Mónica García reivindica un model d'avaluació "amb més ciència, transparència i participació" per incorporar la innovació sanitària

Per a Javier Padilla, el principal desafiament serà dotar el sistema dels recursos humans i financers necessaris perquè el nou model funcioni

10 minuts

fotonoticia 20260706133606 1920

fotonoticia 20260706133606 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

10 minuts

Més llegides

La ministra de Sanitat, Mónica García, ha inaugurat aquest matí l'acte de presentació del nou reial decret d'avaluació de tecnologies sanitàries, titulat ‘Ciència, valor i decisió en salut’. “És una de les reformes més rellevants de la política farmacèutica dels últims anys i permetrà incorporar la innovació al Sistema Nacional de Salut amb criteris de major rigor científic, transparència i participació”, ha subratllat.

García ha recalcat la feina que ha suposat posar en marxa la mesura, reconeixent a més el caràcter eminentment tècnic de la norma. A més, va subratllar la seva transcendència política en respondre a una qüestió central per al sistema sanitari: com decidir quines innovacions han d'incorporar-se a la cartera pública de serveis.

“La innovació no consisteix a incorporar tot el nou, sinó allò que aporta un valor real a la salut de les persones”, va afirmar la ministra, qui va defensar que l'avaluació de tecnologies sanitàries ha de servir per identificar aquelles teràpies i productes que milloren realment la qualitat de vida dels pacients, garantint al mateix temps l'equitat i la sostenibilitat del sistema.

Un dels principals avenços del reial decret, com va explicar, és la separació entre la fase d'avaluació científica i la presa de decisions sobre finançament i incorporació al sistema. Al seu parer, aquesta diferenciació reforçarà la independència dels processos, homogeneïtzarà els criteris de valoració i aportarà major previsibilitat a tots els agents implicats, sense convertir-se en un obstacle per a l'accés a la innovació.

La ministra va destacar igualment la incorporació formal de pacients i professionals sanitaris al procés d'avaluació. Segons va assenyalar, aquesta participació no respon únicament a un principi democràtic, sinó que constitueix un element essencial per millorar la qualitat de les decisions, en combinar l'evidència científica amb l'experiència dels qui conviuen diàriament amb les malalties i la pràctica clínica.

Un altre dels eixos de la intervenció va ser l'adaptació del sistema espanyol al Reglament Europeu d'Avaluació de Tecnologies Sanitàries. García va defensar que el nou model permetrà aprofitar les avaluacions conjuntes realitzades a la Unió Europea, reduir duplicitats administratives, incorporar evidència procedent de la pràctica clínica real i millorar la identificació primerenca de tecnologies emergents.

Abans de cedir la paraula als responsables tècnics del projecte, la ministra va voler reivindicar l'esperit de la reforma. Més enllà de l'articulat, va sostenir, el reial decret reflecteix la voluntat de consolidar un Sistema Nacional de Salut capaç de seguir incorporant la millor innovació biomèdica amb regles clares, rigor científic, transparència i responsabilitat. “És una magnífica notícia per a la sanitat pública i, sobretot, per als pacients”, va concloure.

Avaluació independent per millorar les decisions sobre finançament de medicaments

El nou reial decret d'avaluació de tecnologies sanitàries constitueix la peça que faltava per dotar Espanya d'una arquitectura estable sobre la qual construir un sistema d'accés a la innovació més transparent, participatiu i basat en l'evidència científica. Aquesta va ser la principal conclusió del diàleg mantingut entre César Hernández, director general de Cartera Comuna de Serveis del Sistema Nacional de Salut i Farmàcia, i María Jesús Lamas, directora de l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS).

Ambdós responsables van repassar el procés d'elaboració de la norma i van coincidir que la publicació del reial decret suposa molt més que un canvi procedimental. Hernández va recordar que la regulació forma part d'un conjunt més ampli de reformes de la política farmacèutica i va destacar que, per primera vegada, Espanya disposa d'una estructura de governança específica per a l'avaluació de tecnologies sanitàries. Al seu parer, l'objectiu és avançar cap a decisions més àgils i fonamentades en el coneixement científic, dins d'un sistema de millora contínua.

Lamas va situar la reforma en el context del nou Reglament Europeu d'Avaluació de Tecnologies Sanitàries, el propòsit del qual és afavorir tant la innovació com un accés més equitatiu als medicaments entre els Estats membres. Va explicar que el nou model espanyol aprofitarà les avaluacions clíniques conjuntes realitzades a Europa i les completarà amb una valoració nacional del valor clínic afegit de cada tecnologia.

