Vox ha registrat davant el Tribunal Constitucional (TC) un escrit de personació en el qual sol·licita que no s'admeti a tràmit el recurs presentat pel Defensor del Pueblo, Ángel Gabilondo, contra les decisions del Tribunal Suprem sobre les inscripcions al Cens Electoral de Residents Absents (CERA).
El Defensor del Pueblo va interposar un recurs d'empara davant el TC davant la resolució del Tribunal Suprem que va suspendre el dret de sufragi dels qui van obtenir la nacionalitat gràcies a la 'llei de nets', acompanyant-lo d'una petició de mesures cautelaríssimes, segons va detallar la institució en un comunicat difós aquest divendres.
Vox sosté, no obstant això, que el recurs del Defensor del Pueblo és "prematur" en entendre que encara no s'ha exhaurit la via judicial ordinària. En l'escrit, al qual ha tingut accés Europa Press, la formació assenyala que el termini de personació perquè els afectats puguin formular al·legacions seguirà obert fins al 22 d'octubre.
A més, el partit al·lega que "no s'ha acreditat una lesions constitucional actual" ni s'ha explicat de manera suficient "l'especial transcendència constitucional del recurs".
Segons recull el document, el recurs "es limita a discrepar d'una ponderació que la Sala Tercera va fer dues vegades, de manera motivada i amb vot particular", i Vox subratlla que les decisions adoptades pel Suprem "busquen preservar la legalitat, objectivitat i transparència del cens electoral, sense anul·lar la nacionalitat espanyola ni establir una exclusió definitiva dels electors afectats".
En la mateixa línia, recorda que l'Alta Tribunal va apreciar un "perill fonamentat, real i seriós de poder afectar greument a l'objectivitat i transparència del procés electoral".
En conseqüència, Vox demana al Constitucional que acordi la inadmissió del recurs o, de manera subsidiària, la seva desestimació, i que rebutgi igualment les mesures cautelaríssimes i cautelars reclamades pel Defensor del Pueblo, al considerar que "podrien comprometre la correcta conformació del cens de cara a les eleccions generals del 29 de novembre".
La denominada 'llei de nets' forma part de la Llei de Memòria Democràtica i permet accedir a la nacionalitat, entre altres supòsits, als descendents d'espanyols que es van veure obligats a exiliar-se durant la Guerra Civil i la dictadura franquista per motius polítics i els quals fills o nets van perdre la nacionalitat com a conseqüència d'aquest exili.