La campanya de les eleccions generals del 29 de novembre no suposarà una pausa per a l’activitat judicial. En les properes setmanes seguiran celebrant-se declaracions d’investigats i testimonis en alguns dels procediments més mediàtics de l’Audiència Nacional, entre ells el 'cas Koldo', el 'cas Leire Díez', el 'cas Plus Ultra' i la investigació sobre l’entrada massiva de migrants a Ceuta.
Els jutjats de la plaça de Castilla, a Madrid, també continuaran amb el seu calendari, amb diverses testificals fixades en la causa per les presumptes irregularitats en el rescat de Air Europa. Entre les persones citades hi figuren la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic, Sara Aagesen, i l’exportaveu parlamentari de Sumar, Íñigo Errejón.
Els òrgans judicials seguiran treballant a ple rendiment en un moment en què, per tradició, els jutges solen evitar adoptar resolucions de gran impacte, atenent la regla no escrita de no interferir en els períodes electorals.
Amb l’inici oficial de la campanya, el 17 de novembre el jutge prendrà declaració a l’excàrrec d’Adif Ignacio Zaldívar, investigat en el 'cas Koldo'. La Fiscalia Anticorrupció li atribueix un presumpte delicte de tràfic d’influències per la seva suposada intervenció en la contractació irregular a l’empresa pública Tragsatec de Jéssica Rodríguez, exparella de l’exministre de Transports José Luis Ábalos.
Va ser el mateix Zaldívar qui va demanar a l’instructor del procediment, Ismael Moreno, compareixer com a investigat de forma voluntària "a fi de poder completar, precisar i aclarir els fets".
Un dia després, el 18 de novembre, haurà de declarar l’exdelegat del Govern a Ceuta Miguel Ángel Pérez Triano, primer imputat en la causa en què la jutgessa de l’Audiència Nacional María Tardón examina l’entrada massiva de persones des de Marroc a la ciutat autònoma a finals del passat mes de juliol.
Les grans causes de l’Audiència Nacional i el rescat de Plus Ultra
El 19 de novembre el protagonisme es traslladarà al 'cas Plus Ultra'. Aquell dia estan citats com a testimonis José Ángel Partearroyo, exdirector de Participades de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI), i Félix Martín, exdirector financer de la companyia aèria.
Tots dos compareixeran davant del jutge instructor, José Luis Calama, que indaga en la presumpta xarxa de tràfic d’influències que hauria actuat entorn del rescat de 53 milions d’euros concedit pel Govern a Plus Ultra durant la pandèmia.
En la segona setmana de campanya, el 24 de novembre concentrarà bona part de l’atenció mediàtica. Aquell dia, el jutge de l’Audiència Nacional que instrueix el 'cas Leire Díez' prendrà declaració com a imputat a l’exviceconseiller veneçolà Nervis Villalobos.
Villalobos acudirà a la seu judicial després que el Registre Civil Central hagi tramès al magistrat Santiago Pedraz documentació sobre suposades irregularitats en l’expedient de nacionalització de l’antic alt càrrec de Hugo Chávez, que va obtenir la nacionalitat espanyola a l’empara de l’anomenada "llei de nets", la disposició de la Llei de Memòria Democràtica que permet la nacionalització de descendents d’exiliats.
El mateix dia, el jutge escoltarà com a testimoni Cintia Rocho, presumptament vinculada a un clan de narcotràfic de Badajoz. Al parer, l’exmagistrat Luis Sáenz de Tejada, investigat en la causa, li hauria parlat de "eliminar" la jutgessa Beatriz Biedma, responsable de la investigació a David Sánchez, germà del president del Govern.
En aquest procediment, Pedraz indaga en una presumpta trama destinada a desestabilitzar procediments judicials que afecten el PSOE, l’Executiu i familiars del president Pedro Sánchez, que hauria estat encapçalada per l’exdirigent socialista Santos Cerdán i coordinada per l’exmilitant socialista Leire Díez.