Un dels principals eixos del diàleg va ser la diferenciació entre avaluació científica i presa de decisions. Hernández va defensar que l'avaluació ha de servir de base a les decisions de finançament, però sense substituir-les, ja que aquestes incorporen consideracions addicionals relacionades amb la gestió dels recursos públics. La clau, va assenyalar, és garantir la coherència i la transparència de tot el procés.

Per la seva banda, Lamas va insistir que la independència constitueix un dels principis fonamentals del nou sistema. En aquest sentit, va explicar que el disseny institucional del reial decret, juntament amb la participació d'experts i les polítiques de gestió de conflictes d'interès, busca assegurar que les avaluacions responguin exclusivament a l'evidència científica disponible.

Ambdós van coincidir també que la utilitat serà el veritable criteri amb què es jutgi l'èxit del nou model. Per a la directora de l'AEMPS, les avaluacions no han d'aspirar a convertir-se en publicacions acadèmiques, sinó en eines pràctiques que permetin adoptar la millor decisió possible amb la informació disponible a cada moment. Hernández va afegir que el repte ara serà desenvolupar aquesta estructura mitjançant guies metodològiques, mecanismes de governança i una col·laboració permanent entre administracions, avaluadors, professionals i pacients.

Compatibilitzar accés, sostenibilitat i impuls a la innovació farmacèutica

El futur Consell de Governança del sistema d'avaluació de tecnologies sanitàries haurà de convertir-se en l'espai on confluïsquen les necessitats de pacients, professionals, administracions i indústria per garantir un accés més àgil a la innovació sense comprometre la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut. Aquest va ser el principal missatge de la primera taula rodona, titulada El nou model de governança: marcar el rumb des del diàleg.

Cristina González del Hierro, subdirectora de Cartera de Serveis del Sistema Nacional de Salut, va defensar que millorar l'accés no significa incorporar totes les tecnologies de forma immediata, sinó garantir el finançament d'aquelles que hagin demostrat científicament aportar un valor real. En l'àmbit de les tecnologies no farmacològiques, va apostar per orientar la innovació cap a necessitats assistencials no cobertes i reforçar la planificació i la detecció primerenca de noves tecnologies.

Des de la Federació d'Associacions Científic Mèdiques d'Espanya (FACME), Cristina Avendaño va subratllar que la participació dels professionals sanitaris reforçarà tant la qualitat de les avaluacions com l'acceptació de les decisions de finançament. A més, va defensar que el nou model permetrà orientar millor la investigació cap a les necessitats reals del sistema sanitari i dels pacients.

La directora general de Farmàcia de la Generalitat Valenciana, Elena Gras, va insistir que accés i sostenibilitat han d'avançar de forma equilibrada. Va reclamar informes que facilitin decisions homogènies a tot el territori, criteris clars per a la reavaluació de les tecnologies i una major predictibilitat tant per a les administracions com per als desenvolupadors.

Per la seva banda, Lourdes Gil, responsable de l'àrea de Tecnologies Farmacèutiques del Ministeri d'Indústria i Turisme, va considerar que el nou sistema contribuirà a enfortir el teixit industrial en aportar major seguretat jurídica, transparència i estabilitat als processos d'avaluació. Al seu parer, aquestes condicions afavoriran la inversió, la innovació i la competitivitat del sector farmacèutic espanyol.

En representació dels pacients, David Trigos, coordinador de la Plataforma Nacional de l'Acadèmia Europea de Pacients (EUPATI), va defensar la incorporació efectiva de l'experiència dels pacients en tot el procés avaluador mitjançant metodologies específiques que permetin generar evidència útil per a la presa de decisions. També va reclamar evitar duplicitats administratives i millorar la coordinació entre avaluació, finançament i accés efectiu.

Al llarg del debat, els participants van coincidir que el nou Consell de Governança haurà de proporcionar orientacions estratègiques compartides, establir regles clares per a l'avaluació i la gestió de la incertesa i afavorir una col·laboració estable entre administracions, professionals, pacients i indústria. El consens va ser que un sistema més transparent, predictible i participatiu no només millorarà l'accés a les innovacions sanitàries, sinó que també reforçarà la capacitat científica i industrial d'Espanya en un context de creixent competència internacional.

