Bonoloto avui, dimecres 28 d’octubre: resultat, combinació guanyadora i premis

Per modificar mitjançant una llei estatal la regulació dels jocs d'atzar, el recorregut ordinari passa pel Congrés i el Senat, amb presentació de la iniciativa, esmenes, debat i votació. La diferència inicial és qui proposa la reforma: el Govern presenta un projecte de llei; els grups parlamentaris, una proposició de llei. El següent explica aquest procediment legislatiu ordinari, no una modificació reglamentària ni una reforma autonòmica.

1. Presentació de la reforma

• Projecte del Govern. El Consell de Ministres aprova el text i el remet al Congrés amb exposició de motius i antecedents. La Mesa ordena la seva publicació, l'envia a la comissió competent i obre el termini d'esmenes. No necessita una votació prèvia de presa en consideració.
• Proposició parlamentària. Pot presentar-la un grup, mitjançant el seu portaveu, o un diputat amb altres catorze signants. Es publica i es remet al Govern per conèixer el seu criteri i la seva eventual oposició per augment de despeses o reducció d'ingressos pressupostaris. Transcorreguts trenta dies hàbils sense aquesta oposició expressa, pot incloure's al Ple per a la seva presa en consideració: la votació que decideix si comença la seva tramitació.

La presa en consideració requereix majoria simple: més vots favorables que contraris. Superada, s'obre el termini d'esmenes i la proposició segueix essencialment el mateix recorregut que un projecte, sense admetre esmenes de totalitat de devolució.

2. Esmenes i examen al Congrés

El termini ordinari inicial d'esmenes a un projecte és de quinze dies hàbils, encara que pot modificar-se. Les esmenes a l'articulat permeten suprimir, canviar o afegir disposicions. Les de totalitat, reservades als grups, poden demanar retornar el projecte al Govern o substituir-lo per un text alternatiu.

Si hi ha esmenes de totalitat, les debate el Ple. Si aprova la devolució, el projecte queda rebutjat; si aprova un text alternatiu, aquest passa a comissió i s'obre un nou termini d'esmenes a l'articulat. Aquestes decisions s'adopten per majoria simple.

Després intervenen:

• Ponència: un equip designat dins la comissió estudia el text i les esmenes i redacta un informe; el seu termini ordinari és de quinze dies hàbils, prorrogable.
• Comissió: debate l'articulat i les esmenes i aprova un dictamen, és a dir, el text que proposa a la Cambra.
• Ple: debate el dictamen i les esmenes mantingudes per a aquesta fase, vota i aprova el text que s'enviarà al Senat.

En una llei ordinària regeix la majoria simple, amb assistència de la majoria dels membres de l'òrgan. No s'exigeix la votació final per majoria absoluta pròpia de les lleis orgàniques. Les esmenes que augmentin crèdits o redueixin ingressos pressupostaris requereixen conformitat governamental.

3. Senat i decisió definitiva

El Senat disposa de dos mesos des de la recepció per examinar el text, introduir esmenes o vetar-lo. El termini es redueix a vint dies naturals quan el Govern o el Congrés declaren urgent el projecte.

• Sense canvis ni veto: no és necessària una nova lectura al Congrés.
• Amb esmenes: el Congrés decideix acceptar-les o rebutjar-les per majoria simple; només s'incorporen les acceptades.
• Amb veto: ha d'aprovar-se per majoria absoluta del Senat. El Congrés pot aixecar-lo ratificant el seu text per majoria absoluta o, transcorreguts dos mesos des del veto, per majoria simple.

4. Publicació

Aprovada definitivament la llei, el Rei disposa de quinze dies per sancionar-la, promulgar-la i ordenar la seva publicació. El recorregut congresual està desenvolupat als articles 109 a 127 del Reglament del Congrés.

El president de la Societat Estatal Loteries i Apostes de l'Estat (SELAE) presideix el seu Consell d'Administració, impulsa i coordina l'activitat de la societat i exerceix les facultats executives que aquest òrgan li hagi conferit. La precisió fonamental és que les seves atribucions actuals s'han d'entendre dins del règim d'una societat mercantil estatal, no traslladant automàticament les competències previstes per a l'antiga entitat pública empresarial.

1. Marc jurídic aplicable

La reorganització recollida a la Llei 39/2010 va crear la societat estatal i va disposar que l'entitat pública empresarial s'extingís amb la seva inscripció al Registre Mercantil. La societat va assumir les facultats de gestió dels jocs de titularitat estatal, mentre que les funcions reguladores del mercat van quedar atribuïdes al ministeri competent.

Per això, cal distingir entre les funcions de SELAE com a empresa i les facultats que pot exercir personalment el seu president. Aquestes últimes es concreten mitjançant els estatuts socials, els acords dels òrgans societaris i els apoderaments o delegacions del Consell d'Administració, dins del marc de la Llei de Societats de Capital.

2. Funcions de la Presidència

La informació corporativa publicada per SELAE permet identificar les següents funcions, amb l'abast que resulti dels estatuts i poders corresponents:

• Presidir el Consell d'Administració. Exerceix les funcions inherents a la presidència de l'òrgan col·legiat que administra la societat. Això no significa que pugui substituir unilateralment el Consell en totes les seves decisions.
• Impulsar i coordinar les activitats de la societat. La seva funció comprèn promoure el desenvolupament de l'activitat empresarial i coordinar el seu funcionament, dins de l'organització i les decisions societàries.
• Exercir facultats executives. L'informe corporatiu de 2025 assenyala que el president ostenta funcions executives per expressa apoderament del Consell d'Administració. Per tant, no deriven totes automàticament del títol de president.
• Representar la societat. Actua en nom de SELAE dins l'àmbit de les seves competències i dels poders conferits. L'extensió d'aquesta representació depèn del títol que l'habilita.
• Executar acords del Consell. Li correspon fer-ho quan procedeixi conforme a la distribució de funcions i facultats establerta pels òrgans societaris.

