Rodalies d’avui, dijous 5 de novembre: horaris i premis de Loteria Nacional, Bonoloto i La Primitiva

A Espanya, no existeix una autorització genèrica per organitzar qualsevol sorteig de loteria: els requisits canvien segons sigui una loteria estatal, una rifa de pagament o una promoció comercial gratuïta. També importa el territori on s'ofereix la participació. La norma estatal bàsica és la Llei 13/2011 de regulació del joc.

1. Identificar la modalitat i l'àmbit territorial

Abans de vendre participacions, cal determinar quina activitat es pretén desenvolupar:

• Loteria estatal: està subjecta a una reserva legal d'activitat.
• Rifa de pagament: requereix examinar la seva autorització com a joc, encara que tingui finalitat solidària.
• Sorteig promocional: té un règim diferent quan constitueix una combinació aleatòria publicitària sense un pagament específic per participar.

La regulació estatal s'aplica a les activitats d'àmbit estatal. Si el sorteig queda circumscrit a una comunitat autònoma, cal comprovar la seva normativa, autoritat competent i obligacions tributàries: no n'hi ha prou amb aplicar automàticament les regles estatals.

2. Loteries estatals: activitat reservada

La comercialització de loteries estatals està reservada a SELAE i l'ONCE. Per tant, una empresa, associació o particular no pot crear lliurement una loteria estatal mitjançant una llicència ordinària de joc.

La disposició addicional primera de la Llei 13/2011 contempla una excepció: una autorització ministerial per a entitats sense ànim de lucre, amb finalitat benèfica i caràcter esporàdic, que acreditin els requisits exigibles. La finalitat benèfica, per si sola, no substitueix aquesta autorització.

3. Rifas i jocs ocasionals: autorització prèvia

L'article 12 exigeix autorització prèvia per a les activitats de joc ocasionals o esporàdiques subjectes a la llei estatal. El sol·licitant ha de satisfer les taxes corresponents; a més, poden establir-se límits als premis. Si transcorre un mes sense notificar-se l'atorgament, la sol·licitud s'entén desestimada, no autoritzada.

El procediment es desenvolupa en el Reial Decret 1614/2011. Cal acreditar la capacitat de l'organitzador i la solvència exigible, i no concurrir prohibicions legals, com determinats antecedents sancionadors o incompliments tributaris i de Seguretat Social.

4. Sorteigs promocionals i obligacions fiscals

Les combinacions aleatòries publicitàries o promocionals estan excloses del règim general de joc en els termes legals, però no queden exemptes de tributació. És essencial que la mecànica encaixi realment en aquesta categoria: anomenar-la «promoció» no transforma una rifa de pagament.

En el règim estatal general, aquestes promocions tributen al 10 % del valor de mercat dels premis. Les rifes tributen al 20 % dels ingressos nets definits legalment; les declarades d'utilitat pública o benèfica, al 5 %. Existeixen particularitats territorials. Aquesta tributació de l'organitzador s'ha de distingir de les obligacions fiscals associades al premi del guanyador.

5. Participants, transparència i canal digital

En els jocs subjectes a autorització o llicència s'han de respectar les prohibicions de participació, inclosa la protecció de menors, facilitar informació sobre les condicions i el títol habilitant, atendre reclamacions i pagar els premis. Convé concretar prèviament les regles d'adjudicació i lliurament.

Internet no elimina aquests requisits. Els jocs estatals no ocasionals requereixen les llicències corresponents i, quan procedeixi, sistemes homologats, identificació de participants i controls de seguretat conforme al Reial Decret 1613/2011.

Organitzar un joc sense el títol exigible és una infracció molt greu. Abans de llançar-lo, han de quedar definits la modalitat, el territori, el preu de participació, el premi i l'autorització necessària.

El funcionament de l'ONCE i del seu Cupó Diari es regula mitjançant varies normes complementàries, no per una única llei. Cal distingir entre el règim institucional de l'organització, les autoritzacions estatals per explotar loteries i el reglament que estableix les condicions del cupó.

1. Organització i funcionament de l'ONCE

• Reial Decret 358/1991, de 15 de març, pel qual es reordena l'Organització Nacional de Cecs Espanyols. És la seva norma institucional bàsica. Defineix l'ONCE com una corporació de Dret públic de caràcter social, amb personalitat jurídica pròpia, capacitat d'autoorganització i sense ànim de lucre. Regula els seus fins, òrgans de govern, recursos econòmics i sotmetiment al protectorat de l'Estat. Els seus articles 7 i 8 són especialment rellevants per a les activitats de joc i el seu control públic. Cal consultar-la en la seva redacció actualitzada, no només en l'original (text del BOE).
• Ordre SCB/1240/2019, de 18 de desembre, per la qual es publica el text refundit dels Estatuts de l'Organització Nacional de Cecs Espanyols. Desenvolupa la seva organització interna, afiliació, fins socials i funcionament. Els estatuts van ser aprovats pel Consell de Protectorat i van entrar en vigor el 21 de desembre de 2019 (Estatuts de l'ONCE).
• Llei 5/2011, de 29 de març, d'Economia Social. La seva disposició addicional tercera reconeix l'ONCE com a organització singular d'economia social, regida per la seva normativa específica i amb autoritzacions públiques de joc per finançar els seus fins socials.

2. Habilitació per comercialitzar loteries

La Llei 13/2011, de 27 de maig, de regulació del joc, aporta el marc legal estatal. El seu article 4 i la seva disposició addicional primera reserven les loteries estatals als operadors designats legalment, entre ells l'ONCE. La disposició addicional segona preserva el seu règim singular i el control públic específic sobre els seus jocs.

