Feijóo demana als sindicats que desconvocquin la vaga després de la tragèdia ferroviària: "No ho facin o quedaran lligats a Pedro Sánchez"

El líder del PP considera "incomprensible" mantenir una mobilització contra l'oposició després de 69 defuncions i adverteix del dany que suposaria per a la credibilitat sindical. Anuncia una auditoria de tot l'Estat en els seus primers cent dies de Govern i revela un informe intern d'Adif que alerta del deteriorament de la xarxa fins al 2030

fotonoticia 20261103093804 1920

fotonoticia 20261103093804 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

7 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 2 de noviembre de 2026 · 16 institutos

  • PP30,5 %
  • PSOE27,4 %
  • Vox19,1 %
  • Frente Amplio6,4 %
  • ERC2,4 %
  • Podemos2,4 %
010203040ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

El president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, ha demanat als sindicats que reconsiderin i desconvocaran la vaga anunciada contra l’oposició, especialment després de la tragèdia ferroviària que ha commocionat Espanya. Durant un esmorzar informatiu organitzat per Europa Press, el líder popular ha apel·lat a la responsabilitat de les organitzacions sindicals davant una situació que, al seu parer, ha deixat al descobert la fragilitat de l’Estat i exigeix abandonar la confrontació política.

"La vaga s’ha de desconvocar en aquestes circumstàncies", ha afirmat Feijóo, qui considera que la convocatòria ja partia d’un plantejament equivocat. "Les vagues no es convoquen contra qui no governa", ha assenyalat, abans d’adreçar-se directament als representants sindicals: "Reconsiderin aquesta vaga convocada contra l’oposició. És incomprensible amb 69 morts. No ho facin o quedaran lligats a Pedro Sánchez".

Feijóo ha insistit que la prioritat ha de ser enfortir les institucions i recuperar la confiança en els serveis públics, en lloc d’utilitzar la situació per obtenir avantatges polítics. "Aquesta confrontació ha d’acabar. L’obligació és pensar com enfortir la nació i no treure avantatge de la situació", ha defensat.

La seva intervenció s’ha produït en un moment marcat per les conseqüències dels accidents ferroviaris i pels dubtes sobre el manteniment i la seguretat de les infraestructures. En aquest context, el president del PP ha reivindicat un canvi en la manera de governar i ha sol·licitat un mandat polític clar per emprendre el que denomina la "reconstrucció nacional".

Feijóo apel·la a la credibilitat dels sindicats: "Necessito interlocutors amb els quals em pugui asseure"

El líder popular ha tornat sobre la convocatòria durant el torn de preguntes de l’esmorzar informatiu. Ha explicat que, quan es va anunciar la vaga, va preferir mantenir un "silenci respectuós", tot i que ja considerava equivocat organitzar una mobilització dirigida contra l’oposició.

"Quan es va convocar vaig mantenir un silenci respectuós. Però en aquesta situació que viu Espanya, fer una vaga contra l’oposició no té sentit", ha reiterat.

Feijóo ha assegurat que va traslladar les seves reserves a alguns dirigents sindicals amb els quals manté relació i que ara vol fer extensiu aquest missatge al conjunt de les organitzacions. "Necessito interlocutors amb els quals em pugui asseure. Jo no vull agents socials febles", ha afirmat, convençut que una desconvocatòria contribuiria a millorar la seva credibilitat i reputació.

Al seu judici, l'impacte de la tragèdia i els dubtes que afecten la confiança en serveis públics com Adif fan encara menys comprensible mantenir la protesta. El president del PP ha sostingut, a més, que existeixen dubtes entre els mateixos afiliats sindicals sobre l'oportunitat de la convocatòria.

"Estic convençut que, si la desconvocan, els sindicats encerten", ha afegit, abans d'insistir que el seu propòsit és unir el país i no aprofitar la divisió per obtenir rèdit polític.

Una vaga general convocada per al 11 de novembre

La petició de Feijóo es refereix a la vaga general prevista per al proper 11 de novembre, convocada per CCOO, UGT i altres organitzacions entorn de reivindicacions sobre habitatge, salaris i cost de la vida.

