La Setena comença avui amb un sondeig electoral diari i una entrevista a Carlos Cuerpo

El nou canal comença a emetre a les 12:00 i oferirà a les 21:00 una entrevista al vicepresident primer i ministre d’Economia, que també ha assumit Transports

La septima

La septima

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

3 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 4 de noviembre de 2026 · 15 institutos

  • PP31,0 %
  • PSOE26,3 %
  • Vox19,5 %
  • Frente Amplio6,5 %
  • ERC2,5 %
  • Podemos2,2 %
  • SALF2,2 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

La Setena comença aquest dijous 5 de novembre les seves emissions a la televisió digital terrestre (TDT) amb un sondeig electoral diari i una entrevista al vicepresident primer del Govern i ministre d’Economia, Comerç i Empresa, Carlos Cuerpo. El nou canal iniciarà la seva programació a les 12:00 hores, mentre que la conversa amb el responsable econòmic de l’Executiu està prevista per a les 21:00, dins l’espai que dirigeix Javier Ruiz.

La cadena, impulsada pel productor i empresari José Miguel Contreras i amb Javier Ruiz com a director editorial, incorpora el seguiment demoscòpic com una de les seves principals apostes de cara a les eleccions generals del proper 29 de novembre. Els resultats es coneixeran cada nit i permetran observar l’evolució de la intenció de vot durant la campanya.

El llançament es va presentar aquest dimecres per Ruiz i Contreras als estudis de la cadena a Sant Sebastià dels Reis (Madrid). Segons van explicar els seus responsables, La Setena podrà seguir-se en obert a través de la TDT, així com en plataformes i operadors de televisió de pagament com Movistar, Vodafone, Orange i Digi, a més de YouTube.

Un tracking electoral diari elaborat per SW Demoscopia

L’enquesta diària serà realitzada per SW Demoscopia. Javier Ruiz va explicar durant la presentació que l’objectiu és seguir els canvis en les preferències electorals i observar com els esdeveniments polítics influeixen en la intenció de vot i en la mobilització dels ciutadans.

"El nostre tamany de mostreig només quedarà per darrere del CIS", va assegurar el director editorial, que va destacar l’amplitud de les mostres previstes. La cadena pretén oferir una medició continuada durant la campanya, en lloc de limitar el seguiment a sondeigs publicats de manera puntual.

El conseller delegat, José Miguel Contreras, va situar aquesta iniciativa al centre de l’estratègia informativa del canal. "Volem que a les 9 del vespre tothom, fins i tot els que no ens vulguin veure, s’hi vegi obligat i hagi de veure cada dia quin és l’estat real dels sondeigs i de les campanyes polítiques a Espanya", va afirmar. Contreras considera que el seguiment demoscòpic pot convertir-se en un dels assumptes centrals de la campanya.

Carlos Cuerpo, primera entrevista de la nit

La primera gran entrevista del canal tindrà com a protagonista Carlos Cuerpo, que comparèixerà a les 21:00 davant Javier Ruiz. El vicepresident primer i ministre d’Economia, Comerç i Empresa també ha assumit les competències de Transports i Mobilitat Sostenible després de la dimissió d’Óscar Puente.

La cadena ha anunciat que ha convidat els dirigents de les principals formacions polítiques per participar en els seus programes durant la campanya. Entre ells hi figuren el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, i el líder de Vox, Santiago Abascal. Ruiz va assenyalar que alguns encara no havien respost a les invitacions.

El director editorial també va confirmar que La Séptima ha demanat una entrevista amb el president del Govern, Pedro Sánchez, de la qual la data queda pendent de tancar amb La Moncloa. La programació dels primers dies inclou també el ministre de Transformació Digital, Óscar López, i el músic Víctor Manuel.

Onze hores en directe i una programació d’actualitat i entreteniment

La Séptima inicia les seves emissions amb onze hores de programació en directe, de dilluns a divendres, des del migdia fins a la matinada. La graella combinarà informació, anàlisi política, entrevistes, debat, assumptes socials i entreteniment, amb diferents espais conduïts pels presentadors incorporats al projecte.

