Ayuso reivindica Feijóo com l’únic capaç d’unir les diferents sensibilitats d’Espanya: «Va a complir»

La presidenta madrilenya defensa que el líder del PP pot aplegar la diversitat territorial i social del país i ho considera «imprescindible» per obrir una nova etapa política. Durant un acte amb afiliats i simpatitzants a València, acusa Sánchez d’haver portat Espanya a una situació de «decadència» i «desànim»

EuropaPress 7750934 presidenta comunidad madrid isabel diaz ayuso presidente pp alberto nunez

EuropaPress 7750934 presidenta comunidad madrid isabel diaz ayuso presidente pp alberto nunez

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

4 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 7 de noviembre de 2026 · 11 institutos

  • PP31,0 %
  • PSOE26,2 %
  • Vox19,5 %
  • Frente Amplio6,6 %
  • ERC2,4 %
  • SALF2,2 %
  • Podemos2,1 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

La presidenta de la Comunitat de Madrid i del PP madrileny, Isabel Díaz Ayuso, ha reivindicat aquest dissabte el lideratge d’Alberto Núñez Feijóo com la principal alternativa política al Govern de Pedro Sánchez i ha defensat que el president dels populars és l’únic capaç de reunir les diferents sensibilitats que conviuen a Espanya. "En aquest punt necessitem a Alberto Núñez Feijóo, perquè és l’únic que uneix tantes sensibilitats diferents com és Espanya", ha afirmat durant un acte amb afiliats i simpatitzants del PP celebrat a València.

Ayuso ha situat la capacitat d’integració territorial i social com un dels principals atributs del projecte que encapçala Feijóo de cara a les eleccions generals del pròxim 29 de novembre. La dirigent madrilenya ha defensat que la diversitat de formes de vida, aspiracions i realitats entre comunitats autònomes no s’ha d’interpretar com un obstacle per construir un projecte polític comú, sinó com una característica que ha de trobar aixopluc en una mateixa estructura nacional.

"Afavoridament no hi ha dues persones iguals, no hi ha dues famílies iguals. Cadascú és del seu pare i de la seva mare i vol viure a la seva manera i treballar en allò que considera que és bo, allò que se li dóna bé, allò que l’il·lusiona", ha assenyalat.

La presidenta madrilenya ha utilitzat aquesta pluralitat per reivindicar un model de lideratge que respecti les particularitats de cada territori i permeti que convisquin diferents identitats i maneres d’entendre la vida dins un projecte compartit. En la seva argumentació, ha contraposat la realitat de la Comunitat Valenciana a la de Catalunya o Galícia per defensar que no és necessari uniformar les sensibilitats territorials per construir una alternativa nacional.

"Cadascú vol portar les regnes de la seva vida en llibertat, i l’únic que necessitem és un dirigent, un president, un cap d’equip que entengui que la vida a la Comunitat Valenciana és d’una manera i a Barcelona serà d’una altra i a Galícia serà d’una altra", ha explicat.

El missatge d’Ayuso ha incidit així en la idea que el PP ha d’oferir una alternativa capaç de representar eleccions diverses sense renunciar a un marc polític comú. "Cadascú, essent autèntic, pur i real, pot pertànyer a un gran conjunt", ha resumit.

Feijóo, un lideratge "imprescindible" per obrir una nova etapa

La dirigent del Partit Popular ha anat més enllà de la reivindicació del lideratge de Feijóo i ha assegurat que la seva arribada a la Presidència del Govern resulta "imprescindible" per posar en marxa una nova etapa política. Ayuso ha mostrat la seva confiança que el líder del PP complirà els seus compromisos i ha vinculat aquesta expectativa amb la necessitat de respondre al deteriorament institucional i polític que, al seu judici, travessa Espanya.

"Feijóo és més que necessari, és imprescindible perquè va a complir, és clar que va a complir", ha afirmat davant els assistents a la trobada a València. La presidenta madrilenya ha defensat que el dirigent gallec coneix la situació que travessa el país i ha presentat la seva experiència política com una garantia per afrontar el canvi que reclama el PP. En aquest sentit, ha insistit que el pròxim Executiu haurà de respondre a un escenari que ha qualificat com el més difícil que han viscut els espanyols en els últims anys.

"Va a complir perquè pren nota de la situació més dantesca que hem viscut els espanyols", ha assenyalat. L’esment de Feijóo com una figura de consens dins del partit adquireix una rellevància especial en un moment en què el PP busca projectar una imatge de alternativa nacional capaç de sumar suports més enllà dels seus territoris tradicionals. La intervenció d’Ayuso a València ha servit per reforçar aquest missatge i presentar el líder popular com un dirigent amb capacitat per integrar sensibilitats diverses sense diluir les particularitats de cada comunitat.

