Vaga de trens avui després de l’accident d’Urda: quins serveis funcionen i què reclamen els maquinistes

Es manté l’aturada de 24 hores a Renfe, convocada abans de l’accident d’Urda, per exigir avenços en seguretat ferroviària i el compliment d’acords pendents

fotonoticia 20261028120949 1920

fotonoticia 20261028120949 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

4 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 27 de octubre de 2026 · 15 institutos

  • PP31,0 %
  • PSOE27,3 %
  • Vox18,9 %
  • Sumar6,3 %
  • Podemos2,9 %
  • ERC2,3 %
010203040ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

Els maquinistes de Renfe han iniciat aquest dijous, 29 d’octubre, una vaga de 24 hores per reclamar millores en la seguretat ferroviària i el compliment dels acords assolits amb les administracions i les empreses del sector. L’aturada, convocada pel Sindicat Espanyol de Maquinistes i Ajudants Ferroviaris (Semaf), coincideix amb la jornada posterior al tràgic accident d’Urda.

Semaf ha decidit mantenir la convocatòria malgrat la gravetat del sinistre. El sindicat ha transmès les seves condolences a les víctimes i les seves famílies, ha demanat prudència sobre les causes de l’accident i ha instat els professionals de la conducció a extremar les precaucions. També ha anunciat que estudia noves mesures en defensa de la seguretat ferroviària.

La vaga pot provocar cancel·lacions, alteracions de freqüències i canvis en els horaris dels trens. A aquestes afectacions s’hi suma la interrupció de l’alta velocitat entre Madrid, Ciudad Real i Andalusia per l’accident d’Urda, que obliga a organitzar alternatives de transport independents del conflicte laboral.

Quins trens estan afectats per la vaga d’aquest dijous

La convocatòria afecta el personal de conducció de totes les empreses del grup Renfe a tot el territori nacional. Per tant, pot repercutir en els serveis de Cercanías, Media Distancia, Alta Velocidad, llarga distància i mercaderies. La vaga es desenvolupa des de les 00:01 fins a les 23:59 d’aquest dijous.

El Ministerio de Transportes ha fixat serveis mínims per mantenir part de l’oferta habitual. Aquests percentatges representen el servei que s’ha de garantir, però no signifiquen que tots els trens hagin de circular en el seu horari ordinari ni que no puguin produir-se incidències.

Serveis mínims de la vaga de maquinistes del 29 d’octubre
Tipus de servei Servei mínim
Cercanías en hores punta 75%
Cercanías la resta del dia 50%
Media Distancia 65%
Alta Velocidad i llarga distància 73%
Mercaderies 26%

Font: Renfe i Ministerio de Transportes. En Cercanías, les franges punta estatals són de 06:00 a 09:00, de 13:30 a 15:30 i de 18:30 a 20:30.

A Catalunya s’apliquen serveis mínims específics per a Rodalies i Regionals: el 66% de l’oferta habitual entre les 06:00 i les 09:30 i entre les 17:00 i les 20:30, i el 33% durant la resta de la jornada. La Generalitat ha publicat els horaris mínims per línies perquè els viatgers puguin comprovar les circulacions previstes.

Renfe recomana consultar l’estat del tren abans de desplaçar-se i viatjar únicament quan sigui imprescindible en els serveis afectats. La companyia adverteix que poden produir-se modificacions fins i tot en corredors subjectes a serveis mínims.

Què reclamen els maquinistes

Semaf va convocar la vaga després de considerar bloquejats els acords que, segons el sindicat, s’havien de traduir en canvis estructurals per reforçar la seguretat ferroviària. L’organització sosté que, després de les reunions amb el Ministeri de Transports, Adif, l’Agència Estatal de Seguretat Ferroviària i Renfe, encara quedaven pendents mesures que considera prioritàries.

Entre les seves principals reivindicacions figura la implantació de protocols vinculants per actuar davant emergències meteorològiques i situacions de risc a la via. El sindicat també demana una coordinació clara de les comunicacions operatives i reclama que la seguretat prevalgui sobre la urgència per mantenir la circulació.

La llista de demandes inclou solucions tècniques per millorar la fiabilitat del material ferroviari, la contractació i formació de nous maquinistes, l’aplicació de les interrupcions previstes en els temps de conducció i el desbloqueig dels coeficients reductors de l’edat de jubilació. Semaf exigeix, a més, que s’apliqui íntegrament el protocol d’atenció als professionals que pateixen un atropellament i defensa el model de "cultura justa", que busca evitar l’atribució automàtica de responsabilitats als treballadors abans d’esclarir els fets.

