Una roca de color rosat trobada al desert del Sàhara ha resultat ser una peça excepcional per estudiar la història geològica de Mart. Anomenada Teghaza 001, per la zona salina de Mali on va aparèixer el 2022, aquesta mostra d’uns 800 grams és un dels meteorits martians més antics recuperats fins ara a la Terra.
El seu origen no s’ha establert pel seu aspecte ni per una simple comparació visual. Els investigadors han analitzat la seva composició química, els seus isòtops d’oxigen i els minerals que conté per demostrar que procedeix del planeta roig. Els resultats, publicats a la revista Science el 29 d’octubre, situen la seva formació fa més de 4.100 milions d’anys i ofereixen indicis que l’aigua va interactuar amb la roca durant les primeres etapes de la història de Mart.
La petjada química que delata el seu origen martià
El primer rastre per identificar Teghaza 001 va arribar de l’anàlisi dels seus isòtops d’oxigen. Aquests àtoms tenen distintes versions, anomenades isòtops, que presenten proporcions característiques segons el cos planetari del qual procedeixen. Per això, la seva composició funciona com una mena de petjada geoqüímica.
Els investigadors de la Universitat de Nou Mèxic van comparar els valors del meteoriten amb els d’altres roques marcianes ja identificades. La coincidència va permetre establir que la mostra procedia de Mart i classificar-la inicialment dins d’un grup de meteorits conegut com a shergottites.
La identificació es va reforçar després amb l’estudi de la seva composició mineral i química. Els científics van comprovar que les seves característiques encaixaven amb materials observats a la superfície marciana per les missions d’exploració de la NASA, entre elles les dels orbitadors i els vehicles que han estudiat el planeta.
Els minerals permeten reconstruir la seva edat
Una vegada confirmat el seu origen, el següent repte era conèixer la història de la roca. Teghaza 001 conté una combinació poc habitual de minerals ígnies, és a dir, formats a partir del refredament de material fos. Entre aquests hi ha feldespats i piroxens, a més de cristalls de zirconi, especialment útils per reconstruir processos geològics.
Els zircons poden conservar informació sobre les condicions i el moment en què es va formar una roca. En aquest cas, els investigadors van emprar una tècnica de datació in situ basada en rubidi i estronci, que permet analitzar grans minerals individuals sense haver de dissoldre tota la mostra.
El mètode va permetre treballar amb una quantitat molt petita de material i distingir diferents moments de la seva història. Els resultats indiquen que Teghaza 001 es va formar fa més de 4.100 milions d’anys, quan l’escorça marciana encara estava en una fase molt inicial de la seva evolució.
La datació també va permetre identificar una alteració posterior relacionada amb l’aigua. Aquest matís és important: la roca no es va formar fa 4.100 milions d’anys per efecte de l’aigua, sinó que ja existia quan va experimentar aquesta interacció.
El senyal de l’aigua: una alteració d’uns 4.100 milions d’anys
Un dels descobriments més rellevants és que alguns minerals de Teghaza 001 mostren senyals d’haver reaccionat amb fluids. La composició dels isòtops d’oxigen i la presència de minerals alterats indiquen que l’aigua va circular per l’escorça marciana i va modificar la roca.
La datació situa aquesta alteració fa aproximadament 4.100 milions d’anys, mentre que la formació original del meteor en s’hauria de produir abans. La diferència entre tots dos moments permet reconstruir una seqüència geològica: primer es va formar la roca a partir del refredament del magma i després va entrar en contacte amb aigua al subsòl de Mart.
Una investigació complementària publicada al juny a Science Advances també va analitzar el contingut d’aigua del meteorit i els seus isòtops d’hidrogen. Aquest tipus de mesuraments ajuda a estudiar l’origen i l’evolució de l’aigua marciana, així com els intercanvis que possiblement es van produir entre l’interior del planeta, la seva escorça i la seva atmosfera.
La mostra ofereix així informació sobre un Mart primitiu amb una activitat geològica i hídrica més complexa del que el seu aspecte actual, fred i àrid, podria suggerir.
Com va sortir de Mart i va acabar al Sàhara
Teghaza 001 no va arribar a la Terra per un procés volcànic ni per una trajectòria coneguda amb detall. Com passa amb altres meteorits marcadors, l’explicació més probable és que un gran impacte contra la superfície del planeta va expulsar fragments de roca a l’espai.
Un cop fora de Mart, el material va quedar en una trajectòria que va acabar portant-lo fins a la Terra. La NASA explica que els meteorits procedents del planeta roig comparteixen aquesta història general: un impacte els expulsa de la seva superfície i, després de viatjar per l’espai, alguns acaben travessant l’atmosfera terrestre i arribant al terra.
El que no es coneix amb precisió és el lloc exacte de Mart del qual va sortir Teghaza 001 ni quan va caure a la Terra. La comparació de la seva mineralogia i composició química amb les observacions de la sonda Mars Reconnaissance Orbiter ha permès identificar 13 zones possibles a les terres altes de l’hemisferi sud marc ià, però no determinar un punt d’origen definitiu.
El descobriment al Sàhara es va produir el 2022, en una regió on les condicions del terreny en faciliten la localització de meteorits que destaquen sobre el paisatge. El seu nom prové de la plana salina de Teghaza, a Mali, on va ser recuperat.
Una prova d’aigua antiga, no de vida
La importància de Teghaza 001 rau en el fet que conserva informació directa sobre l’escorça de Mart en una etapa molt primerenca de la seva història. Els seus minerals permeten estudiar com es van formar les primeres roques i com després van interactuar amb l’aigua.
La presència d’aigua líquida en el passat és rellevant per investigar si Mart va poder aplegar condicions habitables. Tanmateix, trobar senyals d’aigua no equival a trobar senyals de vida. El meteorità no conté una prova que existissin organismes al planeta vermell: aporta dades sobre el seu entorn geològic i sobre les condicions que podrien haver-se donat fa milers de milions d’anys.
De moment, els investigadors consideren que l’anàlisi de Teghaza 001 tot just ha començat. La seva composició poc comuna i l’antiguitat dels seus minerals converteixen aquesta roca recuperada al Sàhara en una oportunitat per estudiar una part de la història marciana que fins ara estava poc representada entre els meteorits disponibles a la Terra.