Llegiu aquí la resolució judicial completa que imputa la presidenta de la SEPI i 24 persones més

El “cas Leire Díez” es troba actualment en fase d'instrucció a l'Audiència Nacional, sota la direcció del jutge Santiago Pedraz, amb el sumari parcialment sota secret i amb diligències d'investigació en marxa. Paral·lelament, existeixen procediments conexos en altres jutjats (com Madrid) centrats en àudios i presumptes suborns a fiscals. En aquesta fase no hi ha encara obertura de judici oral ni escrits d'acusació definitius: s'estan practicant declaracions, analitzant dispositius i documentació econòmica, i resolent recursos de la defensa. Els pròxims passos clau passen per noves declaracions (inclosa la pròpia Leire Díez), l'anàlisi de proves econòmiques i la decisió del jutge sobre si transforma la causa en procediment abreujat o arxiva parts de la investigació.

1. Estat processal actual a l'Audiència Nacional

Segons la informació disponible, el nucli del “cas Leire Díez” és una investigació judicial oberta a l'Audiència Nacional sobre presumptes delictes de tràfic d'influències, suborn, obstrucció a la justícia i, en alguns fronts, malversació i organització criminal. Aquesta causa la dirigeix el jutge Santiago Pedraz, que ha acordat al juny de 2026 el llevament parcial del secret del sumari, mantenint encara una peça concreta sota secret durant un temps limitat per no perjudicar diligències pendents, segons sintetitza Viquipèdia i la premsa política.

D'acord amb les informacions recopilades per El Demócrata, la causa està en una fase d'instrucció activa: el Jutjat (Instrucció 9 de l'Audiència Nacional, presidit per Pedraz) ha ordenat la intervenció i anàlisi dels dispositius mòbils de Leire Díez i ha anat llevant parcialment el secret d'algunes peces, entre elles la relativa a la suposada maniobra a la SEPI. En aquestes mateixes informacions s'indica que el jutge està celebrant les primeres declaracions de testimonis i investigats i ampliant la investigació sobre contractes i moviments de fons vinculats a la trama.

La Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil exerceix un paper central en la instrucció, amb informes que apunten que el “fi últim” de la xarxa seria protegir interessos del Govern o del seu president en diverses causes judicials, tal com recullen mitjans citats per Infobae. Paral·lelament, el PP ha incorporat aquest procediment al seu “mapa de la corrupció del PSOE”, subratllant la seva dimensió política.

2. Altres fronts judicials vinculats

Més enllà de l'Audiència Nacional, existeix almenys una causa rellevant al Jutjat d'Instrucció núm. 9 de Madrid, on s'investiguen presumptes suborns i tràfic d'influències per obtenir informació d'investigacions sensibles que afectaven el PSOE. En aquest procediment s'han reproduït en sala àudios en què Leire Díez es presentaria com a “mà dreta” de Santos Cerdán, fet que la defensa ha intentat anul·lar al·legant vulneració de drets fonamentals. Sobre aquest aspecte en dóna compte El Demócrata, assenyalant que el jutge ha mantingut de moment la validesa d'aquestes gravacions.

En paral·lel, la Guàrdia Civil va detenir Leire Díez en el marc d'una operació per irregularitats en contractes públics vinculats a la SEPI i altres entitats públiques, tal com va informar El Demócrata. Aquestes diligències es coordinen amb la Fiscalia Anticorrupció i han implicat registres en empreses públiques i ministeris per recollir documentació.

3. Pròxims passos judicials previsibles

Amb la informació disponible, els passos processals que s'esperen en els pròxims mesos són:

a) Declaracions clau a l'Audiència Nacional

Està prevista la declaració de Leire Díez davant el jutge Pedraz, juntament amb la d'altres persones assenyalades en la investigació (com empresaris i periodistes citats en els sumaris), després que una primera citació fos ajornada per l'aportació de nova documentació per part de la Fiscalia, segons recull Viquipèdia i el seguiment de mitjans com El País o eldiario.es.

b) Profundització en la pista econòmica

La UCO ha sol·licitat continuar les diligències per seguir la pista dels diners, amb especial focus en comptes del PSOE, societats mercantils i agències de publicitat, d'acord amb la informació recollida per Infobae i resumida a l'entrada de Viquipèdia. El resultat d'aquestes diligències serà clau per determinar l'existència de delictes de malversació o finançament irregular.