Els sindicats han defensat que la protesta interpel·la el conjunt de les administracions públiques i la patronal, no exclusivament un partit polític. Els seus secretaris generals, Unai Sordo i Pepe Álvarez, han reconegut també que aspiren que la mobilització influeixi en el debat electoral previ als comicis del 29 de novembre.

La convocatòria es produeix, per tant, en plena precampanya electoral i després dels accidents ferroviaris d'Adamuz i Urda, que han situat la seguretat de les infraestructures en el centre del debat polític.

Una auditoria de tot l'Estat en els primers cent dies

Més enllà de la petició als sindicats, Feijóo ha anunciat que, si arriba a la Presidència del Govern, ordenarà una auditoria general de l'Estat durant els seus primers cent dies de mandat. L'objectiu, segons ha explicat, serà examinar la utilització dels recursos públics, revisar els diners concedits als diferents organismes i determinar si existeixen irregularitats que hagin de posar-se en coneixement de la Justícia.

"El frau serà denunciat", ha assegurat.

El president del PP s’ha compromès a incorporar els resultats d’aquesta revisió als primers Pressupostos Generals de l’Estat del seu Govern. També ha anunciat una investigació específica sobre el sistema ferroviari, diferenciada de l’auditoria general, perquè els ciutadans coneguin la situació de les infraestructures i la gestió realitzada durant els últims anys.

"Els espanyols sabran la veritat", ha promès, alhora que ha reclamat un respecte absolut a les infraestructures i una revisió dels criteris amb què es designa els seus responsables.

Feijóo ha defensat que els llocs directius s’han d’ocupar per capacitat professional i no per afinitat política. També ha demanat escoltar els treballadors, els advertiments dels quals considera essencials per conèixer els problemes reals del sistema.

"No hi caben incentius si la gestió és un desastre", ha afirmat, en una crítica als mecanismes de retribució i responsabilitat dels gestors públics.

Un informe intern d’Adif alerta d’una caiguda del 39 % en la fiabilitat de les instal·lacions

Una de les afirmacions més rellevants de la seva intervenció ha estat la referència a un informe intern d’Adif que, segons Feijóo, coneix el Govern i que adverteix d’un deteriorament dels indicadors ferroviaris amb horitzó el 2030.

D’acord amb les dades exposades pel president del PP, el document preveu una caiguda del 39 % en la fiabilitat de les instal·lacions i un increment del 94 % en els accidents atribuïbles a l’administrador d’infraestructures.

Feijóo ha assenyalat que l’informe va ser remès als operadors ferroviaris, que van tenir l’oportunitat de presentar al·legacions. L’existència d’aquestes previsions, segons la seva interpretació, demostraria que l’Executiu disposava d’informació sobre els riscos de deteriorament de la xarxa.

Es tracta de xifres atribuïdes per Feijóo a un document intern el contingut íntegre del qual no s’ha pogut contrastar de manera independent. A més, són previsions per al 2030, no resultats ja registrats. Per determinar-ne l’abast caldrà examinar l’informe, la seva metodologia, els indicadors utilitzats i les al·legacions dels operadors.

La seguretat ferroviària ha adquirit una dimensió especialment sensible després dels accidents d’Adamuz i d’Urda. En aquest últim, que ha causat 69 morts, continua la investigació sobre el funcionament dels sistemes de protecció, els procediments de circulació i les decisions adoptades després de les incidències tècniques.

"Vull governar amb institucions que em diguin que no"

Feijóo ha situat la regeneració institucional entre els tres grans compromisos del seu projecte polític: recuperar la decència en l'exercici del poder, aconseguir que el país funcioni i garantir que l'esforç dels ciutadans torni a merèixer la pena.

El dirigent popular ha reclamat una concepció de la política basada en la responsabilitat personal dels qui ocupen càrrecs públics. "Cada dirigent ha d'assumir la responsabilitat dels seus subordinats", ha defensat, en considerar que l'absència de conseqüències davant els errors de gestió transmet un missatge devastador a la societat.