3. Límits: gestió empresarial no equival a regulació

El president no s'ha de confondre amb l'autoritat reguladora del joc. La Llei 13/2011, de regulació del joc designa SELAE com a operador per comercialitzar loteries d'àmbit estatal; aquesta condició no converteix el seu president en regulador general del sector.

La reorganització legal va separar expressament l'explotació dels jocs i les funcions reguladores. Així mateix, l'encàrrec relatiu a determinats punts de venda sotmesos transitòriament al règim administratiu va excloure les potestats sancionadores. Tampoc és possible atribuir al president, sense identificar el poder corresponent, una facultat general i il·limitada per contractar, nomenar directius, disposar de béns o atorgar poders.

4. Diferència amb les competències històriques

L'antic Reial Decret 2069/1999 atribuïa al president de l'entitat pública empresarial l'alta inspecció dels seus serveis, la vigilància del desenvolupament de la seva activitat i l'aprovació dels seus plans generals. Aquestes previsions descriuen el règim anterior i no constitueixen, per si soles, una enumeració de les competències actuals.

En conclusió: la Presidència té funcions de direcció, coordinació, representació i execució, però l'abast concret de cada operació depèn dels estatuts i poders vigents. Les fonts consultades no reprodueixen íntegrament aquests últims, per la qual cosa no permeten oferir una relació exhaustiva de facultats o límits econòmics.

La Bonoloto va créixer un 2,16% el 2024 i va retrocedir un 0,83% el 2025: va passar d'una expansió moderada a una lleu caiguda. En aquests dos exercicis es va comportar millor que El Gordo de la Primitiva i Euromillones el 2024, però pitjor que ambdós el 2025. Per als últims cinc exercicis complets, 2021-2025, les fonts consultades no aporten una sèrie anual completa d'importos per joc; per tant, no seria rigorós donar una xifra de creixement acumulat de tot el quinquenni.

Quina evolució es pot establir

Per recaptació s'entén aquí l'import venut en apostes, no els beneficis de la societat pública ni els diners ingressats per Hisenda. Aquesta distinció importa perquè una part de les vendes es retorna en premis.

• 2021, 2022 i 2023: no s'han localitzat a les fonts consultades els importos anuals individuals necessaris per reconstruir una comparació homogènia entre Bonoloto i la resta de sortejos. No procedeix interpretar aquesta absència com a estancament o descens.
• 2024: les vendes de Bonoloto van augmentar un 2,16% respecte a 2023, segons l'informe oficial de SELAE. La societat relaciona la seva trajectòria positiva des de 2015 amb l'increment del nombre de sortejos.
• 2025: la recaptació va baixar un 0,83%. L'anàlisi publicat per Demócrata, basat en els comptes de SELAE, recull que la societat atribueix part del retrocés a la reducció del pot mitjà acumulat.

Encadenant ambdues variacions, la Bonoloto hauria acabat 2025 aproximadament un 1,31% per sobre de 2023, en termes nominals. És un càlcul derivat de les taxes publicades, no el balanç dels cinc anys ni una mesura descomptada la inflació.

Comparació amb els sortejos més propers

La Primitiva, Euromillones i El Gordo de la Primitiva són les referències més útils per comparar el comportament recent de Bonoloto:

• La Primitiva: va créixer un 3,22% el 2024, per sobre de Bonoloto. El 2025 va descendir un 0,66%, una caiguda una mica menor. Convé mantenir separat el Joker: en incloure'l, el conjunt Primitiva-Joker va augmentar un 0,46% el 2025.
• Euromillones: va passar d'una baixada del 0,21% el 2024 a un creixement del 5,62% el 2025. Davant la moderació de Bonoloto, va mostrar una recuperació més intensa, vinculada a cicles de pot més llargs i premis mitjans més grans.
• El Gordo de la Primitiva: va caure un 0,29% el 2024 i va créixer un 2,04% el 2025. Segons l'explicació de SELAE recollida per Demócrata, va començar a absorbir l'efecte de competir els diumenges amb Bonoloto.

Les taxes de 2024 procedeixen de l'informe oficial citat; les de 2025, de l'anàlisi de Demócrata. La comparació mostra que Bonoloto no va mantenir el 2025 el seu avantatge relativa del 2024 davant Euromillones i El Gordo.

Altres jocs i lectura de conjunt

Com a referències addicionals, encara que menys properes, Lototurf va recaptar aproximadament 3,754 milions d'euros el 2024, un 8,62% menys; Quíntuple Plus va ingressar 1,133 milions, un 7,77% menys. EuroDreams va passar d'uns 148 a 131 milions el 2025, amb una caiguda publicada de l'11,09%.

En conclusió, l'evidència disponible descriu una Bonoloto relativament estable entre 2023 i 2025, amb un avanç seguit d'una correcció petita. No permet afirmar quant va créixer durant tot 2021-2025 ni comparar el seu volum absolut amb cada competidor. Per a aquest balanç falten els importos anuals per joc, consultables a les comptes anuals de SELAE; substituir-los per vendes totals de l'operador donaria una imatge equivocada.