Aniversari de la DANA: quins actes es mantenen avui i quins s'ajornen per Urda

Per declarar dol oficial a tota la Comunitat Valenciana, la via acreditada pels precedents consultats és un decret del president de la Generalitat, que concreti el motiu, la durada i les mesures protocol·làries i es publique al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV). No és una llei que hagi d'aprovar Les Corts. Convé distingir els requisits legals comprovats de les actuacions organitzatives necessàries per executar la declaració.

1. Adoptar la decisió per l’òrgan competent

Els precedents localitzats atribueixen la declaració al president de la Generalitat. Així succeeix amb el Decret 16/2025, de 29 de novembre, pel decés de l’expresident José Luis Olivas Martínez, i amb el Decret 1/2026, de 19 de gener, per les víctimes de l’accident ferroviari d’Adamuz.

La Llei 5/1983, de 30 de desembre, del Consell, estableix que el president ostenta la més alta representació de la Comunitat Valenciana. El seu article 34 permet que adoptin forma de decret els actes singulars quan ho exigeixi una disposició o ho disposi el propi president. Per tant, no s’ha de confondre un decret del president amb un decret del Consell: els exemples assenyalats corresponen al primer.

2. Redactar i signar el decret

El text ha d’identificar l’esdeveniment que justifica l’homenatge institucional i precisar el contingut de la decisió. El Decret 16/2025, el contingut del qual s’ha pogut consultar, ofereix un model concret:

• Motivació: explica el decés i la trajectòria institucional de la persona homenatjada, i expressa el pesar de la Generalitat.
• Durada: declara expressament dia de dol oficial el 30 de novembre de 2025.
• Mesures: disposa que les banderes oficials onegin a mitja asta a l’exterior dels edificis públics de la Generalitat.
• Adhesió institucional: convida el conjunt de les institucions valencianes a secundar la mesura.

El decret porta la data i la signatura del president. Si es vol establir un període de diversos dies, resulta necessari delimitar-lo amb claredat en la pròpia declaració; no es pot deduir una durada uniforme dels precedents consultats.

3. Publicar-lo al DOGV

La publicació és un requisit legal exprés. L’article 35 de la Llei 5/1983 del Consell estableix: «Les disposicions i resolucions que adoptin la forma de Decret es publicaran al “Diari Oficial de la Comunitat Valenciana”».

En conseqüència, un anunci públic o una nota de premsa no substitueixen el decret ni la seva publicació oficial. El Decret 16/2025 va ser signat el 29 de novembre i publicat el dia 30. També consta publicat el Decret 1/2026 sobre Adamuz, de 19 de gener, al DOGV del dia 20.

4. Comunicar i executar les mesures

Un cop adoptada la declaració, correspon organitzar-ne el compliment als edificis afectats. És important respectar-ne l’abast: en el precedent de 2025, l’ordre sobre les banderes es dirigeix als edificis de la Generalitat; per a les altres institucions valencianes es formula una invitació a adherir-se, no una ordre idèntica.

Tampoc no s’ha de donar per suposat que el dol suspèn activitats, serveis o actes públics. Aquests efectes no apareixen en el decret examinat i necessitarien una decisió específica si es pretenen establir.

Són necessaris altres tràmits previs?

En les fonts consultades no consta un procediment especial de dol que imposi consulta pública, audiència, dictamen consultiu o aprovació parlamentària. Tampoc no consta que sigui obligatòria una deliberació prèvia del Consell per als decrets presidencials examinats. La seqüència acreditada és, per tant: decisió presidencial, decret motivat amb dates i efectes, signatura, publicació i execució.

Els Comitès Locals d’Emergència i Reconstrucció (CLER) desenvolupen funcions de participació ciutadana, suport comunitari i seguiment de la recuperació, però no tenen, per si mateixos, competències administratives per dirigir una catàstrofe. Els identificats en les fonts consultades són estructures veïnals vinculades especialment als municipis valencians afectats per la DANA del 29 d’octubre de 2024. Convé distingir les seves activitats de les potestats legals de les autoritats i dels òrgans oficials de protecció civil.

Què són i a qui representen

Els CLER són espais d’organització local que reuneixen veïns, associacions i persones amb coneixements tècnics per intervenir en les decisions que afecten els seus municipis. El seu objectiu és que la població damnificada participi en la identificació de necessitats i en les prioritats de reconstrucció, en lloc de limitar-se a rebre decisions ja adoptades.

La presentació dels comitès i la seva guia de constitució descriuen una iniciativa de participació comunitària. No s’han de confondre amb els comitès d’emergència previstos en plans oficials, encara que puguin col·laborar amb administracions i serveis públics.

Quines funcions poden desenvolupar

• Detectar necessitats i proposar prioritats. Recullen problemes relacionats amb habitatge, serveis públics, comerç, educació o medi ambient. Traslladen aquesta informació a les administracions i plantegen actuacions des del coneixement directe del territori.
• Organitzar ajuda comunitària. Articulen xarxes veïnals, voluntariat, difusió d’informació i suport social. Aquestes activitats complementen la resposta pública; no equivalen a assumir el comandament dels serveis d’emergència. RTVE ha documentat el pas d’aquesta ajuda inicial a la reclamació de participació en la reconstrucció.
• Vigilar la recuperació. Fan seguiment social d’ajudes, obres i mesures de reconstrucció, assenyalen retards o necessitats desateses i reclamen transparència. Aquesta vigilància ciutadana no és una fiscalització administrativa amb capacitat sancionadora.
• Contribuir a la prevenció. Poden promoure tallers, protocols comunitaris i propostes per millorar la preparació davant futures inundacions o altres catàstrofes. La seva aportació consisteix a incorporar experiència veïnal, no a aprovar unilateralment els plans oficials.
• Crear grups de treball especialitzats. Poden abordar habitatge, educació, comerç, medi ambient o preparació davant emergències. També incorporen la dimensió psicosocial: Gaceta Médica va informar de la integració d’unitats de salut mental en CLER de diversos municipis i d’un grup intermunicipal per introduir aquest enfocament en els plans locals.