També ha reiterat la seva intenció d'impulsar reformes legals per reforçar els controls institucionals, fins i tot quan puguin limitar la capacitat d'actuació del seu propi Executiu.

"Vull governar amb institucions que em diguin que no", ha proclamat, comprometent-se a acceptar controls i contrapesos en l'exercici del poder.

En aquest context, ha retret a Pedro Sánchez que, al seu parer, hagi convertit l'activitat política en una successió de gestos i ocurrències, en lloc de concentrar-se en els problemes dels ciutadans. Ha citat les seves intervencions sobre qüestions personals, musicals o alienes a la gestió pública, així com determinades actuacions del ministre de Transports, Óscar Puente.

"On és la gràcia?", s'ha preguntat Feijóo, qui ha insistit que governar exigeix serietat i assumir les conseqüències de les decisions.

Habitatge, impostos i serveis públics: els compromisos del seu projecte

El president del PP ha aprofitat l'esmorzar per presentar les principals línies del seu programa de Govern. Entre elles, ha reiterat el compromís d'impulsar la construcció d'un milió d'habitatges, millorar la disponibilitat de metges i reforçar la seguretat jurídica perquè els ciutadans puguin desenvolupar els seus projectes personals i professionals.

També ha anunciat una revisió de la política fiscal amb la finalitat de reduir impostos i afavorir els qui treballen, estalvien o emprenen.

"Els espanyols s'aixequen d'hora, treballen, se'ls demana més que mai, però tenen menys oportunitats", ha afirmat.

El seu objectiu, segons ha explicat, és establir un marc econòmic i administratiu en què l'esforç permeti progressar i els qui compleixen les seves obligacions no se sentin perjudicats davant els qui les incompleixen.

Feijóo ha defensat que Espanya necessita recuperar la confiança en les institucions i disposar d'un projecte compartit que traspassi la confrontació partidista.

"Pedro Sánchez ha estat un error. Les societats no persisteixen en els errors, els corregeixen"

En la part més política del seu discurs, Feijóo ha presentat les eleccions del 29 de novembre com una oportunitat per rectificar el rumb del país.

"Pedro Sánchez ha estat un error. Les societats no persisteixen en els errors, els corregeixen", ha sostingut.

El president del PP ha explicat que la seva proposta de reconstrucció nacional era anterior a la tragèdia ferroviària, encara que considera que els últims esdeveniments han reforçat la necessitat de canviar la forma de gestionar els serveis públics.

"Per a mi governar mai no ha estat una broma. Ara ho és menys encara", ha afirmat.

Feijóo ha demanat un mandat clar per escometre reformes des de les institucions i recuperar el respecte als ciutadans. Ha assegurat que no pretén alimentar la indignació ni convertir els problemes del país en un instrument de confrontació permanent.

"No estem davant una simple decisió política. Cal emprendre una reconstrucció", ha assenyalat.

El líder popular ha tancat la seva intervenció reivindicant un canvi de Govern que permeti recuperar el funcionament dels serveis públics, revisar la destinació dels diners i afrontar els problemes pendents des del primer dia.

"Proposo un canvi a favor d'Espanya", ha resumit, abans de reiterar la seva petició d'un mandat per a "recuperar el rumb, afrontar els problemes i posar Espanya en marxa".

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

En quin estat es troba la tramitació parlamentària d'una possible reforma per reforçar els controls institucionals proposada per Feijóo?

A 3 de novembre de 2026, no s'ha identificat una reforma única en tramitació parlamentària que correspongui a l'anunci de Feijóo de reforçar els controls institucionals. La proposta apareix com un conjunt de compromisos de regeneració per a un eventual Govern del PP. Cal distingir aquest anunci de les iniciatives concretes relacionades amb ell: la reforma de l'elecció del Consell General del Poder Judicial sí que va arribar al Congrés, però va ser rebutjada.

