133 diputats per al PP, amb el 31,6% del vot; 111 per al PSOE, amb el 26,9%; 64 per a Vox, amb el 18,7%; vuit per a l'espai de Sumar, amb el 6,3%; dos per a Podemos, amb el 3,1%; i vuit per a ERC, amb el 2,2%. Les restants candidatures reunirien 24 representants. Aquest és el punt de partida d'una simulació exploratòria construïda a partir de la mitjana d'enquestes de Demòcrata del 21 d'octubre.
Per blocs, PP i Vox sumarien 197 diputats i el 50,3% del vot. PSOE, Sumar i Podemos assolirien conjuntament 121 escons i el 36,3%. ERC i les altres candidatures completarien el Congrés amb 32 representants i el 13,4% restant.
Hi ha una distinció essencial: els percentatges provenen de la mitjana de Demòcrata, elaborada amb els últims estudis de 15 instituts durant 30 dies. Els escons s'han calculat per a aquest exercici traslladant aquests suports a les províncies segons la distribució territorial de 2023 i aplicant el repartiment de diputats de 2026.
El model simplifica les candidatures i no incorpora els acords territorials actuals entre les diferents organitzacions. Permet examinar l'efecte mecànic de sumar paperetes, però les seves xifres absolutes poden canviar quan s'introdueixi el mapa definitiu de llistes.
El PP continuaria primer en escons malgrat el pacte PSOE–Frente Amplio a les províncies petites
El PP continuaria sent la primera força en diputats si PSOE i Frente Amplio compartissin candidatura a les 33 províncies que elegeixen entre dos i sis representants. En aquesta simulació, els populars obtindrien 131 escons i el 31,6% del vot nacional, davant dels 124 diputats que reunirien PSOE i Frente Amplio entre les seves llistes pròpies i conjuntes. Ambdós espais sumarien més vots que el PP —el 33,2%, un avantatge de 1,6 punts—, però aconseguirien set escons menys. Aquest percentatge correspon a la suma de les dues forces, no al PSOE per separat.
Vox aconseguiria 64 diputats i el 18,7% dels vots. La seva suma amb el PP assoliria els 195 representants i el 50,3%, mantenint la majoria absoluta. Per la seva banda, Podemos obtindria dos diputats i el 3,1%, elevant el conjunt PSOE–Frente Amplio–Podemos a 126 escons i el 36,3%. ERC i les altres candidatures reunirien els 29 representants restants.
Dins de l'espai PSOE–Frente Amplio, les candidatures compartides aconseguirien 52 diputats; les llistes pròpies del PSOE fora de l'acord, 64; i les de Frente Amplio, vuit. Els diputats de les llistes comunes no poden atribuir-se individualment a cada partit sense conèixer els seus candidats i llocs.
Aquestes xifres són resultats condicionats d'un model simplificat basat en la mitjana de Demòcrata i la distribució territorial del vot de 2023. Suposen conservació íntegra dels suports i no incorporen els acords territorials actuals: no constitueixen un pronòstic electoral validat.
El punt de partida: partit a partit
Per explorar el possible acord amb el PSOE, aquest exercici utilitza aquest 6,3% com a aproximació a l'espai de Frente Amplio. És una hipòtesi de treball: no significa que ambdues marques tinguin exactament la mateixa composició territorial.
| Partit o espai | Vot | Escons simulats |
|---|---|---|
| PP | 31,6% | 133 |
| PSOE | 26,9% | 111 |
| Vox | 18,7% | 64 |
| Sumar / aproximació a Front Ampli | 6,3% | 8 |
| Podemos | 3,1% | 2 |
| ERC | 2,2% | 8 |
| Resta de candidatures | 11,2% | 24 |
| Total | 100% | 350 |
Els percentatges corresponen a la mitjana de Demòcrata del 21 d'octubre de 2026. Els escons són un càlcul exploratori independent, no una estimació publicada per la mitjana. Majoria absoluta: 176 diputats.
En el repartiment territorial utilitzat com a referència, aquests 24 escons restants correspondrien a EH Bildu -set-, Junts -set-, PNV -sis-, BNG -dos-, Coalició Canària -un- i UPN -un-. Per a aquestes formacions es conserva el pes electoral de 2023: la imatge de la mitjana no ofereix percentatges individuals actualitzats.
