ús de la IA. El seu programa preveu aprovar una Llei per al Bon Ús i la Governança de la Intel·ligència Artificial, que exigiria supervisió humana, etiquetatge obligatori dels continguts generats o manipulats i prohibiria els deepfakes sense consentiment, amb sancions de fins a 35 milions d’euros.
A més, esbossa una Llei de Transparència Algorítmica, amb auditoria independent i la creació d’un Observatori Públic de Discriminació Algorítmica.
En l’àmbit laboral, proposa acordar amb els agents socials mesures per garantir la transparència i la supervisió humana dels algorismes utilitzats en processos de selecció i acomiadament.
La protecció dels menors ha estat una prioritat durant la legislatura i Pedro Sánchez pretén rescatar la Llei de Protecció de Menors en entorns digitals, que va decaure amb motiu de l’avançament electoral. Així mateix, defensa restringir l’ús lliure de chatbots d’IA a menors de 16 anys sense consentiment parental, incorporar alertes davant de conductes de risc i tipificar com a delicte els deepfakes sexuals.
Juntament amb la regulació, el programa inclou mesures per estendre l’ús d’aquestes tecnologies: una estratègia nacional d’IA per a la ciència, que integri inversió en computació, dades i talent, i ampliar el Bono IA, la Xarxa NEURONA i els programes de suport a autònoms, pimes i universitats; i crear un servei públic d’accés a eines avançades d’intel·ligència artificial acompanyat de formació permanent.
En l’Administració, el PSOE aposta per utilitzar aquestes eines per agilitzar la gestió, però sense permetre que les decisions que afectin l’exercici de drets s’adoptin exclusivament de forma automatitzada. El programa afegeix l’estudi de nous gravàmens a les grans tecnològiques i als tokens de models d’IA, així com l’impuls de models de llenguatge oberts en espanyol i llengües cooficials.
Per la seva banda, el PP aposta per estendre la IA a empreses i treballadors mitjançant incentius. Una de les seves principals propostes és lliurar a cada treballador un xec de formació en intel·ligència artificial que pugui conservar tot i que canviï d’empresa. La iniciativa prioritzaria els empleats de més edat i els qui treballin en sectors més exposats als canvis tecnològics.
Per a les empreses, el programa planteja facilitar a les pimes aplicacions de IA llestes per usar, oferir entorns de prova segurs i acompanyament a través de l’Agència Espanyola de Supervisió de la Intel·ligència Artificial (AESIA). També proposa una llibertat d’amortització fiscal completa durant el primer any per a les inversions en intel·ligència artificial, digitalització i patents.
El PP vol aplicar aquestes tecnologies a l’Administració per automatitzar procediments repetitius, tot i que manté la supervisió humana quan hi hagi en joc drets. De la mateixa manera, els de Feijóo preveuen incorporar la IA, juntament amb la ciberdefensa i els drons, a les capacitats de Defensa.
El Front Ampla reclama una IA sota control públic i amb garanties laborals. El seu programa proposa un Pla Nacional d’Adopció de la Intel·ligència Artificial adreçat a pimes, autònoms i economia social, recolzat en supercomputació pública i amb prioritat per al codi obert. La iniciativa estaria condicionada al fet que la incorporació d’aquestes eines no es tradueixi en acomiadaments.
En l’àmbit laboral, planteja atorgar als comitès d’empresa capacitat per aprovar o vetar els sistemes de IA destinats a vigilar o organitzar el treball; així com regular la gestió algorísmica i garantir el dret a una revisió humana quan aquests sistemes intervinguin en sancions o acomiadaments.
El FA defensa prohibir l’ús d’algorismes de IA per fixar automàticament els preus dels lloguers, amb sancions de fins al 10% de la facturació per a qui incompleixi la prohibició. En el sector públic, defensa una llei de bon ús de la intel·ligència artificial que inclogui un inventari obligatori dels sistemes utilitzats i prohibeixi els chatbots que simulin vincles afectius.
A aquestes mesures suma la creació d’una Nube sobirana, un registre obert de la IA pública i un Fons Sobirà Europeu d’Intel·ligència Artificial, que es finançaria mitjançant un impost del 50% sobre les accions de grans empreses tecnològiques.
Finalment, Vox centra el seu tret en la productivitat i la reducció de la burocràcia. El seu programa planteja incorporar Espanya a la cursa internacional per la intel·ligència artificial per impulsar el creixement econòmic, elevar la productivitat i afavorir la creació d’ocupació de qualitat.
La formació d’extrema dreta proposa facilitar l’adopció d’eines d’IA a les empreses, amb especial atenció a pimes i autònoms, i promoure la formació de treballadors i joves. També aposta per implantar aquestes tecnologies a l’Administració per agilitzar tràmits i simplificar procediments, tot i que estableix que s’ha de mantenir l’atenció presencial obligatòria.