El sindicat reclama així mateix un canal directe de treball entre les organitzacions sindicals, l’Agència Estatal de Seguretat Ferroviària i la Inspecció de Treball per supervisar tant les condicions laborals com les mesures de seguretat.

La postura de Renfe: sosté que ha complert els acords

Renfe discrepa del diagnòstic del sindicat. La companyia sosté que ha complert les mesures que li corresponien dins de l’acord assolit al febrer per reforçar el sistema ferroviari després de l’accident d’Adamuz i afirma que bona part de les reclamacions actuals depèn d’altres administracions o organismes reguladors.

Segons l'empresa, les mesures que estaven sota la seva responsabilitat s'han executat, inclòs el reforç de plantilla, els canvis en manteniment i les actuacions per millorar la fiabilitat del material. Renfe xifra en més de 1.200 les incorporacions fetes per reforçar l'operació ferroviària i la dotació de personal.

La companyia també argumenta que algunes de les demandes de els maquinistes que van a la vaga es refereixen a modificacions normatives que no pot aprovar per si mateixa, com els canvis en els temps de conducció o determinades qüestions vinculades a la Inspecció de Treball. Per aquest motiu, considera injustificada la vaga i lamenta les molèsties que pugui causar als viatgers.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

En quin estat es troben els tràmits parlamentaris per modificar els temps de conducció dels maquinistes a Espanya?

La modificació dels temps de conducció dels maquinistes s'està impulsant per via reglamentària, no com una llei que hagin d'aprovar el Congrés i el Senat. L'instrument és un projecte de reial decret que modifica el Reial Decret 929/2020, sobre seguretat operacional i interoperabilitat ferroviàries. L'últim esdeveniment concret localitzat és l'audiència pública, el termini de la qual va acabar el 18 de maig de 2026; a les fonts consultades no consta la seva posterior aprovació definitiva ni la seva publicació al BOE.

Què s'ha tramitat fins ara

La seqüència identificada permet distingir tres moments:

  • Compromís amb els sindicats, al febrer. El Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible va acordar amb SEMAF, UGT i CCOO modificar el Reial Decret 929/2020 perquè les parades dels maquinistes inferiors a 45 minuts computessin com a conducció efectiva. Així apareix a la comunicació oficial de l'acord, publicada el 9 de febrer de 2026.
  • Consulta pública prèvia. La informació localitzada situa aquesta primera fase de participació entre el 9 i el 24 de març de 2026. La seva funció era recollir aportacions abans de tancar la proposta normativa.
  • Audiència i informació pública. El projecte es va sotmetre després a al·legacions, amb termini fins al 18 de maig. Demócrata va explicar l'esborrany el 29 d'abril de 2026 i va detallar tant el canvi sobre conducció com les modificacions de la supervisió ferroviària.

Per tant, la participació pública ja ha acabat. Això no equival a que la reforma estigui aprovada: el tancament de les al·legacions és un pas previ a la decisió governamental i no converteix l'esborrany en una obligació vigent.

Què canviaria per als maquinistes

La modificació afecta al càlcul del temps de conducció, més que a una reducció dels màxims generals. La regulació descrita a les fonts estableix sis hores de conducció continuada i nou hores de conducció diària. La conducció continuada es considera interrompuda quan es gaudeix d'una pausa d'almenys 45 minuts.

El projecte pretén precisar que els períodes intermedis inferiors a aquests 45 minuts també comptin com a conducció, encara que durant ells el maquinista no estigui al comandament directe del tren. La conseqüència pràctica seria que aquestes interrupcions breus consumirien temps dins dels límits aplicables, cosa rellevant per organitzar serveis d'anada i tornada, jornades i relleus.

L'esborrany mateix inclou una altra modificació: ampliar expressament les obligacions de facilitar l'accés a instal·lacions, trens i equips quan l'Agència Estatal de Seguretat Ferroviària realitzi inspeccions, fins i tot si la supervisió afecta una entitat diferent del seu titular.

Què queda pendent i quin paper tenen les Corts

Els passos següents d'aquesta via són l'examen de les al·legacions, la preparació del text definitiu i els informes administratius que corresponguin, abans de la seva aprovació pel Consell de Ministres i publicació al BOE. No consta una data confirmada per culminar-los, ni un esdeveniment posterior a l'audiència que permeti precisar més l'estat actual.

