L’Administració Federal d’Aviació dels Estats Units (FAA) ha aprovat una nova directiva d’aeronavegabilitat per a determinats avions Boeing 787. La mesura, publicada a l’Federal Register el 2 de novembre, exigeix inspeccionar algunes zones del dipòsit central de combustible i comprovar l’adherència dels segellants utilitzats durant la seva fabricació.
El problema detectat no afecta de manera indiscriminada tots els avions de la família Dreamliner. L’ordre es limita a unitats concretes dels models 787-8, 787-9 i 787-10, identificades en un butlletí tècnic de Boeing. La FAA estima que la mesura afecta 60 aeronaus matriculades als Estats Units, tot i que aquesta xifra no representa necessàriament l’abast mundial de la directiva.
Què ha detectat la FAA al dipòsit de combustible
La investigació parteix d’un problema en el procés de fabricació. Segons l’autoritat nord-americana, determinades instal·lacions de segellant dins del volum del dipòsit central de combustible no van rebre les inspeccions visuals i d’adherència que s’haurien d’haver fet durant la producció.
El segellant és un material utilitzat per tancar juntes i evitar fuites a les estructures del dipòsit. Si presenta defectes, pot comprometre la protecció de determinades zones del sistema de combustible.
El risc assenyalat per la FAA està relacionat amb els impactes de llamps. Si el segellat no compleix les condicions exigides, podria desenvolupar-se una font d’ignició dins del volum del dipòsit durant un episodi d’aquest tipus, amb el consegüent risc d’explosió.
La directiva no afirma que s’hagi produït una explosió ni que tots els avions afectats ja presentin aquest defecte. El seu objectiu és detectar possibles avaries abans que puguin generar una situació perillosa.
Quins models de Boeing 787 s’han de revisar
L’ordre AD 2026-22-05 s’aplica a determinats avions de tres versions del Dreamliner:
-
Boeing 787-8: les unitats identificades al butlletí tècnic de Boeing.
-
Boeing 787-9: les aeronaus incloses en el mateix document.
-
Boeing 787-10: també queden dins de l’abast de la directiva quan figuren a la relació d’unitats afectades.
La identificació no depèn només del model comercial de l’avió, sinó dels aparells concrets inclosos al document tècnic B787-81205-SB570053-00 RB, emès per Boeing el 5 de novembre de 2025.
La FAA ha explicat que la limitació respon al fet que no disposa de proves que acreditin que les inspeccions necessàries es van dur a terme durant la fabricació d’aquelles unitats. En canvi, ha confirmat que els controls corresponents sí que s’estan duent a terme durant la producció d’avions que queden fora de l’abast d’aquesta directiva.
Per tant, no es tracta d’una ordre per revisar tota la flota mundial de Boeing 787 ni d’una immobilització general dels Dreamliner.
En què consisteixen les inspeccions
La directiva exigeix una inspecció detallada de determinades instal·lacions de segellant a les zones esquerra, dreta i central de la unió entre l’ala i el fuselatge, dins l’àrea del dipòsit central de combustible.
Els treballs inclouen dues comprovacions principals:
-
Inspecció visual: per localitzar possibles defectes en el segellant i abombaments superficials a les zones assenyalades.
-
Prova d’adhesió: per comprovar que el material està correctament unit a les superfícies sobre les quals s’ha aplicat.
Si es detecten anomalies, els operadors hauran d’aplicar les mesures correctores corresponents. En funció del defecte, pot ser necessari contactar amb Boeing per obtenir instruccions de reparació i fer els treballs necessaris.
La FAA també estableix que determinades reparacions es poden efectuar seguint les limitacions de navegabilitat específiques del fabricant, sempre que es respectin les condicions tècniques recollides a la directiva.
Quan s’han de completar les revisions
La directiva entrarà en vigor el 7 de desembre de 2026, 35 dies després de la seva publicació al Federal Register.
El calendari de compliment no estableix una única data universal per a tots els avions. Els operadors han de respectar els terminis indicats per a cada cas a l’apartat de compliment del butlletí tècnic de Boeing, prenent com a referència la data d’entrada en vigor de la directiva quan així ho estableix la FAA.
L’autoritat nord-americana estima que la inspecció detallada i la prova d’adhesió requereixen unes 34 hores de treball per avió. Amb un cost laboral calculat en 85 dòlars per hora, el cost estimat ascendeix a 2.890 dòlars per aeronau, sense incloure possibles reparacions addicionals.
Per a les 60 aeronaus de matrícula nord-americana que la FAA calcula que estan afectades, el cost inicial estimat d’inspecció arriba als 173.400 dòlars. L’agència adverteix que no disposa de dades definitives per calcular el cost de les reparacions que puguin resultar necessàries i assenyala que una part de les despeses podria quedar coberta per la garantia del fabricant.
Una ordre de seguretat limitada a determinades unitats
La nova directiva s’emmarca en els controls de aeronavegabilitat que la FAA utilitza per corregir problemes tècnics detectats en models concrets d’aeronaus. La seva publicació obliga els operadors inclosos en l’àmbit d’aplicació a fer les comprovacions previstes i adoptar les mesures correctores quan sigui necessari.
L’ordre no suposa que tots els Boeing 787 hagin de deixar de volar ni identifica, per si sola, companyies aèries concretes com a afectades. Per conèixer quins avions de cada operador estan inclosos cal consultar la identificació tècnica de les unitats i les instruccions trameses als propietaris i als operadors.