Quines decisions no els corresponen

La seva denominació no els atribueix autoritat per declarar oficialment una emergència, dirigir el sistema de protecció civil, ordenar evacuacions com a autoritat pública o mobilitzar jurídicament recursos públics. Tampoc no els permet substituir els ajuntaments, l’administració autonòmica, l’Estat, els serveis d’emergència ni els cossos de seguretat.

Les decisions operatives s’han d’ajustar a les autoritats i als plans de protecció civil aplicables. Com a referència d’aquesta diferència, un pla municipal d’emergències estableix procediments operatius i mesures de protecció, auxili i intervenció: aquest marc institucional és diferent de l’organització ciutadana.

Quina és la seva influència real

La seva capacitat és fonamentalment social, propositiva i d’interlocució. Poden reclamar canvis i participar en espais de diàleg, però no s’ha identificat una atribució general que faci vinculants els seus acords. Per exemple, Demócrata va recollir el seu suport al rebuig de dues associacions de víctimes a participar en una reunió amb el Consell al maig de 2026. És una mostra d’incidència pública, no de potestat administrativa.

En definitiva, participen, organitzen suport i exigeixen rendició de comptes; la direcció legal de l’emergència i l’execució de decisions públiques continuen corresponent a les autoritats competents.

Les últimes eleccions municipals a Catarroja i Massanassa es van celebrar el 28 de maig de 2023. A Catarroja, el PSOE va ser la candidatura més votada i va obtenir set regidors, però cap formació va assolir la majoria absoluta. A Massanassa, el Partit Popular va aconseguir vuit regidors i va superar la majoria absoluta de l’Ajuntament.

Catarroja: victòria del PSOE i quatre candidatures amb representació

L’Ajuntament de Catarroja va repartir 21 regidors, per la qual cosa la majoria absoluta va quedar situada en onze. Els resultats publicats per a les candidatures van ser els següents:

• PSOE: 4.040 vots, el 27,24 % i set regidors.
• Acord per Guanyar: 3.380 vots, el 22,79 % i cinc regidors.
• Partit Popular: 3.210 vots, el 21,65 % i cinc regidors.
• Vox: 2.620 vots, el 17,67 % i quatre regidors.
• Unidas Podemos–EUPV: Guanyar Catarroja: 602 vots, el 4,06 %, sense representació.
• Poble–Decidix: 482 vots, el 3,25 %, sense representació.
• Ciutadans: 299 vots, el 2,01 %, sense representació.

Així, quatre candidatures van entrar al ple municipal i altres tres van quedar fora. El PSOE va aventatjar Acord per Guanyar en 660 vots i dos regidors. La diferència entre la segona i la tercera candidatura va ser menor: Acord per Guanyar va obtenir 170 vots més que el PP, encara que ambdues van aconseguir cinc representants.

La principal conseqüència del repartiment va ser que la candidatura guanyadora no disposava de majoria absoluta: al PSOE li faltaven quatre regidors per assolir els onze. La suma de PSOE i Acord per Guanyar reunia dotze representants, mentre que PP i Vox sumaven nou. Són sumes del resultat electoral; per si mateixes no descriuen un acord de govern ni el sentit d’una posterior votació d’investidura.

Pots consultar el detall en els resultats de RTVE per a Catarroja i a Dato Electoral.

Massanassa: majoria absoluta del Partit Popular

A Massanassa es van elegir 13 regidors, amb la majoria absoluta fixada en set. El repartiment va ser el següent:

• Partit Popular: 2.829 vots, el 52,78 % i vuit regidors.
• PSOE: 1.490 vots, el 27,80 % i quatre regidors.
• Acord per Guanyar: 484 vots, el 9,03 % i un regidor.
• Vox: 335 vots, el 6,25 %, sense representació.
• UCIN: 120 vots, el 2,23 %, sense representació.
• Ciutadans: 27 vots, el 0,50 %, sense representació.

El PP va superar la meitat dels vots i va obtenir un regidor més dels necessaris per a la majoria absoluta. Va aventatjar el PSOE en 1.339 vots i quatre representants. Acord per Guanyar va completar la composició del ple amb un edil; les altres tres candidatures no van aconseguir representació.

A diferència de Catarroja, el partit guanyador a Massanassa tenia majoria suficient per si sol, sense necessitat de sumar regidors d’una altra candidatura per assolir aquest llindar. Els resultats es poden consultar a RTVE per a Massanassa i a El País.

La diferència fonamental

Els dos municipis van deixar escenaris diferents: Catarroja va tenir un ple repartit entre quatre candidatures, sense majoria absoluta de cap; Massanassa, un integrat per tres candidatures i amb majoria absoluta del PP. Aquesta comparació correspon al resultat de les urnes de maig de 2023, no a possibles canvis posteriors en els grups municipals o en els seus governs.