L'anunci no equival a una llei registrada

La referència més directa és la intervenció de Feijóo a Salamanca del 25 d'octubre, on va anunciar una auditoria general dels comptes públics i reformes per reforçar els mecanismes de control institucional. La informació publicada presenta aquestes mesures com a part del projecte que desenvoluparia si arribés a La Moncloa, no com un text legislatiu ja sotmès a les Corts (Demócrata, 25 d'octubre).

Per tant, no correspon descriure el conjunt com una llei bloquejada, pendent d'esmenes o esperant una votació. En les fonts consultades no consta un expedient únic, un articulat ni un calendari parlamentari associats a aquest anunci.

Quines mesures tenen recorregut parlamentari
  • Elecció del CGPJ. La proposició de llei orgànica del Grup Popular per modificar la Llei Orgànica del Poder Judicial, presentada el 24 d'octubre de 2025, pretenia que els dotze vocals de procedència judicial fossin elegits directament per jutges i magistrats. La informació localitzada assenyala que va ser rebutjada al setembre de 2026: no continua en tramitació activa ni va produir el canvi anunciat (Demócrata, reforma del CGPJ).
  • Límits al decret-llei i al bloqueig parlamentari. Gamarra ha plantejat limitar el recurs habitual als decrets-lleis i reformar el funcionament parlamentari per evitar bloquejos d'iniciatives. No s'ha localitzat un text concret d'aquestes reformes amb tramitació oberta; la seva situació és la de propostes pendents de concreció parlamentària (Demócrata, propostes de Gamarra).
  • Grups d'interès i conflictes d'interessos. La proposta d'un registre obligatori i públic, supervisat per una autoritat independent amb capacitat sancionadora, figura entre els anuncis del PP. No consta una iniciativa parlamentària específica vinculada a aquest anunci (Demócrata, controls i transparència).
Què roman com a compromís polític

La independència del Tribunal Constitucional, la Fiscalia General de l'Estat i els reguladors; les auditories de la despesa; la reducció de ministeris, alts càrrecs i assessors; i la convocatòria d'eleccions després d'acumular més d'una pròrroga pressupostària es van presentar en el «Contracte amb Espanya» del 19 d'octubre. Aquesta presentació no acredita per si mateixa que cada mesura s'hagi convertit en una iniciativa registrada (Demócrata, compromisos institucionals).

A més, el PP va anunciar que reprendria el seu pla de regeneració del Constitucional si assolís el Govern, incloent-hi restriccions a l'accés de persones amb activitat política recent. La informació del 12 d'octubre situa aquest treball en la preparació d'un pla, no en una reforma legal aprovada (Demócrata, pla institucional).

La conclusió és que l'anunci general segueix pendent de traducció legislativa. No consta una negociació formal sobre el paquet complet ni una resposta governamental específica que el converteixi en un acord parlamentari. La precisió rellevant és aquesta: existeix una agenda política anunciada, però no una reforma conjunta el progrés de la qual es pugui seguir actualment per fases parlamentàries.

Quines són les competències i atribucions legals del president del Partit Popular en relació amb la convocatòria de vagues a Espanya?

En l'ordenament jurídic espanyol, el president del Partit Popular (o de qualsevol altre partit polític) no té competències ni atribucions legals específiques en relació amb la convocatòria de vagues pel simple fet d'ostentar aquest càrrec orgànic en un partit. El seu paper és polític, no jurídic-laboral.

Marc constitucional i legal del dret de vaga

El dret de vaga a Espanya està reconegut a l'article 28.2 de la Constitució com un dret fonamental dels treballadors. La seva regulació bàsica es troba, sobretot:

  • En el propi art. 28.2 de la Constitució, que reconeix el dret de vaga.
  • En el Reial Decret-llei 17/1977, de 4 de març, sobre relacions de treball, interpretat a la llum de la Constitució per la jurisprudència del Tribunal Constitucional.

D'aquest marc se'n dedueix que:

  • Són els treballadors, directament o a través dels seus representants, qui exerceixen el dret de vaga.
  • La convocatòria de vaga sol correspondre a:
    • Sindicats.
    • Comitès d'empresa o delegats de personal.
    • Assemblees de treballadors, segons els procediments establerts.
  • La contraparte jurídica en un conflicte col·lectiu és l'ocupador (empresa, administració pública competent), no els partits polítics.