Avaluacions més àgils, transparents i útils

La implantació del nou sistema d'avaluació de tecnologies sanitàries exigirà combinar rigor científic amb agilitat, reforçar la coordinació entre institucions i dotar de recursos suficients els organismes avaluadors. Aquest va ser el missatge compartit per les participants en la segona taula rodona, titulada Desenvolupament del sistema d'avaluació de tecnologies sanitàries: traçar el camí des de la pràctica.

Ana López de la Rica, cap adjunta del Departament de Medicaments d'Ús Humà de l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), va defensar que el nou model es recolzarà en una estructura organitzada i en terminis estrictes per oferir informes útils per a la presa de decisions. Va explicar que l'adaptació de les avaluacions clíniques conjuntes europees permetrà reduir duplicitats, accelerar els procediments i centrar els informes nacionals en el valor clínic afegit de cada tecnologia, sempre incorporant la perspectiva de pacients i professionals.

Per la seva banda, Blanca Novella, presidenta de la Xarxa Espanyola d'Agències d'Avaluació de Tecnologies Sanitàries, va considerar que el reial decret situa l'avaluació "al centre" de la presa de decisions, encara que va advertir que el veritable repte serà integrar en els terminis previstos els denominats dominis no clínics, com l'impacte organitzatiu, social o pressupostari. Per a això, va defensar metodologies estructurades que combinin evidència quantitativa i qualitativa.

Des del Comitè Assessor de la Prestació Farmacèutica, Ana Ortega va apostar per sistematitzar les avaluacions mitjançant guies metodològiques que permetin distingir quan és necessari realitzar anàlisis econòmiques completes i quan n'hi ha prou amb procediments més senzills. També va plantejar mecanismes de finançament provisional per a aquelles innovacions amb un benefici clínic clarament demostrat.

La presidenta de la Societat Espanyola de Farmàcia Hospitalària, Cecilia Martínez, va subratllar la necessitat d'accelerar l'accés quan l'evidència sigui sòlida i concentrar els esforços avaluadors en les tecnologies que presenten major incertesa. Així mateix, va destacar que el nou sistema formalitza la incorporació d'aspectes que ja es tenien en compte de manera implícita, com la qualitat de vida dels pacients o l'impacte organitzatiu.

Finalment, Pilar Pinilla, directora de mètodes, investigació i avaluació econòmica del NICE britànic, va defensar que les avaluacions han de ser útils, robustes i, sobretot, flexibles, adaptant-se al cicle de vida de cada tecnologia i assumint que les decisions hauran de seguir prenent-se en un context d'incertesa.

Com a conclusió, les participants van coincidir que l'èxit del nou model dependrà d'elaborar guies metodològiques clares, complir uns terminis exigents sense renunciar al rigor científic i aplicar avaluacions proporcionades a cada cas. També van reclamar incorporar de forma efectiva la perspectiva de pacients i professionals, desenvolupar els nous dominis no clínics amb criteris homogenis i dotar el sistema dels recursos necessaris per fer realitat la reforma durant el proper any.

Estreta col·laboració

El secretari d'Estat d'Indústria, Jordi García Brustenga, va destacar en la conclusió l'estreta col·laboració entre els ministeris d'Indústria i Sanitat en el desenvolupament de la política farmacèutica i va defensar una visió compartida per enfortir el sector a Espanya. La presència conjunta de tots dos departaments "reflecteix el creixent grau de coordinació institucional en un àmbit cada vegada més estratègic".

García Brustenga va considerar que la indústria farmacèutica representa un sector "clau" per la seva capacitat per generar innovació, ocupació qualificada i valor afegit, per la qual cosa va apostar per impulsar polítiques que afavoreixin tant l'accés dels pacients als medicaments com la competitivitat industrial.

Així mateix, va posar en valor iniciatives com el programa Profarma i va defensar que la col·laboració entre administracions, empreses i el sistema sanitari serà essencial per afrontar els reptes de la innovació i consolidar el lideratge del sector farmacèutic espanyol.

Més recursos

El secretari d'Estat de Sanitat, Javier Padilla, va defensar en la conclusió el nou reial decret d'avaluació de tecnologies sanitàries com un pas per reforçar un sistema “més basat en la ciència, el millor coneixement disponible i la transparència”, encara que va subratllar que l'avaluació de medicaments a Espanya no comença amb aquesta norma, sinó que es recolza en el treball desenvolupat durant anys per professionals i institucions.