També resulta rellevant la disposició addicional vintena de la Llei 46/1985, de 27 de desembre, de Pressupostos Generals de l'Estat per a 1986, modificada per la Llei 55/1999: forma part de l'habilitació legal de les seves activitats de joc.

Aquest marc es concreta en l'Acord General entre el Govern i l'ONCE per a 2022-2031, aprovat el 2 de novembre de 2021. El Reial Decret 1127/2021, de 21 de desembre, va adaptar els articles 7 i 8 del Reial Decret 358/1991 i les facultats de supervisió del Consell de Protectorat a aquest marc (reforma de 2021).

3. Normativa específica del Cupó Diari

La referència directa és el Reglament regulador dels productes de la modalitat de loteria denominada «Cupó de l'ONCE», publicat mitjançant Resolució de 4 d'abril de 2023 de la Secretaria d'Estat de Drets Socials. Dins d'aquesta modalitat s'emmarca el Cupó Diari: per conèixer les seves condicions cal llegir conjuntament les regles comunes i les particulars del producte (Reglament del cupó).

El reglament estableix la seva entrada en vigor l'1 d'abril de 2023 i va substituir l'anterior de 2018 i les seves modificacions. Cal consultar-lo juntament amb la Resolució de 23 de desembre de 2025, publicada el 13 de gener de 2026, que modifica el reglament d'aquesta modalitat (modificació posterior).

4. Supervisió i publicitat

L'ONCE ha de comunicar les condicions i modificacions dels seus productes al Consell de Protectorat, que verifica la seva conformitat amb les autoritzacions i disposa la seva publicació com a garantia per als consumidors. A més, el Reial Decret 958/2020, de 3 de novembre, regula les comunicacions comercials de les seves loteries, amb les particularitats de supervisió previstes per a l'organització.

No hi ha un tràmit parlamentari únic per modificar els premis de la Loteria Nacional. Primer cal distingir entre canviar els imports o la distribució de premis d'un sorteig i modificar les lleis que regulen el seu tractament econòmic o fiscal. El procediment legislatiu explicat a continuació correspon al segon supòsit: no s'ha de donar per fet que qualsevol canvi en els premis necessita una llei.

1. Determinar què es vol modificar

La pregunta decisiva és si es pretén canviar quant rep qui guanya, com es reparteix la dotació d'un sorteig o quins impostos paga el premiat. El material consultat permet explicar com es modifica una llei, però no estableix quin òrgan pot alterar les condicions concretes de cada sorteig. Per tant, aquests passos no poden atribuir-se automàticament a una modificació comercial o operativa dels premis.

Per a una reforma legal, utilitzar una llei general o una llei específica sobre loteries no determina per si sola un procediment diferent: el rellevant és el seu contingut i la seva qualificació parlamentària.

2. Presentar la iniciativa

• Govern: presenta un projecte de llei, acompanyat d'exposició de motius i antecedents. La Mesa del Congrés ordena la seva publicació, obre el termini d'esmenes i l'envia a la comissió competent. No necessita una votació prèvia de presa en consideració.
• Grups parlamentaris: poden presentar una proposició de llei amb la signatura del seu portaveu. També poden fer-ho quinze diputats. Després de la seva publicació i enviament al Govern, el Ple ha d'aprovar la seva presa en consideració: decidir si comença a tramitar-la.

Si una proposició o determinades esmenes impliquen augmentar els crèdits o reduir els ingressos pressupostaris, el Reglament contempla la conformitat del Govern per a la seva tramitació. Aquesta qüestió pot resultar rellevant quan es proposa modificar la tributació dels premis.

3. Debatre i aprovar el text al Congrés

El procediment comú inclou un termini inicial de quinze dies hàbils per presentar esmenes, susceptible de modificació conforme a les regles parlamentàries. En els projectes del Govern, només hi ha debat de totalitat si es presenten esmenes d'aquest tipus.

Després, una ponència prepara un informe i la comissió debateix l'articulat i aprova un dictamen. L'aprovació final pot correspondre al Ple o, quan procedeixi, a una comissió amb competència legislativa plena. També existeix la lectura única per a textos la naturalesa o simplicitat dels quals ho permeti; per això, no totes les fases es desenvolupen sempre de manera idèntica.

La regla general és la majoria simple: més vots favorables que contraris, amb el quòrum exigit. Si el text es qualifica com a llei orgànica, requereix majoria absoluta del Congrés en una votació final sobre el conjunt; aquesta exigència no neix simplement del fet que tracti sobre loteries.

4. Intervenció del Senat i decisió definitiva

El text aprovat passa al Senat. Si aquest introdueix esmenes o interposa un veto, torna al Congrés. Les esmenes s'accepten per majoria simple. Per aixecar el veto, el Congrés necessita majoria absoluta inicialment o, transcorreguts dos mesos des de la seva interposició, majoria simple en el procediment ordinari.

5. Possible via urgent

El Reglament també contempla el control dels reials decrets-llei: el Congrés o la Diputació Permanent voten la seva convalidació o derogació dins dels trenta dies següents a la seva promulgació. Després de convalidar-lo, pot acordar-se la seva tramitació com a projecte de llei urgent. Aquesta via no demostra, per si sola, que qualsevol modificació de premis pugui aprovar-se mitjançant decret-llei.

Referència: Reglament del Congrés, especialment articles 109–126 i 148–151.