¿Es canvia l'hora aquest cap de setmana? La data exacta d'octubre de 2026

No, aquest cap de setmana no es canvia l'hora. Els rellotges s'endarrereixen a la matinada del dissabte 24 al diumenge 25 d'octubre de 2026. A la Península, a les 03:00 tornaran a ser les 02:00; a Canàries, a les 02:00 serà la 01:00

"Dificultat per concentrar-se o certa irritabilitat", possibles conseqüències del canvi d'hora, segons una experta Marta Fernández - Europa Press

"Dificultat per concentrar-se o certa irritabilitat", possibles conseqüències del canvi d'hora, segons una experta Marta Fernández - Europa Press

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

1 minut

Més llegides

España vota · Congreso y Senado

Elecciones generales 29 de noviembre de 2026

Se eligen 350 diputados y los senadores de elección directa. Encuestas, calendario, candidaturas, programas y todo lo que necesitas saber para votar.

Faltan 42 días y 7 horas para que abran los colegios electorales.Hasta que abran los colegios, el domingo 29 a las 09:00 (hora peninsular).
Entra en el especial

Próximas fechas

  1. Presentación de candidaturas al Congreso y al Senado21–26 oct · Fecha prevista
  2. Voto desde el extranjero (CERA): envío de la documentación24–30 oct · Fecha prevista
  3. Publicación de las candidaturas presentadasFecha prevista
  4. Proclamación de candidaturasFecha prevista
Calendario completo

La nit d'aquest dissabte 17 al diumenge 18 transcorre, per tant, sense modificacions en els rellotges. El retorn a l'horari d'hivern arribarà una setmana després.

Quin dia s'ha d'endarrerir el rellotge

El canvi està fixat per al diumenge 25 d'octubre, el darrer diumenge del mes. Aquella matinada s'endarrereix el rellotge una hora, de manera que la jornada tindrà oficialment 25 hores.

En la Península, Balears, Ceuta i Melilla, les agulles passaran de les 03:00 a les 02:00. A Canàries, l'ajust es realitzarà de les 02:00 a la 01:00.

La diferència horària entre Canàries i la Península es manté, perquè ambdós territoris realitzen el canvi al mateix moment.

¿S'avança o s'endarrereix l'hora?

Al octubre, el rellotge s'endarrereix. La regla permet resoldre una de les dubtes més habituals: quan arribin les tres de la matinada, tornaran a ser les dues a l'Espanya peninsular.

Com a conseqüència de l'ajust, l'albada i el capvespre es produiran una hora abans segons el rellotge, en comparació amb el que marcarien mantenint l'horari d'estiu.

Què passa amb el mòbil i el despertador

Els dispositius amb l'ajust automàtic de data i hora activat solen realitzar el canvi sense intervenció de l'usuari. Convé revisar aquesta configuració si es depèn del telèfon per despertar-se o arribar a una cita.

Els rellotges analògics i els aparells sense sincronització automàtica hauran d'ajustar-se manualment.

¿Serà l'últim canvi d'hora?

El calendari publicat per al període 2022–2026 acaba aquest any, però això no significa que desaparegui el canvi horari.

Una cosa és la relació de dates d'un període concret i una altra la normativa que manté el sistema. El final d'aquest calendari no equival a la seva derogació.

El debat sobre l'eliminació dels canvis estacionals tampoc ha de confondre's amb una decisió ja aprovada i en vigor. Per a aquest octubre, la data establerta continua sent el diumenge 25.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quin és l'estat actual de la proposta europea per eliminar els canvis d'hora estacionals?

A 17 d'octubre de 2026, la proposta europea per eliminar els canvis d'hora estacionals continua pendent i bloquejada al Consell de la Unió Europea. No s'ha aprovat la seva supressió ni existeix una data vinculant per deixar d'avançar i endarrerir els rellotges. Mentre no canviï la legislació, continua aplicant-se el sistema actual.

Què s'ha aprovat i què falta

La Comissió Europea va presentar la seva proposta al setembre de 2018, després d'una consulta pública en què el 84 % dels 4,6 milions de participants va donar suport a eliminar els canvis estacionals. Aquest percentatge correspon a qui va participar en la consulta, no al conjunt de la població europea.

El Parlament Europeu va aprovar la seva posició al març de 2019 i va defensar que els canvis acabessin el 2021. Tanmateix, aquella votació no va completar l'aprovació de la reforma: faltava l'acord amb el Consell, la institució que representa els governs nacionals. L'explicació del Consell de la UE, actualitzada a l'agost de 2026, manté que no hi ha una decisió final ni un calendari per adoptar-la.