La programació diària començarà a les 12:00 amb El Pulso, presentat per Verónica Sanz. A les 15:00 arribarà En Línea, amb Sarah Santaolalla; a les 17:00, Sobre la Mesa, amb Rocío Delgado; i a les 19:00, La Diana, conduït per Noor Ben Yessef.

La franja nocturna estarà encapçalada per Javier Ruiz amb La Última Hora, que començarà a les 21:00 i s’allargarà fins a la una de la matinada. En aquest espai s’integrarà el seguiment electoral diari, que tindrà continuïtat també durant els caps de setmana.

L’oferta es completarà els dissabtes i diumenges amb programes d’actualitat, humor i entreteniment. Entre ells hi figuren Fin de Semana, presentat per Luján Argüelles; La Comedia Nacional, amb Héctor de Miguel; i Fuera de Control, amb Alba Carrillo i Marta Márquez. Els dissabtes a la nit es reservaran per a La Séptima Pantalla, un espai de cinema acompanyat de presentació i col·loqui.

Durant la presentació, Contreras va explicar que el projecte compta amb una inversió inicial prevista d’uns 20 milions d’euros i al voltant de 400 llocs de treball. El responsable de la cadena va reconèixer que l’engegada pot incloure problemes tècnics i va situar en els pròxims mesos l’objectiu de completar el desplegament del canal.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

En quin estat es troba la tramitació de la llei electoral per a les properes eleccions generals a Espanya?

A data de 5 de novembre de 2026, cal distingir dues reformes de la llei electoral: la del Govern sobre debats i enquestes va caducar amb la dissolució de les Corts; la relativa al senador propi de Formentera ja està aprovada i vigent. Per tant, les eleccions generals del 29 de novembre no depenen d'aprovar una nova llei: se celebraran conforme a la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) vigent.

La reforma sobre debats i enquestes: caducada

Si et refereixes a la reforma electoral impulsada pel Govern dins del Pla d'Acció per la Democràcia, la seva tramitació no continua oberta. El projecte es va publicar al Butlletí de les Corts el 24 de juliol de 2025 i va caducar el 6 d'octubre de 2026. No va arribar a convertir-se en llei abans de la convocatòria electoral. Així consta a l'expedient del Congrés.

El text del projecte plantejava modificar els articles 66 i 69 de la LOREG per a:

  • Establir la celebració obligatòria d'almenys un debat electoral durant la campanya als mitjans públics.
  • Regular la participació de les candidatures i les conseqüències de les absències injustificades.
  • Ampliar la informació tècnica que ha d'acompanyar les enquestes electorals per reforçar la seva transparència.

La conseqüència és concreta: aquestes novetats no s'apliquen per efecte d'aquest projecte a les properes generals. La seva caducitat tampoc elimina les obligacions que ja existissin en la legislació vigent o en les instruccions electorals. Per recuperar la reforma, un futur Govern hauria de tornar a impulsar-la i començar una nova tramitació parlamentària, com explica Demòcrata sobre la dissolució.

La reforma de Formentera: aprovada i vigent

Diferent és la modificació destinada a adaptar la LOREG a la reforma de l'article 69.3 de la Constitució. Aquesta sí que va completar el seu recorregut parlamentari: el Congrés la va aprovar el 18 de juny de 2026 i el Senat la va aprovar definitivament, sense modificacions, el 24 de juny. El recorregut es pot consultar a l'expedient de la reforma.

Es va convertir en la Llei Orgànica 2/2026, de 30 de juny, publicada el 2 de juliol i vigent des del 3 de juliol, segons el text del BOE. Modifica els articles 161.2 i 165.2 per reconèixer Formentera com a circumscripció pròpia —el territori que tria el seu representant— i regular el seu senador. No és una reforma general del sistema d'elecció del Congrés.

Altres propostes que tampoc segueixen tramitant-se

Les restants iniciatives localitzades presenten aquests resultats, sense que s'hagin de confondre amb normes vigents:

En definitiva, el reial decret de convocatòria fixa les generals per al 29 de novembre de 2026: s'aplicarà la LOREG vigent, inclosa la modificació de Formentera, no el projecte caducat sobre debats i enquestes.

