El president de l’Associació Espanyola de Persones amb Al·lèrgia a Aliments i Làtex (AEPNAA), Ángel Sánchez Sanz, ha reclamat a les comunitats autònomes que segueixin l’“exemple” de les Illes Balears i desenvolupin normes “per protegir els menors davant l’anafilaxi”. La comunitat balear ha tirat endavant una instrucció conjunta de les Conselleries de Salut i Educació que fixa un protocol d’actuació davant l’anafilaxi als centres educatius públics, amb formació específica i subministrament institucional d’autoinjectors d’adrenalina.
“Una declaració institucional és un primer pas important, però un nen amb risc d’anafilaxi necessita que a cada col·legi hi hagi un protocol, persones formades i adrenalina a l’abast perquè així ho exigeixi la legislació, no amb caràcter voluntari”, ha indicat. Al mateix temps, ha recalcat que “aquesta seguretat no pot dependre de en quina comunitat visqui”. Per això ha posat en valor la decisió de les Illes Balears, tot i que ha recordat que la seva aplicació pràctica depèn de la disponibilitat de la medicació i de la capacitació dels centres.
Amb motiu del Dia Mundial de l’Anafilaxi, que es commemora el 21 de novembre, ha explicat que s’ha tornat a requerir a 12 parlaments autonòmics l’aprovació i la lectura d’una declaració institucional sobre aquesta matèria. La sol·licitud s’ha remès a Cantàbria, Astúries, Castella i Lleó, Aragó, País Basc, Navarra, Comunitat Valenciana, Andalusia, Múrcia, Extremadura, Castella-la Manxa i La Rioja, que no van atendre aquesta petició el 2025.
Una reacció ràpida i potencialment mortal
Cal “convertir la conscienciació institucional en actuacions normatives i recursos efectius que garanteixin una resposta ràpida davant una reacció al·lèrgica greu durant la jornada escolar”, ha manifestat Sánchez Sanz, recordant que l’anafilaxi apareix de forma sobtada, pot ser mortal i exigeix una resposta immediata.
En aquesta línia, la Societat Espanyola d’Immunologia Clínica, Al·lergologia i Asma Pediàtrica (SEICAP) ha assenyalat recentment que al voltant del 8 per cent dels menors de 14 anys pateix al·lèrgia alimentària. Tot i que aquesta xifra no equival al nombre d’escolars amb risc d’anafilaxi, sí que reflecteix la rellevància de reforçar la prevenció als col·legis.
Davant aquesta situació, AEPNAA impulsa ja iniciatives parlamentàries per afermar la seguretat dels alumnes als centres educatius de les diferents comunitats i reforçar la coordinació entre els departaments d’Educació i Sanitat. L’associació planteja cinc garanties clau: protocols clars de prevenció i actuació, formació pràctica i protecció jurídica per al personal docent i no docent que hagi d’intervenir, disponibilitat i accés àgil a autoinjectors d’adrenalina, plans individualitzats per a estudiants amb risc conegut i una coordinació estable entre les Administracions educativa i sanitària.
En opinió de Sánchez Sanz, aquestes reivindicacions es recolzen en l’objectiu d’«inclusió i equitat educativa recollit als articles 71 i 72 de la Llei orgànica d’educació, en la seva redacció vigent». «L’associació sol·licita un desenvolupament normatiu específic que permeti traduir aquests principis en mesures efectives davant l’anafilaxi», ha conclòs.