Copia de Copia de Copia de Copia de Copia de Copia de Copia de Copia de Copia de Copia de Copia de Copia de Copia de Copia de Copia de Cupó Diari ONCE avui: resultat del dijous 9 de juliol i número premiat

L'ONCE pot organitzar sortejos i loteries a Espanya perquè té un règim jurídic singular: és una corporació de dret públic a la qual l'Estat ha reservat determinades modalitats de loteria d'àmbit estatal i li ha atorgat autoritzacions específiques en matèria de joc. Aquestes autoritzacions es canalitzen a través de reials decrets i d'un Acord General Govern‑ONCE, i es desenvolupen en reglaments interns que han de ser verificats pel Consell de Protectorat i publicats al BOE. A canvi, l'ONCE està sotmesa a un estricte control públic sobre els seus jocs, límits econòmics i destí social dels ingressos, així com a obligacions reforçades de protecció de les persones consumidores i de joc responsable. El que segueix resumeix els principals requisits legals perquè l'ONCE pugui explotar i llançar sortejos.

Marc bàsic i reserva de loteries

El pilar clàssic és el Reial Decret 358/1991, que reordena l'ONCE com a corporació de dret públic de caràcter social, sota protectorat de l'Estat, i reconeix que “gaudeix d'un conjunt d'autoritzacions públiques en matèria de joc” per finançar els seus fins socials (RD 358/1991). Els seus Estatuts vigents, publicats per l'Ordre SCB/1240/2019, reiteren que és operador de joc públic de reconegut prestigi sotmès a un “estricte control públic” i titular de diverses modalitats de loteria de la reserva estatal.

El Reial Decret 1127/2021 actualitza aquest règim i explica que l'ONCE es finança “principalment, a través dels recursos obtinguts en l'explotació de les modalitats de joc de l'àmbit de la reserva de loteries” fixada per la Llei 13/2011, i que els termes concrets es recullen en l'Acord General Govern‑ONCE 2022‑2031 (RD 1127/2021).

Autorització estatal i control administratiu

Per poder organitzar sortejos, l'ONCE ha de comptar amb:

• Autorització específica del Consell de Ministres per a cada modalitat de loteria de la reserva estatal. En el cas de la loteria instantània o presortejada, aquesta autorització s'atorga mitjançant el Reial Decret 1336/2005, modificat pel RD 1152/2015 i pel propi RD 1127/2021.
• Supervisió permanent del Consell de Protectorat de l'ONCE, òrgan col·legiat de l'Administració General de l'Estat que exerceix el protectorat i controla la gestió de les loteries, inclòs el compliment de límits d'emissió, recaptació, destí d'ingressos i polítiques de joc responsable.
• Aplicació del règim de publicitat i joc responsable del Reial Decret 958/2020 (citada expressament en el RD 1127/2021), en què el Consell de Protectorat actua com a autoritat reguladora de joc respecte de les loteries de l'ONCE.

Reglaments de joc i publicació al BOE

Cada modalitat de loteria (cupó, joc actiu, loteria instantània) ha de comptar amb un Reglament regulador aprovat per l'ONCE, verificat pel Consell de Protectorat i publicat al BOE “com a garantia dels consumidors”. L'esquema es veu clarament en:

• El nou Reglament del Cupó de l'ONCE, aprovat i publicat mitjançant la Resolució de 4 d'abril de 2023.
• El nou Reglament de la modalitat “Joc Actiu de l'ONCE”, publicat també el 4 d'abril de 2023 (resolució joc actiu).
• El Reglament de la Loteria instantània de bitllets de l'ONCE, aprovat per resolució de 4 d'abril de 2023 i modificat successivament per diverses resolucions de la Secretaria d'Estat de Drets Socials: 9033, 11017, 15821, 18236, 25069, 2843, 5474 i 8463.

Aquestes resolucions fixen les condicions de cada producte (preu, categoria de premis, calendari, mecànica, etc.) i obliguen l'ONCE a comunicar prèviament al Consell de Protectorat qualsevol modificació, que només pot aplicar-se després de la seva verificació i publicació.

Requisits i límits concrets dels sortejos

De forma més concreta, per organitzar sortejos l'ONCE ha de complir, entre altres, aquestes condicions legals:

• Límits econòmics i de premis: el RD 1336/2005 fixa que en la loteria instantània el programa de cada emissió ha de destinar entre el 45 % i el 80 % del valor de l'emissió a premis, i estableix topalls anuals de vendes i emissió, actualitzables per IPC.
• Destí social dels ingressos: els ingressos nets dels jocs (un cop descomptats premis, comissions de venedors i despeses de gestió) han de dedicar-se als fins socials de l'ONCE i estan sotmesos al control del Consell de Protectorat (RD 1336/2005, RD 358/1991, Estatuts ONCE).
• Manteniment de l'ocupació protegida: la venda per canals electrònics o telemàtics no pot traduir-se en reducció de la plantilla d'agents venedors, havent de mantenir-se la xifra global de llocs de treball vinculats als jocs (RD 1336/2005).
• Control reforçat i possible retirada de l'autorització: l'autorització de loteria instantània es concedeix fins al 31 de desembre de 2031 i pot deixar-se sense efecte si s'aprecia incompliment greu i reiterat de les obligacions de joc o de destí social dels fons (RD 1336/2005, en la redacció consolidada).
• Protecció de consumidors: els Reglaments han de detallar disseny, format, sistema de revelat, cobrament de premis i caducitat, i la seva publicació al BOE es configura expressament com a garantia per a les persones consumidores (RD 1336/2005; Cupó 2023; Joc actiu 2023; Loteria instantània 2023).

En suma, l'ONCE no pot llançar lliurement sortejos: només pot explotar les modalitats de loteria reservades i autoritzades per l'Estat, ha de sotmetre totes les seves regles de joc i productes al control previ del Consell de Protectorat i a la publicació al BOE, està subjecta a límits econòmics i de premis, i ha de destinar els beneficis al compliment dels seus fins socials, aplicant a més les normes estatals de publicitat i joc responsable.

L'Organització Nacional de Cecs Espanyols (ONCE) és, segons la normativa vigent, una corporació de dret públic de caràcter social que presta serveis socials i exerceix funcions públiques delegades per a persones cegues o amb deficiència visual greu a tot el territori espanyol, sota el protectorat de l'Estat. Els seus fins s'orienten a l'autonomia personal, rehabilitació, plena inclusió social, igualtat d'oportunitats i no discriminació dels seus afiliats. A més, és un operador de joc públic de reconegut prestigi, titular de diverses modalitats de loteria de la reserva estatal, la qual explotació finança els seus fins socials. Tot això s'articula a través d'un marc jurídic específic que defineix les seves competències, la seva organització interna i els controls públics als quals està sotmesa.

1. Marc jurídic bàsic que defineix competències i funcions

Les normes centrals que regulen les competències i funcions de l'ONCE són:

• Reial Decret 358/1991, de 15 de març, pel qual es reordena l'ONCE, on es configura la seva naturalesa jurídica, fins socials, règim de serveis i òrgans de govern. Pot consultar-se al Reial Decret 358/1991.
• Ordre SCB/1240/2019, de 18 de desembre, que publica el text refundit dels Estatuts de l'ONCE, actualitzant i sistematitzant el seu règim intern i la seva funció social. Vegeu l'Ordre SCB/1240/2019.
• Reial Decret 1127/2021, de 21 de desembre, que modifica el Reial Decret 358/1991 i el Reial Decret 1336/2005, detallant, entre altres aspectes, el paper de l'ONCE com a operador de joc i les facultats del Consell de Protectorat. Disponible al Reial Decret 1127/2021.
• Reial Decret 1336/2005, d'11 de novembre, pel qual s'autoritza l'ONCE l'explotació de la loteria instantània o presortejada, i el seu règim de control específic, accessible al Reial Decret 1336/2005.

2. Naturalesa, fins i funcions públiques delegades

El Reial Decret 358/1991 i els Estatuts de 2019 descriuen l'ONCE com una entitat amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d'obrar i d'autoorganització, els fins socials de la qual es dirigeixen a l'autonomia personal i plena integració de les persones amb ceguesa o deficiència visual greu, mitjançant la prestació de serveis socials. Exerceix a tot el territori espanyol funcions delegades de les administracions públiques, sota un estricte protectorat de l'Estat, especialment en matèria de serveis socials especialitzats i polítiques de discapacitat, tal com recullen el propi Reial Decret 358/1991 i els Estatuts publicats per l'Ordre SCB/1240/2019.

El Reial Decret 1127/2021 subratlla que les funcions essencials de l'ONCE es dirigeixen a l'autonomia personal, rehabilitació, plena inclusió social, drets de ciutadania i igualtat d'oportunitats, desenvolupant un ampli conjunt de serveis, prestacions i activitats socials inherents a la seva naturalesa d'entitat de base associativa.

3. Competències en serveis socials, ocupació i cooperació institucional

En el propi Reial Decret 358/1991 es detalla que l'ONCE ha d'aprovar i executar plans i programes de serveis per als seus afiliats, coordinats amb la política social del departament ministerial competent i de les altres administracions públiques. A més:

• Actua com a agent social especialitzat en formació i creació d'ocupació per a persones amb discapacitat, buscant acords de col·laboració amb el ministeri competent en ocupació i les comunitats autònomes per al seu reconeixement com a organització d'ocupació protegida i per a la gestió de centres especials d'ocupació.
• Pot promoure línies de cooperació institucional i acords de col·laboració amb comunitats autònomes com a organització col·laboradora d'acció social en l'àmbit autonòmic.
• Col·labora amb l'Administració i entitats privades en l'execució de les polítiques d'integració social de les persones amb discapacitat, mitjançant mecanismes de solidaritat i cooperació.