A més, va agrair la tasca de l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris, la Direcció General de Cartera i Farmàcia, el Ministeri de Ciència i la Xarxa d'Avaluació de Tecnologies Sanitàries, i va destacar la col·laboració entre diferents ministeris com un element clau per afrontar la creixent complexitat de la política farmacèutica.

El secretari d'Estat va rebutjar les crítiques que qüestionen que els informes d'avaluació no siguin vinculants per a les decisions de finançament. Al seu parer, traslladar aquesta responsabilitat exclusivament als avaluadors seria un error, ja que la decisió final ha d'incorporar altres elements a més de l'evidència científica. En aquest sentit, va defensar que el decret separa amb major claredat les fases d'avaluació i de presa de decisions, delimita les competències de cada actor i amplia la participació de nous agents.

Padilla va assenyalar que el principal desafiament serà dotar el sistema dels recursos humans i financers necessaris perquè el nou model funcioni. En aquest sentit, va assegurar que la reforma requerirà professionals estables, formació especialitzada i finançament suficient per consolidar les capacitats d'avaluació i enfortir la col·laboració amb universitats i altres institucions.

Finalment, va expressar la seva confiança en què durant el pròxim any pugui iniciar-se l'aplicació pràctica del nou marc mitjançant el desenvolupament de les guies metodològiques, i va sostenir que l'evolució del debat sobre aquesta reforma demostra que el sistema sanitari està avançant.

 

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

En quin estat parlamentari es troba actualment el reial decret d'avaluació de tecnologies sanitàries i quins són els pròxims passos per a la seva aplicació completa?

En les bases oficials consultades no apareix cap “Reial Decret d'avaluació de tecnologies sanitàries” recent en tramitació parlamentària en l'actual XV Legislatura. El marc regulador específic vigent continua sent, essencialment, el Reial Decret 207/2010, sobre ús tutelat de tècniques i tecnologies, i l'Ordre SSI/1833/2013, que regula la Xarxa Espanyola d'Agències d'Avaluació de Tecnologies Sanitàries i Prestacions del SNS. En tractar-se d'un reial decret “ordinari” (no un reial decret‑llei), no té fase de convalidació ni de tramitació com a projecte de llei al Congrés o Senat. Els pròxims passos per a una aplicació més completa depenen, per tant, de desenvolupaments administratius (ordres ministerials, acords del Consell Interterritorial, plans i programació d'avaluacions), no d'un tràmit parlamentari pendent sobre un nou decret.

1. Quina norma s'associa avui a l’“avaluació de tecnologies sanitàries”?

La referència més propera en l'ordenament espanyol al que col·loquialment es denomina “reial decret d'avaluació de tecnologies sanitàries” és:

– El Reial Decret 207/2010, de 26 de febrer, pel qual s'estableixen les condicions de l'ús tutelat de tècniques, tecnologies i procediments sanitaris, que desenvolupa la Llei 16/2003 en matèria d'incorporació de noves tècniques o tecnologies a la cartera de serveis del SNS. El seu text està disponible al BOE: Reial Decret 207/2010.

– L'Ordre SSI/1833/2013, de 2 d'octubre, per la qual es crea i regula el Consell de la Xarxa Espanyola d'Agències d'Avaluació de Tecnologies Sanitàries i Prestacions del SNS, coneguda com a RedETS, que articula el treball en xarxa de les agències autonòmiques i de l'Institut de Salut Carlos III. La seva publicació oficial està en: Ordre SSI/1833/2013.

Ambdues normes es dictaminen en desenvolupament de la Llei 16/2003, de cohesió i qualitat del SNS, especialment dels seus articles sobre avaluació i actualització de la cartera de serveis.

2. Estat parlamentari: per què no hi ha tràmit a les Corts

Ni el Reial Decret 207/2010 ni l'Ordre SSI/1833/2013 apareixen vinculats a cap procediment parlamentari obert en la XV Legislatura. Això és coherent amb la seva naturalesa:

– El Reial Decret 207/2010 és una disposició reglamentària aprovada pel Consell de Ministres i publicada al BOE el 16 de març de 2010. No és un reial decret‑llei, per la qual cosa: no se sotmet a convalidació al Congrés ni es tramita com a projecte de llei.

– L'Ordre SSI/1833/2013 és una ordre ministerial (norma de rang inferior al reial decret), que tampoc passa pel Parlament.