Ayuso acusa Sánchez d’endur Espanya a una etapa de "decadència"

La presidenta de la Comunitat de Madrid també ha reservat una part de la seva intervenció per carregar contra Pedro Sánchez, a qui ha responsabilitzat del deteriorament polític i institucional que, segons el seu diagnòstic, travessa Espanya. Ayuso ha descrit el moment actual com una etapa de "decadència" i "desànim" i ha acusat el president del Govern d’actuar al marge de les regles democràtiques. "Mai, mai havíem viscut aquesta decadència, aquest desànim", ha afirmat.

La dirigent popular ha endurit les seves crítiques en qualificar Sánchez de «tirà» i acusar-lo de no respectar les regles del joc democràtic. Segons la seva interpretació, el president del Govern es serveix de les institucions democràtiques mentre intenta evitar una alternança política que considera cada vegada més necessària. «Mai no havíem posat al capdavant una persona tirana que no respecta les regles del joc ni la democràcia, que se serveix d’aquesta perquè té por d’aquest canvi», ha assegurat.

Les seves declaracions s’emmarquen en l’estratègia del PP de convertir les eleccions del 29 de novembre en una disputa sobre el model de país i la continuïtat de l’actual executiu. Davant les crítiques al Govern, Ayuso ha presentat Feijóo com la figura cridada a encapçalar una alternativa que combini la defensa de la llibertat individual, el respecte a la diversitat territorial i la recuperació de la confiança política.

El PP busca projectar una alternativa que traspassi els territoris

L’acte de València ha permès a la presidenta madrilenya traslladar aquest missatge fora de la seva comunitat i reforçar la projecció nacional del líder popular. La seva intervenció s’ha articulat al voltant d’una idea central: la diversitat d’Espanya necessita, al seu parer, un lideratge capaç de reunir-la sense imposar una única manera de viure, pensar o entendre cada territori.

Amb el 29N a l’horitzó, Ayuso ha tancat així el seu suport a Feijóo amb una promesa política i electoral: el president del PP representa, segons la seva valoració, la possibilitat d’articular una majoria àmplia i obrir una nova etapa al capdavant del Govern.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

En quina fase es troba actualment la tramitació parlamentària de les eleccions generals previstes per al 29 de novembre?

A data de 7 de novembre de 2026, les eleccions generals del 29 de novembre ja estan convocades i el procés electoral està en marxa. No es troben pendents d'aprovació parlamentària: el Congrés i el Senat van ser dissolts mitjançant el Reial Decret 806/2026, de 5 d'octubre, publicat al BOE el 6 d'octubre. Actualment estem en el període previ a la campanya electoral, que començarà el 13 de novembre.

La convocatòria ja està formalitzada

Convé distingir entre la convocatòria d'unes eleccions i la tramitació d'una llei. En aquest cas, no existeix un projecte que hagi de superar debats, esmenes o votacions per autoritzar els comicis: la convocatòria s'ha realitzat mitjançant un reial decret, a proposta del president del Govern i prèvia deliberació del Consell de Ministres.

El Reial Decret 806/2026 estableix dues decisions essencials. El seu article 1 disposa: «Queden dissolts el Congrés dels Diputats i el Senat elegits el dia 23 de juliol de 2023». L'article 2 afegeix: «Es convoquen eleccions a ambdues Càmeres, que se celebraran el diumenge 29 de novembre de 2026». Per tant, la data ja té suport jurídic i no depèn d'una votació parlamentària posterior.

En quin moment del calendari som

La descripció més precisa és procés electoral convocat, en fase de preparació i encara sense campanya oficial. Segons el calendari publicat per Demòcrata, els terminis per comunicar coalicions i presentar candidatures ja han transcorregut: van finalitzar el 16 i el 26 d'octubre, respectivament. El calendari situa la proclamació de candidatures el 2 de novembre i la seva publicació el dia 3.

Les properes dates rellevants són:

  • 9 de novembre: comença l'enviament de documentació a qui hagi sol·licitat votar per correu.
  • 13 de novembre: comença la campanya electoral a les 00:00 hores.
  • 19 de novembre: acaba el termini per sol·licitar el vot per correu.
  • 25 de novembre: finalitza el termini ordinari per dipositar aquest vot.
  • 27 de novembre: conclou la campanya a les 24:00 hores.
  • 28 de novembre: jornada de reflexió.
  • 29 de novembre: votació, amb obertura de col·legis de 9:00 a 20:00 hores.

Aquests terminis estan recollits a la informació sobre vot per correu i a l'explicació de l'inici de la campanya.

