Consulte aquí les caps de llista per al 29N de Vox: Abascal per Madrid, Figaredo per Astúries i De Meer per Almeria

A 21 d'octubre de 2026, les candidatures de Vox per a les eleccions generals del 29 de novembre encara no estan proclamades: avui comença el termini per presentar-les davant les juntes electorals provincials. La informació consultada acredita anuncis de candidats, però no permet afirmar que totes les llistes hagin estat formalment presentades. El següent esdeveniment serà la seva publicació provisional, seguida de revisió, subsanació i proclamació.

Estat actual: anunci no equival a proclamació

Vox ha anunciat candidats, entre ells Santiago Abascal com a cap de llista per Madrid, i la seva intenció de concórrer al Congrés a les 52 circumscripcions. Tanmateix, aquests anuncis no substitueixen la presentació formal ni la comprovació dels requisits legals per l'Administració electoral. Així ho distingeix el buscador de Demócrata, actualitzat el 19 d'octubre.

Per tant, la situació s'ha de descriure com a fase de presentació de candidatures, no com a aprovació definitiva. Tampoc consta a les fonts consultades una impugnació formal específica contra aquestes llistes ni un recurs d'empara electoral admès pel Tribunal Constitucional. No s'ha de confondre una discrepància interna sobre candidats amb un recurs contra la seva proclamació.

Pròxims passos i calendari

El procediment s'articula principalment als articles 44 a 49 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General, coneguda com a LOREG. Segons el calendari publicat per Demócrata, els fites són:

• Del 21 al 26 d'octubre: presentació davant la Junta Electoral Provincial corresponent. El termini acaba a mitjanit del dia 26. Cada candidatura ha d'aportar la identificació dels candidats, la seva acceptació i la documentació exigida; Vox no presenta una única llista estatal al Congrés.
• 28 d'octubre: publicació al BOE de les candidatures presentades. Aquesta primera publicació permet conèixer la seva composició, però encara no significa que totes hagin estat admeses per concórrer.
• Revisió i subsanació: durant els dos dies posteriors, les juntes comunicaran les irregularitats detectades o denunciades. Els representants disposaran de 48 hores des de la comunicació per corregir els defectes subsanables.
• 2 de novembre: proclamació de les candidatures que compleixin els requisits legals, un cop examinades les possibles correccions.
• 3 de novembre: publicació al BOE de les candidatures proclamades. Aquest és l'acte oficial que s'ha de consultar per comprovar quines llistes de Vox queden admeses i amb quins integrants.

Què es revisa i com es pot recórrer

Les juntes comproven la documentació, l'acceptació dels candidats, la seva elegibilitat i el compliment de les regles de composició. Per a aquesta convocatòria, la informació publicada recull l'exigència d'alternança entre dones i homes a les llistes al Congrés, introduïda per la Llei Orgànica 2/2024. Una omissió documental corregible no té necessàriament les mateixes conseqüències que una causa legal d'inelegibilitat.

Després de la publicació de la proclamació, el calendari situa entre el 4 i el 5 de novembre la possibilitat de recórrer davant el Jutjat Contenciós-Administratiu competent. Aquest disposa de dos dies per resoldre. La controvèrsia pot referir-se tant a una exclusió com a l'admissió d'una candidatura que es consideri contrària a la llei.

Després cal, quan procedeixi per vulneració de drets fonamentals, acudir al Tribunal Constitucional mitjançant empara electoral, que ha de resoldre en tres dies. No és una revisió automàtica de totes les llistes. En conseqüència, per verificar la situació d'una candidatura concreta de Vox s'han de distingir tres moments: presentació, proclamació i eventual resolució de recursos.

Santiago Abascal exerceix dues responsabilitats diferents: com a president de Vox dirigeix i representa el partit; com a diputat participa en les decisions del Congrés i en el control del Govern. La primera és una funció interna d'una organització política; la segona, una responsabilitat pública representativa. La seva condició de candidat no afegeix, per si mateixa, competències institucionals.

Com a president de Vox

Abascal presideix Vox des de 2014 i va ser reelegit al gener de 2024. Les seves atribucions orgàniques es recullen als estatuts del partit. Les principals són:

• Representar Vox davant autoritats, institucions, entitats, tribunals i particulars. És una representació del partit, no de l'Estat.
• Dirigir i coordinar l'acció política general, impulsant les seves prioritats i la seva estratègia dins de l'organització.
• Presidir el Comitè Executiu Nacional i els altres òrgans del partit dels quals formi part.
• Executar els acords interns del Comitè Executiu Nacional, del Comitè d'Acció Política, del Comitè de Gestió i dels altres òrgans corresponents.
• Dictar instruccions internes per al funcionament de la formació, dins de les seves atribucions estatutàries.
• Representar internacionalment el partit, excepte delegació, i dirigir la seva relació amb la Fundació Disenso.
• Designar el representant electoral general, que representa el partit en la presentació de candidatures.

En la pràctica, aquestes facultats li permeten encapçalar la representació pública de Vox, coordinar la seva orientació política i intervenir en l'estratègia electoral conforme als procediments interns. Tanmateix, presidir el partit no li permet aprovar lleis ni donar ordres a l'Administració. Tampoc converteix automàticament totes les decisions dels òrgans col·lectius en decisions personals del president.

