La Organització Mundial de la Salut (OMS) ha donat a conèixer una nova fulla de ruta a cinc anys per al seu Centre d'Intel·ligència sobre Pandèmies i Epidèmies, amb la meta que, d'aquí a 2030, tots els països siguin capaços d'identificar i analitzar amenaces sanitàries emergents en les 24 hores posteriors a la seva aparició. El propòsit és frenar els brots abans que escalin a epidèmies de gran magnitud o s'estenguin a altres països.
Aquest pla pretén proporcionar als Estats les capacitats tècniques, els sistemes de vigilància i les aliances internacionals necessàries per localitzar amb rapidesa les amenaces sanitàries emergents i evitar que els brots desembocuin en epidèmies o pandèmies. El director general de l'OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, ha donat a conèixer aquesta estratègia durant la inauguració de la Cimera Mundial de la Salut a Berlín, on ha subratllat els progressos del Centre des de la seva posada en marxa el 2021.
"Cinc anys després de la seva creació, el Centre d'Intel·ligència sobre Pandèmies i Epidèmies de l'OMS s'ha convertit en una part integral del sistema mundial de seguretat sanitària", ha afirmat Tedros, qui ha assenyalat que la nova estratègia busca unir governs i socis al voltant de l'objectiu de respondre ràpidament a les amenaces sanitàries abans que es converteixin en grans crisis.
El Centre de l'OMS es va posar en marxa el 2021 amb el suport clau del Govern alemany, com a resposta a les greus mancances revelades per la pandèmia de COVID-19. Des de llavors, ha treballat amb 160 Estats Membres de l'OMS, 190 organitzacions associades i milers de científics i responsables polítics per localitzar noves amenaces epidèmiques, seqüenciar i identificar patògens i facilitar l'adopció de mesures ràpides per protegir les comunitats a escala mundial.
En aquest marc, impulsa la iniciativa d'Intel·ligència Epidemiològica de Fonts Obertes (EIOS, per les seves sigles en anglès), que recorre a intel·ligència artificial per examinar diàriament milers de fonts públiques en temps real i identificar senyals de possibles riscos per a la salut. Aquesta plataforma articula una comunitat global de més de 4.000 experts i és emprada per més de 125 Estats Membres i 30 organitzacions regionals i internacionals.
D'altra banda, la Xarxa Internacional de Vigilància de Patògens (IPSN) reforça les capacitats en seqüenciació genòmica i bioinformàtica amb l'objectiu de detectar i comprendre els patògens emergents, contribuint així a accelerar el desenvolupament de proves diagnòstiques, tractaments i vacunes.
A més, del Laboratori Col·laboratiu que connecta a més de 2000 experts en modelatge i ciència de dades que poden mobilitzar-se ràpidament quan sorgeixen noves amenaces; i la Iniciativa de Vigilància Col·laborativa, que s'està implementant en més de 83 països, dóna suport a les institucions, els sistemes i el personal nacionals per detectar amenaces per a la salut mitjançant un enfocament de "Una sola salut".
Finalment, desenvolupa la Iniciativa de Facilitadors Digitals per a la Intel·ligència en Salut Pública, un nou programa, desenvoluparà sistemes digitals segurs que permetin als països i socis compartir, analitzar i utilitzar dades, alhora que dóna suport a l'adopció responsable de la intel·ligència artificial.
En aquest context, l'Assemblea General de Nacions Unides ha aprovat una declaració política sobre prevenció, preparació i resposta davant pandèmies que reclama inversions sostenides per reforçar les capacitats nacionals, regionals i mundials davant futures amenaces.
La declaració també insta a concloure les negociacions sobre l'annex relatiu a l'accés a patògens i la distribució de beneficis (PABS), un pas necessari per obrir a la signatura l'Acord sobre Pandèmies de l'OMS. El resultat d'aquestes negociacions s'examinarà en la propera Assemblea Mundial de la Salut, prevista per maig de 2027, o abans, en una sessió extraordinària.