La Societat Espanyola de Neurologia (SEN) ha advertit que la recerca obsessiva d’un descans ideal, denominada ortosòmnia, pot generar l’efecte oposat al que s’espera, en afavorir l’ansietat anticipatòria, deteriorar la qualitat de vida i, en conseqüència, desencadenar dificultats per dormir o insomni.
"Un estudi recent realitzat amb més de 500 adults va estimar que entre el tres i el 14 per cent dels participants complia diferents criteris d’ortosòmnia", ha apuntat la coordinadora del Grup d’Estudi de Trastorns de la Vigília i Son de la SEN, Celia García Malo, qui ha puntualitzat que aquestes dades no permeten establir prevalença en la població general.
Tot i que l’ortosòmnia encara no figura com a diagnòstic formal en les principals classificacions, s’està detectant cada cop amb més freqüència en consulta, cosa que podria portar a incloure-la com una nova categoria diagnòstica a la Classificació Internacional dels Trastorns del Son (ICSD-3).
Aquest fenomen es vincula amb el 'sleepmaxxing', una moda sorgida a les xarxes socials que impulsa la idea d’optimitzar el son mitjançant estrictes rutines, dispositius i productes per millorar el descans, com ara rellotges i anells que puntuen la qualitat del son, suplements o cintes per mantenir la boca tancada.
Segons ha explicat García Malo, parar atenció al descans és beneficiós, però quan es transforma en una "obligació de rendir i produir", obliga a "controlar cada minut" i a "assolir una puntuació i rutines perfectes", es converteix en un "problema".
Riscos de pràctiques cada cop més esteses
Entre els aspectes que requereixen una precaució especial, la neuròloga ha esmentat els dispositius de consum que registren el son. Ha recalcat que, tot i que poden ser útils per observar patrons generals, les seves mesures no serveixen per diagnosticar insomni ni per descartar la presència d’un trastorn del son.
"Algunes funcions concretes compten amb validació o autorització sanitària, però això no valida totes les mètriques del dispositiu ni substitueix l’avaluació clínica", ha comentat.
Pel que fa a l’ús de cintes adhesives per segellar els llavis i afavorir la respiració nasal, una pràctica coneguda com a 'mouth taping', ha indicat que l’evidència científica disponible és "limitada", de manera que no s’hauria de recomanar de forma generalitzada. "Des del punt de vista mèdic, si existeix obstrucció nasal, tapar-se la boca pot dificultar la respiració, a més de causar irritació i malestar. Roncar o respirar per la boca pot requerir estudiar-ne la causa", ha assegurat.
Pel que fa als suplements, ha assenyalat que la melatonina "no és una solució universal ni té una indicació clara com a tractament de l’insomni crònic", i ha advertit que "pot causar somnolència residual i interaccionar amb medicaments". Sobre el magnesi, ha indicat que l’evidència davant l’insomni és "insuficient", a més que "pot provocar molèsties digestives".
Una altra conducta típica en persones amb ortosòmnia és fixar horaris extremadament rígids per assolir un nombre d’hores de son concret, arribant a anar-se’n al llit molt d’hora sense tenir son o a romandre massa temps al llit, cosa que "pot reforçar l’insomni", segons l’especialista.
"En tot cas, això no significa que el 'sleepmaxxing' en conjunt sigui perjudicial per a la salut: el risc depèn de cada pràctica i, sobretot, quan crea o manté un trastorn del son o en retarda el tractament", ha precisat.
Recomanacions per a un descans saludable
Com a alternativa, García Malo ha recalcado que és possible cuidar el son de manera sensata. Entre les seves recomanacions, ha citat reservar un temps suficient per dormir, mantenir horaris raonablement regulars adaptats a cada persona, exposar-se a la llum natural durant el dia, fer activitat física i procurar un dormitori fosc, silenciós i còmode.
També ha suggerit evitar a la nit la cafeïna, l’alcohol i els continguts molt estimulants, i ha recordat que les necessitats de son són individuals, de manera que no convé imposar-se una xifra fixa d’hores ni perseguir un percentatge concret de son profund.
"Tenir una mala nit aïllada o una ratxa de pitjor son no implica per si sola tenir un trastorn del son. A més, el son no és matemàtic: hi ha moments de la vida en què dormim d’una manera i d’altres de l’altra; fins i tot cada nit té una certa variabilitat en hores i qualitat de son de manera natural, sense que això impliqui un problema de salut", ha explicat.
Des de la Sociedad Española de Neurología han recalcat que, si les dificultats per dormir es prolonguen en el temps i repercuteixen en el rendiment diürn, és necessari acudir a un especialista i no deixar que el problema es cronifiqui. Així mateix, han insistit que els roncs amb pauses, els despertars amb sensació d’ofec i la somnolència excessiva durant el dia també han de ser valorats per un professional.