Un medicament contra el rebuig de trasplantaments aconsegueix frenar en ratolins un tipus agressiu de limfoma

Tacrolimus bloqueja en ratolins un limfoma de cèl·lules T perifèriques associat a mutacions en RHOA, sense causar immunosupressió amb dosis reduïdes.

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

4 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 16 de noviembre de 2026 · 16 institutos

  • PP31,4 %
  • PSOE27,1 %
  • Vox18,9 %
  • Frente Amplio6,4 %
  • ERC2,5 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

ELECCIONES 29N

¿Cuál es tu pronóstico? 29N

Reparte los 350 escaños del Congreso como creas que quedarán el 29 de noviembre. Puedes cambiar tu pronóstico hasta que cierren los colegios.

0 de 350 escaños

PP
PSOE
Vox
Frente Amplio
ERC
Junts
EH Bildu
PNV
Más partidos
Podemos
BNG
SALF
CC
UPN
Adelante
Aliança
Otros

Protegido por reCAPTCHA de Google: privacidad y condiciones

Pronóstico de DemócrataParticipación abierta, no es una encuesta

Un grup del Centre de Recerca del Càncer (CIC, CSIC-USAL-FICUS) ha constatat que el fàrmac tacrolimus, un immunosupressor utilitzat de manera habitual per prevenir el rebuig en trasplantaments d’òrgans, aconsegueix aturar la progressió dels limfomes de cèl·lules T perifèrics en models murins emprant només un 25 per cent de la dosi immunosupressora estàndard.

Aquests limfomes de cèl·lules T perifèrics, tumors del sistema immunitari amb mal pronòstic i poques alternatives de tractament, han estat analitzats en profunditat per l’equip, que ha publicat els seus resultats a "Nature Communications". En el treball han aclarit a més com mutacions amb efectes aparentment oposats en el gen RHOA són capaces d’impulsar l’aparició d’aquests limfomes. Les dades indiquen que ambdós tipus d’alteracions confereixen a la proteïna RHOA una funció novedosa que afavoreix el desenvolupament tumoral.

L’origen dels tumors sovint requereix combinacions de canvis genètics en diferents gens, que acaben activant o silenciant de manera persistent determinades funcions a les cèl·lules malignes. El que és inusual, destaquen els autors, és que mutacions que augmenten o redueixen l’activitat d’un mateix gen puguin, tot i així, promoure el mateix subtipus de càncer, com succeeix amb RHOA en els limfomes de cèl·lules T perifèrics.

Les alteracions a RHOA són freqüents en alguns d’aquests limfomes. En concret, es detecten en prop del 70 per cent dels limfomes nodals de cèl·lules T fol·liculars, un subtipus que s’origina als ganglis limfàtics a partir de limfòcits T especialitzats a col·laborar en la producció d’anticossos.

"Tant les mutacions que potencien les funcions de RHOA com altres que les inhibeixen doten aquesta proteïna d’una funció completament nova que afavoreix la malignitat dels limfòcits T i el desenvolupament subseqüent dels limfomes", explica Xosé R. Bustelo, investigador del CIC, del CIBERONC i director de l’estudi.

En condicions normals, la proteïna RHOA actua com un interruptor molecular que alterna entre estats actiu i inactiu. En aquests limfomes, algunes mutacions incrementen la seva funció i altres la bloquegen, però, tot i els seus efectes contraris, ambdues acaben impulsant el mateix procés tumoral.

La clau rau en una funció addicional, denominada activitat neomòrfica, que permet que tots dos tipus de mutacions activin una via oncològica comuna. "La clau no era si RHOA estava més o menys activa, sinó que les mutacions li donaven una funció nova, que permet entendre com alteracions aparentment oposades poden afavorir aquests limfomes", explica l'investigador del CIC.

Aquesta nova propietat sorgeix quan les variants mutades de RHOA s'uneixen a una forma concreta d'una altra proteïna, RAP1GDS1. Aquesta interacció desencadena de manera anòmala una cascada de senyals pròpia dels limfòcits T que culmina en NFAT, una proteïna reguladora de l'expressió gènica la activació de la qual contribueix a l'avanç del limfoma. Mitjançant experiments genètics en ratolins, l'equip va comprovar que, en impedir aquesta unió, una de les variants de RHOA perdia la seva capacitat d'originar el tumor.

"La novetat és doble: aquestes formes mutants de RHOA adquireixen una funció que la proteïna normal no té i, a més, poden exercir-la sense la modificació química que normalment en permet l'ancoratge a les membranes cel·lulars", destaca Xosé R. Bustelo.

Dosis reduïdes de tacrolimus per bloquejar el limfoma

L'estudi confirma que, un cop instaurat el tumor, les cèl·lules del limfoma continuen depenent d'aquesta via de senyalització. Per explorar si aquesta vulnerabilitat podia aprofitar-se terapèuticament, l'equip va recórrer a tacrolimus, que interfereix en un pas essencial per a l'activació de NFAT.

En els models murins, el tractament amb tacrolimus va disminuir la càrrega de cèl·lules tumorals en sis dels set animals tractats i va promoure la mort d'aquestes cèl·lules utilitzant només una quarta part de la dosi immunosupressora de referència. A més, en els paràmetres analitzats no es van detectar indicis d'immunosupressió: la teràpia no va modificar l'expansió ni la viabilitat dels limfòcits T no tumorals avaluats, ni els marcadors cel·lulars estudiats.

El fàrmac també va alentir el creixement de cèl·lules procedents d'un pacient amb limfoma T i mutacions en RHOA trasplantades a ratolins, reduint la presència de cèl·lules malignes en sang, melsa i ganglis limfàtics.

"No hem identificat només un senyal que acompanya el càncer, sinó una via de la qual depenen les cèl·lules del limfoma per seguir creixent. Aquesta dependència ens ofereix un punt de partida per investigar noves estratègies terapèutiques", assenyala Javier Robles-Valero, primer autor del treball juntament amb Lucía Fernández-Nevado.

Tot i que els resultats apunten a una possible estratègia per controlar el limfoma sense induir una immunosupressió generalitzada, els autors insisteixen que es tracta d’un treball preclínic. Subratllen que el medicament no s’ha administrat a pacients en aquest estudi, sinó que la seva acció s’ha avaluat exclusivament en ratolins, inclosos models que portaven cèl·lules de pacients trasplantades. Caldran més investigacions abans de determinar si aquest enfocament es pot aplicar de manera segura i eficaç al tractament de persones amb limfomes amb mutacions a RHOA.

En el projecte, coordinat per Xosé R. Bustelo, han intervingut el CIBERONC, el Centro Andaluz de Biología Molecular y Medicina Regenerativa (CABIMER, CSIC i Universidad de Sevilla) i Weill Cornell Medicine, a Nova York. La recerca ha estat finançada per la Fundación "la Caixa", l’Agencia Estatal de Investigación -dependent del Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades-, la Junta de Castilla y León, fons europeus FEDER, la Fundación Científica de la Asociación Española Contra el Cáncer i l’Instituto de Salud Carlos III, entre altres entitats.