No s'ha identificat un expedient parlamentari específic dirigit a aprovar aquest canvi sectorial. Per això, no cal descriure'l com a pendent d'esmenes, comissió o votació a les Corts. Tampoc s'han de confondre els debats sobre la jornada laboral general amb aquesta reforma concreta.

En conclusió: el seguiment rellevant està a Transports, el Consell de Ministres i el BOE, no en un calendari parlamentari. La proposta de computar les pauses curtes no s'ha de donar per vigent mentre no consti l'aprovació i publicació de la norma corresponent.

Quines són les competències del Ministeri de Transports en matèria de seguretat ferroviària segons la legislació espanyola?

El Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible té competències de planificació, impuls normatiu i direcció estratègica en seguretat ferroviària. Però no concentra totes les funcions: la supervisió tècnica correspon principalment a l'Agència Estatal de Seguretat Ferroviària (AESF), mentre que els administradors d'infraestructures i les empreses ferroviàries són responsables de l'explotació segura. Aquesta distinció és essencial per interpretar la legislació espanyola.

1. Planificació i millora de la seguretat

La Llei 38/2015 del sector ferroviari estableix el marc general. El seu article 5 atribueix al Ministeri l'estratègia indicativa de desenvolupament, manteniment i renovació de la Xarxa Ferroviària d'Interès General (RFIG), amb un horitzó mínim de cinc anys. També li correspon planificar l'establiment i modificació de les seves línies, estacions i terminals, escoltant els administradors i comunitats autònomes afectades.

En seguretat, l'article 64.3 exigeix a l'Administració estatal i els seus organismes prioritzar la millora contínua i la prevenció d'accidents. L'article 9 del Reial Decret 929/2020 concreta que el Ministeri estableix les línies estratègiques per assolir els objectius comuns de seguretat a la RFIG.

2. Aprovació de plans anuals

El Ministeri ha d'elaborar i publicar plans anuals de seguretat. L'Ordre TRM/975/2024 regula el procediment: l'AESF prepara el projecte i el Ministeri l'aprova, previ informe de la Direcció General del Sector Ferroviari i consulta als agents afectats.

Aquests plans desenvolupen les línies estratègiques mitjançant objectius, mesures i activitats. El seu àmbit comprèn l'Administració estatal, els administradors d'infraestructures, les empreses ferroviàries, les entitats encarregades del manteniment i la resta d'agents inclosos en la regulació.

3. Normativa tècnica i coordinació

L'article 5 del Reial Decret 253/2024 atribueix a la Direcció General del Sector Ferroviari la proposta i elaboració de disposicions generals i normativa tècnica sobre la RFIG. També participa en normes europees i internacionals i proposa la seva incorporació a l'ordenament espanyol.

Aquestes funcions s'exerceixen sense envair les competències de l'AESF sobre seguretat operacional, interoperabilitat —compatibilitat tècnica del sistema— i mercaderies perilloses. El Ministeri coordina administradors i operadors, impulsa noves tecnologies i coopera amb altres administracions. Així mateix, participa en l'avaluació de la gestió i el control tècnic dels administradors generals d'infraestructures.

4. Inspecció i potestat sancionadora

L'article 104 de la Llei 38/2015 distingeix dos àmbits:

  • Ministeri: inspecció i control del compliment de les normes sobre serveis de transport ferroviari i activitats auxiliars i complementàries de competència estatal.
  • AESF: inspecció i supervisió de la seguretat d'infraestructures, material mòbil, personal i operació ferroviària, a més del transport de mercaderies perilloses.

El mateix article permet als òrgans responsables d'inspecció paralitzar serveis, obres o activitats davant circumstàncies greus que comprometin la seguretat. Per la seva banda, l'article 9 de l'Estatut de l'AESF, aprovat pel Reial Decret 1072/2014, atribueix a l'Agència la potestat sancionadora en seguretat ferroviària.

5. Límits de la responsabilitat ministerial

L'adscripció de l'AESF al departament no converteix el ministre en qui decideix ordinàriament certificats, autoritzacions o inspeccions tècniques. L'Agència exerceix aquestes funcions conforme a les seves atribucions i al marc europeu aplicable. Tampoc substitueix administradors i operadors en el manteniment, la gestió de riscos i l'explotació segura.

