La Secció Segona de l'Audiència de Navarra ha decidit absoltar un home al qual se li atribuïa haver provocat un incendi a la vivenda de la seva exparella, ubicada al Casc Antic de Pamplona, durant la nit del 6 de juliol de 2024.
Segons raona el tribunal, no ha quedat demostrat que el processat s'hagués fet amb les claus de la denunciant ni que, després d'esperar que ella abandonés el domicili, tornés a l'immoble i, després de preparar tres focus diferents amb roba i altres objectes personals, els encengués.
En la vista oral, celebrada al juny, l'acusació particular exercida per l'exparella va reclamar per al acusat 10 anys de presó per un delicte d'incendi, una petició que no va ser assumida pel ministeri fiscal.
Durant el judici, l'inculpat sí va admetre haver vulnerat tant l'ordre d'allunyament com la prohibició de comunicar-se amb la víctima que tenia imposades per resolució judicial.
Per això, la Secció Segona de l'Audiència li imposa 9 mesos de presó per un delicte continuat de quebrantament de mesura cautelar i altres 3 mesos per un delicte d'alliberament de morada en grau de temptativa, apreciant en ambdós casos l'atenuant d'embriaguesa i toxicomania.
L'absolució pel delicte d'incendi ja ha adquirit fermesa. La sentència declara provat que, malgrat conèixer l'abast i vigència de la prohibició de comunicació dictada al febrer de 2023, l'encausat va remetre a la seva ex un correu electrònic l'1 d'abril de 2024, així com dos wasaps els dies 18 de juny i 2 i 3 de juliol del mateix any.
Igualment, es considera acreditat que, sobre les 17 hores del 6 de juliol de 2024, l'acusat va acudir al domicili de la denunciant, va pujar fins a la vivenda i "va intentar obrir la porta, marxant del lloc sense aconseguir-ho".
Tanmateix, l'Audiència conclou que no ha quedat provat que, aquell mateix dia, quan la dona va sortir de casa per anar a treballar, l'home accedís a la vivenda i provocés el foc.
Per la imputació de l'incendi, el processat va romandre en presó provisional per aquesta causa des del 9 de juliol d'aquell any fins al 8 de gener de 2025.
SI NO RESTES D'ADN
La Secció Segona de l'Audiència subratlla que "no existeix prova alguna" que permeti afirmar que l'acusat disposés d'unes claus que obrissin la vivenda, ni que hagués sostret unes claus d'aquest domicili a la denunciant.
"D'altra banda, de les proves practicades tampoc s'ha acreditat, malgrat l'esforç argumentatiu de l'advocada de l'acusació, que l'acusat intervingués en l'incendi que la nit del 6 de juliol es va produir al domicili de la denunciant. No s'han acreditat indicis base més enllà de les meres sospites de la denunciant", insisteixen els magistrats.
A més, el tribunal destaca que no es van trobar "ni empremtes ni restes biològiques ni ADN de l'acusat a l'apartament, la qual cosa pot deure's a que no existien, no a que es destruïssin; no sempre es destrueix l'ADN en un incendi; pot existir en algun element i no s'ha trobat, per la qual cosa aquesta inexistència mai pot constituir un indicis contra reo".
En aquesta línia, els jutges recorden que l'inculpat no només va negar haver originat el foc, sinó que va presentar testimonis que van declarar haver estat amb ell en un bar durant diversos moments de la tarda del dia 6, almenys, "entre les hores en què la denunciant es va absentar del seu domicili i es va produir l'incendi".
En conseqüència, l'Audiència conclou que, en aquest cas concret, del conjunt de proves practicades no es desprèn "la concurrència d'indicis prou i suficients ni d'entitat per a que amb la certesa que exigeix el dret penal s'acrediti l'autoria de l'acusat de l'incendi que es va produir a l'habitatge", per la qual cosa procedeix dictar una resolució absolutòria respecte a aquest delicte.