El proper 26 de novembre entrarà en vigor una nova exigència estatal per a les zones de baixes emissions (ZBE): els ajuntaments hauran de demostrar que funcionen realment i que les restriccions previstes en les seves ordenances tenen conseqüències efectives. El Govern vol tancar la porta als models que es limiten a delimitar un perímetre urbà, instal·lar senyalització o enviar avisos als conductors sense aplicar el règim sancionador corresponent.
L’obligació està recollida en el Reial decret 953/2026, de 4 de novembre, publicat al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE el passat 6 de novembre. La norma modifica l’article 10.3 del Reial decret 1052/2022, que regula les zones de baixes emissions, i incorpora noves condicions per acreditar-ne la correcta implantació. Els municipis hauran de remetre la documentació justificativa tant a l’òrgan competent en matèria de qualitat de l’aire del Ministeri per a la Transició Ecològica com a l’autoritat ambiental autonòmica.
La conseqüència de no fer-ho és clara: mentre les administracions competents no rebin aquesta documentació, la ZBE no es considerarà correctament implantada, segons estableix expressament el nou redactat.
La reforma introdueix així una diferència entre disposar d’una zona aprovada sobre el paper i demostrar que les seves restriccions s’apliquen a la pràctica. El canvi, però, no suposa que tots els municipis hagin de començar a multar el mateix dia ni introdueix una prohibició general per als vehicles amb distintius ambientals B o C. Les condicions d’accés, circulació i estacionament continuen depenent de la normativa municipal de cada zona.
Cinc proves per acreditar el funcionament de les ZBE
El nou redactat de l’article 10.3 estableix cinc elements que les entitats locals hauran d’acreditar davant les administracions competents.
1. El primer és l’existència d’una normativa municipal vigent que reguli la zona de baixes emissions. Els ajuntaments hauran de remetre l’ordenança corresponent en el termini d’un mes des de la seva entrada en vigor.
2. El segon requisit afecta directament les restriccions que han de complir els vehicles. Els municipis hauran d’aportar documentació que demostri que han entrat efectivament en vigor les prohibicions o limitacions d’accés, circulació i estacionament previstes en funció del potencial contaminant de cada vehicle. Per tant, no n’hi haurà prou que les restriccions apareguin recollides en una ordenança o en un calendari d’implantació si encara no s’apliquen.
3. En tercer lloc, les administracions locals hauran de demostrar que disposen d’un sistema efectiu de control d’accessos, monitoratge i seguiment. L’exigència pretén garantir que les restriccions es poden comprovar a la pràctica i que els municipis compten amb instruments per identificar els vehicles que accedeixen a les zones regulades i verificar si compleixen les condicions establertes.
4. El quart element introdueix una obligació de connexió amb els sistemes estatals d’informació. Les ZBE han d’estar integrades amb el Punt d’Accés Nacional de Trànsit i Mobilitat de la Direcció General de Trànsit (DGT). Aquesta integració busca facilitar la disponibilitat i la coordinació de la informació sobre les zones de baixes emissions i les condicions que regulen la circulació en aquestes.
5. El cinquè requisit constitueix un dels principals canvis de la reforma: els ajuntaments hauran de demostrar l’aplicació efectiva del règim sancionador. El text exclou expressament qualsevol sistema transitori d’avisos que s’hagués previst prèviament. Per tant, no n’hi haurà prou de comunicar als conductors que han accedit indegudament a una zona restringida si el municipi encara no aplica les sancions previstes.
La intenció de l’Executiu és evitar que les moratòries municipals perllonguin indefinidament l’aplicació real de les restriccions. Una ZBE ha de comptar amb mecanismes per fer complir les seves pròpies regles i no limitar-se a advertir qui les incompleix.
Què canvia per als conductors i quines restriccions segueixen vigents
L’entrada en vigor del decret pot generar dubtes entre els conductors, especialment entre qui utilitzen vehicles amb distintius ambientals B i C. Tot i això, la reforma no estableix una nova prohibició estatal de circulació per a aquestes categories ni fixa un calendari uniforme de restriccions per a tot el territori. L’abast de les limitacions continua depenent de cada ordenança municipal. Són els ajuntaments els que determinen quins vehicles poden accedir, circular o estacionar a les seves respectives zones, així com els horaris, les excepcions i les condicions per obtenir autoritzacions.
Per això, el 26 de novembre no suposa que totes les ciutats vagin a activar automàticament noves multes o a modificar les condicions d’accés. La data marca l’entrada en vigor dels nous requisits estatals per acreditar la implantació efectiva de les ZBE. L’aplicació concreta de les restriccions i del règim sancionador dependrà de la regulació vigent a cada municipi. Per comprovar si un vehicle pot entrar en una determinada zona, la referència ha de ser sempre la informació oficial de l’ajuntament corresponent i la seva ordenança vigent. El conductor ha de consultar, en particular, el perímetre afectat, els carrers inclosos, els distintius ambientals admesos, els dies i horaris d’aplicació i les possibles excepcions.
També convé comprovar si existeixen autoritzacions especials per a residents, comerciants, vehicles de serveis o persones amb mobilitat reduïda, així com si cal fer algun tràmit previ per poder-s’hi beneficiar. Les condicions poden variar considerablement entre municipis, per la qual cosa no n’hi ha prou amb conèixer les restriccions de la ciutat d’origen.
El Govern busca acabar amb les moratòries sense aplicació efectiva
La modificació normativa respon a la preocupació de l’Executiu per les diferències entre la implantació formal de les zones de baixes emissions i el seu funcionament real. El Ministeri per a la Transició Ecològica ja havia assenyalat l’existència de moratòries sancionadores excessivament prolongades i de zones en què les restriccions no s’aplicaven de manera efectiva. El nou marc pretén reforçar el compliment de les obligacions municipals i evitar que les ZBE quedin reduïdes a una delimitació administrativa sense capacitat real per condicionar la circulació dels vehicles més contaminants.
La reforma manté, a més, les obligacions d’informació i de seguiment que ja recaien sobre les entitats locals. Entre elles hi figura la comunicació de la delimitació i la superfície de la zona, les mesures adoptades, el seu calendari d’aplicació i els resultats dels indicadors obligatoris de seguiment. La documentació ha de permetre a les administracions competents comprovar no només que existeix una regulació municipal, sinó també que els instruments previstos per reduir les emissions estan en funcionament.
El canvi de fons és que el Govern exigeix passar de les ZBE declarades a les ZBE efectives. Els ajuntaments hauran de demostrar que les seves restriccions s’apliquen, que els accessos es controlen i que les infraccions tenen conseqüències. Per als conductors, mentrestant, la regla continua sent consultar la normativa municipal: el nou decret endureix les obligacions de les administracions, però no converteix les restriccions locals en una prohibició general per a determinats distintius ambientals.