c) Resolució de recursos de la defensa

La defensa de Leire Díez ha recorregut diverses diligències, entre elles l'accés ampli a les seves comunicacions i la incorporació de determinats àudios, al·legant vulneració del secret de les comunicacions i de drets fonamentals. El jutge haurà de resoldre aquests recursos; la seva decisió determinarà quines proves es mantenen vàlides per a una eventual acusació formal.

d) Eventual transformació de la causa o arxiu parcial

Conclosa la fase principal d'instrucció (declaracions, informes de la UCO, anàlisi de dispositius i documentació econòmica), el jutge Pedraz haurà de decidir, mitjançant auto, si procedeix a: (1) transformar la causa en procediment abreujat i donar trasllat a Fiscalia i acusacions perquè formulen escrit d'acusació, obrint el camí al judici oral; o (2) acordar l'arxiu total o parcial respecte d'alguns investigats o delictes.

4. Dimensió parlamentària: Comissió del Senat

En paral·lel a l'itinerari judicial, el “cas Leire Díez” té també una derivada política al Senat. El PP ha anunciat que Leire Díez comparèixer el 8 de setembre a la Comissió d'Investigació del “cas Koldo”, on haurà d'explicar el seu paper en la presumpta trama vinculada al PSOE i a l'entorn de Pedro Sánchez, segons han comunicat els populars en aquesta nota i en una altra posterior d'Alicia García. Aquesta compareixença no forma part del procés penal, però pot influir en el clima polític i en les estratègies de les parts en seu judicial.

La figura de la Presidenta de la SEPI està regulada fonamentalment per la Llei 5/1996, de 10 de gener, de creació de determinades entitats de dret públic, i per l'Ordre de 13 de juliol de 1995, d'organització i funcions de la Societat Estatal de Participacions Industrials. Aquestes normes defineixen que la Presidència és un dels dos òrgans rectors de SEPI, juntament amb el Consell d'Administració, i concentren en ella la representació institucional i la direcció executiva ordinària. A més, precisen el règim de nomenament com a alt càrrec del sector públic estatal i la seva relació tant amb el Consell com amb les Corts Generals. No s'aprecia un règim específic de responsabilitat o incompatibilitats més enllà del que correspon, amb caràcter general, als alts càrrecs.

Marc normatiu bàsic

El marc jurídic de la Presidència de SEPI descansa en dues peces:

1) Llei 5/1996, de 10 de gener, de creació de determinades entitats de dret públic, que crea la Societat Estatal de Participacions Industrials i regula els seus òrgans rectors i la seva adscripció ministerial (Llei 5/1996).

2) Ordre de 13 de juliol de 1995, d'organització i funcions de la Societat Estatal de Participacions Industrials, que desenvolupa les funcions del Consell d'Administració i, de forma molt detallada, les del President (Ordre de 13 de juliol de 1995, amb correcció d'errades per BOE-A-1995-17540).

Nomenament, cessament i posició institucional

Segons la Llei 5/1996, els òrgans rectors de SEPI són el President i el Consell d'Administració: «Els òrgans rectors de la Societat seran el President i el Consell d'Administració» (article relatiu a òrgans rectors, en la seva redacció vigent: Llei 5/1996).

La mateixa Llei estableix que:

• «El President i el Vicepresident de la Societat, que tindran la condició d'alt càrrec, seran nomenats pel Govern mitjançant Reial Decret, a proposta del Ministre d'Hisenda i Funció Pública. La seva retribució, per tots els conceptes, serà fixada pel Ministre d'Hisenda i Funció Pública» (Llei 5/1996).
• El Vicepresident substitueix la Presidenta «en els casos de vacant, absència o malaltia i exercirà aquelles funcions que el President o el Consell li deleguin».
• El Consell d'Administració està integrat per la Presidenta, el Vicepresident i fins a 14 consellers nomenats pel Ministre d'Hisenda i Funció Pública.

L'Ordre de 13 de juliol de 1995 precisa que «el President de la Societat Estatal és el President del Consell d'Administració de la mateixa», fet que subratlla el seu doble rol: òrgan individual i cap de l'òrgan col·legiat (Ordre de 13 de juliol de 1995).

Quant a la relació amb l'Administració General de l'Estat, la Llei 5/1996 estableix que SEPI «estarà adscrita al Ministeri d'Indústria i Energia, el qual exercirà el control d'eficàcia sobre la seva activitat» (Llei 5/1996). A través d'aquesta adscripció i del procediment de nomenament pel Govern, la Presidenta queda integrada en el nucli de direcció del sector públic empresarial estatal.

