Un treball recent ha evidenciat que l’índex de massa corporal (IMC) resulta insuficient per detectar l’obesitat en persones amb malaltia renal crònica (ERC). Segons les dades, només el 38,9 per cent dels pacients avaluats seria catalogat com a obès si només s’apliqués aquest paràmetre, mentre que més del 63,5 per cent complia criteris d’obesitat en valorar la circumferència de la cintura o la relació cintura-alçada.
El projecte "Oberce", que es donarà a conèixer al 56è Congrés de la Sociedad Española de Nefrología (SEN), a Múrcia, ha estudiat 2.036 adults amb ERC atesos a les consultes de Nefrologia de 20 hospitals espanyols entre febrer i agost de 2025. L’anàlisi va detectar que 558 persones, el 27,4 per cent de la mostra, presentaven "obesitat oculta", és a dir, que el seu IMC se situava en rang normal, però altres mesures posaven de manifest un excés de greix visceral.
Les responsables de l’estudi, les doctores Clara García Carro i María José Soler, han advertit que no diagnosticar l’obesitat implica passar per alt la conveniència d’intervenir-hi, una limitació especialment important en un context en què ja es disposa de noves opcions farmacològiques per tractar de manera conjunta l’obesitat i l’ERC.
Ambdues malalties comparteixen mecanismes fisiopatològics que poden potenciar-se mútuament, mentre que l’excés de teixit adipós contribueix al deteriorament de la funció renal i eleva el risc cardiovascular i metabòlic.
El treball també va revisar la medicació que prenien els pacients i va observar que el 24,1 per cent de les persones que complien criteris d’obesitat clínica estava en tractament amb agonistes del receptor GLP-1. En aquest grup, la presència d’hipertensió, diabetis i insuficiència cardíaca era més habitual.
Així mateix, l’anàlisi va posar de manifest diferències entre sexes, amb una freqüència més alta d’obesitat clínica en dones. Les dones amb obesitat mostraven una funció renal més deteriorada que els homes, amb un filtratge glomerular estimat de 36 enfront de 40 ml/min/1,73 m1, i rebien amb menys freqüència IECA/ARA II, inhibidors de SGLT2 i agonistes GLP-1.
El president de la SEN, Emilio Sánchez, ha remarcat "la necessitat d’anar més enllà de l’IMC per diagnosticar l’obesitat en les persones amb ERC i seguir aprofundint en la relació estreta entre ambdues patologies". En aquesta línia, ha defensat incorporar mètodes de mesurament complementaris que permetin detectar els casos que passen desapercebuts.
L’ERC, un repte creixent de salut pública
La malaltia renal crònica s’ha consolidat com un important problema de salut pública i continua en augment tant a nivell global com a Espanya, on es calcula que ja afecta el 15 per cent de la població, és a dir, prop de set milions de persones, incloent-hi les que encara no han estat diagnosticades.
Al nostre país, la prevalença i la mortalitat de les persones en tractament renal substitutiu (TRS) —pacients en diàlisi o amb un trasplantament renal per poder seguir vivint— s’han incrementat més d’un 30 per cent en els últims deu anys. Actualment, més de 68.400 persones amb ERC es troben en TRS i, anualment, s’incorporen als programes de diàlisi i trasplantament més de 7.000 nous pacients, dels quals un 25 per cent arriba a aquesta situació per la diabetis.
"Si l’ERC manté el seu ritme actual de creixement, i no avancem amb les mesures i les actuacions que estem demanant, com les centrades en la prevenció i el cribatge de la salut renal a la població de risc, per a l’any 2040 un terç de les persones majors de 65 anys a Espanya tindran ERC i aquesta serà la cinquena causa de mort al nostre país", ha alertat Emilio Sánchez.
Congrés anual de la Societat Espanyola de Nefrologia
Prop d’1.300 nefrologs i especialistes, tant nacionals com internacionals, es reuniran des d’aquest dijous i fins dissabte a Múrcia a la trobada anual de la SEN. Durant aquestes jornades es tractarà el maneig de les malalties renals, amb una atenció especial a l’ERC, revisant els avenços més recents, les noves línies d’investigació i els reptes pendents per optimitzar la prevenció, el diagnòstic i el tractament, així com la qualitat de vida dels pacients.
Una altra finalitat clau del Congrés és augmentar la consciència social i professional sobre la magnitud i l’impacte de l’ERC, destacant-ne la repercussió en la salut i en la vida diària de qui la pateix, a més de l’elevada càrrega que suposa per al sistema sanitari públic.
El programa científic inclou les últimes novetats a l’ERC i a les principals àrees de la Nefrologia, com el trasplantament renal, les diferents modalitats de diàlisi, les glomerulopaties, la hipertensió i el risc cardiovascular o l’accés vascular, entre altres camps.
També es presentaran innovacions que estan canviant la pràctica nefrològica, com la intel·ligència artificial, la medicina de precisió i la genètica, juntament amb el desenvolupament de noves eines diagnòstiques i terapèutiques i l’arribada de nous fàrmacs.
Igualment, es revisaran els progressos en la diàlisi, el trasplantament renal i l’atenció a l’ERC avançada, així com qüestions d’especial interès com l’aplicació de la perspectiva de gènere en la insuficiència renal aguda, la menopausa i la història reproductiva com a marcador de risc cardiovascular i renal, els reptes de l’onconefrologia, la rellevància de la nutrició personalitzada en l’ERC, la donació de viu, les noves molècules amb efecte nefroprotector, l’envelliment i l’ERC, i l’anèmia.
Altres sessions se centraran en l’acompanyament integral de la persona amb malaltia renal, la presa de decisions compartida amb els pacients i la col·laboració interdisciplinària entre professionals sanitaris. Al fòrum es donarà a conèixer la producció científica dels nefròlegs mitjançant 750 comunicacions que recullen els estudis i les investigacions més recents sobre malaltia renal fets a Espanya.