Quines són les competències legals atribuïdes al vicepresident primer del Govern segons la normativa espanyola?

El vicepresident primer del Govern no té un catàleg tancat de competències materials pròpies: la seva funció principal és exercir les tasques que li encomani el president del Govern. A aquest marc s'afegeixen les atribucions que estableixin les normes organitzatives i, si també dirigeix un ministeri, les competències corresponents a aquest departament.

1. La regla central: les funcions encomanades pel president

La disposició decisiva és l'article 3.1 de la Llei 50/1997, de 27 de novembre, del Govern: «Als Vicepresidents o Vicepresidents, quan existeixin, els correspondrà l'exercici de les funcions que els encomani el President». Per tant, la llei no reserva automàticament a la Vicepresidència Primera àrees com economia, relacions institucionals o coordinació general. L'abast de la seva intervenció depèn de les funcions efectivament atribuïdes. Es pot consultar el text al BOE: Llei del Govern.

Això permet assignar-li responsabilitats d'impuls, seguiment o coordinació de polítiques, però no significa que pugui assumir indistintament qualsevol competència pública. S'han de respectar les atribucions que les lleis reconeixen al president, al Consell de Ministres i als ministres.

2. L'atribució específica vigent per a la Vicepresidència Primera

L'article 1 del Reial Decret 830/2023, sobre les Vicepresidències del Govern, va ser modificat pel Reial Decret 255/2026, de 26 de març, publicat i vigent des del 27 de març de 2026.

La seva redacció disposa que correspon a la Vicepresidència Primera exercir les funcions encomanades pel president, «així com la presidència de la Comissió Delegada del Govern que es determini en el corresponent reial decret». Aquesta segona atribució requereix identificar la comissió mitjançant la seva norma corresponent: el precepte no concedeix per si sol la presidència de totes les comissions delegades ni una competència general sobre qualsevol matèria.

3. Competències addicionals quan també és ministre

L'article 3.2 de la Llei del Govern estableix que el vicepresident que assumeixi un departament ministerial tindrà, a més, la condició de ministre. En aquest cas, l'article 4 li atribueix:

  • Desenvolupar l'acció del Govern en el seu departament, conforme als acords del Consell de Ministres i les directrius presidencials.
  • Exercir la potestat reglamentària en les matèries pròpies d'aquest departament.
  • Exercir les competències que li atribueixin les lleis i altres disposicions aplicables.
  • Refrendar, quan correspongui, els actes del Rei relatius a les seves competències.

Aquestes facultats procedeixen de la seva condició ministerial, no d'ocupar la Vicepresidència Primera. Per això no s'han de confondre les responsabilitats del càrrec amb les de la cartera que eventualment acumuli.

4. Participació en el Govern i límits

Segons l'article 1 de la Llei 50/1997, els vicepresidents són membres del Govern i participen en els seus òrgans col·legiats. Tanmateix, les decisions atribuïdes al Consell de Ministres —com aprovar projectes de llei, pressupostos o reials decrets-llei— són competències de l'òrgan col·lectiu, no facultats individuals del vicepresident primer.

A més, l'article 2 reserva al president la direcció de l'acció governamental i la coordinació dels altres membres, sense perjudici de la responsabilitat directa de cada ministre. La denominació «primer» no converteix, per tant, el seu titular en un president paral·lel ni li atorga automàticament una direcció general sobre tots els ministeris.

En conclusió: les seves competències es determinen combinant la Llei del Govern, les funcions presidencials que se li encomanin, les normes sobre comissions delegades i, quan correspongui, la regulació del seu ministeri.

Quina ha estat la trajectòria política i professional de Carlos Cuerpo abans d'assumir la vicepresidència primera i el Ministeri d'Economia?