Què canviaria amb l'acord
El Confidencial informa aquest dijous de contactes entre PSOE i Front Ampli per presentar llistes comunes en circumscripcions que reparteixen menys de set diputats. La informació assenyala territoris com Cantàbria, Almeria, Badajoz i Toledo.
No existeix un acord anunciat. La informació contrasta amb els desmentiments públics d'ambdues organitzacions i amb la insistència de Front Ampli que el seu pacte amb els socialistes es circumscriu al Senat.
Per explorar aquesta possibilitat, la simulació reuneix els vots del PSOE i de l'espai de Sumar en 24 províncies que elegeixen entre dos i sis diputats, excloent Catalunya, País Basc, Galícia, Navarra i la Comunitat Valenciana. Tampoc inclou Ceuta i Melilla. És una delimitació analítica, no una relació de territoris on estiguin acreditades negociacions.
¿I una candidatura nacional? Podria superar al PP sense impedir la seva majoria amb Vox
Si PSOE i Front Ampli compartissin candidatura a tota Espanya i conservessin íntegrament els seus suports, sumarien el 33,2% del vot: 1,6 punts més que el PP.
En aquest supòsit, la candidatura conjunta obtindria 130 diputats, davant dels 128 populars. Vox aconseguiria 63 i Podemos mantindria dos. La coalició progressista seria la primera candidatura en vots i escons dins del model, però PP i Vox reunirien 191 representants.
Si Podemos també s'incorporés, el suport conjunt arribaria al 36,3% i la llista obtindria 138 diputats. El PP aconseguiria 123 i Vox, 62: junts conservarien 185.
La diferència entre ser la primera candidatura i disposar d'una majoria parlamentària resulta decisiva. La unió pot millorar la conversió de vots en diputats, però no elimina els 14 punts que separen el 50,3% de PP i Vox del 36,3% de PSOE, Sumar i Podemos.
| Escenari | PP | Vox | PP + Vox | PSOE + FA + Podemos, pròpies i comunes | ERC i resta |
|---|---|---|---|---|---|
| Sense pacte addicional | 133 | 64 | 197 | 121 | 32 |
| Pacte en les quatre províncies citades | 132 | 64 | 196 | 122 | 32 |
| Pacte en 24 províncies: retenció del 60% | 132 | 64 | 196 | 122 | 32 |
| Pacte en 24 províncies: retenció del 80% | 132 | 64 | 196 | 122 | 32 |
| Pacte en 24 províncies: retenció del 100% | 131 | 64 | 195 | 123 | 32 |
| Aliança nacional PSOE–FA, sense fugues | 128 | 63 | 191 | 132 | 27 |
| Aliança nacional PSOE–FA–Podemos, sense fugues | 123 | 62 | 185 | 138 | 27 |
Tots els escenaris sumen 350 diputats. En els supòsits de retenció parcial, el vot de FA que no acompanya la candidatura conjunta es trasllada a Podemos; el del PSOE es conserva. No s'assignen probabilitats a aquests escenaris.
Amb conservació íntegra del vot, el resultat seria de 131 diputats per al PP i 64 per a Vox: 195 en conjunt, davant dels 197 de l'escenari inicial.
En l'altre costat, les llistes compartides aconseguirien 35 representants. El PSOE obtindria altres 78 on concorrés per separat; Front Ampli, vuit fora de l'acord; i Podemos mantindria dos. La suma d'aquests espais passaria de 121 a 123 diputats.
Els 35 representants de les candidatures comunes no poden atribuir-se exclusivament al PSOE o a Front Ampli: la seva pertinença dependria de l'ordre i de la composició de les llistes.
El abans i el després: vot i diputats de cada candidatura
Si PSOE i Front Ampli compartissin candidatura a tota Espanya i conservessin íntegrament els seus suports, sumarien el 33,2% del vot: 1,6 punts més que el PP. En aquest supòsit, la candidatura conjunta obtindria 130 diputats, davant dels 128 populars. Vox aconseguiria 63 i Podemos mantindria dos. La coalició progressista seria la primera candidatura en vots i escons dins del model, però PP i Vox reunirien 191 representants.En aquesta execució del model, els dos canvis es produeixen a Almeria i Càceres, on la suma de PSOE i Front Ampli desplaça un diputat del PP. No significa que siguin les úniques províncies competitives: petites variacions de vot o una distribució territorial diferent poden modificar quins escons canvien de mans.