Què pot fer formalment un partit polític respecte a una vaga?

Des del punt de vista estrictament jurídic-laboral, un partit polític:

  • No és subjecte legitimada per la normativa de vaga per:
    • Convocar vagues de treballadors.
    • Negociar convenis col·lectius en nom dels treballadors.
    • Establir serveis mínims.
  • Un partit polític pot:
    • Donar suport polític a una vaga (declaracions, resolucions internes, crides públiques de suport).
    • Desaconsellar o criticar públicament una vaga.
    • Influenciar en la regulació futura de la vaga a través de l'activitat legislativa dels seus parlamentaris.

Tanmateix, tot això són actuacions polítiques o de comunicació, no atribucions jurídiques sobre la convocatòria de la vaga en sentit tècnic. La vaga seguirà sent vàlida o invàlida conforme a la Constitució, el RDL 17/1977 i la jurisprudència, amb independència de quina sigui la posició del partit o del seu president.

Situacions especials: doble condició del president del partit

L'única rellevància pràctica pot venir de la altra condició institucional que eventualment ostenti la persona que és president del Partit Popular:

  • Si és alhora President del Govern o membre del Consell de Ministres, pot:
    • Impulsar projectes de llei o reformes que afectin el règim del dret de vaga.
    • Aprovar normes reglamentàries o reials decrets-llei (si escau), sempre dins dels límits constitucionals.
    • Dirigir la política general del Govern en conflictes socials.
  • Si és president d'una Comunitat Autònoma, podria tenir competències en la gestió de serveis mínims en determinats serveis públics del seu àmbit, conforme a la legislació sectorial i a la doctrina del Tribunal Constitucional.
  • Si actua com a empresari o representant d'una empresa, tindria obligacions i facultats pròpies de la part ocupadora (negociació, reacció davant la vaga, organització del treball, etc.). Però això deriva de la seva condició empresarial, no de ser president del partit.

En tots aquests supòsits, les competències no s'anuen al càrrec de president del Partit Popular, sinó al càrrec institucional (President del Govern, president autonòmic, empresari, etc.) que aquesta persona ostenti addicionalment.

Responsabilitat i límits

El president del Partit Popular, com qualsevol altre dirigent polític, sí que està subjecte a límits i eventuals responsabilitats:

  • No pot impedir coactivament l'exercici del dret de vaga (treballadors) ni el de no fer vaga (treballadors que vulguin treballar), ja que podria incórrer en il·lícits penals o administratius si es produís coacció efectiva.
  • Les seves crides públiques, a favor o en contra d'una vaga, s'emparen en la llibertat d'expressió i de participació política, sempre que no es transformin en conductes coactives o discriminatòries.

Conclusió

En síntesi, el president del Partit Popular no disposa de competències legals pròpies i específiques sobre la convocatòria de vagues a Espanya. No pot, per la seva sola condició de president del partit, convocar vagues de treballadors ni regular-ne l'exercici. El seu paper és: (a) polític i d'opinió, donant suport o criticant vagues, i (b) eventualment institucional, si a més ocupa un càrrec de Govern o d'administració amb facultats normatives o de gestió que incideixin indirectament en el marc en què es desenvolupen les vagues.

Quins subjectes estan jurídicament legitimats per convocar una vaga a Espanya i com l'han de fer? Quin paper tenen el Govern i les comunitats autònomes en la fixació de serveis mínims durant una vaga? Quins límits legals i jurisprudencials existeixen a l'exercici del dret de vaga a Espanya?

Quins requisits legals han de complir els sindicats per convocar una vaga general a Espanya?

Per convocar una vaga general a Espanya, els sindicats han d'adoptar un acord vàlid, comunicar-ho prèviament per escrit, precisar els seus objectius i àmbit, designar un comitè de vaga i respectar les garanties de seguretat i dels serveis essencials. No necessiten autorització prèvia del Govern ni existeix un percentatge general mínim de representativitat electoral reservat per convocar-la.

