La FP virtual davant un augment de costos que el projecte de RD d’Educació no vincula a millores educatives quantificades

El Ministeri d’Educació calcula que reduir l’alumnat per docent elevaria de 429 a 772 euros el cost de professorat per estudiant i curs. Educació preveu una atenció més personalitzada, mentre que les objeccions del sector demanen justificar els límits i avaluar-ne els efectes sobre els preus i l’oferta

fotonoticia 20260928155101 1920

fotonoticia 20260928155101 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

5 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 18 de noviembre de 2026 · 17 institutos

  • PP31,4 %
  • PSOE27,3 %
  • Vox18,9 %
  • Frente Amplio6,2 %
  • ERC2,4 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

Millorar l’atenció a l’alumnat és un dels objectius del projecte de reial decret de garantia de qualitat dels centres privats de FP. Per aconseguir-ho, el Ministeri d’Educació, Formació Professional i Esports planteja reduir el nombre d’estudiants que pot atendre cada professor i exigir una dedicació docent mínima en les modalitats virtual i semipresencial equivalent a la presencial.

El Govern creu que cal garantir a l’alumnat professorat suficient, tutories i avaluació. Fonts del sector, consultades per DEMÓCRATA, asseguren coincidir en aquesta necessitat. La discrepància sorgeix en com organitzar aquests recursos i quines obligacions resulten necessàries per millorar la formació.

El ministeri reconeix que reduir les ràtios apujarà els costos docents i defensa que aquest esforç permetrà un seguiment més individualitzat i millors resultats d’aprenentatge. No obstant això, no quantifica quant millorarien aquests resultats amb cada reducció ni compara aquesta opció amb altres formes de reforçar l’atenció.

El projecte del departament de Milagros Tolón està en tramitació i el Consell de Ministres de l’10 de novembre va sol·licitar un dictamen urgent al Consell d’Estat, amb data límit del 19 de novembre.

Què exigeix el projecte al professorat de FP virtual

La proposta d’Educació combina dos canvis que afecten l’organització de les plantilles.

El primer és una reducció progressiva del màxim d’estudiants per professor i mòdul professional a les ofertes virtuals dels graus D i E: 80 a l’inici del curs 2028-2029, 65 el 2029-2030 i 50 el 2030-2031. Per a la modalitat semipresencial, el text examinat estableix un màxim de 25.

El mòdul professional és la unitat de referència: el límit no es calcula sobre tots els estudiants matriculats al centre. A més, les activitats presencials d’una oferta virtual han de respectar les ràtios de l’ensenyament presencial corresponent.

El segon canvi figura a l’article 6.3. S’hi estableix que el total d’hores lectives i de tutoria atribuïdes al professorat virtual i semipresencial no podrà ser inferior al previst per als mateixos graus en presencial, sense perjudici de les condicions específiques de cada modalitat.

Són exigències diferents. Una determina quants estudiants pot atendre un docent; l’altra fixa un mínim d’hores de docència i tutoria prenent com a referència l’ensenyament presencial.

El Ministeri calcula un augment del 80% en el cost de professorat per alumne

Atendre menys estudiants per docent elevarà el cost de la FP virtual. Així ho recull la memòria del Ministeri: en el seu càlcul, passar de 90 a 50 alumnes per professor augmenta la despesa docent de 429 a 772 euros per estudiant i curs.

Són 343 euros més per alumne, aproximadament un 80%. L’explicació és senzilla: per mantenir el mateix nombre d’estudiants amb grups més petits, els centres necessiten dedicar més recursos de professorat.

El càlcul utilitza una remuneració de referència de 25.750 euros anuals i una dotació d’1,5 docents per curs. Els 90 alumnes són el punt de partida escollit per a l’estimació, no la situació acreditada de tots els centres.

El 80% no és una previsió d’augment de les matrícules. Es refereix exclusivament al cost de professorat estimat pel Ministeri. Quant repercutiria en el preu que paga l’estudiant dependrà de les altres despeses i de les decisions de cada centre.

Educació preveu millors resultats, però no mesura quant millorarien

La justificació del Govern és que un professor amb menys estudiants pot dedicar més atenció a cadascun, detectar dificultats i fer un millor seguiment del seu aprenentatge. La memòria considera que el reforç contribuirà a millorar la qualitat i no preveu una reducció significativa de la capacitat del sistema per atendre la demanda.