Els Estatuts (publicats a l'Ordre SCB/1240/2019) emfatitzen que la seva actuació s'emmarca en la Constitució, la Convenció de l'ONU sobre discapacitat i la normativa estatal de drets de les persones amb discapacitat.

4. Competències com a operador de joc públic

L'ONCE és titular de diverses modalitats de loteria de la reserva estatal, la qual explotació serveix per finançar els seus fins socials, segons els Estatuts i la legislació de joc. El règim concret de la loteria instantània de bitllets de l'ONCE s'estableix en el Reial Decret 1336/2005, modificat i prorrogat en la seva vigència fins al 2031 pel Reial Decret 1127/2021.

Entre les funcions vinculades al joc destaquen:

• Elaborar propostes de comercialització de loteria instantània i altres productes de joc, que han d'ajustar-se als criteris i límits fixats pel Reial Decret 1336/2005 i pels reglaments específics del cupó i del joc actiu, aprovats i publicats mitjançant diverses resolucions de la Secretaria d'Estat (per exemple, les de 4 d'abril de 2023 sobre el cupó i el joc actiu: reglament del Cupó i reglament del Joc Actiu).
• Estar sotmesa al control del Consell de Protectorat de l'ONCE, que verifica l'adequació de les propostes de joc a la normativa i pot recollir tota la informació necessària sobre emissions, recaptació, premis i destí dels ingressos, d'acord amb el Reial Decret 1336/2005.

A més, diverses resolucions publiquen acords de l'ONCE sobre la regulació i modificació de productes concrets de joc (cupó, loteria instantània, joc actiu), com les de 21 de febrer de 2013 (producte “Fi de setmana”), 7 de març de 2011 (“Super Once”), 2 de desembre de 2009 (joc actiu), 16 d'octubre de 2009 (loteria instantània), 29 de juny de 2009 (text refundit de loteria instantània), 17 d'octubre de 2011 (apèndixs 19 i 20) o 15 d'abril de 2010 (apèndixs 16‑18), que concreten l'operativa però no alteren la funció bàsica de l'ONCE com a operador de joc social.

5. Funcions de govern intern

El Reial Decret 358/1991 assigna al Consell General de l'ONCE àmplies competències internes, entre elles: elaborar i aprovar els projectes d'Estatuts i les seves modificacions; aprovar normes internes i l'estructura orgànica i funcional de l'entitat; definir els plans generals d'actuació dins de les previsions pressupostàries; aprovar els pressupostos i els comptes anuals; proposar a l'Administració mesures per a la defensa i integració social dels afiliats; i nomenar el Director General i els càrrecs directius. Aquestes funcions asseguren l'autonomia d'autoorganització reconeguda per la normativa, dins del marc de control públic i del protectorat de l'Estat.

Altres normes generals, com la Llei 47/2003, General Pressupostària, resulten d'aplicació pel que fa al control i règim econòmic quan correspongui, sense modificar el nucli competencial descrit.

A Espanya, els sortejos, rifes, concursos amb component aleatori i, en general, el joc presencial i en línia es regulen per un bloc de normativa estatal bàsica (que cobreix joc en línia i loteries d'àmbit estatal, publicitat i joc responsable) i per lleis autonòmiques per al joc presencial (casinos, bingues, salons de joc, apostes) i moltes rifes locals. Les obligacions de protecció de menors, control d'accés, límits de dipòsits i polítiques de joc responsable es recolzen principalment en la Llei 13/2011 de regulació del joc i els seus desenvolupaments reglamentaris recents, especialment el Reial Decret 176/2023 sobre entorns més segurs de joc. A això s'afegeixen normes horitzontals, com la Llei General de Comunicació Audiovisual, i lleis autonòmiques específiques de prevenció de la ludopatia.

Normativa bàsica estatal sobre joc i sortejos

L'eix del sistema és la Llei 13/2011, de 27 de maig, de regulació del joc (text al BOE). Aquesta llei:

• Objecte i àmbit: regula l'activitat de joc d'àmbit estatal, amb especial atenció als jocs a través de mitjans electrònics, informàtics, telemàtics i interactius, incloent:
  • loteries, apostes i altres jocs d'atzar,
  • rifes i concursos amb contraprestació econòmica,
  • jocs de caràcter ocasional i combinacions aleatòries amb fins publicitaris o promocionals.
• Prohibicions subjectives: prohibeix jugar a menors d'edat, persones incapacitats i qui estiguin inscrits al Registre General d'Interdiccions d'Accés al Joc.
• Publicitat del joc: sotmet les comunicacions comercials a autorització en el títol habilitant i a desenvolupament reglamentari específic.
• Joc responsable (art. 8): obliga els operadors a polítiques integrals de responsabilitat social, amb accions preventives, de sensibilització, intervenció, control i reparació d'efectes negatius.
• Loteries d'àmbit estatal: reserva l'activitat a Loteries i Apostes de l'Estat i l'ONCE, fixant condicions d'autoritzacions, sortejos, premis i mesures de protecció front a menors i blanqueig.