Què passa mentre les Corts estan dissoltes

La dissolució ha posat fi a l'activitat parlamentària ordinària de la legislatura, però no elimina tota continuïtat institucional. Les Diputacions Permanents mantenen les funcions que els corresponen durant aquest període. La seva actuació no constitueix una fase d'aprovació de les eleccions: la convocatòria ja està vigent i l'organització electoral segueix el seu propi calendari.

Hi ha actuacions administratives que ho confirmen. La Junta Electoral Central va aprovar la Instrucció 2/2026 sobre espais gratuïts de propaganda electoral; a més, el BOE va publicar el 5 de novembre la resolució sobre cobertura de RTVE. Són actuacions d'organització electoral, no tràmits legislatius.

Quan tornarà l'activitat de les noves Càmeres

Després de la votació arribaran l'escrutini general i la proclamació dels representants electes. El Congrés i el Senat resultants es constituiran el 23 de desembre, a les 10:00 hores, segons la comunicació oficial del Congrés. Aquesta serà l'obertura de la nova legislatura, no l'aprovació de la convocatòria electoral.

Quines són les competències i funcions del president de la Comunitat de Madrid segons la legislació autonòmica?

La Presidència de la Comunitat de Madrid s'ha de distingir de la Presidència de l'Assemblea: són institucions diferents i les seves atribucions no són intercanviables. Per explicar íntegrament les seves competències cal acudir a l'Estatut d'Autonomia i a la Llei 1/1983, de 13 de desembre, de Govern i Administració de la Comunitat de Madrid. El text contrastat permet detallar les seves funcions i responsabilitats parlamentàries, però no documentar totes les seves atribucions executives.

Elecció i relació de confiança

Segons els articles 181 a 184 del Reglament de l'Assemblea, el president és elegit per l'Assemblea d'entre els seus membres i nomenat pel Rei. El candidat presenta el programa polític del Govern que pretén formar i sol·licita la confiança parlamentària.

L'elecció exigeix majoria absoluta en primera votació o majoria simple en una segona, celebrada quaranta-vuit hores després. Després del nomenament, pren possessió davant la Mesa de l'Assemblea. És important precisar que proposar el candidat correspon a la Presidència de l'Assemblea, prèvia consulta amb els representants dels grups polítics, no al president autonòmic sortint.

Qüestió de confiança

El president pot plantejar davant l'Assemblea una qüestió de confiança sobre el seu programa polític o sobre una declaració de política general, prèvia deliberació del Consell de Govern. Aquest instrument permet comprovar si conserva el suport parlamentari necessari per continuar governant.

  • Ha de presentar-la mitjançant escrit motivat, acompanyat de la certificació corresponent del Consell de Govern.
  • La votació no pot celebrar-se fins que hagin transcorregut vint-i-quatre hores des de la seva presentació.
  • La confiança s'obté per majoria simple dels diputats presents.
  • Si l'Assemblea la denega, el president ha de presentar formalment la seva dimissió i s'inicia una nova investidura.

Aquestes regles es recullen als articles 185 i 186 del Reglament.

Control i responsabilitat política

La Presidència està sotmesa al control de l'Assemblea. El Reglament contempla compareixences davant el Ple i debats monogràfics amb preguntes orals a la Presidència i als membres del Govern, a més del debat sobre l'orientació política general.

Aquest últim se celebra anualment, excepte l'any en què hi hagi eleccions. Comença amb la intervenció del president del Consell de Govern, que pot contestar als grups parlamentaris i tancar el debat, conforme als articles 218 i 219.

L'Assemblea també pot exigir la seva responsabilitat mitjançant una moció de censura constructiva: ha d'incloure un candidat alternatiu, ser proposada per almenys el quinze per cent dels diputats i obtenir majoria absoluta. Si prospera, el president dimiteix i el candidat alternatiu rep la confiança parlamentària, segons els articles 187 a 190.

Dissolució i abast de les atribucions executives

L'article 184 contempla la dissolució automàtica de l'Assemblea si transcorren dos mesos des de la primera votació d'investidura sense que cap candidat obtingui la seva confiança. Aquest supòsit s'ha de diferenciar de la dissolució anticipada per decisió presidencial: no són la mateixa facultat ni tenen el mateix fonament.

Per completar la resposta sobre representació institucional, direcció i coordinació del Govern, nomenament i cessament de consellers, promulgació i publicació de lleis, signatura de decrets i convocatòria electoral, resulta necessari contrastar els preceptes substantius de l'Estatut i de la Llei 1/1983. No procedeix atribuir aquestes competències al Reglament parlamentari, que regula principalment les relacions entre la Presidència, el Govern i l'Assemblea. Per això, l'exposat descriu amb fonament la vessant parlamentària, però no constitueix un catàleg complet de les competències presidencials segons tota la legislació autonòmica.