També assenyala que el calendari d’implantació permetrà als centres planificar les seves plantilles durant tres cursos acadèmics.

La qüestió que queda oberta és per què el límit final ha de ser de 50 estudiants i quin millora concreta s’espera obtenir amb aquest nombre. La memòria presenta una previsió de beneficis, però l’anàlisi econòmica examinada no els tradueix en objectius mesurables de reducció de l’abandonament, augment de la titulació o millora de l’atenció.

Hi ha, a més, una limitació en les dades de partida: el document reconeix que no disposa d’informació consolidada i homogènia sobre les ràtios per cicle virtual als centres privats. Per tant, els 90 alumnes emprats com a referència no representen una situació comprovada per a tots els centres. L’esforç d’adaptació serà diferent segons com treballi actualment cadascun.

L’objecció del sector: no totes les tasques necessiten el mateix grup

Fonts del sector coincideixen amb el Ministeri en la necessitat de garantir tutoria i seguiment. El que qüestionen és utilitzar una xifra uniforme per a activitats amb necessitats diferents.

Explicar continguts comuns, corregir treballs, supervisar pràctiques i atendre una dificultat individual no requereixen necessàriament la mateixa organització. Per això, proposen permetre grups i desdoblaments diferents segons l’activitat, sempre que el centre pugui demostrar que ofereix una atenció suficient.

La crítica no consisteix a defensar que un professor pugui assumir qualsevol nombre d’estudiants. Reclama que el límit es justifiqui tenint en compte la metodologia, la complexitat del mòdul, els recursos disponibles i el treball efectiu d’avaluació i tutoria.

Per què també es qüestiona l’equiparació d’hores

L’altra objecció del sector a la proposta del ministeri es refereix a prendre les hores de l’ensenyament presencial com a mínim per organitzar la virtual.

En una classe presencial, bona part del treball es desenvolupa amb el professor i el grup reunits a una hora determinada. La formació virtual combina sessions en directe amb materials que l’estudiant consulta en un altre moment, activitats autònomes, correccions, tutories i seguiment mitjançant la plataforma.

Les observacions sostenen que éses diferències s’han de reflectir en la distribució del treball docent. Proposen substituir l’equivalència automàtica per una dedicació suficient i comprovable, adaptada al nombre d’estudiants i a les característiques de cada ensenyament.

Això no implica que els recursos digitals substitueixin el professorat. Preparar continguts, actualitzar-los, corregir i acompanyar l’alumnat també exigeix treball. La discussió és si la qualitat s’ha de comprovar mitjançant una equivalència d’hores amb la presencial o mitjançant criteris que mesurin l’atenció realment prestada.

Tampoc s’ha de confondre aquesta obligació amb les hores de connexió de l’estudiant: l’article es refereix a la dedicació del professorat, no que tot l’aprenentatge virtual s’hagi de desenvolupar en directe.

Qui assumeix el cost i què passa amb les places

El Ministeri sosté que la reducció de ràtios no limita les admissions: obliga a reforçar els recursos per atendre-les. El sector adverteix d’una altra possibilitat: que alguns centres repercuteixin part de l’augment de costos en les matrícules o deixin d’oferir determinats grups.

Cap d’aquests efectes sobre els preus i les places no es pot donar per demostrat amb la documentació disponible. Però que la norma no estableixi un màxim global d’estudiants tampoc no permet assegurar que tots els centres puguin mantenir la seva oferta després d’adaptar-se al que pretén el Govern.

Per valorar aquest risc calen dades de matrícula, plantilla i costos per ensenyament. També caldria analitzar conjuntament les dues exigències docents: el professorat addicional necessari per complir una ràtio pot cobrir part de les noves hores, per la qual cosa no seria correcte sumar tots dos costos sense comprovar els possibles solapaments.

La controvèrsia se centra, així, en una pregunta concreta: quin reforç necessita cada oferta per millorar l’atenció i com finançar-lo sense dificultar l’accés.

El Govern considera que menys estudiants per docent i una dedicació mínima reforçada milloraran la qualitat. El sector reclama demostrar per què aquests paràmetres són els adequats abans de convertir-los en obligacions generals. El punt pendent és connectar l’esforç econòmic previst amb resultats educatius que es puguin comprovar.