Funcions i facultats de la Presidenta

L'Ordre de 13 de juliol de 1995 enumera de forma exhaustiva les funcions del President de la Societat Estatal (Ordre de 13 de juliol de 1995):

• Representació permanent de SEPI i del seu Consell d'Administració «en qualsevol acte i contracte i davant de tota persona física o jurídica, ja sigui pública o privada, en judici i fora d'ell».
• Convocar, presidir i aixecar les reunions del Consell d'Administració, «dirigint les seves deliberacions».
• Aprovar contractes «fins al límit fixat pel Consell d'Administració», que prèviament fixa «les regles generals de contractació i els límits econòmics en la capacitat d'aprovació i signatura de contractes del President».
• Dirigir els serveis de la Societat Estatal i controlar el desenvolupament de la seva activitat.
• Vetllar pel compliment de la pròpia Ordre i per l'execució dels acords del Consell d'Administració.
• Proposar al Consell «el nomenament del personal directiu de la Societat Estatal».
• Presentar al Consell «els pressupostos d'explotació i capital, així com els Programes d'Actuació, Inversions i Finançament de la Societat estatal i, si escau, de les societats d'ella dependents».
• Disposar les despeses i ordenar els pagaments corresponents.
• «Exercir quantes facultats li delegui, expressament, el Consell d'Administració».

La Llei 5/1996 afegeix una dimensió de relació amb les Corts Generals: «El President de la Societat Estatal de Participacions Industrials i dels de les societats participades majoritàriament per aquesta informaran a les Comissions del Congrés i del Senat corresponents quan siguin requerits per a això», i SEPI ha de remetre informació a les Corts «en els mateixos terminis que la que les societats que cotitzen a Borsa estan obligades a presentar davant la Comissió Nacional del Mercat de Valors» (Llei 5/1996).

Relació amb el Consell i règim de responsabilitat

El Consell d'Administració és l'òrgan al qual l'Ordre atribueix «l'administració, direcció i gestió» de SEPI, amb un catàleg de competències molt ampli (organització interna, política de participacions, operacions financeres, aprovació de pressupostos, etc.), i pot «delegar en el President o en un o més consellers les funcions que estimi pertinents» (Ordre de 13 de juliol de 1995). La Presidenta, per tant, és la principal executora de les decisions del Consell i, al mateix temps, la seva representant i dirigent.

Quant al règim de responsabilitat i incompatibilitats, les normes citades no detallen regles específiques pròpies de la Presidenta de SEPI, més enllà d'atribuir-li la condició d'«alt càrrec». Això implica que es sotmet al règim general de responsabilitat, incompatibilitats i control dels alts càrrecs del sector públic estatal, completat pel control parlamentari descrit i pel fet que SEPI es regeix, en les seves actuacions, per l'ordenament jurídic privat, civil, mercantil i laboral (Llei 5/1996).

Belén Gualda González, José Vicente Berlanga i Rosario (Charo) Arévalo Sánchez comparteixen un tret clau: tots han ocupat llocs d'alta responsabilitat en el sector públic i en empreses vinculades a la SEPI, i els tres estan actualment investigats en la trama coneguda com a “cas Leire Díez”. Gualda és una enginyera granadina que ha desenvolupat una carrera eminentment tècnica a l'administració andalusa i en empreses públiques estatals, fins a arribar a la presidència de SEPI i abans de Navantia. Berlanga és un dirigent socialista valencià, funcionari de la Generalitat i expresident de l'empresa nuclear pública Enusa, molt vinculat políticament a l'entorn de José Luis Ábalos. Charo Arévalo procedeix del PSOE de Castella‑La Manxa, va ser consellera autonòmica i després directiva durant més de dues dècades a Enusa, encarnant un perfil de “porta giratòria” entre govern regional i empresa pública.

Belén Gualda González: perfil tècnic en infraestructures i empreses estatals

Belén Gualda González (Granada, 1974) és enginyera de Camins, Canals i Ports per la Universitat de Granada, amb qualificació d'excel·lent, i Tècnica Superior en Prevenció de Riscos Laborals. La seva trajectòria s'ha desenvolupat gairebé íntegrament en el sector públic andalús i en el sector públic empresarial, especialment en infraestructures, aigua i medi ambient. A la Junta d'Andalusia va ocupar càrrecs com a directora general de Transports, directora general d'Infraestructures i Explotació de l'Aigua i secretària general de Medi Ambient i Canvi Climàtic, així com directora gerent de l'Agència d'Obra Pública andalusa, sota governs del PSOE.