Per tant, la iniciativa no ha estat retirada, però tampoc no s'ha convertit en una norma aplicable. El pas decisiu continua sent que els Estats membres assoleixin una posició comuna que permeti acordar la legislació amb el Parlament.

Per què continua el bloqueig

El desacord no es limita a decidir si convé moure el rellotge dues vegades l'any. També afecta a quin horari permanent adoptaria cada país i a com coordinar aquestes decisions entre veïns.

La proposta permetria mantenir un horari fix, però existeix preocupació que decisions nacionals diferents generin desajustos en el transport, el comerç i el funcionament del mercat interior. Convé distingir dues qüestions: suprimir els canvis estacionals no determina automàticament que tota Europa conservi l'horari d'estiu, ni que Espanya hagi de quedar-se amb el d'hivern.

Els intents de reactivar la reforma

Al octubre de 2025, Espanya va tornar a impulsar l'assumpte en una reunió de ministres d'Energia de la UE, amb l'objectiu d'acabar amb els canvis el 2026. La Comissió va manifestar la seva disposició a facilitar el consens i va anunciar una anàlisi addicional per donar suport a les decisions dels Estats membres, segons va recollir Demócrata.

El Parlament també va incloure un debat sobre com desbloquejar la proposta en la seva sessió d'octubre de 2025. Aquests moviments van reactivar la discussió política, però no van produir l'aprovació necessària per eliminar els ajustos.

Què significa per als propers canvis

Continua vigent la Directiva 2000/84/CE: el rellotge s'avança l'últim diumenge de març i s'endarrereix l'últim diumenge d'octubre. La Comissió va publicar el 18 de març de 2026 la comunicació C/2026/1660, amb el calendari per a 2027-2031, com explica Demócrata sobre el calendari europeu.

Això aclareix dues confusions: que l'anterior calendari espanyol acabés el 2026 no significa que octubre sigui l'últim canvi; i publicar dates fins al 2031 tampoc impedeix modificar abans la normativa.

A Espanya, el proper ajust serà el 25 d'octubre de 2026: a la Península i Balears, a les 03:00 seran les 02:00; a Canàries, a les 02:00 serà la 01:00. La conclusió és clara: hi ha una proposta per acabar amb els canvis, però encara no un acord europeu que ho permeti.

Quina normativa regula a Espanya l'obligació de canviar l'hora dues vegades l'any?

L'obligació de canviar l'hora dues vegades l'any a Espanya es regula principalment en el Reial Decret 236/2002, de 1 de març, que incorpora la Directiva 2000/84/CE de la Unió Europea. Aquestes normes estableixen una regla de durada indefinida: avançar el rellotge una hora l'últim diumenge de març i endarrerir-lo l'últim diumenge d'octubre. Les ordres ministerials publiquen els calendaris concrets, però no creen cada any l'obligació.

1. La norma europea: Directiva 2000/84/CE

La Directiva 2000/84/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de gener de 2001, relativa a les disposicions sobre l'hora d'estiu, fixa un calendari comú per als Estats membres:

  • L'article 1 defineix l'hora d'estiu com el període durant el qual l'hora s'avança seixanta minuts respecte de la resta de l'any.
  • L'article 2 estableix el seu començament l'últim diumenge de març, a la una de la matinada, hora universal.
  • L'article 3 estableix la seva finalització l'últim diumenge d'octubre, també a la una de la matinada, hora universal.
  • L'article 4 preveu que la Comissió publiqui cada cinc anys el calendari corresponent.

La finalitat és harmonitzar els canvis per facilitar el funcionament del mercat interior, especialment els transports i les comunicacions. A diferència de les directives anteriors, aquesta regulació no es limita a uns anys determinats.

2. La norma espanyola: Reial Decret 236/2002

El Reial Decret 236/2002, publicat el 2 de març de 2002 i vigent des de l'endemà, concreta com s'aplica el canvi a Espanya. Els seus articles 2 i 3 contenen el mandat:

  • A març: a les dues de la matinada, el rellotge s'avança a les tres. A Canàries, a la una es passa a les dues. Aquest dia té una durada oficial de vint-i-tres hores.
  • A octubre: a les tres de la matinada, el rellotge retrocedeix a les dues. A Canàries, a les dues es torna a la una. Aquest dia té una durada oficial de vint-i-cinc hores.

Així, el canvi es produeix simultàniament a tot el territori. A més, l'article 4 exigeix reflectir-ho de manera exacta i inequívoca en les funcions administratives de policia i servei públic, especialment quan l'hora tingui efectes jurídics, administratius o de seguretat.

3. El calendari publicat per a 2022-2026

La Ordre PCM/186/2022, de 11 de març, publicada el 15 de març, recull les dates del quinquenni 2022-2026. Per a 2026, assenyala el 29 de març per a l'avançament i el 25 d'octubre per a l'endarreriment.