La Llei 13/2011 ha estat reforçada per la Llei 23/2022, de 2 de novembre, que modifica, entre altres, l'article 8 i introdueix l'art. 7 bis, reforçant les polítiques de joc més segur i la protecció de consumidors (Llei 23/2022).

Desenvolupament reglamentari: joc en línia, requisits tècnics i joc responsable

Sobre aquesta base s'han dictat diversos reials decrets clau:

• Reial Decret 1613/2011, de 14 de novembre, sobre requisits tècnics de les activitats de joc (RD 1613/2011):
  • regula el sistema tècnic de joc (unitat central de jocs, sistemes de control intern i monitorització),
  • garanteix la identificació de participants, la traçabilitat d'operacions i el control de prohibicions (menors i autoprohibits).
• Reial Decret 1614/2011, de 14 de novembre, sobre llicències, autoritzacions i registres (RD 1614/2011):
  • desenvolupa llicències generals i singulars per a jocs en línia,
  • regula el Registre General de Llicències de Joc i el Registre General d'Interdiccions d'Accés al Joc,
  • estableix límits de dipòsits i obligacions d'informació als jugadors.
• Reial Decret 958/2020, de 3 de novembre, sobre comunicacions comercials de les activitats de joc (RD 958/2020):
  • desenvolupa l'art. 7 de la Llei 13/2011 sobre publicitat, patrocini i promocions,
  • inclou restriccions horàries, límits a bons, ús de personatges notòriament coneguts, etc.
  • El seu títol II sobre joc responsable ha estat parcialment substituït pel RD 176/2023.
• Reial Decret 176/2023, de 14 de març, pel qual es desenvolupen entorns més segurs de joc (RD 176/2023):
  • és avui la norma central de joc responsable / joc segur en l'àmbit estatal,
  • obliga els operadors a:
    • designar un responsable de joc segur i un pla de mesures actives,
    • informar de forma reforçada en webs i apps, oferir telèfon d'assistència i resums mensuals d'activitat,
    • detectar comportaments de joc intensiu i de risc (per exemple, pèrdues netes setmanals ≥ 600 € durant 3 setmanes),
    • aplicar mesures específiques a joves i a persones autoexcloses o autoprohibides (suspensió de compte, limitació de pagaments amb targeta de crèdit, restriccions promocionals, etc.).

Complementàriament, la Resolució de 16 de novembre de 2011 estableix el test de joc responsable i prevenció de conductes addictives que han de superar qui vulgui elevar els seus límits de dipòsit (resolució sobre test de joc responsable).

Publicitat audiovisual i protecció de menors

La publicitat del joc es sotmet també a la Llei 13/2022, de 7 de juliol, General de Comunicació Audiovisual (Llei General de Comunicació Audiovisual), que conté regles específiques de protecció de menors front a continguts que poden perjudicar el seu desenvolupament, incloses les comunicacions comercials de jocs d'atzar difoses per prestadors de serveis audiovisuals i d'intercanvi de vídeos.

Exemples de normativa autonòmica marc

Les comunitats autònomes regulen el joc presencial (casinos, salons, bingues, màquines, apostes presencials i moltes rifes) i solen incorporar capítols específics sobre prevenció de la ludopatia:

• Comunitat Valenciana: Llei 1/2020, de 11 de juny, de regulació del joc i de prevenció de la ludopatia (Llei 1/2020 CV), que combina ordenació de casinos, bingues, màquines, apostes i un fort èmfasi en mesures sanitàries, distància a centres escolars i protecció de menors.
• País Basc: Llei 4/1991, de 8 de novembre, reguladora del joc (Llei 4/1991 PV), amb catàleg de jocs autoritzats, règim d'establiments i èmfasi en protecció de menors i registres autonòmics.
• Andalusia, Madrid, Catalunya i altres CCAA compten amb les seves pròpies lleis i decrets de joc (casinos, bingues, apostes, planificació de salons, etc.), que desenvolupen requisits de distància, aforaments, publicitat exterior i programes de joc responsable en l'àmbit presencial.

En paral·lel, les loteries de l'ONCE es regulen reglamentàriament mitjançant successives resolucions publicades al BOE (per exemple, reglament de Joc Actiu de l'ONCE), sempre en connexió amb la Llei 13/2011.