Eliseu Frígols i Brines, advocat i professor de Dret Penal a la Universitat de València (UV), ha analitzat la causa judicial per la dana que s’instrueix des de gener de 2025 a la Plaça número 3 de la Secció Civil i d’Instrucció del Tribunal d’Instància de Catarroja, i ha subratllat: "Les nostres lleis estan pensades per a assumptes molt més petits".
Les xifres del procediment donen idea de la seua magnitud: fins ara han comparegut 690 persones davant la jutgessa instructora, Nuria Ruiz; s’han dictat 588 resolucions; i hi participen prop de 40 lletrats en una causa oberta per presumptes delictes d’homicidi i lesions per imprudència, en la qual figuren com a investigats l’exconsellera de Justícia i Interior Salomé Pradas i el seu exnúmero dos Emilio Argüeso.
L’expert ha indicat a Europa Press que la causa és "complexa" per la quantitat de víctimes i de parts personades, la qual cosa provoca que el procediment "s’allargue en el temps". Ha apuntat que, amb tantes parts, "quan hi ha tantes parts, només amb què cadascuna interpose un recurs, pot portar a la jutgessa dos mesos per a la seua resolució".
Ha recordat que, a més dels recursos, s’han de practicar altres diligències com declaracions de testimonis i d’investigats, elaboració d’informes i aportació de diversa documentació. "Com més parts hi ha és més complicat que l’assumpte avance ràpid perquè hi ha molts més obstacles", ha assenyalat, encara que ha admés que l’ús de la videoconferència ha escurçat notablement els terminis.
Preguntat per la possible durada de la instrucció, que ja acumula dos pròrrogues, ha respost: "Depén del nombre de diligències que es practiquen. Si es volguera fer una investigació molt a fons, amb tantes parts implicades, la instrucció pot durar tant com entenga la instructora que ha d’abastar per a l’esbrinament dels fets".
Ha precisat que en este tipus de procediment abreujat no és necessari esgotar totes les possibilitats durant la fase d’instrucció, a diferència del que ocorre en els sumaris: "En el procediment abreujat --ha aclarit-- s’han de realitzar les diligències necessàries per a establir si els fets poden ser constitutius de delicte o no i després ja es determina en judici oral". En este context, ha reiterat el seu diagnòstic: "Les nostres lleis estan pensades per a assumptes molts més petits".
En la mateixa línia, Andreu Moreno, professor de Dret Penal a la UV i advocat de Mai Mes, una de les acusacions populars personades en el procés per la dana, ha comentat a Europa Press que no existeix un límit tancat de pròrrogues, "però s’han d’ajustar a la instrucció".
Moreno considera que la investigació "va a bon ritme", encara que encara queden proves per practicar i diversos informes pendents d’arribada. "Com a mínim hi haurà una pròrroga més i calculem que la instrucció podria allargar-se un altre any més", ha manifestat. Al seu parer, "La instrucció --ha afegit-- està sent molt acurada i garantista. S’està fent molt bé. En aquest cas, amb més de 200 morts damunt de la taula, la causa ha de ser tan garantista com sigui possible, cosa que també dilata el procediment".
Entre les diligències practicades, la jutgessa ha citat a declarar 713 persones, inclosos els dos investigats. D’elles, fins al 29 d’octubre hauran comparegut 690 davant del jutjat.
Paral·lelament, continua pendent la resposta definitiva a la comissió rogatòria remesa als Estats Units, adreçada a Telegram i WhatsApp, per mirar de recuperar els missatges que hauria intercanviat el dia de la riuada José Manuel Cuenca, excap de gabinet de l'expresident de la Generalitat i diputat a les Corts, Carlos Mazón, amb els investigats, amb el mateix Mazón i amb altres alts càrrecs.
Al juliol, les autoritats nord-americanes van comunicar al jutjat que WhatsApp "no recopila ni conserva informació de contingut per als seus subscriptors (usuaris)", per la qual cosa quedava descartada la recuperació dels missatges esborrats per Cuenca. Malgrat això, la magistrada va acordar mantenir la comissió rogatòria "a fi d’obtenir les dades corresponents a intervinents, data i hora de remissió dels missatges o comunicacions de WhatsApp" en la jornada de les riuades.
La posició de Mazón i el problema dels aforats
Pel que fa al paper de l'expresident de la Generalitat Valenciana Carlos Mazón en la causa, actualment personat, Eliseu Frígols i Brines ha recordat que la instructora va sol·licitar investigar-lo, però el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana va rebutjar-ne la imputació en no apreciar indicis suficients. Sobre aquesta situació ha explicat: "El que succeeix amb els aforats és que estan en una situació complexa a nivell de com configurar la seva participació en el procediment en què no se'ls investiga formalment".
Ha remarcat que "la situació és igual de problemàtica amb tots els aforats". "El cas de Mazón --ha afegit-- no és una excepció, passa en altres causes on hi ha possibles aforats".
En el cas concret de l''expresident', ha indicat que la seva defensa ha optat per estar present en el procediment en considerar que és la via "més garantista" i així evitar que s'adoptin decisions "a les seves esquenes". "Mai saps si encertes o erris", ha apuntat.
Ha recordat que "El TSJCV diu que no es pot investigar Mazón per ara però el problema és que, malgrat aquesta decisió, si al jutjat continuen preguntant per ell, li crea indefensió. Li ve donada per la seva posició del tribunal valencià". Al seu parer, la regulació dels aforaments és "complexa" i el sistema "no està ben resolt en la llei i genera problemes i desajustos".
Ha afegit que, si Mazón perdés la condició d'aforat, el jutjat podria citar-lo com a investigat "independentment d'estar personat en causa". En la seva opinió, "La meva consideració és que Mazón està en un estatus estrany en què estan els aforats", i ha reblat: "Passa en més ocasions i el problema és que no està ben resolt. És una cosa habitual".
Per la seva banda, Andreu Moreno ha qualificat la situació processal de Mazón com "una mica estranya" i ha reconegut que no coneixia precedents similars. Considera que permetre-li personar-se després de l'intent d'imputació de la jutgessa és "l'opció més garantista".
Al seu parer, aquesta decisió "és estirar el xiclet dels límits de la figura perquè ell pugui estar sense estar". "Crec que és estirar les garanties del dret penal d'una forma que, després, no es veu en altres judicis, en què les garanties es restringeixen al màxim", ha afirmat.
Ha afegit: "Jo, personalment, com a jurista no ho veig malament perquè al final és garantista, i ja veurem després com acaba això, si continua sent aforat o si hi ha algun indici contra ell". Sobre el desenllaç, ha conclòs: "Crec que ningú sap com es resoldrà la situació. Imagino que serà veient cada punt conforme es vagi plantejant".