Com a diputat al Congrés

És diputat per Madrid des de 2019. La seva fitxa oficial del Congrés recull la seva pertinença a la XV Legislatura i a la Diputació Permanent. Les facultats parlamentàries s'han de distingir entre les que pot exercir individualment i les que requereixen actuar mitjançant el grup o reunir els suports reglamentaris.

• Debatre i votar: participar al Ple i a les comissions de les quals formi part, intervenint conforme a les regles de distribució de torns.
• Participar en la legislació: presentar esmenes i promoure o subscriure iniciatives. Les proposicions de llei presentades per diputats exigeixen els suports previstos al Reglament; no n'hi ha prou necessàriament amb una signatura individual.
• Controlar el Govern: formular preguntes escrites o orals i participar en altres instruments de control, segons els requisits aplicables.
• Sol·licitar informació: demanar dades, informes i documents a les administracions públiques, amb coneixement del seu grup parlamentari.
• Impulsar decisions polítiques: participar, pels canals corresponents, en mocions i proposicions no de llei, que expressen posicions o peticions al Govern, però no són lleis.

També participa mitjançant el seu vot en decisions sobre pressupostos, investidura i altres assumptes atribuïts al Congrés. Són competències col·lectives de la Cambra, no poders que pugui exercir per si sol. El Congrés explica aquestes facultats a la seva pàgina sobre funcions dels diputats.

La seva responsabilitat a la Diputació Permanent

Abascal figura com a vocal des del 21 de novembre de 2023. Aquest òrgan garanteix la continuïtat parlamentària fora dels períodes ordinaris i quan la Cambra està dissolta. La seva pertinença suposa participar en les seves deliberacions i votacions, no substituir individualment el Congrés.

En definitiva, el seu lideratge sobre Vox és polític i orgànic; les seves facultats parlamentàries són les reconegudes als diputats i s'han d'exercir conforme als procediments de la Cambra.

A les últimes eleccions generals, celebrades el 23 de juliol de 2023, Vox va obtenir 33 diputats i aproximadament el 12,4 % dels vots. Va quedar per darrere del PP, amb 137 diputats en el resultat definitiu, i del PSOE, amb 121. Tanmateix, la informació provincial consultada conté contradiccions que impedeixen oferir-te un desglossament complet i fiable de les 50 províncies, Ceuta i Melilla.

La comparació nacional

Els resums electorals publicats durant l'escrutini situaven el PP en el 33,1 % dels vots, el PSOE en el 31,7 %, Vox en el 12,4 % i Sumar en el 12,3 %. Aquests percentatges permeten apreciar la distància entre les candidatures, però s'han de distingir de la distribució definitiva de diputats i dels resultats particulars de cada circumscripció.

• Enfront del PP: Vox va quedar aproximadament 20,7 punts percentuals per sota en el conjunt d'Espanya.
• Enfront del PSOE: la diferència va ser d'uns 19,3 punts.
• Enfront de Sumar: ambdós van tenir percentatges nacionals propers; Vox va obtenir 33 diputats i Sumar, 31.

Aquests dades generals apareixen a la cobertura de l'escrutini. Les xifres difoses durant la nit electoral no s'han de confondre amb les definitives.

Per què no presento un llistat provincial incorrecte

El resum territorial consultat no ofereix una base prou consistent per respondre a la teva pregunta província per província. Per exemple, atribueix a Vox 33 circumscripcions amb representació, però només en enumera tretze amb diputats. A més, els escons assignats a aquestes tretze sumen 17, no els 33 nacionals. Tampoc coincideixen alguns repartiments provincials amb els totals que el propi resum presenta.

Per tant, no seria correcte traslladar aquests percentatges i escons a una comparació provincial, encara que la seva presentació pogués semblar precisa. La discrepància no afecta només una dècima de vot: compromet la identificació d'on va obtenir representació Vox i quants diputats van correspondre als seus competidors.

Què ha d'incloure la comparació que sol·licites

Per respondre de manera útil, cada província necessita les mateixes magnituds i el mateix criteri de comparació:

• Vox: vots, percentatge provincial i diputats obtinguts.
• PP i PSOE: els seus percentatges i escons en aquesta mateixa província, sense substituir-los pels seus resultats nacionals.
• Primera força provincial: la candidatura més votada, també quan no sigui PP o PSOE.
• Diferència electoral: distància de Vox respecte a la candidatura guanyadora, expressada en punts percentuals.
• Representació: distinció entre suport electoral i diputats, perquè són mesures diferents.

També convé precisar que “partits majoritaris” pot significar els dos principals partits nacionals o els més votats a cada província. Per a la teva pregunta, la comparació més completa seria incloure sempre PP i PSOE i afegir qualsevol altra candidatura que encapçalés el resultat provincial.

Els recorreguts territorials de Europa Press i El País serveixen com a referències de context. La conclusió nacional és clara: Vox va quedar per sota de PP i PSOE. El desglossament provincial complet no queda acreditat de forma fiable a les fonts consultades; per això no t'atribueixo resultats concrets que podrien induir-te a error.