En la informació parlamentària analitzada no consta un nou reial decret o reial decret‑llei, en l'actual legislatura, que tingui per objecte específic “l'avaluació de tecnologies sanitàries” i estigui en fase de convalidació, tramitació com a projecte de llei o modificació a les Corts. No es disposa de més informació en les fonts consultades que apunti a una iniciativa reglamentària nova en tramitació parlamentària sobre aquesta matèria.

3. Què implica això per a la seva aplicació pràctica?

Atès que les normes clau ja estan en vigor, els “pròxims passos” no són parlamentaris sinó de desplegament i actualització administrativa:

3.1. Aplicació del Reial Decret 207/2010

El RD 207/2010 regula l'ús tutelat com a mecanisme per generar evidència sobre seguretat, eficàcia, efectivitat i eficiència d'una tècnica o tecnologia abans de decidir la seva inclusió a la cartera de serveis. Perquè s'apliqui plenament, han de produir-se:

Propostes d'ús tutelat per part del Ministeri de Sanitat o de les comunitats autònomes, canalitzades a través de la Comissió de Prestacions, Assegurament i Finançament. – Acords del Consell Interterritorial del SNS que avalin aquests usos tutelats i defineixin centres participants i condicions. – Ordres del Ministeri de Sanitat autoritzant cada ús tutelat concret, conforme preveu el propi reial decret. – L'elaboració dels informes tècnics i memòries econòmiques que, un cop finalitzat l'ús tutelat, serveixen de base per a la decisió sobre l'actualització de la cartera de serveis.

3.2. Funcionament de la RedETS (Ordre SSI/1833/2013)

L'Ordre SSI/1833/2013 configura el Consell de la Xarxa Espanyola d'Agències d'Avaluació de Tecnologies Sanitàries i Prestacions del SNS, que coordina el treball en xarxa de les agències autonòmiques i de l'Institut de Salut Carlos III. La seva plena aplicació depèn de:

– L'aprovació de plans anuals d'avaluació de tecnologies i prestacions prioritzades per al SNS. – La realització efectiva d'informes d'avaluació per part de les agències i la seva remissió als òrgans de decisió (Comissió de Prestacions, Direcció General de Cartera Bàsica, Consell Interterritorial). – L'ús sistemàtic d'aquests informes en les decisions sobre inclusió, exclusió o modificació de condicions d'ús de prestacions del SNS.

4. Què podria venir en el futur?

A mitjà termini, és possible que el Govern impulsi un nou reial decret per adaptar el sistema espanyol d'avaluació de tecnologies sanitàries als canvis europeus i al propi desenvolupament del SNS (redefinició de RedETS, coordinació amb l'avaluació de medicaments, digitalització de processos, etc.). No obstant això, en la documentació oficial consultada no consta actualment un projecte o avantprojecte de reial decret específic sobre avaluació de tecnologies sanitàries en fase de tramitació.

En resum: avui el sistema es recolza en normes ja vigents (Llei 16/2003, RD 1030/2006, RD 207/2010 i Ordre SSI/1833/2013), sense un “nou” reial decret en tràmit parlamentari, i la clau per a la seva aplicació completa resideix en com el Ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes prioritzin, acordin i executin els processos concrets d'avaluació i d'actualització de la cartera de serveis.

Quines són les competències legals de la ministra de Sanitat en matèria d'incorporació de tecnologies sanitàries al Sistema Nacional de Salut?

La ministra de Sanitat és l'autoritat estatal responsable de definir i proposar la cartera comuna de serveis del Sistema Nacional de Salut (SNS), d'organitzar l'avaluació de noves tecnologies sanitàries i d'aprovar, mitjançant normativa, la seva inclusió, exclusió o modificació en aquesta cartera. Aquestes funcions s'exerceixen a través del Ministeri i els seus òrgans directius, sobre la base de la Llei 16/2003 de cohesió i qualitat del SNS i del Reial Decret 1030/2006, que regula detalladament la cartera i el seu procediment d'actualització. La incorporació de tècniques, tecnologies, procediments, medicaments i productes sanitaris requereix una avaluació prèvia coordinada pel Ministeri i l'acord del Consell Interterritorial del SNS, òrgan bàsic de cohesió entre Estat i comunitats autònomes. Tot això s'emmarca en el règim general de l'Administració General de l'Estat que fixa la Llei 40/2015 de Règim Jurídic del Sector Públic.