L'octubre de 2020 va ser nomenada presidenta de Navantia, la gran empresa estatal de construcció naval de defensa, convertint-se en la persona més jove en dirigir la companyia. Al març de 2021 va fer el salt a la cúpula del sector públic empresarial estatal com a presidenta de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI), entitat adscrita al Ministeri d'Hisenda que agrupa participacions estratègiques de l'Estat en múltiples companyies. El seu nomenament es va produir per decisió del Govern central, a proposta de la ministra d'Hisenda, en substitució d'un president cessat després de ser imputat en el cas Aznalcóllar.

Gualda és descrita en diverses fonts com un perfil molt tècnic, sense carnet del PSOE i amb una trajectòria recolzada en la seva experiència a l'administració andalusa i en empreses públiques, més que en càrrecs orgànics de partit. No obstant això, al juny de 2026 el jutge Santiago Pedraz la va incloure entre els investigats en la dita “trama Leire Díez”, sobre presumptes amaños de contractes en l'entorn d'empreses dependents de SEPI, fet que ha col·locat la seva gestió sota fort escrutini mediàtic (La Razón; perfil judicial ressenyat també per El Demócrata).

José Vicente Berlanga: dirigent del PSPV i expresident d'Enusa

José Vicente Berlanga és un històric dirigent del socialisme valencià (PSPV‑PSOE) i funcionari de carrera de la Generalitat Valenciana. Està llicenciat en Filosofia i Ciències de l'Educació i ha completat formació en gestió pública i àrees com Business Intelligence i Big Data. Abans del seu salt a la gran empresa pública estatal, va ser director de la Fundació Esportiva Municipal de València i va ocupar llocs en òrgans com Bancaixa i la fundació FIVEC, en representació de l'administració valenciana.

El 2018 va ser nomenat president d'Enusa Indústries Avançades, empresa pública del cicle del combustible nuclear participada majoritàriament per SEPI, càrrec que va exercir fins a finals de 2021. Des d'aquesta posició va signar contractes estratègics de subministrament de combustible nuclear, per exemple amb la finlandesa TVO fins al 2038, i va percebre retribucions que van superar al voltant dels 200.000 euros bruts anuals, situant-se entre els salaris més alts del sector públic estatal. El seu nomenament es va interpretar com una designació de confiança de l'entorn de José Luis Ábalos, amb qui mantenia una estreta relació política.

En el pla orgànic, Berlanga ha format part de l'executiva provincial del PSPV a València com a secretari de Relacions Polítiques. La investigació judicial per la trama Leire Díez va portar el PSOE valencià a suspendre'l de militància i a exigir-li la renúncia als seus càrrecs interns, després de ser inclòs pel jutge Pedraz entre els investigats per presumptes irregularitats en contractacions en l'entorn d'Enusa i altres entitats del grup públic (Vozpópuli; perfil sintetitzat també per El Demócrata).

Rosario (Charo) Arévalo Sánchez: del govern de Castella‑La Manxa a la direcció d'Enusa

Rosario “Charo” Arévalo Sánchez és una dirigent socialista amb una llarga carrera a l'administració i la política del PSOE a Castella‑La Manxa. Llicenciada en Ciències Polítiques i Sociologia, va treballar al gabinet de la ministra de Sanitat Ángeles Amador als anys noranta i en òrgans del sistema nacional de salut. En l'àmbit autonòmic, va ser directora general en diferents àrees de la Junta i finalment consellera de Medi Ambient en el govern de José María Barreda.

La seva etapa com a consellera es va veure marcada pel gran incendi de Guadalajara de 2005, en què van morir 11 membres d'un retén. La gestió d'aquella crisi va derivar en fortes crítiques i en la seva dimissió, i el cas va tenir recorregut judicial durant anys. Pocs mesos després, Arévalo es va incorporar a l'empresa pública Enusa, vinculada al grup SEPI, on va desenvolupar una prolongada carrera directiva de més de dues dècades: va ocupar la direcció de Medi Ambient i posteriorment la direcció corporativa, fins a la seva jubilació el 2025. Aquest trànsit d'un alt càrrec autonòmic a un lloc d'alta direcció en una empresa pública estratègica ha estat citat com a exemple de “porta giratòria”.

El 2026, Arévalo ha estat igualment imputada pel jutge Pedraz en el marc del “cas Leire”, en el mateix procediment que afecta Belén Gualda i José Vicente Berlanga, per presumptes irregularitats en contractes en l'entorn d'Enusa i altres societats públiques (Okdiario; reconstrucció biogràfica i professional completada per El Demócrata). El seu perfil combina així trajectòria política autonòmica, alt càrrec en empresa pública estatal i una situació judicial que la torna a situar en el focus de l'actualitat.