El professor de Neurologia de la Universitat de Tours (França), Philippe Corcia, ha subratllat que "identificar l'esdeveniment biològic més primerenc en l'ELA és especialment important, ja que podria permetre un diagnòstic més precoç i proporcionar una base racional per al desenvolupament de biomarcadors i teràpies dirigides".
Corcia ha intervingut en el X Encontre Internacional de l'ELA a Espanya, celebrat a la Fundació Ramón Areces i organitzat juntament amb la Fundació Luzón, on ha recordat que l'inici de la patologia podria originar-se en diferents elements de la xarxa motora, "entre ells la cortèxa, la neurona motora, l'eix, o la unió neuromuscular, el múscul o el compartiment glial".
En aquesta cita científica s'han revisat les proves que situen la motoneurona com a possible focus inicial de la malaltia. La ponència de Corcia s'ha centrat en els processos que intervenen en la degeneració d'aquestes neurones motores, encarregades de transmetre les ordres del sistema nerviós als músculs i essencials per a l'execució del moviment.
Juntament amb Corcia, en aquesta jornada de la Fundació Luzón i la Fundació Ramón Areces han participat altres experts nacionals i internacionals amb l'objectiu de profunditzar en els mecanismes vinculats a l'origen i la progressió de l'Esclerosi Lateral Amiotrófica (ELA).
PERSPECTIVES SOBRE LA DIVERSITAT DE L'ELA
L'ELA es caracteritza per una marcada heterogeneïtat i, encara que la degeneració de les motoneurones és un dels seus trets definitoris, l'anàlisi d'altres teixits i sistemes de l'organisme està oferint noves línies d'investigació per esclarir els processos biològics implicats en la seva aparició i evolució.
La sessió s'ha obert amb la ponència d'Alberto García Redondo, investigador de l'Hospital Universitari 12 d'Octubre de Madrid, qui ha presentat una panoràmica sobre la diversitat clínica de l'ELA i sobre les principals teories científiques que tracten d'explicar el seu origen i el seu curs.
La seva exposició ha permès emmarcar les diferents formes de presentació de la malaltia i els mecanismes que la comunitat investigadora està analitzant per entendre per què l'ELA pot manifestar-se de manera distinta entre pacients.
"Els avenços en genètica i biologia molecular han demostrat que, darrere d'un mateix diagnòstic, existeixen diferents alteracions genètiques, mecanismes cel·lulars i formes d'evolució clínica. Investigacions recents han identificat canvis moleculars associats a l'ELA en teixits diferents del sistema nerviós, fins i tot anys abans de l'aparició dels primers símptomes, encara que encara desconeixem el seu significat en relació amb l'origen de la malaltia", ha assenyalat.
El programa també ha incorporat altres línies de treball que amplien el focus més enllà de la motoneurona. En aquest marc, José Luis González de Aguilar, investigador de la Universitat d'Estrasburg (França), ha revisat les dades i teories que consideren el múscul com a possible protagonista en l'inici i la progressió de l'ELA.
"Existeixen evidències sòlides que les cèl·lules musculars presenten alteracions intrínseques en l'ELA, encara que això no significa necessàriament que siguin aquestes cèl·lules les que iniciïn la malaltia. Sembla que la patologia muscular interactua amb la neuronal de diferents maneres, afectant tant a les fibres musculars com a les sinapsis neuromusculars i, per tant, al funcionament de les motoneurones", ha apuntat González de Aguilar.