1. Cartera comuna de serveis i catàleg de prestacions

La Llei 16/2003 defineix el catàleg de prestacions del SNS com el conjunt de serveis preventius, diagnòstics, terapèutics i rehabilitadors dirigits als ciutadans. Aquesta llei estableix que l'equitat i la qualitat del sistema exigeixen un “nucli comú d'actuació” en forma de cartera bàsica i fixa que les noves prestacions s'han d'avaluar amb base en l'evidència científica i en el seu impacte organitzatiu i econòmic (Llei 16/2003).

El desenvolupament reglamentari clau és el Reial Decret 1030/2006, que “estableix la cartera de serveis comuns del Sistema Nacional de Salut i el procediment per a la seva actualització” (Reial Decret 1030/2006). Aquest reial decret:

• Defineix la cartera de serveis comuns del SNS com el conjunt de tècniques, tecnologies o procediments mitjançant els quals es fan efectives les prestacions sanitàries.
• Fixar com a objectius “establir el contingut de la cartera de serveis comuns” i “fixar les bases del procediment per a l'actualització de la cartera de serveis comuns del Sistema Nacional de Salut”.
• Senyala que la cartera inclosa en el reial decret compta amb l'“acord previ del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut”, la qual cosa implica que la ministra proposa al Consell de Ministres els canvis, però només després de la negociació i acord amb les comunitats autònomes en aquest òrgan.

2. Avaluació i incorporació de tecnologies sanitàries

La Llei 16/2003 preveu específicament que les “noves tècniques, tecnologies o procediments” siguin sotmesos a avaluació pel Ministeri de Sanitat, establint en el seu article 21 que l'actualització de la cartera es desenvoluparà reglamentàriament i enumerant els requisits a verificar en aquesta avaluació, que coordina el Ministeri (Llei 16/2003).

El Reial Decret 1030/2006 concreta aquestes competències de la ministra/Ministeri:

• Per a la definició i actualització de la cartera es tindran en compte “seguretat, eficàcia, eficiència, efectivitat i utilitat terapèutiques” de les tècniques, tecnologies i procediments, així com les seves alternatives, la cura de grups de risc, les necessitats socials i l'impacte econòmic i organitzatiu.
• Abans d'incloure una tècnica o tecnologia que faci servir medicaments, productes sanitaris o dietètics, és imprescindible que: els medicaments estiguin autoritzats i s'utilitzin conforme a la seva fitxa tècnica, i els productes sanitaris comptin amb marcat CE per a la indicació corresponent.

A partir d'aquest marc, la ministra exerceix potestats normatives concretes aprovant ordres ministerials que modifiquen els annexos del RD 1030/2006 per adaptar la cartera a l'evidència científica i a la innovació. Exemples recents són l'Ordre SND/606/2024, que crea un Comitè Assessor per a la cartera en genètica i modifica els annexos I, II, III, VI i VII, o l'Ordre SND/454/2025, que torna a actualitzar els annexos I, II, III i VI.

A més, l'Ordre SCO/3422/2007 desenvolupa el procediment d'actualització de la cartera del RD 1030/2006, i l'Ordre SSI/1356/2015 regula els estudis de monitorització de tècniques, tecnologies i procediments, eines que el Ministeri impulsa per prendre decisions sobre incorporació o desinversió. L'Ordre SCB/45/2019 fixa fins i tot el procediment específic per a la inclusió, alteració i exclusió de productes ortopròtesics del catàleg.

En paral·lel, la ministra coordina la xarxa d'avaluació a través de l'Ordre SSI/1833/2013, que crea i regula el Consell de la Xarxa Espanyola d'Agències d'Avaluació de Tecnologies Sanitàries i Prestacions del SNS, instrument tècnic clau per fonamentar les decisions sobre noves tecnologies.

3. Coordinació amb les comunitats autònomes

En la pròpia exposició de motius de la Llei 16/2003 s'indica que “l'òrgan bàsic de cohesió és el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut”, al qual es dota de mecanismes per prendre decisions conjuntes entre Estat i comunitats autònomes sobre, entre altres matèries, el desenvolupament i actualització de la cartera i l'ús tutelat de tecnologies (Llei 16/2003).

El RD 1030/2006 subratlla que la cartera de serveis s'aprova amb l'“acord previ” del Consell Interterritorial, la qual cosa limita en la pràctica la capacitat unilateral de la ministra i converteix les seves decisions en el resultat d'un procés de cooperació multilateral. A més, normes com el Reial Decret 207/2010, sobre ús tutelat de tècniques, tecnologies i procediments, articulen com es pot autoritzar de forma coordinada la utilització controlada de tecnologies emergents abans de la seva eventual incorporació plena a la cartera.