Quina ha estat la trajectòria política d'Alberto Núñez Feijóo abans de liderar el Partit Popular a nivell nacional?

Abans d'assumir la presidència nacional del Partit Popular, el 2 d'abril de 2022, Alberto Núñez Feijóo va desenvolupar una carrera que va començar a l'Administració gallec, va continuar en organismes estatals i va culminar en la presidència de la Xunta. Les seves principals etapes van ser la gestió sanitària, la direcció de Correus i el lideratge del PP de Galícia, des d'on va aconseguir quatre majories absolutes autonòmiques.

De funcionari a responsable de la sanitat gallec

Nascut a Os Peares, Ourense, el 1961, va estudiar Dret a la Universitat de Santiago de Compostel·la. El 1985 va ingressar per oposició al Cos Superior de l'Administració General de la Xunta de Galícia. El seu punt de partida professional va ser, per tant, la funció pública, abans d'assumir responsabilitats de direcció administrativa i política. (Perfil biogràfic, Telecinco).

El juliol de 1991 va ser nomenat secretari general tècnic de la Consellería d'Agricultura, Ramaderia i Muntanyes. Posteriorment va passar a la Consellería de Sanitat i Serveis Socials com a secretari general i va exercir responsabilitats al Servizo Galego de Saúde, entre elles les de vicepresident i secretari general. Aquesta primera etapa, desenvolupada fins al 1996, va concentrar bona part de la seva activitat en l'organització dels serveis sanitaris. (Trajectòria prèvia, El Español).

El pas per l'Administració de l'Estat

El 1996, durant el Govern de José María Aznar, es va traslladar a Madrid. Allà va ocupar la Secretaria General d'Assistència Sanitària del Ministeri de Sanitat i Consum i la presidència de l'Institut Nacional de la Salut, l'Insalud. Aquest organisme gestionava bona part de la sanitat pública abans de completar-se les transferències sanitàries a les comunitats autònomes. (Perfil, El Confidencial).

La seva següent responsabilitat estatal va ser Correus. Al maig de 2000 va assumir la Direcció General de Correus i Telègrafs i, des de juny de 2001 fins a gener de 2003, va presidir la Societat Estatal de Correus i Telègrafs. Així, abans d'encapçalar una candidatura autonòmica, havia dirigit tant un organisme sanitari com una empresa pública d'àmbit nacional. (Càrrecs exercits, Telecinco).

Retorn a Galícia i lideratge del partit

Al gener de 2003 va tornar a Galícia per incorporar-se al Govern de Manuel Fraga com a conseller de Política Territorial, Obres Públiques i Habitatge. Al setembre de 2004 va afegir la vicepresidència primera de la Xunta a les seves responsabilitats. La seva activitat va passar així de la gestió d'entitats estatals a un lloc de direcció dins l'Executiu autonòmic. (Etapa gallec, Antena 3).

Al gener de 2006 va succeir Fraga al capdavant del Partit Popular de Galícia. Aquest va ser un canvi rellevant en la seva trajectòria: a més de l'experiència acumulada en càrrecs públics, va assumir la direcció de l'organització territorial i la preparació de la seva candidatura a la presidència autonòmica. (Biografia política, El Periódico).

Tretze anys a la presidència de la Xunta

El 2009 va guanyar les eleccions gallec amb majoria absoluta i va accedir a la presidència de la Xunta. Va repetir aquest resultat el 2012, 2016 i 2020, encadenant quatre victòries amb majoria absoluta i mantenint-se al capdavant del Govern autonòmic fins al 2022. Aquesta continuïtat va ser el principal suport electoral de la seva trajectòria abans del salt nacional. (Quatre majories, Antena 3).

Finalment, després de la crisi interna que va desembocar en la sortida de Pablo Casado, va ser elegit president nacional del PP en el congrés extraordinari de Sevilla del 2 d'abril de 2022. Va arribar, per tant, amb experiència administrativa autonòmica i estatal, direcció d'organismes públics i tretze anys de presidència gallec. (Accés al lideratge, Cadena SER).

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quin aspect destaca Isabel Díaz Ayuso com a atribut principal del lideratge d'Alberto Núñez Feijóo?

Pregunta" 1 de 3

A qui acusa Isabel Díaz Ayuso de portar Espanya a una etapa de decadència i desànim?

Pregunta" 2 de 3

En quina ciutat va tenir lloc l'acte del PP en què va intervenir Isabel Díaz Ayuso?

Pregunta" 3 de 3