El Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties (ECDC, per les seves sigles en anglès) ha completat el primer cicle d'"Avaluacions de Preparació per a Emergències de Salut Pública" (PHEPA), en el qual s'ha constatat un "ferm compromís" amb la preparació davant de crisis sanitàries a "tota Europa", encara que també l'existència de "diversos desafiaments comuns", entre els quals "la manca de personal".
Segons ha indicat l'organisme, els reptes detectats són "recurrents" i "requereixen atenció". Entre ells es troben "plans de prevenció, preparació i resposta que no sempre s'implementen", així com "limitacions en l'intercanvi de dades i sistemes que puguin funcionar de manera conjunta". A més, s'han identificat "deficiències en la traducció de dades en decisions polítiques".
Després de les avaluacions realitzades des del 2024 a cada país de la Unió Europea (UE) i de l'Espai Econòmic Europeu (EEE), destinades a revisar la prevenció, la preparació i la planificació de la resposta davant d'amenaces i crisis de salut pública, l'ECDC ha constatat que "molts països van fer un gran esforç per reforçar aquesta preparació després de la pandèmia de Covid-19".
Capacitats bàsiques i recomanacions de millora
En aquest context, les autoritats nacionals han posat en marxa estructures de governança específiques i han reforçat les capacitats de laboratori i de vigilància epidemiològica. "En general, les capacitats bàsiques, com els sistemes de laboratori, la vigilància i la gestió d'emergències sanitàries, són sòlides", ha conclòs l'organisme, tot i que ha acompanyat aquest diagnòstic amb recomanacions per continuar reforçant aquests àmbits, en especial la comunicació de riscos i els mecanismes de coordinació.
L'anàlisi s'ha dut a terme en estreta col·laboració amb la Comissió Europea, l'Oficina Regional per a Europa de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i altres socis internacionals. Aquest treball conjunt ha permès oferir assessorament sobre planificació intersectorial avançada, la formalització de la coordinació entre diferents sectors i l'avaluació periòdica del grau de preparació mitjançant exercicis específics.
Un cop conclòs aquest primer cicle de PHEPA, el ECDC ha expressat la seva confiança que els governs de la UE converteixin la informació recollida "en mesures pràctiques per a la millora". Els resultats "serviran de base per al suport específic als països, amb la finalitat d'ajudar-los a implementar les recomanacions", ha assenyalat l'organisme. Així mateix, ha precisat que les conclusions obtingudes marcaran les prioritats del segon cicle, previst entre 2027 i 2029, que se centrarà més en els plans d'acció nacionals i en els avenços en l'aplicació de les recomanacions formulades en aquesta primera ronda d'avaluacions.