El marc principal és l'article 28.2 de la Constitució i el Reial Decret-llei 17/1977, interpretat conforme a la jurisprudència constitucional, especialment la STC 11/1981. És important no aplicar literalment les restriccions de 1977 que aquesta sentència va declarar inconstitucionals.

1. Legitimació i acord sindical

La convocatòria no està reservada als sindicats més representatius. El sindicat ha d'actuar dins del seu àmbit i aprovar la convocatòria mitjançant l'òrgan competent conforme als seus estatuts. També poden promoure vagues els representants dels treballadors o els propis treballadors, pels canals corresponents.

En una vaga d'àmbit general no s'exigeix ratificar la convocatòria a cada empresa o centre. La STC 11/1981 va eliminar aquesta exigència, així com determinades condicions restrictives per adoptar l'acord. La convocatòria pot comprendre treballadors no afiliats: cada persona decideix lliurement si participa.

2. Comunicació escrita i terminis

Els articles 3 i 4 del Reial Decret-llei exigeixen comunicar la vaga a l'autoritat laboral i als empresaris afectats. No n'hi ha prou amb anunciar-la públicament. Els terminis mínims són:

  • Cinc dies naturals abans de l'inici, com a regla general.
  • Deu dies naturals quan afecti empreses encarregades de serveis públics. A més, s'ha de donar publicitat suficient per informar-ne els seus usuaris.

La comunicació ha de recollir els objectius, les gestions realitzades per resoldre les diferències, la data d'inici i la composició del comitè de vaga. També ha de delimitar suficientment l'àmbit territorial i funcional, els treballadors convocats i la durada prevista, o indicar que és indefinida. Convé conservar prova de les notificacions i les seves dates.

3. Comitè i negociació

Cal designar un comitè de vaga que representi els treballadors en el conflicte. Des del preavís i durant la vaga, el comitè i els empresaris, o els seus respectius representants, han de negociar per intentar assolir un acord.

No hi ha una obligació general d'esgotar prèviament una negociació oficial. Tanmateix, s'han de respectar els procediments de solució de conflictes que resultin aplicables per conveni col·lectiu, la qual cosa cal comprovar abans de convocar.

4. Serveis essencials i seguretat

Quan estiguin afectats serveis essencials per a la comunitat, l'autoritat governativa competent pot establir serveis mínims. La seva decisió ha d'estar motivada i ser proporcionada: no pot imposar el funcionament normal ni buidar el dret de vaga. Els sindicats poden impugnar-la judicialment.

Aquests mínims són diferents dels serveis de seguretat i manteniment necessaris per protegir persones, instal·lacions i materials i permetre la posterior reanudació del treball. El comitè ha de garantir aquests últims; la designació del personal no correspon exclusivament a l'empresari.

5. Finalitat i desenvolupament lícits

La vaga ha de defensar interessos professionals dels treballadors. La prohibició de vagues amb fins aliens a aquests interessos no permet considerar il·lícita qualsevol protesta dirigida contra decisions públiques. Les vagues de solidaritat tampoc no són il·legals automàticament: el Tribunal Constitucional va eliminar l'exigència d'afectació professional directa.

Finalment, s'han de respectar la llibertat dels qui no participin i les obligacions de serveis establerts. La informació i els piquets han de ser pacífics, sense violència ni coaccions. Les modalitats abusives i els incompliments dels requisits legals poden donar lloc a controvèrsies judicials sobre la licitud de la vaga.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Qui ha demanat als sindicats que desconvocuin la vaga després de la tragèdia ferroviària?

Pregunta" 1 de 3

Quina mesura va anunciar Feijóo que adoptaria en els primers 100 dies si arriba a la presidència del Govern?

Pregunta" 2 de 3

Quin percentatge de caiguda en la fiabilitat de les instal·lacions ferroviàries preveu l'informe intern d'Adif citat per Feijóo?

Pregunta" 3 de 3