Els calendaris anteriors es van publicar mitjançant la Ordre PRE/2211/2006, per a 2007-2011; la Ordre PRE/2767/2011, per a 2012-2016; i la Ordre PRA/157/2017, per a 2017-2021. El primer calendari, 2002-2006, figurava en el propi reial decret.

4. L'obligació acaba el 2026?

No per acabar aquest calendari. L'ordre publica dates per facilitar la planificació; la regla general procedeix del reial decret i de la directiva, que estableixen un règim indefinit. Per tant, que el calendari citat arribi fins al 2026 no significa que aquell any desaparegui automàticament el canvi d'hora: per suprimir-lo cal modificar el marc normatiu aplicable.

Quins requisits legals serien necessaris per eliminar el canvi horari a Espanya?

Per eliminar el canvi horari a Espanya serien necessaris dosos passos jurídics: canviar primer el marc de la Unió Europea i adaptar després la normativa espanyola. Espanya no pot suprimir unilateralment els avanços i retards estacionals mentre continuï sent obligatòria la directiva que els regula. A més, caldria decidir quina hora oficial romandria durant tot l'any: eliminar els canvis i triar el fus horari són decisions diferents.

1. Modificar l'obligació europea

La Directiva 2000/84/CE estableix un règim de durada indefinida. El seu article 2 disposa que el període d'estiu «començarà en tots els Estats membres» l'últim diumenge de març, a la una de la matinada, hora universal; l'article 3 fixa el seu final l'últim diumenge d'octubre, en aquell mateix instant.

Per tant, el primer requisit seria modificar o derogar aquesta obligació mitjançant una norma europea que permetés abandonar els canvis estacionals. No n'hi hauria prou amb un acord del Govern espanyol, una votació del Congrés ni una decisió aïllada de la Comissió Europea: la reforma hauria d'aprovar-se en l'àmbit legislatiu de la Unió, amb intervenció del Parlament Europeu i del Consell.

La norma europea resultant hauria de determinar des de quan deixarien d'aplicar-se els canvis i quines condicions de coordinació o transició haurien de respectar els Estats. Les dates i obligacions concretes dependrien del text finalment aprovat, no d'un anunci polític.

2. Reformar el reial decret espanyol

A Espanya, l'obligació està incorporada mitjançant el Reial Decret 236/2002, de 1 de març. Els seus articles 2 i 3 ordenen avançar seixanta minuts l'últim diumenge de març i endarrerir-los l'últim diumenge d'octubre, amb les corresponents referències horàries per a Canàries.

Un cop modificat el marc europeu, el Govern hauria de modificar o substituir aquest reial decret, mitjançant un altre aprovat pel Consell de Ministres i publicat al BOE. La regulació vigent té rang reglamentari: eliminar aquest mecanisme no exigeix, per si mateix, una llei orgànica ni una reforma constitucional.

La reforma hauria de retirar les obligacions d'avançament i endarreriment, establir la data d'aplicació i ajustar les previsions sobre calendaris i constància exacta de l'hora. Una simple ordre ministerial no n'hi hauria prou per contradir els canvis que imposa el reial decret.

3. Establir l'hora permanent i la transició

Suprimir els canvis no determina automàticament si s'ha de conservar l'hora d'hivern o la d'estiu. La nova regulació hauria de definir inequívocament l'hora aplicable durant tot l'any i el seu abast territorial, inclosa Canàries.

També hauria de preveure una transició prou clara per a transports, comunicacions, serveis públics i actuacions amb efectes jurídics. L'article 6 del reial decret vigent ja encarrega els departaments ministerials afectats adoptar les mesures necessàries per al seu compliment. La nova regulació hauria d'assegurar aquesta mateixa claredat operativa en passar a l'horari permanent.

4. El calendari fins al 2026 no elimina el sistema

La Ordre PCM/186/2022 publica les dates corresponents a 2022-2026 i inclou l'endarreriment del 25 d'octubre de 2026. Que aquest calendari acabi el 2026 no significa que acabi l'obligació de canviar l'hora: tant la directiva com el reial decret estableixen un règim indefinit.

En conclusió, l'itinerari necessari és una reforma europea habilitant, seguida de l'adaptació reglamentària espanyola i d'una decisió expressa sobre l'hora permanent i la seva entrada en vigor.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quan es farà el canvi a l'horari d'hivern a Espanya el 2026?

Pregunta" 1 de 3

Què passa amb els rellotges durant el canvi d'horari d'octubre?

Pregunta" 2 de 3

Què passa amb els dispositius electrònics durant el canvi d'hora si tenen l'ajust automàtic activat?

Pregunta" 3 de 3