El percentatge de joves menors de 35 anys que són propietaris del seu habitatge principal s’ha desplomat fins al 36,7% el 2024, molt per sota del 66% registrat el 2002, d’acord amb un estudi difós per Funcas.
Aquestes conclusions procedeixen de l’informe "La situació actual dels joves a Espanya: integració laboral, educació, habitatge i emigració", que constata el fort retrocés en l’accés a la propietat entre les noves generacions durant els últims vint anys.
En detall, el document assenyala que el 36,7% de les llars el sustentador principal de les quals té menys de 35 anys era propietari del seu habitatge habitual el 2024, davant aproximadament el 66% que en posseïa el 2002. La bretxa amb les llars encapçalades per persones de 65 a 74 anys arriba als 46,1 punts percentuals, atès que en aquest tram d’edat el 82,8% disposa d’habitatge en propietat.
Així mateix, Funcas alerta que, per adquirir un habitatge mitjà a Madrid, un jove necessita acumular una entrada equivalent a sis anys de salari net íntegre, "sense cap despesa de vida", cosa que dificulta enormement el salt a la compra.
MERCAT DEL LLOGUER
La dificultat per accedir a la propietat ha empès bona part de la joventut cap al lloguer, però aquest mercat tampoc no ofereix opcions assumibles després d’un encarit prolongat. Entre 2014 i 2024, les rendes del lloguer s’han disparat un 82%, mentre que els preus de compravenda ho han fet un 65%, molt per sobre de l’evolució dels salaris mitjans (30%) i de la inflació acumulada (23%).
"La combinació d’aquestes dades produeix resultats d’esforç financer que superen àmpliament els llindars de sostenibilitat establerts en la literatura econòmica i en les polítiques d’habitatge europees", adverteix l’informe.
El 2024, un jove assalariat que vulgui arrendar en solitari un habitatge a preus de mercat ha de dedicar el 92,3% del seu sou, i el 32,5% si comparteix pis, xifres "molt per sobre" del llindar del 30% "considerat sostenible".
En paral·lel, l’estudi indica que els salaris dels joves de 16 a 24 anys han caigut en termes relatius des del 69% de la mitjana salarial el 2006 fins al 58% el 2024. En canvi, el grup de 25 a 34 anys ha aconseguit recuperar gairebé els nivells inicials: el 2024 percep el 89% del salari mitjà, davant el 92% del 2006.
En el terreny educatiu i laboral, Funcas assenyala que la taxa 'nini' "ha anat millorant de manera notable", passant del 22,5% el 2013 al 11,5% el 2025 i aproximant-se al promig de la UE-27. No obstant això, subratlla que "aquest procés de convergència és clarament més lent per als varons joves que per a les dones joves".
El document també remarca que Espanya registra la segona taxa de sobrequalificació més elevada de la UE-27, per sobre del 32% el 2025 entre els joves de 25 a 34 anys, enfront del 21,3% comunitari, amb una durada mitjana d’aquest desajust superior a deu anys.
SOBREEDUCACIÓ
En la mateixa línia, l’informe recull que Espanya se situa "de manera recurrent" entre els països europeus amb més incidència de sobreeducació, amb una mica més del 37% dels joves de 25 a 34 anys amb estudis superiors ocupant llocs per sota del seu nivell formatiu. A més, assenyala que al voltant d’un terç dels qui s’incorporen per primera vegada al mercat laboral "ho fan en una feina per a la qual estan sobreeducats".
Pel que fa a l’abandonament escolar primerenc, l’estudi constata que ha descendit "de manera notable", encara que continua "entre els més elevats" de la UE i afecta "de manera desproporcionada" els homes joves.
Quant a l’emigració exterior de joves nascuts a Espanya, l’anàlisi conclou que és "moderada" en termes absoluts (el 2024, 14.214 persones de 16 a 24 anys i 18.434 de 25 a 34), però "marcadament selectiva" per nivell de qualificació. Prop d’un terç dels qui marxen amb edats entre 25 i 34 anys té estudis universitaris i gairebé una cinquena part posseeix màster o doctorat.
Com a cloenda, Funcas proposa entre les seves recomanacions "una ampliació significativa del parc públic d’habitatge de lloguer assequible", el desplegament de polítiques actives d’ocupació diferenciades i transformacions en el model productiu cap a activitats amb més intensitat de coneixement.