Finalment, la Llei 40/2015 estableix el marc general dels òrgans col·legiats de cooperació entre Administracions i de l'actuació dels ministres com a òrgans superiors de l'Administració General de l'Estat (Llei 40/2015). Sobre aquest marc s'assenta el paper de la ministra de Sanitat com a responsable política de les decisions estatals i com a figura central de la negociació interterritorial en matèria de tecnologies sanitàries.

Quins requisits han de complir les tecnologies sanitàries per ser incorporades a la cartera pública de serveis segons la legislació vigent?

Les tecnologies sanitàries s'incorporen a la cartera comuna de serveis del Sistema Nacional de Salut (SNS) només si superen una doble criba: requisits materials molt estrictes d'eficàcia, seguretat i eficiència, i un procediment formal d'avaluació i decisió en el si del Ministeri de Sanitat i el Consell Interterritorial. El marc bàsic està en la Llei 16/2003 i es desenvolupa en el Reial Decret 1030/2006 i en l'Ordre SCO/3422/2007, completats per normes sobre ús tutelat i monitorització. A partir d'aquestes normes, les noves tècniques, tecnologies o procediments han de demostrar valor afegit davant alternatives existents i un impacte econòmic assumible, a més de passar per un circuit d'avaluació tècnica, priorització i decisió política. A continuació es sintetitzen els principals requisits i el procediment segons la legislació vigent.

Marc legal bàsic

La Llei 16/2003, de cohesió i qualitat del SNS (Llei 16/2003), defineix que les prestacions es fan efectives mitjançant “tècniques, tecnologies i procediments” que integren la cartera de serveis; estableix que la cartera s'aprova per reial decret i que les noves tècniques i tecnologies se sotmetran a avaluació prèvia abans de la seva incorporació i finançament públic, podent autoritzar-se el seu ús tutelat amb caràcter limitat i protocol·litzat. Aquest desenvolupament reglamentari es concreta en el Reial Decret 1030/2006 (Reial Decret 1030/2006) i en les seves modificacions, com l'Ordre SCB/480/2019 (Ordre SCB/480/2019), l'Ordre SND/606/2024 (Ordre SND/606/2024) o l'Ordre SND/454/2025 (Ordre SND/454/2025), que actualitzen els seus annexos. En paral·lel, el Reial Decret‑llei 16/2012 (Reial Decret-llei 16/2012) distingeix entre cartera comuna bàsica, suplementària i de serveis accessoris, i el Reial Decret 1506/2012 (Reial Decret 1506/2012) regula la cartera comuna suplementària de prestació ortopròtesica.

Requisits materials de les tecnologies sanitàries

Criteris generals (Reial Decret 1030/2006, art. 5)

Per ser incloses a la cartera comuna, les tècniques, tecnologies o procediments han de complir simultàniament, segons l'article 5 del Reial Decret 1030/2006:

a) Utilitat clínica: contribuir de forma eficaç a la prevenció, diagnòstic o tractament de malalties, a la millora de l'esperança de vida, a l'autovaliment o a la reducció del dolor i sofriment.
b) Valor afegit: aportar una millora demostrada en seguretat, eficàcia, efectivitat, eficiència o utilitat respecte a les alternatives actualment facilitades.
c) Compliment regulatori: quan requereixin productes, aquests han d'estar autoritzats: medicaments autoritzats i usats conforme a la seva fitxa tècnica; productes sanitaris amb marcat CE i requisits del Reial Decret 414/1996; productes dietètics amb resolució favorable conforme a la seva normativa específica; i qualsevol altre producte sotmès a la seva regulació sectorial.

El mateix article 5 exclou expressament de la cartera aquelles tècniques o procediments la eficàcia dels quals no estigui suficientment provada, que estiguin en fase d'investigació (excepte ús compassiu), que no guardin relació amb malaltia, accident o malformació, o que persegueixin fins merament d'oci, confort o estètica.