Carlos Cuerpo va arribar a la primera línia política des de l'Administració econòmica espanyola i europea, no des d'una carrera de càrrecs electes o responsabilitats internes de partit. Convé distingir dos moments: va ser nomenat ministre d'Economia, Comerç i Empresa al desembre de 2023 i va ascendir a la Vicepresidència Primera al març de 2026, mantenint aquesta cartera.

Formació i entrada a l'Administració

Nascut a Badajoz el 1980, es va llicenciar en Economia per la Universitat d'Extremadura el 2003 i va completar un màster en Economia a la London School of Economics el 2004. Posteriorment va obtenir el doctorat en Economia per la Universitat Autònoma de Madrid, el 2017, quan ja acumulava experiència professional en institucions públiques.

El 2008 va ingressar per oposició al Cos Superior de Tècnics Comercials i Economistes de l'Estat. Aquest va ser el punt de partida d'una trajectòria especialitzada en anàlisi macroeconòmic, finances públiques i assumptes europeus, segons recull la seva biografia oficial.

Del Ministeri a la Comissió Europea

Entre maig de 2008 i abril de 2011 va treballar com a analista econòmic a la Direcció General d'Anàlisi Macroeconòmica i Economia Internacional del Ministeri d'Economia. Allà va desenvolupar tasques relacionades amb les previsions econòmiques, la modelització i l'avaluació de l'impacte de les mesures de política econòmica.

De maig de 2011 a abril de 2014 va treballar a la Direcció General d'Afers Econòmics i Financers de la Comissió Europea. Aquesta etapa va ampliar la seva experiència en el seguiment de les economies europees i l'anàlisi de riscos, amb treballs sobre el mercat immobiliari i l'endeutament privat. El Ministeri resumeix aquestes responsabilitats a la presentació del seu nomenament per al Tresor.

Sis anys a l'AIReF

Al maig de 2014 es va incorporar a l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal, la AIReF, encarregada de supervisar la sostenibilitat de les finances públiques. Primer va ser sotsdirector general d'Endeutament Públic, fins a l'octubre de 2016, i després director de la Divisió d'Anàlisi Econòmic, entre novembre de 2016 i gener de 2020.

La seva feina va passar de l'anàlisi del deute públic a la direcció d'estudis i previsions macroeconòmiques. Aquesta experiència va consolidar la seva especialització en avaluació econòmica i pressupostària, abans de tornar a un càrrec directiu dins del Govern.

Director general i secretari general del Tresor

Entre febrer de 2020 i agost de 2021 va ser director general d'Anàlisi Macroeconòmica al Ministeri d'Afers Econòmics i Transformació Digital, dirigit per Nadia Calviño. La seva arribada va coincidir amb l'inici de la pandèmia, quan les previsions havien d'adaptar-se a una contracció econòmica excepcional i a successives mesures de resposta.

Al agost de 2021 va assumir la Secretaria General del Tresor i Finançament Internacional, que va ocupar fins al desembre de 2023. Les seves responsabilitats comprenien la finançament de l'Estat, les emissions de deute, la relació amb els mercats i la representació financera internacional. També va participar, juntament amb Calviño, en les negociacions sobre les regles fiscals europees, com detalla Demòcrata en el seu perfil.

El salt polític i la vicepresidència

Al desembre de 2023 va substituir Calviño com a ministre, després de la marxa d'aquesta al Banc Europeu d'Inversions. Va passar així de l'alta Administració a dirigir políticament el departament. Abans d'aquest nomenament no havia estat diputat ni senador, i no consta una trajectòria orgànica rellevant al PSOE.

Finalment, Sánchez va anunciar la seva promoció a vicepresident primer el 26 de març de 2026, en substitució de María Jesús Montero, conservant Economia, Comerç i Empresa. La comunicació de La Moncloa confirma que ambdós càrrecs es van acumular aleshores: no els va assumir simultàniament en entrar al Govern.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

En quina data comença La Setena les seves emissions a la TDT?

Pregunta" 1 de 3

Qui és el director editorial de La Setena?

Pregunta" 2 de 3

Quin càrrec addicional ha assumit Carlos Cuerpo després de la dimissió d'Óscar Puente?

Pregunta" 3 de 3