Six escenaris: des d'un pacte limitat fins a una aliança nacional
L'exercici permet distingir l'abast territorial de l'acord i la resposta dels votants.
Un pacte limitat a les quatre províncies citades expressament -Cantàbria, Almeria, Badajoz i Toledo- afegiria un diputat al conjunt PSOE–Front Ampli en aquesta simulació. Estendre'l a les 24 províncies seleccionades elevaria la guany a dos.
Si només el 80% dels votants de Front Ampli en aquestes províncies recolzés la llista conjunta i el 20% restant optés per Podemos, la guany es reduiria a un escó. Amb una retenció del 60%, el resultat seguiria sent d'un diputat addicional. Aquests percentatges són supòsits de sensibilitat, no medicions de comportament electoral.
Els dos últims escenaris amplien molt més la hipòtesi: una candidatura nacional PSOE–Front Ampli i una altra que també incorporés a Podemos. No descriuen l'abast de les converses publicades ni pressuposen que aquestes aliances siguin políticament o jurídicament viables en aquest moment.
No tots els diputats addicionals sortirien de PP i Vox
L'ampliació nacional de l'acord deixa un altre resultat rellevant: alguns dels escons que guanyaria la candidatura comuna procedirien de partits territorials.
En l'escenari d'una aliança nacional PSOE–Front Ampli, els seus diputats passarien de 119 per separat a 130 junts. La guany seria d'onze, però PP i Vox perdrien sis. Els altres cinc procedirien de formacions territorials.
Per tant, guanyar representants per a una candidatura no equival sempre a ampliar en la mateixa quantitat una possible majoria d'investidura. Si el diputat perdut pertany a un partit disposat a donar suport al mateix candidat a la Presidència, pot canviar l'equilibri entre socis sense canviar la majoria que sumen.
L'incògnita principal: quants votants acompanyarien l'acord
La suma íntegra de suports és una hipòtesi exigent. No tots els electors de Front Ampli han de acceptar una candidatura compartida amb el PSOE; tampoc es pot donar per fet que tots els votants socialistes la recolzaran.
Una part podria escollir Podemos, abstenir-se o canviar d'opció. L'acord també podria mobilitzar nous electors, però aquest efecte necessita dades específiques: no es pot deduir d'una mitjana d'enquestes que pregunta per candidatures separades.
En aquest exercici, les aliances milloren el repartiment d'escons de l'esquerra sota els supòsits examinats, però cap elimina la majoria de PP i Vox. Per fer-ho faria falta una distribució territorial diferent, un canvi en els suports o una combinació dels dos factors.
Com s'ha realitzat la simulació
S'han utilitzat els percentatges visibles de la mitjana de Demòcrata i els vots provincials publicats per la Junta Electoral Central per a les generals de 2023. Cada un dels sis espais de la mitjana conserva la seva distribució territorial històrica; Sumar i Podemos es distribueixen, per simplificació, amb la mateixa geografia del vot de Sumar de 2023.
Per Junts, EH Bildu, PNV, BNG, Coalició Canària i UPN es mantenen els suports de 2023. El percentatge restant es tracta com a vot dispers sense representació: no es modelitzen individualment candidatures noves ni canvis en aquestes forces. Tampoc s'incorporen els acords territorials actuals. Són limitacions rellevants, especialment per interpretar els totals nacionals.
El repartiment es calcula per circumscripció mitjançant D'Hondt, amb el llindar legal del 3% i el nombre de diputats de la convocatòria de 2026. A Ceuta i Melilla s'atribueix l'esco a la candidatura més votada. El càlcul de referència reprodueix el repartiment de 350 diputats de 2023 en introduir els vots i escons d'aquella elecció.
Consulta el promig d'enquestes de Demòcrata aquí i les eines de l'especial electoral del 29N