En síntesi: Transports fixa estratègia, planificació i marc normatiu; l'AESF supervisa; administradors i operadors gestionen la seguretat quotidiana. Aquesta distribució es refereix al sistema ferroviari de competència estatal, sense eliminar les competències autonòmiques corresponents.

Quins requisits legals s'han de complir per aplicar coeficients reductors de l'edat de jubilació als maquinistes?

Per aplicar coeficients reductors als maquinistes ferroviaris s'han d'acreditar la inclusió en una categoria professional reconeguda, el temps treballat en ella i els requisits generals per causar la pensió. És fonamental distingir entre aplicar els coeficients ferroviaris existents i reconèixer-ne d'altres nous: són procediments diferents i no s'han de barrejar els seus requisits.

1. Estar inclòs en la regulació ferroviària específica

La referència és el Reial Decret 2621/1986, que integra determinats règims especials en el Règim General i conserva particularitats per als ferroviaris. No n'hi ha prou amb treballar en una empresa ferroviària ni amb tenir una denominació contractual semblant: s'ha d'acreditar el desenvolupament d'una categoria compresa en la regulació.

Entre les categories protegides hi figuren maquinistes i determinats ajudants. Per a diverses categories de tracció elèctrica o dièsel es contempla un coeficient del 0,10; per a determinades funcions vinculades a locomotores de vapor, del 0,15. La correspondència entre categoria, funcions i coeficient s'ha de comprovar individualment, sense estendre automàticament el benefici a qualsevol conductor de tren o metro.

2. Acreditar la feina efectiva computable

La reducció es calcula sobre el temps efectivament treballat en l'activitat protegida, no sobre tota la vida laboral. Per exemple, vint anys reconeguts amb un coeficient de 0,10 produeixen una reducció de dos anys sobre l'edat ordinària aplicable.

Per justificar aquests períodes resulten rellevants els certificats empresarials de serveis i categories, els contractes, les nòmines i la vida laboral. La documentació ha de permetre identificar les funcions realitzades i les seves dates; l'antiguitat total a l'empresa no acredita per si sola tots els períodes bonificables.

3. Reunir les condicions d'accés a la pensió

El coeficient redueix l'edat, però no substitueix els requisits generals de cotització ni els restants exigibles per obtenir la jubilació. El reconeixement individual correspon a l'Institut Nacional de la Seguretat Social, davant el qual s'ha de sol·licitar la pensió i acreditar els serveis protegits.

A més, l'article 206 de la Llei General de la Seguretat Social estableix un límit general de 52 anys. Els coeficients tampoc serveixen per acreditar l'edat exigida en la jubilació parcial ni en altres modalitats de jubilació anticipada. No s'han de confondre amb els coeficients que penalitzen econòmicament una jubilació anticipada voluntària o involuntària.

4. Si es pretén reconèixer un nou coeficient

El marc general és el Reial Decret 402/2025. Aquest procediment no concedeix automàticament nous drets ni reemplaça el règim específic de qui ja té reconeguda la reducció. Per a nous reconeixements exigeix:

  • Justificació objectiva: treballs excepcionalment penosos, tòxics, perillosos o insalubres, amb elevats índexs d'enfermetat o mortalitat, recolzats per estudis tècnics.
  • Impossibilitat de corregir les condicions: la llei disposa que l'establiment de coeficients «només procedirà quan no sigui possible la modificació de les condicions de treball».
  • Iniciativa col·lectiva: per a treballadors assalariats, sol·licitud conjunta de les organitzacions empresarials i sindicals més representatives, identificant activitat, ocupacions i funcions.
  • Avaluació i aprovació normativa: valoració de les circumstàncies objectives i aprovació pel Govern del reial decret corresponent, amb el coeficient, les condicions i la cotització addicional.

Per tant, per a un maquinista ja cobert, el decisiu és acreditar la seva categoria i serveis davant l'INSS. Per ampliar la protecció, un acord empresarial o una reivindicació sindical no substitueixen el reconeixement normatiu exigit.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quin sindicat ha convocat la vaga de maquinistes del 29 d'octubre?

Pregunta" 1 de 3

Quina és una de les principals reivindicacions dels maquinistes en vaga?

Pregunta" 2 de 3

Quin percentatge de serveis mínims s'ha fixat per a Rodalies en hores punta durant la vaga?

Pregunta" 3 de 3