Avaluació de rellevància, impacte i risc (arts. 7 i 8 RD 1030/2006)

L'article 7 del Reial Decret 1030/2006 exigeix que les noves tècniques i tecnologies rellevants s'avaluen pel Ministeri de Sanitat, a través de l'agència d'avaluació de tecnologies sanitàries de l'Institut de Salut Carlos III (regulat per Reial Decret 375/2001 i Reial Decret 590/2005), en col·laboració amb òrgans avaluadors de les comunitats autònomes. Aquesta avaluació ha d'analitzar cost, eficàcia, eficiència, efectivitat, seguretat i utilitat sanitària, podent recolzar-se en informes d'avaluació, registres, criteri d'experts o usos tutelats. A més, es considera la rellevància de la tecnologia si, entre altres, suposa:

– Una aportació substancialment nova (prevenció, diagnòstic, terapèutica, rehabilitació, esperança de vida, eliminació del dolor).
– Noves indicacions d'equips o productes existents.
– Necessitat de nous equips específics o canvis significatius organitzatius.
– Impacte sobre amplis sectors de població o grups de risc.
Impacte econòmic significatiu en el SNS.
– Riscos rellevants per a usuaris, professionals o medi ambient.

Quan l'impacte pressupostari és elevat, l'expedient es remet a la Comissió interministerial amb transcendència pressupostària, i el seu informe es trasllada al Consell de Política Fiscal i Financera, conforme a l'article 8 del Reial Decret 1030/2006.

Procediment d'incorporació i actualització

Iniciativa, priorització i avaluació (Ordre SCO/3422/2007)

L'Ordre SCO/3422/2007 (Ordre SCO/3422/2007) desenvolupa el procediment d'actualització de la cartera. Les propostes poden provenir del Ministeri o de les comunitats autònomes; la Subdirecció General de Cartera de Serveis i Noves Tecnologies comprova la documentació i eleva l'expedient a la Comissió de Prestacions, Assegurament i Finançament, òrgan clau en la selecció i priorització. Aquesta Comissió aplica criteris addicionals com: gravetat i freqüència del procés, existència d'alternatives, incertesa sobre seguretat o eficiència, beneficis per al pacient (menor risc, molèsties, temps), beneficis per a la pràctica professional i beneficis per al sistema (menors recursos o cost a igual qualitat). Els informes d'avaluació han d'incloure, a més de les dades clíniques i econòmiques, les repercussions ètiques, legals, socials i organitzatives.

Decisió final i ús tutelat

Conclosa l'avaluació, la Comissió formula proposta d'inclusió, exclusió o modificació de condicions d'ús; la decisió definitiva correspon al Ministeri de Sanitat, previ acord del Consell Interterritorial del SNS, mitjançant ordre ministerial que actualitza els annexos del Reial Decret 1030/2006. Si l'evidència disponible és insuficient per a una decisió definitiva, pot recórrer-se a un ús tutelat segons l'Ordre SCO/3422/2007 i el Reial Decret 207/2010 (Reial Decret 207/2010), que fixa condicions de l'ús tutelat i la seva monitorització. L'Ordre SSI/1356/2015 (Ordre SSI/1356/2015) i la Resolució de 3 de setembre de 2015 (Resolució 3‑9‑2015) regulen i detallen els estudis de monitorització de tècniques i tecnologies sota aquest règim.

Equitat i cohesió territorial

Les ordres d'actualització, com l'Ordre SSI/2065/2014 (Ordre SSI/2065/2014), l'Ordre SAS/1466/2010 (Ordre SAS/1466/2010), l'Ordre SPI/573/2011 (Ordre SPI/573/2011), l'Ordre SSI/1640/2012 (Ordre SSI/1640/2012) o l'Ordre SCB/45/2019 (Ordre SCB/480/2019) mostren com aquests criteris es tradueixen en decisions concretes (cribatges de càncer, implants, lectors oculars, micropigmentació, ortopròtesis…). A més, l'Ordre SSI/1833/2013 crea el Consell de la Xarxa Espanyola d'Agències d'Avaluació (Ordre SSI/1833/2013), reforçant una avaluació coordinada que afavoreix la equitat i la cohesió del SNS.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quin és un dels principals avenços del nou reial decret d'avaluació de tecnologies sanitàries presentat per Mónica García?

Pregunta" 1 de 3

Quin paper tindran els pacients i els professionals sanitaris en el nou sistema d'avaluació de tecnologies sanitàries?

Pregunta" 2 de 3

A quina normativa europea s'adapta el nou model espanyol d'avaluació de tecnologies sanitàries?

Pregunta" 3 de 3

Hola, soy Fren. ¿Cómo te ayudo?