Les fundacions ONCE i AXA han difós un estudi que revela que el 49,1 per cent de les persones a Espanya amb problemes de Salut Mental se senten soles. La investigació, presentada aquest dimecres, s'ha realitzat en el marc de l'Observatori Estatal de la Soledat no Desitjada (SoledadES).
L'informe, centrat en la freqüència i evolució de l'aïllament involuntari i dels trastorns mentals, constata que tots dos fenòmens estan estretament vinculats. Mentre l'aïllament no desitjat es manté estable respecte a 2024, amb certs matisos, els problemes de Salut Mental han crescut en gairebé sis punts en els dos últims anys.
Segons les dades, la soledat no desitjada és gairebé cinc vegades més freqüent entre els qui presenten problemes de Salut Mental que entre els qui no en tenen (11%). A més, el 32,4 per cent de la població experimenta aïllament involuntari o dificultats relacionades amb la Salut Mental, i un 11,8 per cent afronta simultàniament ambdues situacions.
L'informe "Estudi sobre soledat no desitjada i Salut Mental 2026" detalla també que el 20,2 per cent de la ciutadania pateix soledat no desitjada, una proporció molt similar a la de 2024 (20%). La soledat crònica ha augmentat del 13,5 al 15,6 per cent i el percentatge de persones que afirma tenir problemes de Salut Mental ha passat del 18,3 al 24 per cent en dos anys.
Les conclusions s'han presentat en un acte en què han intervingut la comissionada de Salut Mental del Ministeri de Sanitat, Belén González; el vicepresident executiu de la Fundació ONCE, Alberto Durán; la gerent de la Fundació AXA, María José Ballestero; i l'integrant de l'equip investigador, Daniel Ferreras.
Descens de la soledat no desitjada entre els joves
El treball, elaborat per la consultora Fresno a partir d'enquestes telefòniques a 4.100 persones de 18 o més anys a tot el territori espanyol entre març i abril, mostra que l'aïllament involuntari ha caigut entre els homes (del 18% al 16,6%) i ha crescut entre les dones (del 21,8% al 23,2%). Així mateix, indica que la soledat no desitjada ha descendit del 34,6 al 21,2 per cent en el grup de 18 a 34 anys, mentre que ha augmentat del 20,8 al 25,7 per cent entre els qui tenen entre 35 i 44 anys.
En paral·lel, la proporció de població amb problemes de Salut Mental, amb diagnòstic o sense, ha avançat del 18,3 al 24 per cent en l'últim bienni. Aquests trastorns són molt més freqüents en dones (30,1%) que en homes (17%), i la seva prevalença disminueix amb l'edat, concentrant-se especialment en la joventut, on supera el 30 per cent.
L'estudi apunta també a una major presència d'aquests problemes entre persones amb nivells educatius més alts i entre aquelles que tenen dificultats per arribar a final de mes, que pateixen aquests trastorns el doble que aquelles que es troben en una situació econòmica més folgada. La prevalença de problemes de Salut Mental és igualment molt superior entre les persones amb discapacitat.
Relació bidireccional entre soledat i Salut Mental
Després d'analitzar tots dos fenòmens, l'informe conclou que la relació entre soledat no desitjada i Salut Mental és bidireccional i de caràcter cíclic. Els autors sostenen que la soledat pot desencadenar o agreujar els símptomes de Salut Mental, mentre que aquests problemes poden intensificar la percepció de soledat a través de l'aïllament social, l'estigma o el deteriorament de la cognició social.
En aquesta línia, s'assenyala que el 73,1 per cent de la població reconeix aquesta connexió. No obstant això, els investigadors adverteixen que els estigmes segueixen presents, ja que la principal trava per demanar ajuda quan s'experimenta soledat o malestar emocional és la vergonya o el temor a ser jutjat.
L'estudi subratlla que la discriminació està clarament lligada tant a la soledat com a la Salut Mental i planteja una sèrie de propostes per millorar ambdues realitats. Aquestes recomanacions s'agrupen en tres àmbits: polítiques públiques i sistemes d'atenció, enfortiment de la comunitat i de les relacions socials, i mesures de prevenció.