El president en funcions de la Federació Espanyola de Diabetis (FEDE) i també pacient, Juantxo Remón, junt amb l’endocrinòleg i expresident de la Fundació de la Societat Espanyola de Diabetis (FSED), Antonio Pérez, han reclamat que es garanteixi un accés en condicions d’igualtat a la monitorització contínua de glucosa, actualment sense finançament per a qui només utilitza insulina basal.
Coincidint amb la commemoració aquest dissabte del Dia Mundial de la Diabetis, les associacions de pacients i els especialistes han tornat a posar sobre la taula la necessitat d’estendre l’ús d’aquests sensors, que suposen un avenç respecte de la clàssica mesura de la glucèmia capil·lar. Ambdós mètodes resulten útils en el control de la malaltia, però els sensors aporten una informació més completa que contribueix al fet que la persona amb diabetis se senti més protegida.
Tot i això, Antonio Pérez ha remarcat que els sistemes de monitorització contínua permeten conèixer l’evolució del nivell de glucosa, mentre que la glucèmia capil·lar només ofereix una lectura puntual. Així, ha posat com a exemple el cas d’algú que es mesura la glucosa capil·lar abans d’anar a dormir i el resultat és “normal”, per la qual cosa se’n va al llit pensant que “realment està bé”, quan un sensor podria mostrar que aquell valor “va a la baixa” i donar-li marge per actuar i prevenir una hipoglucèmia nocturna.
“Per tant, aquesta és una informació que no teníem fins ara i que l’ús de sensors de monitorització contínua de glucosa ens ho oferirà. I, després, ens donarà patrons de glucèmia, saber on hi ha el problema en les 24 hores. Això és tenir informació i, si el pacient està instruït, que és l’altre element clau (...), això es transformarà en intervencions que portaran a millorar el control glucèmic”, ha subratllat, destacant també l’efecte en la “seguretat” i la “qualitat de vida” de les persones amb diabetis.
L’especialista ha precisat que els avantatges en el control de la glucosa que aporta la monitorització contínua respecte del punxó capil·lar compten amb suport científic en assaigs clínics internacionals en persones amb diabetis tipus 1 i tipus 2, tant amb insulina basal com amb múltiples dosis diàries.
En aquest context, ha citat l’assaig 'LIFE-ONE', realitzat en 12 hospitals espanyols, que va mostrar que la monitorització contínua va aconseguir una reducció "molt significativa" de la hemoglobina glicosilada i gairebé dues hores addicionals al dia dins del rang de normoglucèmia, a més d’una percepció de benestar més gran. "El grau de satisfacció amb aquest tipus de monitorització va ser molt alt", ha assegurat.
Per aquestes raons, ha instat que es financin aquests sistemes per a totes les persones amb diabetis que puguin obtenir un benefici, acompanyant la seva implantació de programes d’educació terapèutica i recursos suficients. En la pràctica clínica, ha defensat que els professionals han d’anar més enllà de limitar-se al control glucèmic i a les complicacions, incorporant de manera sistemàtica la valoració de la qualitat de vida, preguntant pels obstacles quotidians que afronten els pacients.
Campanya Vive+ i càrrega mental de la diabetis
Amb el vistiplau de FSED i la col·laboració de Dexcom, FEDE ha engegat la campanya 'Vive+'. "Posa el focus en una cosa de què es parla poc, el temps, l’atenció i la càrrega mental que exigeix conviure cada dia amb la diabetis. Les persones que tenim diabetis no tenim dies lliures, prenem decisions a totes hores", ha explicat Juantxo Remón durant la presentació.
La tècnica de Comunicació de FEDE, Celia Márquez, ha assenyalat que una persona amb diabetis adopta de mitjana 180 decisions diàries relacionades amb la seva patologia. "Quanta insulina ens punxem, a on anar a dinar o quant exercici físic podem fer", ha enumerat, com a exemples d’eleccions condicionades pels nivells de glucosa.
"Mitja hora és el que triguen les persones amb diabetis a gestionar la seva patologia cada dia", indica el vídeo de la iniciativa, que serveix de base perquè Márquez advertisqui de "la enorme càrrega mental i psicològica" que això implica, a més de "la gran pressió i responsabilitat" que suporten les persones amb diabetis i que, tanmateix, consideren "invisible" per a bona part de la població.
En aquesta línia, ha tornat a insistir en la necessitat de garantir la monitorització contínua de la glucosa i l’educació terapèutica per a tots els pacients. "Nosaltres volem que totes les persones amb diabetis rebin una adequada formació terapèutica sobre la seva patologia, perquè és en aquesta combinació entre educació i tecnologia on hi ha realment la qualitat de vida que sempre reclamem", ha recalcat.
En l’acte també hi ha participat la pacient amb diabetis tipus 2 Agustina Carot, diagnosticada fa 23 anys i usuària d’un sensor de monitorització contínua. A parer seu, la tecnologia ha fet un salt notable des de quan conviu amb la malaltia, fins al punt de permetre-li avui «una vida normal».