També el 24 de novembre, als jutjats de Plaza de Castilla, s’ha fixat la compareixença de diversos testimonis en la causa pel rescat de Air Europa, entre ells Sara Aagesen i Íñigo Errejón, a més de Partearroyo i l’actual director de l’Oficina Econòmica i G20 de la Presidència del Govern, Manuel de la Rocha, entre d’altres.
El 23 de novembre està previst que el jutge prengui declaració com a testimonis a l’exsecretària d’Estat d’Economia i Suport a l’Empresa Ana de la Cueva, avui presidenta de Patrimoni Nacional, i a la directora de l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat, Pilar Paneque, entre altres persones.
La investigació, que se segueix en un jutjat de Madrid, se centra en les possibles irregularitats en el préstec de 475 milions d’euros que el Govern va atorgar a Air Europa el novembre de 2020.
El Suprem i el vot exterior per la "llei de nets"
Paral·lelament, durant aquestes dues setmanes el Tribunal Suprem (TS) continuarà estudiant les conseqüències electorals de la «llei de néts», després de negar-se a suspendre el dret de vot dels fills de les persones que es van nacionalitzar per aquesta via, que finalment podran participar en les eleccions.
Els magistrats han mantingut, però, la suspensió del sufragi per als «néts» residents a l’estranger que no han acreditat ser descendents d’exiliats, una mesura acordada el setembre i ratificada a l’octubre i de nou al novembre.
Pel que fa als fills, el tribunal va rebutjar estendre la suspensió per «seguretat jurídica i estabilitat electoral» davant la proximitat dels comicis, tot i que va reiterar les «presumptes irregularitats amb què, aparentment, han pogut accedir al Censo Electoral de Residentes Ausentes (CERA)» els seus progenitors.
El Suprem va recordar que la suspensió del vot als nacionalitzats per la «llei de néts» es va adoptar el 10 de setembre, «molt abans de la dissolució anticipada de les Corts Generals i de la consegüent convocatòria d’eleccions generals», i que aquesta decisió es va confirmar «en un temps encara hàbil, possible, anterior a l’inici del període electoral».
«Per contra», va subratllar, la sol·licitud d’ampliar la suspensió al vot dels fills, «havent-se pogut plantejar abans, se’ns planteja en un moment molt diferent, transcorreguda més de la meitat del període electoral, a una setmana de l’inici de la campanya electoral i, tractant-se del vot dels electors inscrits al Censo Electoral de Residentes Ausentes (CERA), a dues setmanes de l’inici del dipòsit del vot a urna als consolats».
A judici de la Sala, «iniciar ara un procés de revisió del CERA, a més dels interrogants que suscita la possibilitat material d’execució efectiva en el breu lapse temporal existent fins a la data de votació i del seu escrutini, resulta contrari a les exigències derivades dels principis de seguretat jurídica i d’estabilitat electoral».
La Sala de lo Contenciós-Administratiu va destacar també que, «segons dades oficials, la xifra d’aquest col·lectiu, 189.678 persones, és superior a la dels destinataris de la suspensió cautelar ja acordada, 162.454 persones (163.355, descomptades les 901 que van aportar certificació consular i no els resulta aplicable la suspensió)».
L’amnistia a Puigdemont, pendent del Suprem
D'altra banda, l'alt tribunal encara s'ha de pronunciar sobre l'aplicació de l'amnistia a l'expresident català i líder de Junts, Carles Puigdemont, després que el Tribunal Constitucional ordenés que s'estengués el perdó al delicte de malversació pel qual està processat i que l'instructor del 'procés', Pablo Llarena, ho considerés amnistiable.
La Sala de lo Penal que va jutjar el 'procés' ja ha aplicat l'amnistia a l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i a exconsellers com ara Jordi Turull, Toni Comín, Lluís Puig, Raül Romeva i Dolors Bassa.